Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris temporal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris temporal. Mostrar tots els missatges

9 de febrer del 2016

reutilització temporal

Temporiuso. Manuale per il riuso temporaneo di spazi in abbandono, in Italia 

di Isabella Inti, Giulia Cantaluppi, Matteo Persichino


Gli spazi vuoti delle nostre città sono “riserve urbane” per sperimentare sogni collettivi. Un manuale che spiega come salvarli dal degrado attraverso il riuso temporaneo, con progetti abitativi, culturali, sociali e imprenditoriali.


Un manuale per il riuso temporaneo degli spazi in abbandono, in Italia: una risposta al bisogno di innovazione sociale che abita la città contemporanea e un’occasione per salvare dal degrado e riattivare un patrimonio storico, architettonico e socio-culturale straordinario. Milioni di edifici e spazi, dalle caserme ai cantieri navali, dalle fabbriche agli uffici vuoti. Il percorso si sviluppa in 7 semplici mosse: la mappatura e la tassonomia degli spazi per conoscere le diverse tipologie della potenziale offerta; la mappatura delle popolazioni che potrebbero poi fruire degli spazi; i nuovi “cicli di vita”, con tempi di riuso diversi in ciascun caso; i livelli di architettura e infrastrutture primarie per poter riabitare luoghi per lungo tempo abbandonati o rimasti incompiuti; le regole per l’accesso e la condivisione degli spazi; le possibili politiche pubbliche per consolidare e rinnovare queste pratiche. Con numerosi casi studio e interviste. 

L’associazione Temporiuso.org utilizza il patrimonio edilizio esistente e gli spazi aperti vuoti, in abbandono o sottoutilizzati di proprietà pubblica o privata e li riattiva con progetti legati al mondo della cultura e all’associazionismo, allo start-up dell’artigianato e della piccola impresa, all’accoglienza temporanea per studenti e turisti low cost.



Isabella Inti, architetto, docente di Town Planning al Politecnico di Milano e Visiting professor all’University Hasan di Prishtina, è membro di Multiplicity e presidente di Temporiuso.org.
Giulia Cantaluppi, laureata in Conservazione dei Beni Culturali a Genova e socia fondatrice di Temporiuso.org, si occupa di start-up e gestione di progetti di riuso temporaneo.
Matteo Persichino, laureando in Architettura a Milano, socio di Temporiuso.org, cura la progettazione e gestione di spazi di riuso temporaneo.

13 d’octubre del 2014

a portable home

Domusweb.– The Scottish company Trakke presents the Jero yurt, inspired on traditional mobile homes developed by the nomadic people of Central Asia.

While traditional yurts are typically heavy and bulky, Jero is designed to be relatively light and compressible, allowing it to be transported in a small car, or even in the trailer of a bicycle. To develop the project, Trakke worked in collaboration with designer Uula Jero and with the laboratory of rapid prototyping Maklab.


The designer explains: "In order to minimize weight while maintaining the structural integrity of the yurt we were inspired by nature - the telescoping supports are held together with a system that replicates the strength and durability of a vertebra. By means of numerical control, we have been able to cut much more complex forms that allow us to use less material without compromising the structure".




"We’ve taken time-tested principles and refined them using cutting edge design and manufacturing techniques to bring this ancient dwelling into the 21st century. Its compact pack-size liberates valuable storage space when the yurt is stowed away, while the lightweight construction allows it to be transported in a car with ease".

"Designer and adventurer Uula Jero put the original prototype through it’s paces as he made it his home for a year".




Founder of Trakke states that "there’s something about small spaces that I find fascinating. Much like designing the pocket layout of a bag, small spaces require a lot of thought to make them functional and efficient to use. Poorly executed, they can feel dark and claustrophobic - but done well, they are a simple distillation of everyday living. The question is, how small is too small?"

"Back in 2010, just before I founded Trakke, I was struggling with this very question. For a few years, I’d been researching a little known movement called the Urban Nomads - a group of students and designers who wanted to utilise the convenience of the city to make small scale living a reality for all".

"One of the key proponents of the Urban Nomad movement was Ken Isaacs. His philosophy was simple. Instead of making cities bigger, let’s make buildings smaller. He envisaged a society where students didn’t just move house every couple of years - they literally moved their house. He designed shelters, tools and even furniture, all based around the idea of portability and versatility - releasing many of designs in his book, How to Build your own Living Structures".



"Living Structures grabbed my attention instantly. Full of hand-drawn instructions, it was the Instructables of yesteryear. A DIY bible. Yet no amount of reading had answered my question. I needed to know - How small is too small? The only way to find out was to live it. Following Isaacs’ designs I built a scale model to check out the construction. Then I built my own home. An 8’ Microhouse, in all it’s flat-pack glory".

