tag:blogger.com,1999:blog-86379826305361329812024-03-01T06:39:48.030+01:00_condicions temporals_transient conditions _escola d'arquitectura del vallèspere fuerteshttp://www.blogger.com/profile/10393146104229835661noreply@blogger.comBlogger237125tag:blogger.com,1999:blog-8637982630536132981.post-33451205379708326172018-09-11T11:09:00.001+02:002018-09-11T11:13:00.787+02:00La condición intermedia de la ventana<h2>
...o la tendencia a confundir los límites</h2>
Artículo de <a href="https://www.estudiobazo.com/" target="_blank">Sebastian Bazo</a>. Arquitecto UVM, Docente Escuela de arquitectura ULS.<br />
<div>
Pubicado en ArQ ULS, el 2 agosto 2018 a partir del tema desarrollado en el trabajo final del Máster en Estudios Avanzados en Arquitectura (MBarch), con la especialidad <i>Proceso, Proyecto y Programación</i>, de la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona ETSAB/UPC.<br />
<br />
<br />
<a href="http://arquls.userena.cl/wp-content/uploads/2018/08/finestra-ad-arreaza-650x400.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="http://arquls.userena.cl/wp-content/uploads/2018/08/finestra-ad-arreaza-650x400.jpg" data-original-height="400" data-original-width="650" height="245" width="400" /></a><br />
<blockquote class="tr_bq">
<i>"La arquitectura debería concebirse como una configuración de lugares intermedios claramente definidos". Aldo van Eyck</i></blockquote>
</div>
<div>
De acuerdo con Sebastián: "la ventana es un pequeño enigma de la arquitectura, símbolo de continuidad y discontinuidad, es un tema clave ya que representa la manera de vivir la relación entre interior y exterior, condicionando la percepción del mundo que nos rodea y el cual alcanzamos a ver por ella. En ese sentido, la ventana ha sido siempre un objeto de búsqueda, asociado a los paradigmas que la arquitectura ha pretendido, como proporción, escala, profundidad y posición, revelando así las intenciones de su vinculación, en mayor o menor medida, con el habitante.</div>
<div>
<br />
La ventana es más que un elemento arquitectónico. Pararse frente a ella, apoyarse en el marco, asomar la cabeza o incluso parte del cuerpo resulta ser una experiencia de conexión con un lugar, el cual habitamos con la mirada y supone esa conexión propia y fascinante que tienen los espacios intermedios, que tanto nos gusta, ya que nos brinda la sensación de estar en más de un lugar la vez, como si nos desdobláramos a través de la mirada y nos llevara a un viaje por múltiples relaciones".</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<a href="http://arquls.userena.cl/wp-content/uploads/2018/08/Cuarto-muro-Corbu-600x344.png" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="http://arquls.userena.cl/wp-content/uploads/2018/08/Cuarto-muro-Corbu-600x344.png" data-original-height="344" data-original-width="600" height="228" width="400" /></a><br />
<br />
<div style="text-align: left;">
[<a href="http://arquls.userena.cl/2018/08/la-condicion-intermedia-de-la-ventana/" target="_blank">Leer el artículo completo aquí</a>]<br />
<br /></div>
</div>
pere fuerteshttp://www.blogger.com/profile/10393146104229835661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8637982630536132981.post-37688692956078706102017-09-05T23:57:00.000+02:002017-09-06T00:14:04.562+02:00Barcelona sale a escena<h2>
El uso de la ciudad como espacio fílmico</h2>
Trabajo final de máster MBArch de <a href="https://www.facebook.com/EstudioDeak/" target="_blank">Alejandra Villanova</a>, arquitecta, en acceso abierto.<br />
URL <a href="http://upcommons.upc.edu/handle/2117/107391">http://upcommons.upc.edu/handle/2117/107391</a><br />
Una tesina en cuatro 'tomas' y un montaje: 1. la <b>Barcelona enmarcada</b>, 2. la <b>Barcelona peatonal</b> (entrar y salir), 3. la <b>Barcelona general</b> y la <b>Barcelona singular</b>, 4. <b>Barcelona y sus recorridos</b> (la ciudad movediza) y <b>Decoupage</b> (las ciudades en montajes).<br />
<br />
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrLmxFZrwLrFYlIzJ6-K7wWT8OpyScOJppnmEPDPPHgNArCBNqAOOntsidRF-Ue-zAg4VkxlbVRR03XzBI8gZ7SOunzAO0wQfbuvl3ufp7gM72W9t6yxgy_YQx1tpp8eLu_Qu4ZKyhZTFZ/s1600/ale1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="585" data-original-width="928" height="251" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrLmxFZrwLrFYlIzJ6-K7wWT8OpyScOJppnmEPDPPHgNArCBNqAOOntsidRF-Ue-zAg4VkxlbVRR03XzBI8gZ7SOunzAO0wQfbuvl3ufp7gM72W9t6yxgy_YQx1tpp8eLu_Qu4ZKyhZTFZ/s400/ale1.jpg" width="400" /></a><br />
<br />
<span style="text-align: center;">Según argumenta Alejandra al inicio del trabajo, "cada ciudad es el recuerdo que tenemos de ella. Dice Wim Wender (1994) en
su película Historias de Lisboa: </span><br />
<blockquote class="tr_bq">
<i>El mundo es una ilusión, lo único verdadero es la memoria, pero la
memoria, es una invención. En el cine la cámara puede capturar un
momento, pero ese momento ya ha pasado. En el fondo lo que el cine
hace es dibujar la sombra de ese momento. Ya no estamos seguros
de que ese momento haya existido fuera de la película ¿o la película
es la garantía de que ese momento existió? </i></blockquote>
¿Cuántas ciudades caben dentro de Barcelona?
