se trata de un ejemplo de 4+1 módulos finalizado en 1998 y realizado por el estudio NO.MAD de Eduardo Arroyo en la localidad vizcaína de Sondika. podéis encontrar más información aquí.
18 de desembre del 2011
escola bressol a sondika
es tracta d'un exemple de 4+1 mòduls finalitzat el 1998 i realitzat per l'estudi NO.MAD d'Eduardo Arroyo a la localitat biscaïna de Sondika. en podeu trobar més informació aquí.
....................................................................................
se trata de un ejemplo de 4+1 módulos finalizado en 1998 y realizado por el estudio NO.MAD de Eduardo Arroyo en la localidad vizcaína de Sondika. podéis encontrar más información aquí.
se trata de un ejemplo de 4+1 módulos finalizado en 1998 y realizado por el estudio NO.MAD de Eduardo Arroyo en la localidad vizcaína de Sondika. podéis encontrar más información aquí.
17 de desembre del 2011
de cinema a casa
"El projecte té en compte dos condicionants bàsics: el pressupost i la salut de [el cinema] Lídia. Com es pot habitar aquest antic cinema de poble (trobar-s'hi a gust, no encostipar-se a l'hivern, rebre una bona dosi de llum solar...) gastant-se la mínima quantitat de diners possible, a l'obra i al manteniment?"
(citat de TECTONICAblog. podeu descarregar el dossier en pdf aquí).
....................................................................................
"El proyecto tiene en cuenta dos condicionantes básicos: el presupuesto y la salud de [el cine] Lídia. ¿Cómo habitar este antiguo cine de pueblo (estar a gusto, no resfriarse en invierno, recibir una buena dosis de luz solar...) gastándose el mínimo dinero posible, tanto en la obra como en el mantenimiento?"
(citado de TECTONICAblog. podéis descargar el dosier en pdf aquí).
(citat de TECTONICAblog. podeu descarregar el dossier en pdf aquí).
....................................................................................
"El proyecto tiene en cuenta dos condicionantes básicos: el presupuesto y la salud de [el cine] Lídia. ¿Cómo habitar este antiguo cine de pueblo (estar a gusto, no resfriarse en invierno, recibir una buena dosis de luz solar...) gastándose el mínimo dinero posible, tanto en la obra como en el mantenimiento?"
(citado de TECTONICAblog. podéis descargar el dosier en pdf aquí).
8 de desembre del 2011
de garatge a casa
"El projecte consisteix en la transformació d'un garatge en un habitatge de planta baixa. Es crea un pati que permet una nova organització espacial i, en l'interior, totes les necessitats vitals de la casa es concentren en una caixa que mesura 3,60x3x3 m."
(citat de TECTONICAblog. podeu descarregar el dossier en pdf aquí).
....................................................................................
"El proyecto consiste en la transformación de un garaje en una vivienda de planta baja. Se crea un patio que permite una nueva organización espacial y, en el interior, todas las necesidades vitales de la casa se concentran en una caja que mide 3,60x3x3 m."
(citado de TECTONICAblog. podéis descargar el dosier en pdf aquí).
(citat de TECTONICAblog. podeu descarregar el dossier en pdf aquí).
...................................................................................."El proyecto consiste en la transformación de un garaje en una vivienda de planta baja. Se crea un patio que permite una nueva organización espacial y, en el interior, todas las necesidades vitales de la casa se concentran en una caja que mide 3,60x3x3 m."
(citado de TECTONICAblog. podéis descargar el dosier en pdf aquí).
6 de desembre del 2011
3r lliurament, 7 desembre
proposta
qüestions generals
el lliurament serà el dia 7, de 10:30 a 11:30h, a l’aula taller.
a partir d’aquesta hora, hi haurà una sessió de correcció i comentaris conjunts a l’aula teòrica, que es podrà prolongar dilluns vinent si és convenient.
el format del lliurament en paper serà din a1 plegat (triar un únic format), dins una carpeta din a2, indicant nom i nivell.
el lliurament digital al campus atenea contindrà tota la informació del lliurament en paper, en un únic arxiu (en format pdf o ppt) i amb un límit màxim de 10Mb. no s’admetran arxius comprimits.
es recorda que cal fer les observacions sobre l’estat de la proposta i les possibles vies d’actuació a la tasca oberta a l’atenea.
continguts
els continguts i escales de presentació són lliures. en tot cas, seran els adequats per a la correcta comprensió de la proposta a nivell organitzatiu, funcional i tècnic.
només es fixen com a continguts del lliurament:
a. maqueta de treball (preferiblement a escala 1:50) d’un habitatge que sigui representatiu. les fotografies de la maqueta s’incorporaran al lliurament.
b. detall constructiu del conjunt de l’embolcall exterior de l’edifici. cal plantejar en planta i en secció les trobades més significatives entre paviment exterior i edifici, entre façanes i forjats, entre façanes i cobertes, etc. es demanen talls constructius complets de l’edifici transformat (encara que es comprimeixin per a la presentació) i no detalls aïllats de solucions constructives tipus.
c. perímetres dels forjats després de la intervenció, incloent també els de nova creació, indicant la posició de pilars.
................................................................................................
propuesta
cuestiones generalesla entrega será el día 7, de 10:30 a 11:30h, en el aula taller.
a partir de esta hora, habrá una sesión de corrección y comentarios conjuntos en el aula teórica, que podrá prolongarse el próximo lunes si es conveniente.
el formato de la entrega en papel será din a1 doblado, en una carpeta din a2, indicando nombre y nivel.
la entrega digital en el campus atenea contendrá toda la información de la entrega en papel, en un archivo único (en formato pdf o ppt) y con un límite máximo de 10Mb. no se admiten archivos comprimidos.
se recuerda que es necesario hacer las observaciones sobre el estado de la propuesta y las posibles vias de actuación en la tarea abierta en el atenea.
contenidos
los contenidos y escalas de presentación son libres. en cualquier caso, serán los adecuados para la correcta comprensión de la propuesta a nivel organizativo, funcional y técnico.
sólo se fijan como contenidos de la entrega:
a. maqueta de trabajo (preferiblemente a escala 1:50) de una vivienda representativa. las fotografías de la maqueta se incorporarán a la entrega.
b. detalle constructivo del conjunto de la envolvente exterior del edificio. es necesario plantear en planta y en sección los encuentros más significativos entre pavimento exterior y edificio, entre fachadas y forjados, entre fachadas y cubiertas, etc. se piden secciones constructivas completas del edificio transformado (aunque se compriman para la presentación) y no detalles aislados de soluciones constructivas tipo.
c. perímetros de los forjados tras la intervención, incluyendo también los de nueva creación e indicando la posición de pilares.
17 de novembre del 2011
metres cúbics
alguns espais no domèstics es caracteritzen per una major l'alçada lliure interior. podria dir-se que es mesuren en metres cúbics, més que en metres quadrats, de manera que a igual superfície, ofereixen una qualitat distintiva. en alguns casos, aquesta alçada pot permetre la creació d'altells que desdoblin parcialment la seva superfície, aportant un punt de vista diferent sobre l'espai interior.
la denominada naked house (Saitama, Japó, 2000) de l'arquitecte Shigeru Ban, és un edifici pensat inicialment com a casa, però permet il·lustrar l'aprofitament d'aquest tret distintiu. l'alçada de l'espai permet disposar-hi un cert nombre de cubículs mòbils dotats de sostre propi, que pot ser accessible. cada cubícul està concebut com a espai de la privadesa, mentre que l'espai que els conté adquireix un caràcter col·lectiu; és el lloc de la sociabilitat, cosa que fa versemblant l'ús d'aquests sostres com punt d'observació.
....................................................................................................
algunos espacios no domésticos se caracterizan por una mayor altura libre interior. podría decirse que se miden en metros cúbicos, más que en metros cuadrados, de modo que a igual superficie, ofrecen una cualidad distintiva. en algunos casos, esta altura puede permitir la creación de altillos que desdoblen parcialmente su superficie, aportando un punto de vista distinto sobre el espacio interior.
la denominada naked house (Saitama, Japón, 2000) del arquitecto Shigeru Ban, es un edificio pensado inicialmente como casa, pero ilustra el aprovechamiento de este rasgo distintivo. la altura del espacio permite disponer en él un cierto número de cubículos móviles dotados de techo propio, que puede ser accesible. cada cubículo está concebido como espacio de la privacidad, mientras que el espacio que los contiene adquiere un carácter colectivo; es el lugar de la sociabilidad, lo que hace verosímil el uso de esos techos como punto de observación.
....................................................................................................
algunos espacios no domésticos se caracterizan por una mayor altura libre interior. podría decirse que se miden en metros cúbicos, más que en metros cuadrados, de modo que a igual superficie, ofrecen una cualidad distintiva. en algunos casos, esta altura puede permitir la creación de altillos que desdoblen parcialmente su superficie, aportando un punto de vista distinto sobre el espacio interior.
la denominada naked house (Saitama, Japón, 2000) del arquitecto Shigeru Ban, es un edificio pensado inicialmente como casa, pero ilustra el aprovechamiento de este rasgo distintivo. la altura del espacio permite disponer en él un cierto número de cubículos móviles dotados de techo propio, que puede ser accesible. cada cubículo está concebido como espacio de la privacidad, mientras que el espacio que los contiene adquiere un carácter colectivo; es el lugar de la sociabilidad, lo que hace verosímil el uso de esos techos como punto de observación.
6 de novembre del 2011
'elogio de la profundidad'
per Andrés Martínez
com a parella del text de'n Xumeu Mestre, aquest breu escrit, publicat fa gairebé quatre anys, sobre les propietats de la casa de Francesc Mitjans al carrer Amigó (recordem, 1949) en relació a les seqüències d'espais domèstics. el podeu llegir aquí.
como pareja del texto de Xumeu Mestre, este breve escrito, publicado hace ya unos cuatro años, sobre las propiedades de la casa de Francesc Mitjans en la calle Amigó (recordemos, 1949) en relación a las secuencias de espacios domésticos. lo podeís leer aquí.
com a parella del text de'n Xumeu Mestre, aquest breu escrit, publicat fa gairebé quatre anys, sobre les propietats de la casa de Francesc Mitjans al carrer Amigó (recordem, 1949) en relació a les seqüències d'espais domèstics. el podeu llegir aquí.
como pareja del texto de Xumeu Mestre, este breve escrito, publicado hace ya unos cuatro años, sobre las propiedades de la casa de Francesc Mitjans en la calle Amigó (recordemos, 1949) en relación a las secuencias de espacios domésticos. lo podeís leer aquí.