"I lived in the Microhouse for four months to complete my research. It was situated in a quiet corner of a community garden, in the bustling west end of Glasgow. With solar panels on the roof and a portable shower mounted on the back, I was living off grid right in the heart of civilisation. Tucked in the corner, I had two yellow crates containing all my possessions. When you live in a small house, there’s no room for junk. Everything was chosen for a reason, and everything had to be compact!"



"Living in the microhouse was the adventure of a lifetime. It wasn’t without it’s flaws - the structure had been designed for much warmer climes, and in Glasgow it leaked a lot. It wasn’t toasty warm either. I’d wake up to find my breath freezing on the inside of the windows. But despite all that, life was great. The Microhouse changed the way I thought about everything. My home and possessions had got smaller, but the world outside had got bigger. The beauty of living in a city is that amenities are everywhere. I swapped my television for the cinema, my sofa for the local cafe’s. So often in cities we ignore what’s going on around us; the Microhouse made me embrace it".

"My experience of living small informed every decision when designing the Jero yurt. Working in collaboration with Uula Jero, a man with more tales of adventure and off-grid living than you can shake a stick at, we combined our knowledge and research to create something that embodies simple living. A shelter that is optimised for bad weather, strong winds and snow. A venue for a party. A guest bedroom for friends. A fancy tent. Even a place to call home, if you want".

Trakke Jero Yurt
Dimensions
Diameter: 4m / Floorspace: 12.57m² / Height: Min 1.2m / Max 2.6m / Packed: 1.2 x 0.8 x 0.5m / Weight: 110kg approx
Specification
Structure: Marine Plywood / Cover: 15oz Cotton Canvas / Hardware: Stainless Steel / Rope: Polyester
Prize
£ 4.500

(introductory text and images from Domusweb)

7 d’octubre del 2013

piscinas flotantes. a medio camino de la embarcación

Piscina flotante. Dun Laoghaire
NuriaPrieto para TectónicaBlog

Las propuestas de piscinas flotantes eran habituales en EEUU, destacando especialmente los que se construían todos los veranos en la ribera del río Hudson. Sin embargo, la propuesta de piscina flotante de Dun Laoghaire para Dublín, fue rechazada por las autoridades locales por irrealizable. El proyecto, de 1888, planteaba un vaso rodeado por un muelle de madera bajo el cual se ubicaban dos volúmenes vacíos que permitían la flotabilidad.



Piscinas flotantes. Nueva York
NuriaPrieto para TectónicaBlog

Durante en verano, en la ciudad de Nueva York se construían grandes estructuras de baños públicos, que permitían combatir el calor de la gran metrópolis. Entre 1870 y finales de los 1940, las zonas más tranquilas del East River y del Hudson River, eran el escenario de estas construcciones.

Los baños flotantes de Nueva York, eran construcciones de madera y acero, que incorporaban salas secundarias con vestuarios, cafetería o sauna. Habitualmente la construcción se componía del vaso, un muelle perimetral a este y el resto de construcciones hacia un lado. Las críticas de los sectores más tradicionales de la población llevaron a que a algunos muelles se les colocara una estructura secundaria a modo de pérgola, que en algún caso tapaba un poco más estas instalaciones, librando a los paseantes de la ciudad de ver a los bañistas.



Estos baños se hicieron muy populares en EEUU tras la Guerra Civil, y se llegó a crear legislación específica para ellos. Los vasos en general tenían unas dimensiones de 25x10m para adultos y de 20×5 para niños. En los años 20 la degradación de los ríos provocó que esta actividad comenzase a ser abandonada, a pesar de ello todavía existían nueve baños. En 1938 únicamente quedaban seis, y tras la Segunda Guerra Mundial dejó de ser una actividad tan popular. En la actualidad existe una piscina móvil en la ciudad que suele estar de manera permanente en Barretto Point Park en el East River.


10 de juliol del 2013

els vespres de la UB, 8a edició, 2013

cal un auditori climatitzat per fer concerts a l'estiu? el jardí de la UB a plaça Universitat ens permet creure que no, que és suficient un espai com aquest, a l'hora que el sol baixa i entra la fresca, una bona programació i recordar que els dimarts i dijous hi tenim una cita.


Un cicle de sis concerts de petit format que apropa els músics i el públic. Una proposta cultural estiuenca i atractiva per a les nits de juliol.
On?
Al jardí Ferran Soldevila de l’Edifici Històric de la UB (a la plaça de la Universitat).
Entrada?
Pel carrer Diputació amb Enric Granados.
Quan?
Dimarts i dijous de les tres primeres setmanes de juliol, a les 21h.
L’entrada és gratuïta i l’aforament limitat.