Pues según el informe de la actividad fílmica de la ciudad de Barcelona del
2016, se ha rodado en el pasado año un total de tres mil ciento veintisiete producciones
en la ciudad, incluyendo treintaiséis largometrajes-ficción y veintiocho
largometrajes-documental junto a las demás producciones tales como
miniseries, programas de tv, cortometrajes, series, video clips, publicidades, etc.
¿Cuáles son los mecanismos de transformación o de recorte con los cuales se construyen desde el cine las infinitas imágenes de la ciudad? ¿Qué se elige
mostrar, qué se oculta, y como estas decisiones definen el carácter del relato
(guión)? ¿Cómo son los límites de esos espacios fílmicos, cuáles las escenografías
y las escalas de aparición de la ciudad en el rodaje?<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJjFHKtcabbREIVfvctRAuQxqtNDoI9oIZFcoZCuPq4G0RoUXldDkWQ5xEpdL2WIJqb2TK234wzH4GI-XhizNnLI33sy57t7nYGAn0Ea8Qcximx-3xmU3-zwzULk68swSKUzckVvN4c53d/s1600/ale2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="746" data-original-width="1016" height="291" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJjFHKtcabbREIVfvctRAuQxqtNDoI9oIZFcoZCuPq4G0RoUXldDkWQ5xEpdL2WIJqb2TK234wzH4GI-XhizNnLI33sy57t7nYGAn0Ea8Qcximx-3xmU3-zwzULk68swSKUzckVvN4c53d/s400/ale2.jpg" width="400" /></a><br />
<br />
Las películas que utilizan las ciudades como escenografía, sus calles, sus casas
y su gente, montan una ciudad a partir de fragmentos. ¿Cómo se conectan en el
espacio y en el tiempo esas imágenes-movimientos y cuáles son las ciudades
que da como resultado? Para Kevin Lynch (2008) :<br />
<blockquote class="tr_bq">
<i>Parece haber una imagen pública de cada ciudad que es el resultado
de la superposición de muchas imágenes individuales. O quizás lo
que hay es una serie de imágenes públicas, cada una de las cuales es
mantenida por un número considerable de ciudadanos. </i></blockquote>
El guión describe las escenas y ese relato lleva el germen de esa nueva “ciudad”
ficcionada, que con los años pasará a formar parte del imaginario colectivo.
Pensemos al revés, ¿cómo serían las escenografías de las películas si en
realidad tuviéramos que recrear la ciudad? Así como el guión va acompañado
de una escenografía que refuerza el relato y pone a los personajes en situación,
cuando se trabaja con escenarios “reales”, a veces, es la ciudad que el director
recorta para su película la que caracteriza o define los personajes.<br />
<br />
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-qR1tng35yxs/Wa8bTrfMAZI/AAAAAAAAkcY/a_YCHXLVmeshHRRHe2bAAW8_2z3z5KuewCLcBGAs/s1600/ale3.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="725" data-original-width="720" height="400" src="https://4.bp.blogspot.com/-qR1tng35yxs/Wa8bTrfMAZI/AAAAAAAAkcY/a_YCHXLVmeshHRRHe2bAAW8_2z3z5KuewCLcBGAs/s400/ale3.jpg" width="396" /></a><br />
<span style="text-align: center;"><br /></span>
<span style="text-align: center;">Este recorte implica, no solo trabajar con la “fachada” de la ciudad, sino que
también, se está trabajando con todas las capas latentes (recuerdos, anécdotas,
historias, etc) que ese fragmento de ciudad evoca en la memoria personal y
colectiva. Esto es lo fantástico de la ficción.