2n lliurament, 7/9 de novembre
proposta
qüestions generals
a. el lliurament serà el dia 7, de 10:30 a 11:30h, a l’aula taller. el dia 9 es podrà completar el lliurament dins el mateix horari.
b. dilluns i dimecres, d’11:30 a 14:30h, hi haurà una sessió de correcció i comentaris conjunts a l’aula teòrica.
c. el format del lliurament en paper serà din a2 o din a1 plegat (triar un únic format), dins una carpeta din a2, indicant nom i nivell.
important: només caldrà fer una vegada el lliurament en paper (dilluns o dimecres), quan la documentació es consideri completa.
d. el lliurament digital al campus atenea contindrà tota la informació del lliurament en paper, en un únic arxiu (en format pdf o ppt) i amb un límit màxim de 5Mb. no s’admetran arxius comprimits amb l'extensió rar. si el dia 9 es vol completar el lliurament, caldrà substituir l’arxiu del dia 7, atès que l’activitat només admet penjar un arxiu.
important: cal que el dia 7 es faci un primer lliurament a l’atenea, necessari per a realitzar la sessió de correcció i comentaris conjunts.
continguts
a. els continguts i escales de presentació són lliures. en tot cas, seran els adequats per a la correcta comprensió de la proposta.b. només es fixa com a contingut del lliurament una maqueta de treball (preferiblement a escala 1:50) d’un habitatge que sigui representatiu. les fotografies de la maqueta s’incorporaran al lliurament. seria convenient utilitzar la maqueta com a eina per a les correccions posteriors.
................................................................................................
propuesta
cuestiones generalesa. la entrega será el día 7, 10:30 a 11:30h, en el aula taller. el día 9 podrá completarse la entrega en el mismo horario.
b. el lunes y el miércoles, de 11:30 a 14:30h, habrá una sesión de corrección y comentarios conjuntos en el aula teórica.
c. el formato de la entrega en papel será din a2 o din a1 doblado (escoger un único formato), en una carpeta din a2, indicando nombre y nivel.
importante: sólo será necesario entregar una vez en papel (lunes o miércoles), cuando la documentación se considere completa.
d. la entrega digital al campus atenea contendrá toda la información de la entrega en papel, en un archivo único (en formato pdf o ppt) y con un límite máximo de 5Mb. no se admitirán archivos comprimidos con la extensión rar. si la entrega se completa el día 9, deberá substituirse el archivo anterior, ya que la actividad sólo admite colgar un archivo.
importante: debe hacerse una primera entrega en el atenea el día 7, necesaria para realizar la sesión de corrección y comentarios conjuntos.
contenidos
a. los contenidos y escalas de presentación son libres. en cualquier caso, serán los adecuados para la correcta comprensión de la propuesta.
b. tan sólo se fija como contenido de la entrega una maqueta de trabajo (preferiblemente a escala 1:50) de una vivienda que sea representativa. las fotografías de la maqueta se incorporarán a la entrega. sería conveniente utilizar la maqueta como instrumento de trabajo en correcciones posteriores.
5 de novembre del 2011
'mirando hacia atrás con ira'
per Xumeu Mestre
el núm. 29 de la revista diagonal (ETSAB) publica un interessant article de Xumeu Mestre que examina l'edifici d'habitatges construït per J. A. Coderch a la cantonada de via Augusta amb Amigó (1966) i la seva relació amb d'Amigó 76 de F. Mitjans (1949), a banda de retratar la situació actual amb la seva habitual destresa.
(podeu trobar la revista a la biblioteca de l'ETSAV o bé podeu llegir l'article aquí).
el núm. 29 de la revista diagonal (ETSAB) publica un interesante artículo de Xumeu Mestre que examina el edificio de viviendas construido por J. A. Coderch en la esquina de via Augusta con Amigó (1966) y su relación con el de Amigó 76 de F. Mitjans (1949), además de retratar la situación actual con su habitual destreza.
(podéis encontrar la revista en la biblioteca de la ETSAV o podéis leer el artículo aquí).
28 d’octubre del 2011
nous plànols
dossier de l'arxiu municipal
avui s'incorporen a l'atenea els plànols de l'arxiu municipal; el document amb el qual F. Mitjans va demanar llicència d'obra. es tracta d'una tercera versió pràcticament igual que els plànols sobre rasant que fem servir.
la diferència es troba a les plantes soterrani.
la informació més substancial és que hi consten els PLÀNOLS D'ESTRUCTURA de l'edifici.
com veureu, el forjat és reticular, de 30cm de gruix i sobrecàrregues diferenciades a la planta baixa (500 kg/m2) i les plantes pis (750 kg/m2).
IMPORTANT: es tracta d'una versió de 1972, anterior a la versió de l'arxiu COAC, de 1977. per tant, només serà vàlida als efectes de conèixer el sistema estructural.
..................................................................................................
dosier del archivo municipal
hoy se incorporan al atenea los planos del archivo municipal; el documento con el que F. Mitjans solicitó licencia de obra.se trata de una tercera versión prácticamente igual que los planos sobre rasante que usamos.
la diferencia está en las plantas sótano.
la información más substancial es que constan los PLANOS DE ESTRUCTURA del edificio.
como vereis, el forjado es reticular, de 30cm de grueso y sobrecargas diferenciadas en planta baja (500 kg/m2) y plantas piso (750 kg/m2).
IMPORTANTE: se trata de una versión de 1972, anterior a la versión del archivo COAC, de 1977. por lo tanto, sólo será válida a los efectos de conocer el sistema estructural.
5 d’octubre del 2011
1r lliurament - qt 2011
estratègies + proposta bàsica
qüestions generals a. el lliurament serà de 10:30 a 12:00h a l’aula taller. de 12:00 a 14:30h hi haurà una sessió de discussió conjunta a l’aula teòrica
b. el format del lliurament en paper serà din a2 o din a1 plegat (triar 1 sol format), dins una carpeta din a2, indicant cognoms, nom, nivell i grup
c. el lliurament digital al campus atenea contindrà tota la informació del lliurament en paper, en un únic arxiu (en format pdf o ppt) i amb un límit màxim de 5Mb. no s’admeten arxius comprimits
continguts
a. memòria estratègica (línies analítiques, argumentals i organitzatives). s’acompanyarà d’esquemes i diagrames explicatius. extensió màxima de 200 paraules
b. quadre comparatiu de superfícies construïdes actuals i proposades, per plantes i total. s’indicarà el nombre d’habitatges i espais de treball
c. planta baixa, a escala 1/200, incloent l’entorn més proper; resta de plantes, a escala 1/200. totes les plantes hauran d’indicar el perímetre actual de l’edifici i les línies directrius de l’estructura
d. secció transversal i secció longitudinal, a escala 1/200, indicant el perfil del carrer i de l’interior d’illa. les seccions hauran d’indicar el perfil i nivells actuals de l’edifici
e. encaix de façanes, a escala 1/200, indicant l’entorn més proper
f. un habitatge representatiu, a escala 1/100, en planta i secció o seccions
g. maqueta d’encaix volumètric de l’edifici transformat en el seu entorn més proper. opcional. es podrà reforçar amb perspectives o fotomuntatges
(aquests continguts i escales tenen consideració d’exigència mínima)
..................................................................................................
estrategias + propuesta básica
cuestiones generales
a. la entrega será de 10:30 a 12:00h en el aula taller. de 12:00 a 14:30h habrá una sesión de discusión conjunta en el aula teórica
b. el formato de la entrega en papel será din a2 o din a1 doblado (escoger 1 solo formato), en una carpeta din a2, indicando apellidos, nombre, nivel y grupo
c. la entrega digital en el campus atenea contendrá toda la información de la entrega en papel, en un único archivo (en formato pdf o ppt) y con un límite máximo de 5Mb. no se admiten archivos comprimidos
contenidos
a. memoria estratégica (líneas analíticas, argumentales y organizativas). se acompañará de esquemas y diagramas explicativos. extensión máxima de 200 palabras
b. cuadro comparativo de superficies construidas actuales y propuestas, por plantas y total. se indicará el número de viviendas y espacios de trabajo
c. planta baja, a escala 1/200, incluyendo el entorno más cercano; resto de plantas, a escala 1/200. todas las plantas deberán indicar el perímetro actual del edificio y las líneas directrices de la estructura
d. sección transversal y sección longitudinal, a escala 1/200, indicando el perfil de la calle y del interior de manzana. las secciones deberán indicar el perfil y niveles actuales del edificio
e. encaje de fachadas, a escala 1/200, indicando el entorno más cercano
f. una vivienda representativa, a escala 1/100, en planta y sección o secciones
g. maqueta de encaje volumétrico del edificio transformado en su entorno más cercano. opcional. podrá reforzarse con perspectivas o fotomontajes
(estos contenidos y escalas tienen consideración de exigencia mínima)
26 de setembre del 2011
imatges de l'edifici
des d'avui, teniu disponible a l'atenea un reportatge fotogràfic, cedit per tres estudiants del curs, de l'edifici de telefònica i de l'escola bressol. hi trobareu fotos de l'interior i la façana a pati d'illa de la seu de telefònica, i del jardí de l'escola.
desde hoy, teneis disponible en atenea un reportaje fotográfico, cedido por tres estudiantes del curso, del edificio de telefónica i del parvulario. son fotos del interior y de la fachada a patio de manzana de la sede de telefónica, y del jardín del parvulario.
desde hoy, teneis disponible en atenea un reportaje fotográfico, cedido por tres estudiantes del curso, del edificio de telefónica i del parvulario. son fotos del interior y de la fachada a patio de manzana de la sede de telefónica, y del jardín del parvulario.
14 de setembre del 2011
presentació i programa | reHabitar
reHabitar és una paraula absent del diccionari. en altres llengües –com el portuguès (reabitar) o l’anglès (reinhabit)– hi té una entrada amb el significat genèric de ‘tornar a habitar’, ‘habitar de nou’. en el context d’un projecte de recerca, encara avui en actiu, hem donat al terme una definició més precisa que té a veure amb la manera en com es produeix aquest ‘tornar a habitar’.
podríem definir reHabitar com “habitar de nou. reformar el mode d’ús, detectant els conflictes i aprofitant el potencial de la casa, el carrer i la ciutat, en tant que oportunitats”.
reHabitar posa l’accent en l’acció més que en l’objecte. allò que es reforma no és tant l’arquitectura, com la manera d’utilitzar-la. és una acció que va adreçada al subjecte i la seva opinió sobre l’arquitectura i la ciutat. el subjecte es relaciona amb el món habitant i aquest vincle amb l’entorn demana ser interpretat com una crítica no escrita, que ens ha de permetre detectar quan té lloc de manera fluïda i quan es produeixen conflictes als que cal posar atenció.