28 de juny del 2013

una iglesia hinchable

Iglesia de Montigny-lès-Cormeilles
Hans Walter Müller, 1969
(vía TectonicaBlog)

"A finales de la década de los sesenta, el arquitecto de origen alemán Hans Walter Müller proyectó en Francia una iglesia extraordinaria, tanto por el material utilizado como por su corta vida útil: la iglesia hinchable de Montigny-lès-Cormeilles (fig. 1). Aquel proyecto no hizo más que consumar la imagen antisistema de su autor y certificar el enorme interés que tales estructuras suscitaban por entonces, en particular, por sus posibles aplicaciones en el campo de la creación arquitectónica.


Instalado en una línea de ruptura con la tradición, defendiendo el valor de lo espontáneo y efímero, Müller se había sumado unos años antes a la actitud defendida por una nueva generación de arquitectos que formularon críticas mordaces sobre la arquitectura, el urbanismo y la vida diaria de la sociedad europea de la posguerra . Colectivos como Archigram o Utopie abrazaron formas inflables como el instrumento perfecto para derribar las nociones tradicionales de arquitectura. Existía una confianza ciega en la capacidad de dichas estructuras para favorecer la movilidad de personas y bienes en una sociedad en permanente transformación. En poco tiempo, la aparente revolución causada por esta técnica alcanzó también a la arquitectura religiosa.


23 de novembre del 2012

carretons al mercat de Sant Antoni


encara avui, cada diumenge, els comerciants de llibres del mercat dominical de Sant Antoni munten les seves parades amb el material que contenen uns carretons molt rudimentaris i pesants que desplacen sobre rodes des d'un magatzem proper. més pròpiament, s'hauria de dir que els carretons constitueixen el material de la parada.














en la seva nova ubicació provisional -interrompent la circulació del carrer d'Urgell, sota una gran coberta retràctil- els paradistes esperen la seva nova ubicació en el mercat reformat (suposant que aquest canvi sigui necessari). mentrestant, els arquitectes responsables de la reforma [1], procuren que no es perdin aquestes caixes de fusta sobre rodes ni, amb elles, la tradició de muntar i desmuntar aquest mercat dominical. 'parada' indica l'acció de parar, de disposar les mercaderies, com es para la taula a casa.

en aquest cas, la diferència es troba en l'objecte mateix: un contenidor molt enginyós allunyat de la imatge asèptica que l'arquitectura contemporània ha atorgat a aquest terme, i que recorda instal·lacions com la dels artistes Adam Dade i Sonya Hanney (Ten Stacked Hotel Rooms, 1998-2002), que compactaven tot el contingut de l'habitació d'un hotel en un volum prismàtic i el tornaven a ordenar una vegada enregistrat el procés. són instal·lacions que necessiten la fotografia o el vídeo per a deixar constància de la seva existència.

els carretons del mercat dominical tenen una naturalesa comparable i, en certa mesura, inversa. són una reunió compacta i provisional de material per a muntar una parada i tornar al magatzem passades unes hores, però ens donen indicis arquitectònics que l'acció de parar i desparar és més complexa que la simple disposició d'uns cavallets i uns quants taulers. l'objecte que permet el transport de les peces -amb les seves portes i panells mòbils- pot ser pensat fins a esdevenir parada ell mateix, com ho van ser en el seu moment els baguls produïts per Louis Vuitton a partir de 1858 (transformables en armari, llit, biblioteca o escriptori) o, molt més tard, l'exposició itinerant de maquetes de Mansilla + Tuñón o la taula articulada d'Enric Miralles per a la casa del carrer Mercaders (1994).



davant la necessitat de plantejar un mercat temporal a l'exterior, hauríem de ser capaços de millorar aquells carretons de llibres del mercat de Sant Antoni. no es tracta de donar-los una millor aparença. es tracta de mantenir les prestacions actuals i incorporar-ne de noves aguditzant l'enginy. 

[1] conferència 'a partir de l'existent' de Pere Joan Ravetllat, 20 novembre 2012, ETSAV

(imatges de Sant Antoni procedents del vídeo editat per Mercats de Barcelona)
...........................................................................................

16 de novembre del 2012

‘el Chiringuito’ de Otrascosas

gracias a Núria de Arana por la información.

Finaliza la construcción del ‘Chiringuito’ que Arquitectura-G ha diseñado para la galería barcelonesa Otrascosas de Villar-Rosàs. Fotos de José Hevia.

"Desde Otrascosas de Villar-Rosàs se buscaba una pieza alternativa que pudiera albergar diferentes exposiciones y eventos al margen del calendario oficial. Se requería un espacio más espontáneo y elástico. Teniendo en cuenta la llegada del calor se optó por volcar todas estas actividades paralelas al exterior, construyendo un artefacto en la terraza de Otrascosas que pudiera recogerlas.