Enric Miralles (2000) explica acerca de su proyecto para Mollet la importancia
que ha tenido:</span><br />
<blockquote class="tr_bq">
<i>Poder producir documentos que hagan explícita la superposición de
los distintos momentos de un lugar (…) pues, al final, estás trabajando
no solo con la realidad física del momento, sino con la realidad física
de todo lo que ha estado allí, que ha ido construyendo el sitio. </i></blockquote>
Se han seleccionado cuatro ficciones donde se retratan Barcelonas bajo diferentes
caracterizaciones (personajes), todas ellas verosímiles, que van de la
mano de guiones que han hallado sus historias en dichos escenarios: una ciudad
cosmopolita, íntima, barrial, anónima, popular, veloz, dispersa, estática,
iconográfica, y/o fragmentada. La ciudad se vuelve un personaje influyente que
condiciona a los protagonistas y se interrelaciona con ellos. Las tramas de las
películas se volverán un trazado más en las cartografías palimpsésticas que
describen Barcelona. Los filmes con los que se trabajará son: <i>Todo sobre mi
madre</i> (1999), dirigida por Pedro Almodóvar, <i>En la ciudad</i> y <i>Una pistola en cada
mano</i> (2003-2012) dirigidas por Cesc Gay y <i>Biutiful </i>(2010) por Alejandro González
Iñárritu.<br />
<br />
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-t5riJYiF2YE/Wa8cGvtbcWI/AAAAAAAAkcg/5r8rtGC3EfcYixHtA8aSrekgdHxyiP-0gCLcBGAs/s1600/ale4.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="818" data-original-width="1260" height="258" src="https://2.bp.blogspot.com/-t5riJYiF2YE/Wa8cGvtbcWI/AAAAAAAAkcg/5r8rtGC3EfcYixHtA8aSrekgdHxyiP-0gCLcBGAs/s400/ale4.jpg" width="400" /></a><br />
<span style="text-align: center;"><br /></span>
<span style="text-align: center;">Los roles de la ciudad se desarrollarán a lo largo de cuatro capítulos donde
ésta forma parte de las construcciones espaciales de cinco maneras diferentes:
como fragmento a través de un vano (ciudad enmarcada), como fondo en las
tomas peatonales (ciudad plató), como elemento que orienta a través de su
morfología y sus hitos y, como ciudad movediza a través de los trayectos que
se relatan en los filmes. A modo de cierre del trabajo, la ciudad como découpagge,
será representada a partir de mapas de locaciones y de desplazamientos
de cada película, analizando cuál es la ciudad que devuelven esas cartografías. </span><br />
<br />
De este modo, el siguiente trabajo pretende destacar por un lado, la manera
que el cine a través de sus recursos puede mostrar y construir espacialmente la
relación simbiótica que existe entre la calle y el interior de las estancias (primera
crujía) como un binomio inseparable e indispensable al momento de relatar
una ciudad, y por el otro, llevar al límite los recursos con los que se representa,
valiéndose de los mismos elementos urbanos, es decir, la misma ciudad, para realizar infinitos registros, ficciones y por lo tanto, percepciones de Barcelona.
“Los surrealistas están convencidos de que la ciudad puede atravesarse al igual
que nuestra mente, que en la ciudad puede revelarse una realidad no visible” (Careri, 2014).<br />
<br />
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-e0kb9ek5o4I/Wa8cmdmXwNI/AAAAAAAAkco/_pnAIWq-s-YjMTI7YhQ4BYD6zw8d5lDtgCLcBGAs/s1600/ale5.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="852" data-original-width="1170" height="291" src="https://3.bp.blogspot.com/-e0kb9ek5o4I/Wa8cmdmXwNI/AAAAAAAAkco/_pnAIWq-s-YjMTI7YhQ4BYD6zw8d5lDtgCLcBGAs/s400/ale5.jpg" width="400" /></a><br />
<span style="text-align: center;"><br /></span>
<span style="text-align: center;">Afortunados quienes hacen de la ciudad un hecho estético, quienes pueden
imaginar infinitas historias nacidas de la configuración urbana, quienes con sus
realizaciones aportan capas a este espesor de lo urbano volviéndolo más interesante
y complejo y son capaces de convertir lo cotidiano en fantástico. Pues,
de este modo, la ciudad hace parte de diversas historias que, como en la vida
real, construyen, junto a lo edificado, la imagen de la ciudad. </span><br />
<blockquote class="tr_bq">
<i>Las ficciones son configuraciones que organizan y dan consistencia
al lazo social. (…) Se trata del medio específico en el que se desarrolla
la vida humana. La existencia simbólica está hecho de relatos (...) que
hospedan vida y producen mundos (…) esos relatos ficcionales son la
imagen mental de un espacio que, finalmente, se confunde con él. Su
memoria, su representación, su itinerario. Y la arquitectura y la ciudad,
claro está, son la materialidad de esos mundos mentales (Sztulwark,