és llavors quan els conflictes tenen la capacitat de suscitar respostes que condueixin a una proposta de transformació de l’entorn habitat (des de l’escala de la casa fins a la ciutat). en aquestes circumstàncies, l’entorn pot ser observat com un conjunt d’oportunitats que cal saber aprofitar per a generar noves solucions a partir del material existent. fent un símil culinari, es pot dir que aprofitar no és tornar a presentar a taula les sobres de l’àpat anterior, sinó ser capaços d’elaborar un nou plat amb aquest material i l’ajut d’altres ingredients.
reHabitar precisa una determinada actitud davant l’entorn, que permeti treure profit dels atributs i particularitats dels edificis i dels espais urbans existents, descobrint el seu potencial de transformació, de manera que el resultat sigui una millora respecte la situació inicial. en altres paraules, el nou programa encaixa en l’edifici reformat millor que en un edifici de nova planta, pensat específicament per a aquell ús, ja que les qualitats de l’edifici existent són difícilment reproduïbles.
en darrera instància, es tracta de concebre una habitabilitat diferent que incideixi sobre la noció de confort, gestioni adequadament les limitacions de la construcció existent i permeti qüestionar certs aspectes de la normativa, pensats sobre tot per a l’obra nova i en els que una operació d’aquesta naturalesa hi pot tenir dificultats per a encaixar.
amb aquest plantejament polièdric, un projecte d’investigació com aquest té la capacitat de nodrir la docència i, en funció dels resultats obtinguts, aquesta pot tornar a alimentar la pròpia recerca.
..............................................................................................
podríem definir reHabitar com “habitar de nou. reformar el mode d’ús, detectant els conflictes i aprofitant el potencial de la casa, el carrer i la ciutat, en tant que oportunitats”.
reHabitar posa l’accent en l’acció més que en l’objecte. allò que es reforma no és tant l’arquitectura, com la manera d’utilitzar-la. és una acció que va adreçada al subjecte i la seva opinió sobre l’arquitectura i la ciutat. el subjecte es relaciona amb el món habitant i aquest vincle amb l’entorn demana ser interpretat com una crítica no escrita, que ens ha de permetre detectar quan té lloc de manera fluïda i quan es produeixen conflictes als que cal posar atenció.
és llavors quan els conflictes tenen la capacitat de suscitar respostes que condueixin a una proposta de transformació de l’entorn habitat (des de l’escala de la casa fins a la ciutat). en aquestes circumstàncies, l’entorn pot ser observat com un conjunt d’oportunitats que cal saber aprofitar per a generar noves solucions a partir del material existent. fent un símil culinari, es pot dir que aprofitar no és tornar a presentar a taula les sobres de l’àpat anterior, sinó ser capaços d’elaborar un nou plat amb aquest material i l’ajut d’altres ingredients.
reHabitar precisa una determinada actitud davant l’entorn, que permeti treure profit dels atributs i particularitats dels edificis i dels espais urbans existents, descobrint el seu potencial de transformació, de manera que el resultat sigui una millora respecte la situació inicial. en altres paraules, el nou programa encaixa en l’edifici reformat millor que en un edifici de nova planta, pensat específicament per a aquell ús, ja que les qualitats de l’edifici existent són difícilment reproduïbles.
en darrera instància, es tracta de concebre una habitabilitat diferent que incideixi sobre la noció de confort, gestioni adequadament les limitacions de la construcció existent i permeti qüestionar certs aspectes de la normativa, pensats sobre tot per a l’obra nova i en els que una operació d’aquesta naturalesa hi pot tenir dificultats per a encaixar.
amb aquest plantejament polièdric, un projecte d’investigació com aquest té la capacitat de nodrir la docència i, en funció dels resultats obtinguts, aquesta pot tornar a alimentar la pròpia recerca.
..............................................................................................
11 de setembre del 2011
inici de curs | quadrimestre tardor 2011
el proper dilluns 12, a les 10:30h, s'inicia el taller D amb el lema REHABITAR.
mentre l'expressió CONDICIONS TEMPORALS, que s'ha emprat en les edicions anteriors del taller, feia referència a l'objecte i les seves circumstàncies, REHABITAR posa l'accent en l'acció.
el curs reflexionarà sobre l'habitatge vinculat al treball, com a nou programa que permeti transformar la central de telefònica de Via Augusta 177-183 de Barcelona, obra de Francesc Mitjans de 1971-1975.
....................................................................................................
el próximo lunes 12, a las 10:30h, se inicia el taller D con el lema REHABITAR.
mientras que la expresión CONDICIONES TEMPORALES, que se ha usado en las ediciones anteriores del taller, hacía referencia al objeto i sus circunstancias, REHABITAR pone el acento en la acción.
el curso reflexionará sobre la vivienda vinculada al trabajo, como nuevo programa que permita transformar la central de telefònica de Via Augusta 177-183 de Barcelona, obra de Francesc Mitjans de 1971-1975.
mentre l'expressió CONDICIONS TEMPORALS, que s'ha emprat en les edicions anteriors del taller, feia referència a l'objecte i les seves circumstàncies, REHABITAR posa l'accent en l'acció.
el curs reflexionarà sobre l'habitatge vinculat al treball, com a nou programa que permeti transformar la central de telefònica de Via Augusta 177-183 de Barcelona, obra de Francesc Mitjans de 1971-1975.
....................................................................................................
el próximo lunes 12, a las 10:30h, se inicia el taller D con el lema REHABITAR.
mientras que la expresión CONDICIONES TEMPORALES, que se ha usado en las ediciones anteriores del taller, hacía referencia al objeto i sus circunstancias, REHABITAR pone el acento en la acción.
el curso reflexionará sobre la vivienda vinculada al trabajo, como nuevo programa que permita transformar la central de telefònica de Via Augusta 177-183 de Barcelona, obra de Francesc Mitjans de 1971-1975.
10 de juny del 2011
lliurament final, 14 de juny
qüestions generals
a. el lliurament serà de 10:30 a 14:00h a l’aula taller. consta de 3 panells rígids en format din a1 vertical, disposats també en vertical sobre les taules de treball segons s’indica en un croquis al campus atenea, més una maqueta del projecte per inserir a la base general i una maqueta de l’espai de treball. no s’admetran més de 3 panells per persona. cada estudiant es farà responsable de la col·locació dels panells i de la maqueta sobre les taules de dibuix.
b. el lliurament digital al campus atenea és imprescindible per a considerar el lliurament avaluable. contindrà els tres panells en un únic arxiu en format pdf o jpg, amb una resolució mínima de 150dpi i un límit de 20Mb.
c. el dia 15 de juny, a les 10:30h, els estudiants estan convocats a una sessió de cloenda. en aquesta sessió es farà una valoració conjunta de la trajectòria i dels resultats del curs. els estudiants estan convidats a expressar-hi les seves opinions.
continguts
a. memòria breu, programa d’usos amb superfícies desglossades, indicant el nombre de llocs de treball previstos.
b. planta del conjunt, amb l’àrea d’influència de la proposta.
c. totes les plantes de l’edifici (incloent les edificacions immediates). la planta baixa incorporarà les cotes altimètriques, pendents, i materials. una de les plantes es presentarà a escala 1/100, 1/150 o bé 1/200. la resta poden ser més reduïdes.
d. seccions necessàries per a definir la proposta (incloent les edificacions immediates). una de les seccions es presentarà a escala 1/100, 1/150 o bé 1/200, segons l’escala triada per a la planta destacada.
e. façanes, representant-ne tots els elements constitutius amb indicació de junts, modulacions, capes, etc. una de les façanes es presentarà a escala 1/100, 1/150 o bé 1/200, segons l’escala triada per a la planta i secció destacades.
f. definició dels espais de treball, mitjançant una maqueta a escala 1/50. poden incorporar-se fotografies als panells.
g. definició de l’embolcall de l’edifici en secció a escala 1/20. es demana una secció contínua compactada on s’indiquin els materials i els gruixos corresponents i es representin, com a mínim, les trobades de la façana amb la coberta, els forjats, el terreny i el soterrani. no es tracta de dibuixar un conjunt de detalls constructius inconnexos.
h. maqueta de la proposta encaixada en el seu conjunt a escala 1/500. les fotografies de la maqueta s’incorporaran a la documentació gràfica. la base elaborada en grup es deixarà a les taules del passadís.
i. fotomuntatge de l’edifici ampliat, a partir d’imatges reals. es valorarà especialment la capacitat d’aquest document per a entendre la intervenció en relació a l’edifici existent i el seu entorn urbà en vies de transformació.
amb caràcter general
tots els plànols (plantes, seccions i alçats) incorporaran clarament representats: (1) l’estructura amb dimensions reals dels elements; (2) les reserves de pas i servituds d’instal·lacions; (3) els elements d’evacuació d’emergència; (4) la posició del tancament estanc de l’edifici, els espais semi-exteriors i exteriors; (5) les mesures de protecció solar i (6) les cotes altimètriques. no es demanen esquemes d’estructures o instal·lacions, sinó que es demana explícitament d’incorporar tots aquests elements als plànols generals.
(aquests continguts tenen consideració d’exigència mínima)
..............................................................................................
cuestiones generales
a. la entrega será de 10:30 a 14:00h en el aula taller. consta de 3 paneles rígidos en formato din a1 vertical, dispuestos también en vertical sobre las mesas de trabajo según se indica en un croquis en el campus atenea, más una maqueta del proyecto para insertar en la base general y una maqueta del espacio de trabajo. no se admitirán más de 3 paneles por persona. cada estudiante será responsable de la colocación de los paneles y de la maqueta sobre las mesas de dibujo.
b. la entrega digital en el campus atenea es imprescindible para considerar la entrega evaluable. contendrá los tres paneles en un único archivo en formato pdf o jpg, con una resolución mínima de 150dpi y un límite de 20Mb.
c. el dia 15 de junio, a las 10:30h, los estudiantes están convocados a una sesión final. en esta sesión se valorará conjuntamente la trayectoria y los resultados del curso. los estudiantes están invitados a expresar sus opiniones.
contenidos
a. memoria breve, programa de usos con superfícies desglosadas, indicando el número de puestos de trabajo previstos.
b. planta del conjunto, con el área de influencia de la propuesta.
c. todas las plantas del edificio (incluyendo las edificaciones inmediatas). la planta baja incorporará las cotas altimétricas, pendentes y materiales. una de las plantas se presentará a escala 1/100, 1/150 o bien 1/200. el resto de plantas pueden estar más reducidas.
d. secciones necesarias para definir la propuesta (incluyendo las edificaciones inmediatas). una de las secciones se presentará a escala 1/100, 1/150 o bé 1/200, según la escala escogida en la planta destacada.
e. fachadas, representando todos los elementos constitutivos con indicación de juntas, modulaciones, capas, etc. una de las fachadas se presentará a escala 1/100, 1/150 o bien 1/200, según la escala escogida en la planta y sección destacadas.
f. definición de los espacios de trabajo, mediante una maqueta a escala 1/50. pueden incorporarse fotografias en los paneles.
g. definición del envolvente del edificio en sección y planta a escala 1/20. se trata de una sección contínua compactada donde se indiquen los materiales y los gruesos corresponentes y se representen, como mínimo, los encuentros de la fachada con la cubierta, los forjados, el terreno y el sótano. no se tracta de dibujar un conjunto de detalles constructivos inconexos.
h. maqueta de la propuesta encajada en su conjunto a escala 1/500. las fotografias de la maqueta se incorporaran a la documentación gráfica. la base elaborada en grupo se depositará en las mesas del pasillo.
i. fotomontaje del edificio ampliado, a partir de imatges reales. se valorará especialmente la capacidad de este documento para entender la intervención en relación al edificio existente y su entorno urbano en vias de transformación.
con carácter general
todos los planos (plantas, secciones y alzados) incorporarán claramente representados: (1) la estructura con dimensiones reales de los elementos; (2) las reservas de paso y servitudes de instalaciones; (3) los elementos de evacuación de emergencia; (4) la posición del cerramiento estanco del edificio, los espacios semi-exteriores y exteriores; (5) las medidas de protección solar y (6) las cotas altimétricas. no se trata de usar esquemas de estructuras o instalaciones, sino que se pide explícitamente incorporar todos estos elementos en los planos generales.