Este artefacto, El Chiringuito, se formaliza partiendo del imaginario colectivo veraniego. Aúna el lenguaje formal de las casetas y cambiadores de playa de construcción precaria, y el colorido de los toldos costeros. El Chiringuito se compone mediante la suma de tres módulos de estructura de madera de abeto con cubierta de chapa galvanizada minionda. De estos tres módulos, dos están unidos y articulados con bisagras. El tercero puede replegarse a sí mismo hasta quedar completamente cerrado. Estas articulaciones permiten diferentes composiciones y estrategias de colonización de la terraza, pudiendo tanto abrazar un espacio expositivo como fragmentar la terraza en diferentes estancias y corredores.

22 d’octubre del 2012

el programa exterior del MoMA PS1, NY

Anualment, des de 1998, la seu de Long Island City del MoMA (el PS1), convoca un concurs entre joves arquitectes per a donar forma a una instal·lació temporal que permeti celebrar activitats a l'exterior (Young Architects Program).
Es tracta d'estructures efímeres que donen una atmosfera particular, cada any diferent, als patis tancats per murs de formigó i que conviden a un ús més relaxat dels espais, als concerts i les recepcions.
És interessant perdre una estona amb el llistat històric dels projectes finalistes i guanyadors d'altres anys per a veure la capacitat de transformació que poden exercir sobre un mateix espai i la permeabilitat que han de demostrar amb els diversos esdeveniments que hi tenen lloc durant la temporada. Com a mostra, la proposta guanyadora de l'any 2011.
.........................................................................................................

Anualmente, desde 1998, la sede de Long Island City del MoMA (el PS1), convoca un concurso entre jóvenes arquitectos para dar forma a una instalación temporal que permita celebrar actividades al exterior (Young Architects Program)
Se trata de estructuras efímeras que dan una atmósfera particular, cada año distinta, a los patios cerrados por muros de hormigón y que invitan a un uso más relajado de los espacios, a los conciertos y las recepciones.
Es interesante perder un rato con el listado histórico de los proyectos finalistas y ganadores de otros años para ver la capacidad de transformación que pueden ejercer sobre un mismo espacio y la permeabilidad que deben demostrar con los diversos acontecimientos que tienen lugar durante la temporada. Como muestra, la propuesta ganadora del año 2011.


Holding Pattern by Interboro Partners

June 19, 2011—September 19, 2011. "The Museum of Modern Art and MoMA PS1 announce Interboro Partners of Brooklyn, NY, as the winner of the 12th annual Young Architects Program in New York.

Interboro Partners' Holding Pattern brings an eclectic collection of objects including benches, mirrors, ping-pong tables, and floodlights, all disposed under a very elegant and taut canopy of rope strung from MoMA PS1's wall to the parapet across the courtyard. Creating an unobstructed space, the design incorporates for the first time the entire space of MoMA PS1's courtyard under a single grand structure, while creating an environment focusing on the audience as much as the Warm Up performance. A key component of the theme is recycling; objects in the space will be donated to the community at the conclusion of the summer. The designers met with local businesses and organizations including a taxi cab company, senior and day care centers, high schools, settlement houses, the local YMCA, library, and a greenmarket to determine what components of their installation could be used by those organizations following the Warm Up summer music series. Incorporating objects that can subsequently be used by these organizations is a means of strengthening MoMA PS1's ties to the local Long Island City community."


18 de setembre del 2012

un ús provisional del carrer


Aquesta és una estructura provisional construïda al carrer Compte d’Urgell, de Barcelona, el 2011 per Ravetllat Ribas arquitectes. Es tracta d'una cobertura temporal de la calçada que permet celebrar el mercat dominical de llibres vells de Sant Antoni a recer de les inclemències del temps. Entre setmana, un simple mecanisme replega parcialment la coberta i els vehicles circulen sota seu.
L'estuctura es desmuntarà una vegada les obres del mercat de Sant Antoni hagin acabat, però la seva eficàcia ens deixa el dubte de si cal prescindir-ne; de si és necessari construir-ne una altra de 'definitiva'.
  
.................................................................................................. 
Esta es una estructura provisional construida en la calle Compte d'Urgell, de Barcelona, en 2011 por Ravetllat Ribas arquitectos. Se trata de una cobertura temporal de la calzada que permite celebrar el mercado dominical de libros viejos de Sant Antoni a resguardo de las inclemencias del tiempo. Entre semana, un simple mecanismo repliega parcialmente la cubierta y los vehículos circulan debajo.
La estructura se desmantelará una vez las obras del mercado de Sant Antoni hayan finalizado, pero su eficacia nos deja la duda de si es necesario prescindir de ella; de si es hace falta construir otra estructura 'definitiva'.