2009)."</i></blockquote>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-v6D_672PVWM/Wa8dNTfEQDI/AAAAAAAAkcw/KERaNIX-SJgAtRNZvfEu6NBFjFt3vNshACLcBGAs/s1600/ale6.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="647" data-original-width="827" height="312" src="https://1.bp.blogspot.com/-v6D_672PVWM/Wa8dNTfEQDI/AAAAAAAAkcw/KERaNIX-SJgAtRNZvfEu6NBFjFt3vNshACLcBGAs/s400/ale6.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<i>Barcelona sale a escena: el uso de la ciudad como espacio fílmico</i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Trabajo final de máster de Alejandra Villanova, MBArch, julio 2017<br />Director: Pere Fuertes</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
URL <a href="http://upcommons.upc.edu/handle/2117/107391">http://upcommons.upc.edu/handle/2117/107391</a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
texto extraído del TFM</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
(muchas gracias Ale por todas las discusiones y descubrimientos habidos y por haber).</div>
<br />pere fuerteshttp://www.blogger.com/profile/10393146104229835661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8637982630536132981.post-65281143701656558042017-06-18T23:02:00.005+02:002017-06-18T23:04:33.856+02:00espacios habitados 'reloaded'<i>Andrea Pala pone en marcha, con un nuevo formato, un interesante blog al que ya nos referimos <a href="http://condicionstemporals.blogspot.com.es/2017/01/espacios-habitados.html">hace un tiempo</a>, con el objetivo de ofrecer una mirada diferente sobre la casa. <a href="http://espacioshabitados.com/"><b>Espacios habitados</b></a> tiene su origen en el homónimo trabajo final de máster de Andrea defendido en el MBArch.</i><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<hr />
<br />
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
«Actualmente nos hemos acostumbrado a escenografías de vidas perfectas, creadas <i>ad hoc</i> para revistas de arquitectura y design, que no son capaces de transmitir la esencia de un ambiente doméstico. Habitar es algo más profundo que la simplificación publicitaria de un “producto casa”.</div>
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjX7Flqp792sVRskD6LsVRlHQp028Uqf0JErmq5w1TsljM2ucscfw_wqOgcupelGo57SBDvajsUoOqWm31UCqyb9SdRNiWdHMO6M2vVIJ-cmok_tcTRv4pJh5hu31FZvjOrZXR5JVvdvtZo/s1600/jpn.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="422" data-original-width="520" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjX7Flqp792sVRskD6LsVRlHQp028Uqf0JErmq5w1TsljM2ucscfw_wqOgcupelGo57SBDvajsUoOqWm31UCqyb9SdRNiWdHMO6M2vVIJ-cmok_tcTRv4pJh5hu31FZvjOrZXR5JVvdvtZo/s1600/jpn.jpg" /></a><br />
<div>
<br /></div>
<div>
<a href="http://espacioshabitados.com/" target="_blank"><b>Espacios habitados</b></a> es un proyecto de investigación que pretende abordar el tema del espacio doméstico desde la perspectiva de quien lo habita y estudiar las dinámicas que se desarrollan dentro del ambiente íntimo y privado de la casa.</div>
<div>
<br />
Para lograr este propósito la investigación se posiciona en el contexto de las artes gráficas que, a diferencia de la propia arquitectura, parecen representar de forma más reveladora la esencia del hogar. De hecho, los artistas que trabajan en estos medios muestran una sensibilidad y un interés mayor por el habitante y su manera de habitar el espacio».</div>
<div>
<div>
<br /></div>
<div>
(gracias Andrea)</div>
<div>
<br /></div>
</div>
pere fuerteshttp://www.blogger.com/profile/10393146104229835661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8637982630536132981.post-27915567044816311102017-06-02T23:59:00.000+02:002017-06-03T00:04:48.363+02:00un Mies a la rehabitació (que no és rehabilitació)<h3>
<span id="goog_1177272350"></span><span id="goog_1177272351"></span><a href="http://condicionstemporals.blogspot.com.es/2014/02/rehabitar-projecte-de-nous-usos-per.html" target="_blank">Rehabitar</a>. L'edifici guanyador dels premis Mies és un testimoni arquitectònic d'aquests temps d'escassetat de vivenda social i sistemes constructius rígids</h3>
<span style="color: #999999;"><br />Juli Capella. <a href="http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/nomes-mentida-lletja-6069489" rel="nofollow" target="_blank">"Només la mentida és lletja"</a>, <i>El Periódico</i>, dilluns, 29 de maig del 2017<br /></span><br />
<div>
<img src="http://estaticos.elperiodico.com/resources/jpg/2/8/zentauroepp38398615-gra300-bruselas-2014-edificio-viviendas-defl170512165231-1494600940082.jpg" height="259" width="400" /><br />
<br />
Aquest any el premi al millor edifici europeu a penes ha sortit a la premsa. Perquè és francament lleig, no té bones fotos. I ni tan sols és nou, es tracta de la rehabilitació d’un bloc lineal de 500 apartaments a Amsterdam. Estil suburbi dels anys 60 en formigó gris. Un bloc tan anodí com els de la Mina però més llarg, de gairebé mig quilòmetre i 11 plantes. I per acabar-ho d’adobar no era de Foster, ni de Nouvel o Hadid ni de ningú conegut. Correspon a dos ignots estudis holandesos. Tot i així, ha guanyat perquè el seu concepte és més potent que la seva forma i ha evitat la seva imminent demolició.<br />