(estos contenidos tienen consideración de exigencia mínima)
a. el lliurament serà de 10:30 a 14:00h a l’aula taller. consta de 3 panells rígids en format din a1 vertical, disposats també en vertical sobre les taules de treball segons s’indica en un croquis al campus atenea, més una maqueta del projecte per inserir a la base general i una maqueta de l’espai de treball. no s’admetran més de 3 panells per persona. cada estudiant es farà responsable de la col·locació dels panells i de la maqueta sobre les taules de dibuix.
b. el lliurament digital al campus atenea és imprescindible per a considerar el lliurament avaluable. contindrà els tres panells en un únic arxiu en format pdf o jpg, amb una resolució mínima de 150dpi i un límit de 20Mb.
c. el dia 15 de juny, a les 10:30h, els estudiants estan convocats a una sessió de cloenda. en aquesta sessió es farà una valoració conjunta de la trajectòria i dels resultats del curs. els estudiants estan convidats a expressar-hi les seves opinions.
continguts
a. memòria breu, programa d’usos amb superfícies desglossades, indicant el nombre de llocs de treball previstos.
b. planta del conjunt, amb l’àrea d’influència de la proposta.
c. totes les plantes de l’edifici (incloent les edificacions immediates). la planta baixa incorporarà les cotes altimètriques, pendents, i materials. una de les plantes es presentarà a escala 1/100, 1/150 o bé 1/200. la resta poden ser més reduïdes.
d. seccions necessàries per a definir la proposta (incloent les edificacions immediates). una de les seccions es presentarà a escala 1/100, 1/150 o bé 1/200, segons l’escala triada per a la planta destacada.
e. façanes, representant-ne tots els elements constitutius amb indicació de junts, modulacions, capes, etc. una de les façanes es presentarà a escala 1/100, 1/150 o bé 1/200, segons l’escala triada per a la planta i secció destacades.
f. definició dels espais de treball, mitjançant una maqueta a escala 1/50. poden incorporar-se fotografies als panells.
g. definició de l’embolcall de l’edifici en secció a escala 1/20. es demana una secció contínua compactada on s’indiquin els materials i els gruixos corresponents i es representin, com a mínim, les trobades de la façana amb la coberta, els forjats, el terreny i el soterrani. no es tracta de dibuixar un conjunt de detalls constructius inconnexos.
h. maqueta de la proposta encaixada en el seu conjunt a escala 1/500. les fotografies de la maqueta s’incorporaran a la documentació gràfica. la base elaborada en grup es deixarà a les taules del passadís.
i. fotomuntatge de l’edifici ampliat, a partir d’imatges reals. es valorarà especialment la capacitat d’aquest document per a entendre la intervenció en relació a l’edifici existent i el seu entorn urbà en vies de transformació.
amb caràcter general
tots els plànols (plantes, seccions i alçats) incorporaran clarament representats: (1) l’estructura amb dimensions reals dels elements; (2) les reserves de pas i servituds d’instal·lacions; (3) els elements d’evacuació d’emergència; (4) la posició del tancament estanc de l’edifici, els espais semi-exteriors i exteriors; (5) les mesures de protecció solar i (6) les cotes altimètriques. no es demanen esquemes d’estructures o instal·lacions, sinó que es demana explícitament d’incorporar tots aquests elements als plànols generals.
(aquests continguts tenen consideració d’exigència mínima)
..............................................................................................
cuestiones generales
a. la entrega será de 10:30 a 14:00h en el aula taller. consta de 3 paneles rígidos en formato din a1 vertical, dispuestos también en vertical sobre las mesas de trabajo según se indica en un croquis en el campus atenea, más una maqueta del proyecto para insertar en la base general y una maqueta del espacio de trabajo. no se admitirán más de 3 paneles por persona. cada estudiante será responsable de la colocación de los paneles y de la maqueta sobre las mesas de dibujo.
b. la entrega digital en el campus atenea es imprescindible para considerar la entrega evaluable. contendrá los tres paneles en un único archivo en formato pdf o jpg, con una resolución mínima de 150dpi y un límite de 20Mb.
c. el dia 15 de junio, a las 10:30h, los estudiantes están convocados a una sesión final. en esta sesión se valorará conjuntamente la trayectoria y los resultados del curso. los estudiantes están invitados a expresar sus opiniones.
contenidos
a. memoria breve, programa de usos con superfícies desglosadas, indicando el número de puestos de trabajo previstos.
b. planta del conjunto, con el área de influencia de la propuesta.
c. todas las plantas del edificio (incluyendo las edificaciones inmediatas). la planta baja incorporará las cotas altimétricas, pendentes y materiales. una de las plantas se presentará a escala 1/100, 1/150 o bien 1/200. el resto de plantas pueden estar más reducidas.
d. secciones necesarias para definir la propuesta (incluyendo las edificaciones inmediatas). una de las secciones se presentará a escala 1/100, 1/150 o bé 1/200, según la escala escogida en la planta destacada.
e. fachadas, representando todos los elementos constitutivos con indicación de juntas, modulaciones, capas, etc. una de las fachadas se presentará a escala 1/100, 1/150 o bien 1/200, según la escala escogida en la planta y sección destacadas.
f. definición de los espacios de trabajo, mediante una maqueta a escala 1/50. pueden incorporarse fotografias en los paneles.
g. definición del envolvente del edificio en sección y planta a escala 1/20. se trata de una sección contínua compactada donde se indiquen los materiales y los gruesos corresponentes y se representen, como mínimo, los encuentros de la fachada con la cubierta, los forjados, el terreno y el sótano. no se tracta de dibujar un conjunto de detalles constructivos inconexos.
h. maqueta de la propuesta encajada en su conjunto a escala 1/500. las fotografias de la maqueta se incorporaran a la documentación gráfica. la base elaborada en grupo se depositará en las mesas del pasillo.
i. fotomontaje del edificio ampliado, a partir de imatges reales. se valorará especialmente la capacidad de este documento para entender la intervención en relación al edificio existente y su entorno urbano en vias de transformación.
con carácter general
todos los planos (plantas, secciones y alzados) incorporarán claramente representados: (1) la estructura con dimensiones reales de los elementos; (2) las reservas de paso y servitudes de instalaciones; (3) los elementos de evacuación de emergencia; (4) la posición del cerramiento estanco del edificio, los espacios semi-exteriores y exteriores; (5) las medidas de protección solar y (6) las cotas altimétricas. no se trata de usar esquemas de estructuras o instalaciones, sino que se pide explícitamente incorporar todos estos elementos en los planos generales.
(estos contenidos tienen consideración de exigencia mínima)
27 de maig del 2011
'adaptive reuse'
l'equip d'arquitectes britànics Henley Halebrown Rorrison (abans Buschow Henley) ha elaborat un interessant discurs sobre el que anomenen adaptive reuse que lliga amb el plantejament del curs i que es podria resumir amb aquesta frase:
el equipo de arquitectos británicos Henley Halebrown Rorrison (antes Buschow Henley) ha elaborado un interesante discurso sobre lo que denominan adaptive reuse que entronca con el planteamiento del curso y que podría resumirse con esta frase:
"The reuse of existing buildings is in itself a sustainable strategy in preserving the embodied energy of the existing fabric."
imatges de la intervenció a Shepherdess Walk, Londres, 1999
"The building is an 110,000 sqft [10,200 m2] 6-storey courtyard warehouse. The scheme combines residential (floors 1-4) with ground floor commercial units sold as 'shells' and basement parking. Units have been developed to coincide with the original party walls thereby retaining the original grain of the building.
The new construction uses known efficiencies – standard steel sections, used in conjunction with a palette of Iroko, zinc and glass providing warmth, enclosure and transparency respectively. Gradually the warm timber and bright zinc have weathered and subdued.
This project has been short-listed for numerous awards and was the recipient of an RIBA Award for Architecture in 2000. It is recognized as a model for the refurbishment of warehouse-type buildings. It is published in Bauwelt (30 Oct 1998), a+t (1999), Architects Journal (24 June 1999), Quaderns (2000), Architectural Review (Jan 2001) and Princeton Press's Materiality By Design."
(www.architectureexposed.com/)
el equipo de arquitectos británicos Henley Halebrown Rorrison (antes Buschow Henley) ha elaborado un interesante discurso sobre lo que denominan adaptive reuse que entronca con el planteamiento del curso y que podría resumirse con esta frase:
"The reuse of existing buildings is in itself a sustainable strategy in preserving the embodied energy of the existing fabric."
imatges de la intervenció a Shepherdess Walk, Londres, 1999
"The building is an 110,000 sqft [10,200 m2] 6-storey courtyard warehouse. The scheme combines residential (floors 1-4) with ground floor commercial units sold as 'shells' and basement parking. Units have been developed to coincide with the original party walls thereby retaining the original grain of the building.
The most obvious transformations, however, concern the courtyard and roof. The courtyard sets this building apart. Modified by new steelwork structures which support and frame one's experience of the building, the courtyard is both a lung and the centre of gravity. The idea of framing views recurs throughout the building: in the lift tower (a series of glazed steel frame), on the decks, and in the rooftop pavilions. The planners supported the idea of replacing the existing skylights with a series of detached rooftop pavilions. Each of the thirteen upper apartments are provided with a pavilion and rooftop garden conjuring up a garden suburb in the heart of the city.
The new construction uses known efficiencies – standard steel sections, used in conjunction with a palette of Iroko, zinc and glass providing warmth, enclosure and transparency respectively. Gradually the warm timber and bright zinc have weathered and subdued.