<b><br /><span style="color: #6aa84f;">No estem en èpoques de tirar res, tampoc edificis. Se’ls va acudir que aprofitant la carcassa es podria experimentar una nova tipologia per al segle XXI. Els inquilins hi van participar modelant el seu hàbitat, escollint la seva distribució.</span></b> Els arquitectes van posar la tècnica i la creativitat al servei de l’usuari i no del seu ego. Un treball dur per a segons qui. I també van decidir convertir la planta baixa, a peu de carrer, en un espai relacional per donar dinamisme al barri. Tot per 1.200 euros el metre quadrat, una cosa realment insòlita. Segons el jurat, un exercici «heroic i ordinari al mateix temps». Certament, ¿per què ha de ser tot extraordinari?<br />
<br />
No crec que aquest edifici sigui ni millor ni pitjor –més lleig sí– que tants altres que han anat desfilant pels premis Mies, que per cert s’atorguen a Barcelona des de la seva creació, el 1988. Però sí que és un excel·lent testimoni dels temps que corren: <b><span style="color: #6aa84f;">escassetat de vivenda social, encotillament amb plantes obsoletes, sistemes constructius rígids. És un oportú toc d’atenció a la política de vivenda social, que per fi sembla agitar-se després de dècades d’abandonament.</span></b><br />
<br />
Respecte a la lletjor, Gautier ja va manifestar que tot el que és útil havia de ser necessàriament lleig, només pot ser bell el que no serveix per a res. Rodin, en canvi, opinava el contrari, no hi ha res lleig en l’art sinó allò que no té caràcter, el que no ofereix cap veritat.</div>
pere fuerteshttp://www.blogger.com/profile/10393146104229835661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8637982630536132981.post-16349025051633346962017-03-23T19:06:00.000+01:002018-10-30T17:01:12.034+01:00arquitectura desde las paredes (y desde los conductos de ventilación)<div class="separator" style="clear: both;">
</div>
<div style="text-align: left;">
<br />
<h2>
<i>
Piratas del espacio</i></h2>
<h3>
<i>
El uso inesperado del espacio
a través del cine de acción</i></h3>
Trabajo final de máster de <a href="http://upcommons.upc.edu/bitstream/handle/2117/102838/HugoMu%C3%B1ozGris_TFM.pdf?sequence=1&isAllowed=y" target="_blank">Hugo Muñoz Gris</a>, <i>MBArch</i>, octubre 2016</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<a href="https://i.vimeocdn.com/video/277950308.jpg?mw=1920&mh=1080&q=70" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="225" src="https://i.vimeocdn.com/video/277950308.jpg?mw=1920&mh=1080&q=70" width="400" /></a><br />
<span style="color: #999999; font-size: xx-small;">Performance en el Barbican, NY, Trisha Brown, 2011</span></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
De la introducción al trabajo_ "El cine de acción sabe cómo sacar partido a la arquitectura. Sus personajes, al amparo de la ficción, trascienden los condicionantes propios del uso de los espacios construidos, practicando una forma de habitarlos que va más allá de su uso común, sus normas y convenciones, abriendo pequeñas grietas en la realidad por las que el espectador, asombrado, descubre que existen otras formas de moverse por el mundo. Esta poco ortodoxa forma de aprovechar el espacio lleva el protagonismo a sus capas internas, a sus debilidades y potencialidades ocultas, a los ámbitos restringidos, a los usos imprevistos y, en definitiva, a las mismas tripas —literal y metafóricamente— de la arquitectura.<br />
<br />
<a href="https://i0.wp.com/las1001peliculas.com/wp-content/uploads/2016/12/12277f493a54b93a818276d619224ab3.jpg?resize=980%2C530&ssl=1" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="433" data-original-width="800" height="216" src="https://i0.wp.com/las1001peliculas.com/wp-content/uploads/2016/12/12277f493a54b93a818276d619224ab3.jpg?resize=980%2C530&ssl=1" width="400" /></a><br />
<span style="color: #999999; font-size: xx-small;"><i>Die Hard</i>, <span itemprop="name" style="display: inline-block;">John McTiernan</span>, 1988</span><br />
<br />
En
su práctica, estos mismos personajes son capaces de utilizar los elementos que componen esas tripas de manera inusitadamente espacial, haciendo que algo
originalmente tan anodino a tal efecto como un conducto de ventilación pase a
ejercer de corredor, una forma creativamente inesperada de llegar de un punto A
a un punto B, como se recoge en el fragmento del guión de La jungla de cristal
(1988) que abre este trabajo. Y hacerlo, además, de manera más eficiente que las
rutas previstas en el diseño de ese espacio en el que se mueven.<br />
<br />
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-gfOuffUwAe4/WNQMThUcMTI/AAAAAAAAeDI/Jd-ZatVL4pc1Ck9JODP5hgl4qdX36qL_ACLcB/s1600/matrix.gif" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="235" src="https://2.bp.blogspot.com/-gfOuffUwAe4/WNQMThUcMTI/AAAAAAAAeDI/Jd-ZatVL4pc1Ck9JODP5hgl4qdX36qL_ACLcB/s400/matrix.gif" width="400" /></a><br />