This project has been short-listed for numerous awards and was the recipient of an RIBA Award for Architecture in 2000. It is recognized as a model for the refurbishment of warehouse-type buildings. It is published in Bauwelt (30 Oct 1998), a+t (1999), Architects Journal (24 June 1999), Quaderns (2000), Architectural Review (Jan 2001) and Princeton Press's Materiality By Design."
(www.architectureexposed.com/)
lliurament final, dimarts 14 de juny
la proposta es presentarà en tres panells rígids din A1, en format vertical i acompanyats d'una maqueta.
en breu tindreu a l'atenea les instruccions precises per al muntatge d'aquest material, amb l'assignació de lloc a l'aula.
l'endemà, dimecres 15 a les 10:30h, us convoquem a la sessió de cloenda del curs, on disposareu de temps per a veure i comentar els treballs dels vostres companys i, finalment, farem les observacions oportunes sobre la marxa del curs i els resultats. no cal dir que tots esteu convidats a participar-hi amb les vostres opinions.
la propuesta se presentará en tres paneles rígidos din A1, en formato vertical y acompañados de una maqueta.
en breve colgaremos en atenea las instrucciones precisas para el montaje de este material, con asignación de sitios en el aula.
al dia siguiente, miércoles 15 a las 10:30h, os convocamos a la sesión de cierre del curso, en la que dispondreis de tiempo para ver y comentar los trabajos de vuestros compañeros y, finalmente, se harán las observaciones oportunas sobre la marcha del curso y los resultados. no hace falta decir que todos estais invitados a participar con vuestras opiniones.
en breu tindreu a l'atenea les instruccions precises per al muntatge d'aquest material, amb l'assignació de lloc a l'aula.
l'endemà, dimecres 15 a les 10:30h, us convoquem a la sessió de cloenda del curs, on disposareu de temps per a veure i comentar els treballs dels vostres companys i, finalment, farem les observacions oportunes sobre la marxa del curs i els resultats. no cal dir que tots esteu convidats a participar-hi amb les vostres opinions.
la propuesta se presentará en tres paneles rígidos din A1, en formato vertical y acompañados de una maqueta.
en breve colgaremos en atenea las instrucciones precisas para el montaje de este material, con asignación de sitios en el aula.
al dia siguiente, miércoles 15 a las 10:30h, os convocamos a la sesión de cierre del curso, en la que dispondreis de tiempo para ver y comentar los trabajos de vuestros compañeros y, finalmente, se harán las observaciones oportunas sobre la marcha del curso y los resultados. no hace falta decir que todos estais invitados a participar con vuestras opiniones.
3r lliurament, 16 de maig
proposta resolutiva
qüestions generals
a. el lliurament serà de 10:30 a 12:00h a l’aula taller. de 12:00 a 14:30h hi haurà una sessió de correcció a l’aula teòrica
b. el format del lliurament en paper serà din a1 plegat, dins una carpeta din a2, indicant grup, nivell, nom i cognoms
c. el lliurament digital al campus atenea contindrà tota la informació del lliurament en paper, en un únic arxiu (pdf o ppt) amb un límit de 10Mb. no s’admeten arxius comprimits amb winrar
continguts
a. programa d’usos amb superfícies desglossades, que caldrà incorporar a la documentació gràfica
b. planta del conjunt, a escala 1/500, amb l’àrea d’influència de la proposta
c. una planta significativa de la proposta a escala 1/100. La resta de plantes (sempre incloent les edificacions immediates) a escala 1/200. la planta baixa incorporarà les cotes altimètriques
d. seccions necessàries per a definir la proposta (incloent les edificacions immediates) a escala 1/100
e. façanes a escala 1/100, representant-ne els elements constitutius amb indicació de materials, solucions, junts, capes...
f. definició dels espais de treball, a escala 1/50, incloent planta i planta zenital, 4 alçats interiors i alçats exteriors. alternativament, es pot substituir per una maqueta d’un dels mòduls
g. definició de l’embolcall de l’edifici en secció (i planta corresponent) a escala 1/20. es demana una secció contínua (compactada) on s’indiquin els materials i els gruixos corresponents i es representin les trobades de la façana amb la coberta, els forjats, el terreny i el soterrani. no es tracta de dibuixar un conjunt de detalls constructius inconnexos
h. maqueta de la proposta encaixada en el seu conjunt a escala 1/500. les fotografies de la maqueta s’incorporaran a la documentació gràfica
i. fotomuntatge realitzat a partir d’imatges reals de l’edifici de l’orfebreria i de l’entorn urbà. l’objectiu és entendre i controlar la inserció de l’ampliació en relació a aquests factors
amb caràcter general, tots els plànols (plantes, seccions i alçats) incorporaran clarament representats: (1) l’estructura amb dimensions reals dels elements; (2) les reserves de pas i servituds d’instal·lacions; (3) els elements d’evacuació d’emergència; (4) la posició del tancament estanc de l’edifici, els espais semiexteriors i exteriors; (5) les mesures de protecció solar i (6) les cotes altimètriques. no es demanen esquemes d’estructures o instal·lacions, sinó que es demana explícitament d’incorporar tots aquests elements als plànols generals
(aquests continguts tenen consideració d’exigència mínima)
qüestions generals
a. el lliurament serà de 10:30 a 12:00h a l’aula taller. de 12:00 a 14:30h hi haurà una sessió de correcció a l’aula teòrica
b. el format del lliurament en paper serà din a1 plegat, dins una carpeta din a2, indicant grup, nivell, nom i cognoms
c. el lliurament digital al campus atenea contindrà tota la informació del lliurament en paper, en un únic arxiu (pdf o ppt) amb un límit de 10Mb. no s’admeten arxius comprimits amb winrar
continguts
a. programa d’usos amb superfícies desglossades, que caldrà incorporar a la documentació gràfica
b. planta del conjunt, a escala 1/500, amb l’àrea d’influència de la proposta
c. una planta significativa de la proposta a escala 1/100. La resta de plantes (sempre incloent les edificacions immediates) a escala 1/200. la planta baixa incorporarà les cotes altimètriques
d. seccions necessàries per a definir la proposta (incloent les edificacions immediates) a escala 1/100
e. façanes a escala 1/100, representant-ne els elements constitutius amb indicació de materials, solucions, junts, capes...
f. definició dels espais de treball, a escala 1/50, incloent planta i planta zenital, 4 alçats interiors i alçats exteriors. alternativament, es pot substituir per una maqueta d’un dels mòduls
g. definició de l’embolcall de l’edifici en secció (i planta corresponent) a escala 1/20. es demana una secció contínua (compactada) on s’indiquin els materials i els gruixos corresponents i es representin les trobades de la façana amb la coberta, els forjats, el terreny i el soterrani. no es tracta de dibuixar un conjunt de detalls constructius inconnexos
h. maqueta de la proposta encaixada en el seu conjunt a escala 1/500. les fotografies de la maqueta s’incorporaran a la documentació gràfica
i. fotomuntatge realitzat a partir d’imatges reals de l’edifici de l’orfebreria i de l’entorn urbà. l’objectiu és entendre i controlar la inserció de l’ampliació en relació a aquests factors
amb caràcter general, tots els plànols (plantes, seccions i alçats) incorporaran clarament representats: (1) l’estructura amb dimensions reals dels elements; (2) les reserves de pas i servituds d’instal·lacions; (3) els elements d’evacuació d’emergència; (4) la posició del tancament estanc de l’edifici, els espais semiexteriors i exteriors; (5) les mesures de protecció solar i (6) les cotes altimètriques. no es demanen esquemes d’estructures o instal·lacions, sinó que es demana explícitament d’incorporar tots aquests elements als plànols generals
(aquests continguts tenen consideració d’exigència mínima)
7 de maig del 2011
oficines a Ginebra, de group8 studio
un exemple recent de reconversió d'un edifici industrial en oficines (2010) en base a contenidors de transport de mercaderies i mobiliari
"En el desè aniversari de la seva fundació, el despatx d'arquitectes suïssos GROUP8 ha dissenyat la seva nova seu a Ginebra, un lloc de treball atípic anomenat Cargo. Situat molt a prop del centre de la ciutat, Cargo proposa habitar un espai industrial, explotant al màxim els seus 600 metres quadrats de superfície i els seus nou metres d'alçada lliure. En aquest espai blanc i lluminós s'apilen, com gegantesques peces de lego, setze contenidors dels utilitzats per a transport en bucs de càrrega, que no han estat sotmesos a cap tipus d'acondicionament exterior. L'ús dels contenidors permet guanyar uns 200 metres quadrats aprofitant l'alçada lliure. Cada contenidor alberga una funció diferent: sala de reunions, sala de maquetes, cafeteria, etcètera..."
extracte de la pàgina www.arquitecturaviva.com
....................................................................................................
un ejemplo reciente de reconversión de un edificio industrial en oficinas (2010) en base a contenedores de transporte de mercancías y mobiliario
"En el décimo aniversario de su fundación, la firma de arquitectos suiza GROUP8 ha diseñado su nueva sede en Ginebra, un lugar de trabajo atípico llamado Cargo. Situado muy cerca del centro de la ciudad, Cargo propone habitar un espacio industrial, explotando al máximo sus 600 metros cuadrados de superficie y sus nueve metros de altura libre. En este espacio blanco y luminoso se apilan, como gigantescas piezas de Lego, dieciséis contenedores de los utilizados para transporte en buques de carga, que no han sido sometidos a ningún tipo de acondicionamiento exterior. El uso de los contenedores permite ganar unos 200 metros cuadrados aprovechando la altura libre. Cada contenedor alberga una función diferente: sala de reuniones, sala de maquetas, cafetería, etcétera..."
extracto de la página www.arquitecturaviva.com
"En el desè aniversari de la seva fundació, el despatx d'arquitectes suïssos GROUP8 ha dissenyat la seva nova seu a Ginebra, un lloc de treball atípic anomenat Cargo. Situat molt a prop del centre de la ciutat, Cargo proposa habitar un espai industrial, explotant al màxim els seus 600 metres quadrats de superfície i els seus nou metres d'alçada lliure. En aquest espai blanc i lluminós s'apilen, com gegantesques peces de lego, setze contenidors dels utilitzats per a transport en bucs de càrrega, que no han estat sotmesos a cap tipus d'acondicionament exterior. L'ús dels contenidors permet guanyar uns 200 metres quadrats aprofitant l'alçada lliure. Cada contenidor alberga una funció diferent: sala de reunions, sala de maquetes, cafeteria, etcètera..."