<span style="color: #999999; font-size: xx-small;"><i>The Matrix</i>, Lana y Lilly Wachowski, 1999</span><br />
<br />
Dicho movimiento se describe mediante términos que serían en principio
poco habituales en un relato habitual el habitar, como los verbos holding
(agarrándose), clawing (aferrándose) o crawling (arrastrándose); los ámbitos
pump room (sala de bombeo) o air shaft (pozo de ventilación); o los elementos
ledge (plataforma), catwalk (pasadizo) o duct (conducto). Este último siendo de
especial interés, de nuevo, cuando la acción descrita en el guión lleva al
protagonista (John McClane) a su interior en su huida del enemigo (Karl) y lo que
antes se denominara como un elemento de instalación pasa a ser expuesto como
un corridor (corredor). De hecho, leyendo únicamente la entrada número 129 (y
obviando su título), la impresión que devuelve es la de un largo pasillo que
termina en la oscuridad. Este tipo de exploración y conquista espacial es la que
caracteriza, por encima de todo, este género cinematográfico, y tiene lugar tanto
en la navegación de los interiores de los edificios como en el movimiento por los
exteriores urbanos".<br />
<br />
<br />
<i>Piratas del espacio. El uso inesperado del espacio a través del cine de acción</i><br />
Trabajo final de máster de Hugo Muñoz Gris, MBArch, octubre 2016<br />
Director: Pere Fuertes<br />
Disponible online en <a href="http://upcommons.upc.edu/bitstream/handle/2117/102838/HugoMu%C3%B1ozGris_TFM.pdf?sequence=1&isAllowed=y">UPCommons</a>.</div>
pere fuerteshttp://www.blogger.com/profile/10393146104229835661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8637982630536132981.post-19329070425931493702017-03-07T23:22:00.000+01:002017-06-03T00:03:16.931+02:00¿todavía es lícito construir?<h3>
<span style="color: #38761d;">
Hay ya arquitectos que, desde el proyecto, se plantean la lucha contra un mercado que está destruyendo el alma de la ciudad</span></h3>
<div>
<i><br /></i></div>
<div>
<i>Patricia Gabancho, <a href="http://ccaa.elpais.com/ccaa/2017/03/05/catalunya/1488736500_809246.html" target="_blank">El País</a>, Barcelona, 5 marzo 2017</i></div>
<div>
<br /></div>
En ese desierto perpetuo que es el Arts Santa Mónica de Barcelona —una buena programación sin respuesta de nadie—, <b><a href="http://artssantamonica.gencat.cat/ca/detall/Aftermath">Aftermath</a> </b>representa la presencia catalana en la Bienal de Arquitectura de Venecia. La selección muestra “una nueva manera de hacer arquitectura” a partir de películas rodadas entorno a actuaciones concretas para transformar los edificios (o lo que sea) filmados en experiencias. No muestra la arquitectura, como se le supone a una bienal, sino el efecto de la construcción sobre el territorio y sobre las personas. No seré yo quien diga que esto no es inteligible para el espectador que se pasea entre las pantallas tratando de desentrañar lo que no deja de ser una formulación intelectual increíblemente sofisticada. Pero es difícil salir de la exposición con una idea clara de qué es exactamente lo que se nos está diciendo. Es la provocación implícita en una bienal, donde no cabe lo convencional.<br />
<div>
<br /></div>
<div>
<a href="http://www.resso.upc.edu/portada.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="http://www.resso.upc.edu/portada.jpg" height="228" width="400" /></a></div>
<div>
<span style="color: #999999; font-size: x-small;">Espacio vecinal en Sant Muç, Rubí, participado por los estudiantes de la ETSA Vallès.</span></div>
<div>
<br /></div>
<div>
Vayamos más allá. Los <span style="color: #6aa84f;"><b>alumnos de arquitectura del Vallès presentan un prototipo de edificio barato, sostenible, casi portátil</b></span>, que se planta en esas aberrantes urbanizaciones que estaban de moda años atrás. Sirve para improvisar un centro cívico y corregir así un error de concepto. La gente se dejó engatusar con el estilo de vida americano, barbacoa y jardín, y se fugaron de la ciudad hacia la casita aislada, sin barrio, sin centro, sin equipamientos, sin nada. Por eso estos futuros arquitectos instalan en un plis-plas un centro cívico prefabricado, sin ningún ornamento, para que, por arte de magia, les devuelva a esos habitantes de la nada la noción de comunidad activa, de capital social.</div>
<div>
<span style="text-align: center;"><br /></span></div>
<div>
<span style="text-align: center;">Otra experiencia insólita. </span><b style="text-align: center;"><span style="color: #6aa84f;">Una cooperativa construye en los aledaños de Can Batlló un edificio de propiedad compartida</span></b><span style="text-align: center;">, es decir, nuevas formas de acceso a la vivienda, muy asequibles, a cambio de renunciar a la propiedad transmisible en herencia. Lo insólito del caso es que el edificio es de madera. No estoy segura de que esta construcción sea lo más sostenible: algún bosque del Vallès se esfumó mientras hacían naves en las Drassanes de Barcelona. Significa, en todo caso, que un grupo de arquitectos ha decidido romper las normas, quebrar la sacrosanta propiedad y buscar materiales nobles que en otros países son habituales. Algo está presionando a la profesión para que salga de los carriles, para que vaya más allá, para que piense antes de construir. Se está planteando, ya desde el proyecto, la lucha desigual y titánica contra un mercado desbocado que está destruyendo el alma de la ciudad y que ni las buenas intenciones municipales, que son genuinas, parecen poder frenar.</span><br />
<div>
<br />
<a href="http://www.laborda.coop/wp-content/uploads/2016/08/P5283868_red-1024x871.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="http://www.laborda.coop/wp-content/uploads/2016/08/P5283868_red-1024x871.jpg" height="340" width="400" /></a><br />
<span style="color: #999999; font-size: x-small;">Cooperativa de vivienda en cesión de uso <a href="http://www.laborda.coop/es/" target="_blank">La Borda</a>.</span></div>
<div>
<span style="color: #999999; font-size: x-small;"><br /></span>La pregunta es, entonces: ¿es lícito que un arquitecto de fama firme el proyecto del hotel de las Drassanes, con todo el barrio en contra? O, por poner otro ejemplo, ¿es censurable el arquitecto que rehabilita un bloque para hacer pisos de lujo cuando sabe que de ahí fueron expulsados vecinos que no podían pagar el nuevo alquiler? Pregunto teniendo delante el libro que Pati Núñez —comunicadora incansable— ha dedicado a Josep Antoni Coderch, figura tan admirada como controvertida, tan singular como incómoda. El libro reúne entrevistas con colegas que trabajaron con él de jóvenes y que ahora hablan con libertad. Coderch era aristócrata y franquista cuando los cachorros de la arquitectura estaban en las antípodas; era malhumorado y genialoide, era atrevido en los diseños pero tenía siempre un pie en la sabiduría popular. Era tradición transformada en elegante modernidad.</div>
<div>
<br />
El libro descubre una utopía inédita de Coderch. Estaba obsesionado por cómo la gente vivía en los edificios, le importaba más el interior que la fachada. Y, ya maduro, empieza a jugar con una idea: que las plantas de los edificios construídos como bloques fueran flexibles para que una habitación periférica pudiera cambiar de amo según las circunstancias de la familia: para que el propio piso creciera o menguara según las necesidades. Es revolucionario y colectivo, y no prosperó. Eso pergeñaba Coderch mientras construía edificios notables y mientras sus alumnos dibujaban bocetos de una carrera todavía por llegar, todos finalmente consagrados. Hoy, la ruptura está en el efecto público (y discutido) de aquello que se construye. Por cierto, la <b><span style="color: #6aa84f;">enhorabuena al equipo RCR por el premio Pritzker</span></b>: obra poética, arraigada, contemporánea. ¿Qué es la arquitectura? “Entender la vida”, responden.<br />
<br />
Patricia Gabancho es escritora</div>
</div>
pere fuerteshttp://www.blogger.com/profile/10393146104229835661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8637982630536132981.post-43744971815683192232017-01-10T12:04:00.004+01:002017-01-10T12:18:41.127+01:00espacios habitados<h4>
<span style="color: #6aa84f; font-size: large;">
una mirada diferente hacia el espacio doméstico de la casa</span></h4>
<br />
Andrea Pala pone en marcha un interesante blog con el objetivo de ofrecer una mirada diferente sobre la casa. <a href="https://espacioshabitadosblog.wordpress.com/" target="_blank"><b>Espacios habitados</b></a> tiene su origen en el homónimo trabajo final de máster de Andrea defendido en el <a href="http://www.upc.edu/aprender/estudios/masteres-universitarios/estudios-avanzados-en-arquitectura-barcelona-mbarch" target="_blank">MBArch</a>.<br />
<br />
<a href="https://espacioshabitadosblog.files.wordpress.com/2016/12/miradadiferente.png?w=660" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="313" src="https://espacioshabitadosblog.files.wordpress.com/2016/12/miradadiferente.png?w=660" width="400" /></a><br />
<span style="text-align: center;"><br /></span>
<span style="text-align: center;">En su post inicial, Andrea nos recuerda la </span><b style="text-align: center;"><span style="color: #6aa84f;">naturaleza compleja del hogar</span></b><span style="text-align: center;"> en palabras de Juhani Pallasmaa, quien afirma que “la descripción del hogar parece pertenecer más a los ámbitos de la </span><span style="text-align: center;">poesía, la ficción, el cine y la pintura que de la arquitectura”.</span><br />
<br />
"Hoy en día, estamos acostumbrados a ver escenografías de vida perfecta, creadas <i>ad hoc</i> para revistas de arquitectura y <i>design</i>, que no son capaces de transmitir la esencia de un ambiente doméstico. La visión que el arquitecto tiene de la casa está generalmente relacionada con una mirada metódica, simplista y funcionalista, a través de la cual el proyectista quiere controlarlo todo.<br />