....................................................................................................
un ejemplo reciente de reconversión de un edificio industrial en oficinas (2010) en base a contenedores de transporte de mercancías y mobiliario
"En el décimo aniversario de su fundación, la firma de arquitectos suiza GROUP8 ha diseñado su nueva sede en Ginebra, un lugar de trabajo atípico llamado Cargo. Situado muy cerca del centro de la ciudad, Cargo propone habitar un espacio industrial, explotando al máximo sus 600 metros cuadrados de superficie y sus nueve metros de altura libre. En este espacio blanco y luminoso se apilan, como gigantescas piezas de Lego, dieciséis contenedores de los utilizados para transporte en buques de carga, que no han sido sometidos a ningún tipo de acondicionamiento exterior. El uso de los contenedores permite ganar unos 200 metros cuadrados aprovechando la altura libre. Cada contenedor alberga una función diferente: sala de reuniones, sala de maquetas, cafetería, etcétera..."
extracto de la página www.arquitecturaviva.com
16 d’abril del 2011
sobre el taller D
Fuertes, Pere: "Condiciones temporales: proyectar en el tiempo". 14 talleres: Talleres de Arqutiectura y Proyecto en la Escuela de Arquitectura del Vallès. Sant Cugat del Vallès: Departament de Projectes Arquitectònics, ETSAV, UPC, 2011. p.86-95. ISBN 978-84-96668-93-5, DL B-5389-2011.
..............................................................................................
projectar en el temps
L'energia que consumeixen les ciutats en la seva contínua expansió deixa en el seu interior un conjunt heterogeni d'àmbits que no reben estímuls suficients per desenvolupar-se al ritme del teixit del que formen part. En alguns casos, són fruit de condicions que han quedat superades per la pròpia evolució urbana. En altres casos, es tracta d'ocasions que la ciutat no ha sabut aprofitar en benefici propi i que es mantenen en situació d'espera. El taller proposa observar aquests indrets de nou, com a oportunitats que permeten revitalitzar la ciutat consolidada des de dins i, per fer-ho, es qüestiona sobre les operacions necessàries per dotar-los de nova vida.
Aquest és un camp significativament poc cultivat en l'aprenentatge de l'arquitectura. Potser perquè en altres moments s'ha considerat que els resultats obtinguts en operacions de transformació no permeten avaluar tot el potencial propositiu de l'estudiant. Potser perquè les arquitectures del passat s'han contemplat amb una distància excessiva que no ha permès considerar-les com a material actiu de projecte, capaç de suscitar noves propostes. En el primer cas, es tracta de vèncer el prejudici que considera la rehabitació com una operació de segon ordre, entenent el valor pedagògic que les limitacions i les regles imposen. En el segon cas, cal forçar les arquitectures sobre les que es treballa a abandonar la confortable categoria del ‘context’ –entès com a influència externa de la proposta– per instal·lar-les en la compromesa, i moltes vegades incòmoda, situació del camp de batalla projectual.
Quan parlem d'intervencions d'escala urbana, aquesta implicació directa es dóna per sobreentesa. El treball de l'arquitecte sempre es mou sobre un substrat en constant evolució que ens afecta i que queda alterat per la nostra intervenció. Si parlem d'edificis, però, encara mantenim la distinció entre els treballs de nova planta i les operacions de transformació com si, en el moment actual, l'arquitectura en l'àmbit urbà pogués distingir entre ambdós casos. La interpretació d'aquest concepte és clau en el plantejament del taller. Els casos sobre els que es treballa són, en la seva configuració actual, el resultat de processos successius en el temps. Han estat construïts i modificats repetides vegades i ara el treball que proposa el curs és donar-los una nova oportunitat, entenent que el seu potencial no s'ha esgotat encara.
La transformació és un procés que opera qüestionant les regles que tota arquitectura conté de manera implícita o explícita, avaluant la seva vigència i capacitat d'adaptació, per tal de subscriure-les, reinterpretar-les o contravenir-les, en una operació continuada d'anàlisi propositiva, que va verificant o desmentint les seves hipòtesis a mesura que el treball avança. Tal i com argumenta Carles Martí a Las variaciones de la identidad (1993), “la transformació d'un edifici existent resulta ser així un cas particular d'un concepte més general de transformació que abasta tot l'àmbit del projecte arquitectònic, segons el qual tot projecte, tota nova proposició arquitectònica, seria el resultat d'una sèrie de transformacions operades sobre altres arquitectures, pensades o construïdes, que li serveixen de fonament (conscient o inconscient)”. De les seves paraules en resulta, doncs, que en intervenir sobre altres arquitectures, en realitat estem aprofundint sobre el mecanisme de projecte per excel·lència, però posant l'accent en un punt de vista particular.
En l'espai contemporani, no pot entendre's aquest procés sense considerar, simultàniament a l'arquitecte, el paper de l'usuari. Tota activitat humana modifica l'arquitectura de manera deliberada o involuntària, permanent o temporal i, en fer-ho, esdevé un comentari crític no escrit que expressa una l'opinió de l'ocupant de manera coherent i que cal interpretar. En els dos casos –la intervenció profunda del projecte o l'acció sistemàtica de l'habitant– porten a considerar el temps com a peça clau de l'engranatge. I el taller es proposa afrontar aquest estat de canvi sostingut de manera estructural, identificant i actuant sobre els mecanismes que fan possible l'escenari de transformació com a condició pròpia de l'arquitectura. L'objectiu és exercitar-se en un projecte capaç d'evolucionar en paral·lel a les condicions temporals, responent de forma activa a una realitat animada per forces no previsibles en la seva totalitat.
Això implica pensar en l'arquitectura com a procés obert, en interacció amb aquestes forces, i no com a resultat final i obliga a ser especialment crítics amb l'instrumental metodològic emprat. El projecte evolutiu es planteja llavors en termes d'estructura simultàniament estable i adaptable; prou sòlida per a resistir el curs del temps i prou permeable per a incorporar canvis durant el procés; una estructura formal i material dotada de característiques arquitectòniques definides i capaç de mantenir, a la vegada, un grau d'indeterminació elevat en alguns dels seus elements constituents. No es tracta exactament de preveure unes condicions hipotètiques de futur, sinó de projectar jerarquitzant entre els elements constituents de l'arquitectura i d'establir paràmetres que permetin desenvolupar el propi projecte com a part integrant del procés de transformació.
La generació de forma s'aborda, doncs, des de la lògica dels processos i les estratègies de transformació i es sotmet contínuament a les condicions de camp de l'entorn i del programa per a arribar a un estat d'equilibri. En aquesta situació, el programa es resisteix a determinar unívocament la forma i es limita a atorgar uns determinats atributs a l'espai que les condicions d'ús podran perfilar o corregir. Per la seva banda, l'entorn deixa de ser una categoria externa al procés per convertir-se en una part implicada en la definició de la forma gràcies a l'intercanvi de fluxos i activitats entre l'edifici i la ciutat que s'alimenten mútuament.
Projectar en el temps significa que el pes específic de les decisions no recau en els elements arquitectònics, sinó en les relacions que estableixen entre ells mateixos i amb els usuaris. El procés esdevé relacional i descansa en les propietats d'enllaç dels elements i de les diverses escales de treball. En aquestes condicions, la intervenció sobre preexistències i la seva incorporació com a material de projecte no pot provocar problemes d'identitat o de rebuig, sinó que suscita relacions immediates basades en les regles de joc que el propi procés valida, matisa o descarta.
En funció d'aquests paràmetres de valoració, el taller ha treballat sobre tres exemples situats a la ciutat de Barcelona: el recinte industrial de ‘La Escocesa’, al barri del Poblenou, com a fàbrica de creació segons el programa desenvolupat per l'Institut de Cultura, que contempla espais configurables per a artistes plàstics i audiovisuals; una futura ampliació de la Fundació Antoni Tàpies, al carrer Aragó, que incorpora espais expositius i sales de treball sobre l'actual seu de la institució; i un aulari d'ús compartit al recinte de la Biblioteca de Catalunya, al barri del Raval, que permet introduir un programa mixt per a estudiants, investigadors i veïns capaç de revitalitzar l'entorn més immediat.
Fent un balanç provisional de les tres edicions, es constata l'immens potencial que suposa treballar des de l'interior de la ciutat consolidada, fins i tot quan el planejament o les reformes recents ja han deixat sentir el seu parer. És llavors, amb uns paràmetres de treball aparentment tan restringits, quan el treball simultani de 45 estudiants d'arquitectura dóna uns fruits que qüestionen, a partir de resultats concrets i no de suposicions, la idoneïtat de les condicions inicials. Això ens portaria a considerar que en aquests casos, potser més que en altres circumstàncies, la determinació de les condicions de partida constitueix el moment més delicat i determinant de tot el procés i que hauria de ser avalat per l'experiència que pot proporcionar un concurs ben enfocat o un taller a l'escola d'arquitectura. En els dos casos, es tracta de plantejar adequadament les preguntes.
..............................................................................................
projectar en el temps
L'energia que consumeixen les ciutats en la seva contínua expansió deixa en el seu interior un conjunt heterogeni d'àmbits que no reben estímuls suficients per desenvolupar-se al ritme del teixit del que formen part. En alguns casos, són fruit de condicions que han quedat superades per la pròpia evolució urbana. En altres casos, es tracta d'ocasions que la ciutat no ha sabut aprofitar en benefici propi i que es mantenen en situació d'espera. El taller proposa observar aquests indrets de nou, com a oportunitats que permeten revitalitzar la ciutat consolidada des de dins i, per fer-ho, es qüestiona sobre les operacions necessàries per dotar-los de nova vida.
No es tracta de reiniciar el procés, sinó de reprendre'l en el punt que va quedar interromput; treballant sobre la base del material arquitectònic existent i sotmetent-lo a les noves condicions socials, culturals, d'entorn o de programa; observant com interactuen aquests paràmetres entre ells i amb l'arquitectura actual, fins a formar-se una opinió crítica al respecte capaç de guiar la intervenció.
Aquest és un camp significativament poc cultivat en l'aprenentatge de l'arquitectura. Potser perquè en altres moments s'ha considerat que els resultats obtinguts en operacions de transformació no permeten avaluar tot el potencial propositiu de l'estudiant. Potser perquè les arquitectures del passat s'han contemplat amb una distància excessiva que no ha permès considerar-les com a material actiu de projecte, capaç de suscitar noves propostes. En el primer cas, es tracta de vèncer el prejudici que considera la rehabitació com una operació de segon ordre, entenent el valor pedagògic que les limitacions i les regles imposen. En el segon cas, cal forçar les arquitectures sobre les que es treballa a abandonar la confortable categoria del ‘context’ –entès com a influència externa de la proposta– per instal·lar-les en la compromesa, i moltes vegades incòmoda, situació del camp de batalla projectual.
Quan parlem d'intervencions d'escala urbana, aquesta implicació directa es dóna per sobreentesa. El treball de l'arquitecte sempre es mou sobre un substrat en constant evolució que ens afecta i que queda alterat per la nostra intervenció. Si parlem d'edificis, però, encara mantenim la distinció entre els treballs de nova planta i les operacions de transformació com si, en el moment actual, l'arquitectura en l'àmbit urbà pogués distingir entre ambdós casos. La interpretació d'aquest concepte és clau en el plantejament del taller. Els casos sobre els que es treballa són, en la seva configuració actual, el resultat de processos successius en el temps. Han estat construïts i modificats repetides vegades i ara el treball que proposa el curs és donar-los una nova oportunitat, entenent que el seu potencial no s'ha esgotat encara.
La transformació és un procés que opera qüestionant les regles que tota arquitectura conté de manera implícita o explícita, avaluant la seva vigència i capacitat d'adaptació, per tal de subscriure-les, reinterpretar-les o contravenir-les, en una operació continuada d'anàlisi propositiva, que va verificant o desmentint les seves hipòtesis a mesura que el treball avança. Tal i com argumenta Carles Martí a Las variaciones de la identidad (1993), “la transformació d'un edifici existent resulta ser així un cas particular d'un concepte més general de transformació que abasta tot l'àmbit del projecte arquitectònic, segons el qual tot projecte, tota nova proposició arquitectònica, seria el resultat d'una sèrie de transformacions operades sobre altres arquitectures, pensades o construïdes, que li serveixen de fonament (conscient o inconscient)”. De les seves paraules en resulta, doncs, que en intervenir sobre altres arquitectures, en realitat estem aprofundint sobre el mecanisme de projecte per excel·lència, però posant l'accent en un punt de vista particular.
En l'espai contemporani, no pot entendre's aquest procés sense considerar, simultàniament a l'arquitecte, el paper de l'usuari. Tota activitat humana modifica l'arquitectura de manera deliberada o involuntària, permanent o temporal i, en fer-ho, esdevé un comentari crític no escrit que expressa una l'opinió de l'ocupant de manera coherent i que cal interpretar. En els dos casos –la intervenció profunda del projecte o l'acció sistemàtica de l'habitant– porten a considerar el temps com a peça clau de l'engranatge. I el taller es proposa afrontar aquest estat de canvi sostingut de manera estructural, identificant i actuant sobre els mecanismes que fan possible l'escenari de transformació com a condició pròpia de l'arquitectura. L'objectiu és exercitar-se en un projecte capaç d'evolucionar en paral·lel a les condicions temporals, responent de forma activa a una realitat animada per forces no previsibles en la seva totalitat.
Això implica pensar en l'arquitectura com a procés obert, en interacció amb aquestes forces, i no com a resultat final i obliga a ser especialment crítics amb l'instrumental metodològic emprat. El projecte evolutiu es planteja llavors en termes d'estructura simultàniament estable i adaptable; prou sòlida per a resistir el curs del temps i prou permeable per a incorporar canvis durant el procés; una estructura formal i material dotada de característiques arquitectòniques definides i capaç de mantenir, a la vegada, un grau d'indeterminació elevat en alguns dels seus elements constituents. No es tracta exactament de preveure unes condicions hipotètiques de futur, sinó de projectar jerarquitzant entre els elements constituents de l'arquitectura i d'establir paràmetres que permetin desenvolupar el propi projecte com a part integrant del procés de transformació.
La generació de forma s'aborda, doncs, des de la lògica dels processos i les estratègies de transformació i es sotmet contínuament a les condicions de camp de l'entorn i del programa per a arribar a un estat d'equilibri. En aquesta situació, el programa es resisteix a determinar unívocament la forma i es limita a atorgar uns determinats atributs a l'espai que les condicions d'ús podran perfilar o corregir. Per la seva banda, l'entorn deixa de ser una categoria externa al procés per convertir-se en una part implicada en la definició de la forma gràcies a l'intercanvi de fluxos i activitats entre l'edifici i la ciutat que s'alimenten mútuament.
Projectar en el temps significa que el pes específic de les decisions no recau en els elements arquitectònics, sinó en les relacions que estableixen entre ells mateixos i amb els usuaris. El procés esdevé relacional i descansa en les propietats d'enllaç dels elements i de les diverses escales de treball. En aquestes condicions, la intervenció sobre preexistències i la seva incorporació com a material de projecte no pot provocar problemes d'identitat o de rebuig, sinó que suscita relacions immediates basades en les regles de joc que el propi procés valida, matisa o descarta.
Per a les tres edicions del curs celebrades fins avui, s'han triat els exercicis a desenvolupar en funció d'un triple criteri de selecció que doni sentit a aquestes condicions: intervenir sobre edificis o conjunts en actiu que han demostrat i demostren la seva capacitat d'adaptació en el transcurs del temps; desenvolupar un programa, relacionat amb l'activitat actual, que conservi o accentuï aquesta capacitat de transformació; i treballar en un entorn urbà amb potencial suficient per a incorporar aquestes modificacions, millorant les condicions ambientals i l'activitat social de relació a la ciutat.
En funció d'aquests paràmetres de valoració, el taller ha treballat sobre tres exemples situats a la ciutat de Barcelona: el recinte industrial de ‘La Escocesa’, al barri del Poblenou, com a fàbrica de creació segons el programa desenvolupat per l'Institut de Cultura, que contempla espais configurables per a artistes plàstics i audiovisuals; una futura ampliació de la Fundació Antoni Tàpies, al carrer Aragó, que incorpora espais expositius i sales de treball sobre l'actual seu de la institució; i un aulari d'ús compartit al recinte de la Biblioteca de Catalunya, al barri del Raval, que permet introduir un programa mixt per a estudiants, investigadors i veïns capaç de revitalitzar l'entorn més immediat.
Fent un balanç provisional de les tres edicions, es constata l'immens potencial que suposa treballar des de l'interior de la ciutat consolidada, fins i tot quan el planejament o les reformes recents ja han deixat sentir el seu parer. És llavors, amb uns paràmetres de treball aparentment tan restringits, quan el treball simultani de 45 estudiants d'arquitectura dóna uns fruits que qüestionen, a partir de resultats concrets i no de suposicions, la idoneïtat de les condicions inicials. Això ens portaria a considerar que en aquests casos, potser més que en altres circumstàncies, la determinació de les condicions de partida constitueix el moment més delicat i determinant de tot el procés i que hauria de ser avalat per l'experiència que pot proporcionar un concurs ben enfocat o un taller a l'escola d'arquitectura. En els dos casos, es tracta de plantejar adequadament les preguntes.
Intervenció a La Escocesa, de Cristina Galmés (QT 2009) i a la Fundació Antoni Tàpies, de Lucía Azurmendi (QP 2010).
4 d’abril del 2011
2n lliurament, 11 d'abril
proposta
qüestions generals
a. el lliurament serà de 10:30 a 12:00h a l’aula taller. de 12:00 a 14:30h hi haurà una primera sessió de correcció conjunta a l’aula teòrica, que es continuarà el dimecres 13
b. el format del lliurament en paper serà din a2 o din a1 plegat (triar 1 sol format), dins una carpeta din a2, indicant cognoms, nom, nivell i grup, tal i com es mostra al croquis
c. el lliurament digital al campus atenea contindrà tota la informació del lliurament en paper, en un únic arxiu (en format pdf o ppt) i amb un límit màxim de 5Mb. no s’admeten arxius comprimits
continguts
a. memòria estratègica breu. s’acompanyarà d’esquemes i diagrames explicatius. extensió màxima equivalent a 1 full din a5. es valorarà la capacitat de concreció
b. programa d’usos amb superfícies desglossades. s’indicarà en una taula la superfície per usos, per parcel·les i per nivells
c. planta del conjunt, a escala 1/500, dins el context del Poblenou (bé sigui construït o planificat), explicativa de les relacions amb els fluxos, les edificacions i els espais lliures
d. plantes de l’edifici (incloent el perfil de les edificacions immediates) a escala 1/200
e. seccions explicatives (incloent el perfil dels edificis veïns en cada cas) a escala 1/200
f. façanes (incloent el perfil dels edificis veïns i de l’edifici transformat) a escala 1/200
g. volumetria general de l’edifici en el seu entorn mitjançant fotografies de maqueta de treball
h. fotomuntatge a partir d’imatge real de l’actuació
i. definició dels espais de treball, a l’escala i sistema de representació necessaris
j. diagrama del sistema estructural i dels sistemes de serveis
(aquests continguts tenen consideració d’exigència mínima)
..................................................................................................
propuesta
cuestiones generales
a. la entrega será de 10:30 a 12:00h en el aula taller. de 12:00 a 14:30h habrá una primera sesión de corrección conjunta en el aula teórica, que continuará el miércoles 13
b. el formato de la entrega en papel será din a2 o din a1 doblado (escoger 1 solo formato), en una carpeta din a2, indicando apellidos, nombre, nivel y grupo
c. la entrega digital en el campus atenea contendrá toda la información de la entrega en papel, en un único archivo (en formato pdf o ppt) y con un límite máximo de 5Mb. no se admiten archivos comprimidos
contenidos
a. memoria estratégica breve. se acompañará de esquemes y diagramas explicativos. extensión máxima
equivalente a 1 hoja din a5. se valorará la capacidad de concreción
b. programa de usos con superficies desglosadas. se indicará en una tabla la superficie por usos,
por parcelas y por niveles
c. planta del conjunto, a escala 1/500, en el contexto del Poblenou (ya sea construido o
planificado), explicativa de las relaciones con los flujos, las edificaciones y los espacios libres
d. plantas del edificio (incluyendo el perfil de las edificaciones inmediatas) a escala 1/200
e. secciones explicativas (incluyendo el perfil de los edificios vecinos en cada caso) a escala 1/200
f. fachadas (incluyendo el perfil de los edificios vecinos y del edificio transformado) a escala 1/200
g. volumetría general del edificio en su entorno mediante fotografías de maqueta de trabajo
h. fotomontaje a partir de imagen real de la actuación
i. definición de los espacios de trabajo, a la escala y sistema de representación necesarios
j. diagrama del sistema estructural y de los sistemas de servicios
(estos contenidos tienen consideración de exigencia mínima)
qüestions generals
a. el lliurament serà de 10:30 a 12:00h a l’aula taller. de 12:00 a 14:30h hi haurà una primera sessió de correcció conjunta a l’aula teòrica, que es continuarà el dimecres 13
b. el format del lliurament en paper serà din a2 o din a1 plegat (triar 1 sol format), dins una carpeta din a2, indicant cognoms, nom, nivell i grup, tal i com es mostra al croquis
c. el lliurament digital al campus atenea contindrà tota la informació del lliurament en paper, en un únic arxiu (en format pdf o ppt) i amb un límit màxim de 5Mb. no s’admeten arxius comprimits
continguts
a. memòria estratègica breu. s’acompanyarà d’esquemes i diagrames explicatius. extensió màxima equivalent a 1 full din a5. es valorarà la capacitat de concreció
b. programa d’usos amb superfícies desglossades. s’indicarà en una taula la superfície per usos, per parcel·les i per nivells
c. planta del conjunt, a escala 1/500, dins el context del Poblenou (bé sigui construït o planificat), explicativa de les relacions amb els fluxos, les edificacions i els espais lliures
d. plantes de l’edifici (incloent el perfil de les edificacions immediates) a escala 1/200
e. seccions explicatives (incloent el perfil dels edificis veïns en cada cas) a escala 1/200
f. façanes (incloent el perfil dels edificis veïns i de l’edifici transformat) a escala 1/200
g. volumetria general de l’edifici en el seu entorn mitjançant fotografies de maqueta de treball
h. fotomuntatge a partir d’imatge real de l’actuació
i. definició dels espais de treball, a l’escala i sistema de representació necessaris
j. diagrama del sistema estructural i dels sistemes de serveis
(aquests continguts tenen consideració d’exigència mínima)
..................................................................................................
propuesta
cuestiones generales
a. la entrega será de 10:30 a 12:00h en el aula taller. de 12:00 a 14:30h habrá una primera sesión de corrección conjunta en el aula teórica, que continuará el miércoles 13
b. el formato de la entrega en papel será din a2 o din a1 doblado (escoger 1 solo formato), en una carpeta din a2, indicando apellidos, nombre, nivel y grupo
c. la entrega digital en el campus atenea contendrá toda la información de la entrega en papel, en un único archivo (en formato pdf o ppt) y con un límite máximo de 5Mb. no se admiten archivos comprimidos
contenidos
a. memoria estratégica breve. se acompañará de esquemes y diagramas explicativos. extensión máxima
equivalente a 1 hoja din a5. se valorará la capacidad de concreción
b. programa de usos con superficies desglosadas. se indicará en una tabla la superficie por usos,
por parcelas y por niveles
c. planta del conjunto, a escala 1/500, en el contexto del Poblenou (ya sea construido o
planificado), explicativa de las relaciones con los flujos, las edificaciones y los espacios libres
d. plantas del edificio (incluyendo el perfil de las edificaciones inmediatas) a escala 1/200
e. secciones explicativas (incluyendo el perfil de los edificios vecinos en cada caso) a escala 1/200
f. fachadas (incluyendo el perfil de los edificios vecinos y del edificio transformado) a escala 1/200
g. volumetría general del edificio en su entorno mediante fotografías de maqueta de trabajo
h. fotomontaje a partir de imagen real de la actuación
i. definición de los espacios de trabajo, a la escala y sistema de representación necesarios
j. diagrama del sistema estructural y de los sistemas de servicios
(estos contenidos tienen consideración de exigencia mínima)
28 de març del 2011
paradigmes i entorns de treball
Els arquitectes britànics Caruso St John van elaborar un lloc web que reuneix material molt interessant sobre els diversos paradigmes d'oficines i la seva evolució temporal, així com una classificació d'entorns de treball; tot com a part d'un encàrrec per a desenvolupar les noves oficines de l'Arts Council England a Londres (2006-08).
Los arquitectos británicos Caruso St John elaboraron un sitio web que reúne material muy interesante sobre los diversos paradigmas de oficinas y su evolución temporal, así como una clasificación de entornos de trabajo; todo como parte de un encargo para desarrollar las nuevas oficinas del Arts Council England en Londres (2006-08).
18 de març del 2011
conferència
nuevas formas de trabajo
Iñaki Lozano EhlersManaging Director de BICG
dimecres dia 23 de març a les 13:00h, aula T5
"L'oficina no pot condicionar la nostra manera de treballar, és aquesta darrera la que ha de determinar allò que cal fer a les oficines (podeu llegir la resta de l'entrevista, de març de 2010, aquí).“La oficina no debe condicionar nuestra manera de trabajar, es ésta quien tiene que determinar lo que se debe hacer en las oficinas” (podeis leer el resto de la entrevista, de marzo de 2010, aquí).
8 de març del 2011
1r lliurament, 14 de març
anàlisi propositiva + proposta bàsica
qüestions generals
a. el lliurament serà de 10:30 a 12:00h a l’aula taller. de 12:00 a 14:30h hi haurà una primera sessió de correcció conjunta a l’aula teòrica, que es continuarà el dimecres 16
b. el format del lliurament en paper serà din a2 o din a1 plegat (triar 1 sol format), dins una carpeta din a2, indicant cognoms, nom, nivell i grup
c. el lliurament digital al campus atenea contindrà tota la informació del lliurament en paper, en un únic arxiu (en format pdf o ppt) i amb un límit màxim de 5Mb. no s’admeten arxius comprimits
continguts
a. memòria estratègica (línies analítiques, argumentals i organitzatives). s’acompanyarà d’esquemes i diagrames explicatius. extensió màxima equivalent a 1 full din a5. es valorarà la capacitat de concreció
b. programa d’usos amb superfícies desglossades. s’indicarà la superfície per usos, per parcel·les i per nivells
c. planta del conjunt, a escala 1/1000, dins el context del Poblenou (bé sigui construït o planificat), explicativa de les relacions amb els fluxos, les edificacions i els espais lliures de l’entorn
d. plantes de l’edifici (incloent el perfil de les edificacions immediates) a escala 1/200. la resta de plantes podrà ser a 1/500
e. secció explicativa (incloent el perfil dels edificis veïns en cada cas) a escala 1/200 i encaix de façanes a escala 1/500 (incloent l’edifici transformat)
f. encaix volumètric de l’edifici en el seu entorn mitjançant fotografies de maqueta de treball. es podran reforçar amb perspectives o fotomuntatges
(aquests continguts tenen consideració d’exigència mínima)
..................................................................................................
análisis propositivo + propuesta básica
cuestiones generales
a. la entrega será de 10:30 a 12:00h en el aula taller. de 12:00 a 14:30h habrá una primera sesión de corrección conjunta en el aula teórica, que continuará el miércoles 16
b. el formato de la entrega en papel será din a2 o din a1 doblado (escoger 1 solo formato), en una carpeta din a2, indicando apellidos, nombre, nivel y grupo
c. la entrega digital en el campus atenea contendrá toda la información de la entrega en papel, en un único archivo (en formato pdf o ppt) y con un límite máximo de 5Mb. no se admiten archivos comprimidos
contenidos
a. memoria estratégica (líneas analíticas, argumentales y organizativas). se acompañará de esquemas y diagramas explicativos. extensión máxima equivalente a 1 hoja din a5. se valorará la capacidad de concreción
b. programa de usos con superfícies desglosadas, indicando la superfície por usos, por parcelas i por niveles
c. planta del conjunto, a escala 1/1000, en el contexto del Poblenou (ya sea construido o planificado), explicativa de las relaciones con los flujos, las edificaciones y los espacios libres del entorno
d. plantas del edificio (incluyendo el perfil de las edificaciones inmediatas) a escala 1/200. el resto de plantas podrá ser a 1/500
e. sección explicativa (incluyendo el perfil de los edificios vecinos en cada caso) a escala 1/200 y encaje de fachadas a escala 1/500 (incluyendo el edificio transformado)
f. encaje volumétrico del edificio en su entorno mediante fotografías de maqueta de trabajo. se podrán reforzar con perspectivas o fotomontajes
(estos contenidos tienen consideración de exigencia mínima)
15 de febrer del 2011
visita a l'àmbit de treball
La convocatòria és dimecres a les 12:00h davant l'edifici MediaTic (carrer Sancho de Àvila entre Roc Boronat i Ciutat de Granada).
Farem una repàs a diversos edificis construïts recentment a la zona i a les 13:30h començarà puntualment la visita a l'orfebreria Cunill e Hijos, al carrer Sancho de Àvila 41-45.
La convocatoria es el miércoles a las 12:00h a los pies del edificio MediaTic (calle Sancho de Àvila entre Roc Boronat y Ciutat de Granada).
Haremos un repaso a diversos edificios construidos recientemente en la zona y a las 13:30h se inicará puntualmente la visita a la orfebrería Cunill e Hijos, en la calle Sancho de Àvila 41-45.
Farem una repàs a diversos edificis construïts recentment a la zona i a les 13:30h començarà puntualment la visita a l'orfebreria Cunill e Hijos, al carrer Sancho de Àvila 41-45.
La convocatoria es el miércoles a las 12:00h a los pies del edificio MediaTic (calle Sancho de Àvila entre Roc Boronat y Ciutat de Granada).
Haremos un repaso a diversos edificios construidos recientemente en la zona y a las 13:30h se inicará puntualmente la visita a la orfebrería Cunill e Hijos, en la calle Sancho de Àvila 41-45.
12 de febrer del 2011
programa | castellano
condiciones de la edificación:
parcela 1, Sancho de Àvila, 37-39
calificación urbanística: 22@T (parámetros según PMU)
superficie de suelo: 1.180 m²
techo potencial: 3.186 m²
altura máxima: pb+4, 20 m
ocupación en pb: 100%
ocupación en pp: según gálibos (profundidad 12 m)
techo vivero de empresas: 100%
parcela 2, Sancho de Àvila, 41-45
calificación urbanística: 22@ (parámetros según MPGM)
superficie de suelo: 1.668 m²
techo actual: 4.750 m²
altura actual: pb+3
altura prevista: pb+2
ocupación: la actual
catálogo patrimonio industrial: nivel C (en pb+2)
techo vivero de empresas: 33% de pb+2 (ubicación a decidir)
los parámetros de planeamiento son el punto de partida necessario para todas las propuestas. cualquier alternativa será formulada en relación a estos parámetros y sempre sobre el conjunto de la manzana y en referencia a los planes de ordenación de las manzanas vecinas.
se deberá elaborar una base gráfica de trabajo que contemple la ordenación de la manzana sobre la que se trabaja, así como la volumetria y usos previstos en las manzanas vecinas.
programa de necessitats:
1. servicios individuales y compartidos (80%)
a. espacio configurable de trabajo para las empresas de hasta a 20 personas (oficina abierta, trabajo en grupo, despachos...)
b. servicios de proximidad compartidos entre empresas (salas de reuniones, espacios de reuniones informales, espacios de edición/impresión)
2. servicios comunes (20%)
a. salas de formación/presentación
b. administración, dirección
c. recepción, vestíbulo
d. servicios generales, almacenes, salas técnicas
e. aparcamiento en una planta sótano
el programa debe configurar una unidad funcional.
las empresas residentes están instaladas en un régimen temporal, con un límite máximo de 5 años.
la configuración de los espacios de trabajo debe permetir el crecimiento y decrecimiento de las empresas, así como la variación del número total.
hay que prever los espacios de trabajo equipados y amueblados.
los espacios de formación están pensados para el personal de las empresas residentes y para el personal de empresas externas.
pueden proponerse usos adicionales al programa hasta un máximo del 5%.
debe preverse la afluencia habitual de visitantes al edificio.
con la primera entrega, se podrán hacer ajustes en el programa, de manera consensuada para todo el taller.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)