<br />
La búsqueda de una mirada diferente nace de la exigencia de poner en énfasis <b><span style="color: #6aa84f;">la importancia del habitante en la construcción del espacio-casa</span></b>, manifestando la necesidad de encontrar un nuevo punto de vista, capaz de dejarnos entrar en los espacios habitados por la gente y descubrir las costumbres, los escenarios y los rituales a la hora de vivir la casa.<br />
<br />
<span style="color: #6aa84f;"><b>Se busca una mirada que intenta captar la presencia del habitante</b></span>, en lugar de enfocarse en los límites físicos del soporte; una mirada que analiza la capacidad del espacio de poner en escena la vida en su interior, en lugar de analizar la eficiencia de su arquitectura. Esta mirada es aquella del mismo usuario que se ocupa de fotografía, arte, sociología, literatura, etc., y que utiliza sus medios para expresar la inquietud y satisfacer la curiosidad respecto al mundo íntimo y privado de la casa".<br />
<br />
<a href="https://espacioshabitadosblog.files.wordpress.com/2016/12/6.jpg?w=660" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="266" src="https://espacioshabitadosblog.files.wordpress.com/2016/12/6.jpg?w=660" width="400" /></a><br />
<br />
Desde aquí muchos ánimos Andrea y suerte con <b><a href="https://espacioshabitadosblog.wordpress.com/" target="_blank">Espacios habitados</a></b>! P<br />
<br />
<br />pere fuerteshttp://www.blogger.com/profile/10393146104229835661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8637982630536132981.post-58666495598801774292016-12-20T00:06:00.000+01:002016-12-20T00:06:02.833+01:00the village that just wants to shareby Jane Wakefield for <a href="http://www.bbc.com/news/technology-37510322" target="_blank">BBC News</a><br />11 December 2016 <br /><br /><img height="223" src="https://ichef.bbci.co.uk/news/660/cpsprodpb/1510C/production/_91448268_cra_phc_aerial-view-1.jpg" width="400" /><div>
<span style="color: #999999; font-size: x-small;">Aerial view of the village, (c) Carlo Ratti Associati</span></div>
<div>
<span style="color: #999999; font-size: x-small;"><br /></span><h4>
<span style="color: #6aa84f;">An abandoned military village in Germany could get a new lease of life as a hippy commune fit for the 21st Century</span></h4>
<div>
<br /></div>
Patrick Henry Village, near the German city of Heidelberg, was not born to hippy ideals. In fact, it was opened by the US Army as a military base after World War Two, and was described by those who lived and worked there as a tiny slice of 1950s American transported to Europe. It was closed in 2013, and since then the German government has pondered what to do with it.<br /><br />The vision, says Prof Carlo Ratti - who runs the design company Carlo Ratti Associati and heads up the Massachusetts Institute of Technology Senseable Cities lab - is to transform it into an "experiment for future living".<br /><br />"We need to try out different things - that is important as architects and engineers - because it is how human society progresses," he tells BBC News.<br /><br />"We started this project with a question, 'What would a commune based on digital sharing look like?' And an island of America in Europe seemed like a good test bed."<br /><br /><img height="225" src="https://ichef.bbci.co.uk/news/624/cpsprodpb/1C74/production/_91448270_cra_phc_garagefablab.jpg" width="400" /></div>
<div>
<span style="color: #999999; font-size: x-small;">The commune will have small "fab labs", where things can be built</span><span style="color: #999999; font-size: x-small;">, (c) Carlo Ratti Associati</span><br /><br />If the vision becomes reality, residents will share accommodation and workspace and produce their own food and goods. It aims to accommodate 4,000 people in a 1-sq-km (0.4-sq-miles) site.<br /><br />"It may resonate with a certain demographic, such as students and entrepreneurs, of which Heidelberg has many," says Prof Ratti. But it will be open to everyone, and potential residents are likely to be invited to submit their reasons for wanting to join online, with the community voting on who comes to stay.<br /><br />At the heart of the commune will be the Maker Square, an area dedicated to digital fabrication. The maker movement is a trend for individuals and groups to create products from recycled electronics or other raw materials. Increasingly, it is making use of modern technology such as 3D printing to create cottage industries that can mass produce.<br /><br /><img height="225" src="https://ichef.bbci.co.uk/news/624/cpsprodpb/B8B4/production/_91448274_cra_phc_makerpalace.jpg" width="400" /></div>
<div>
<span style="color: #999999; font-size: x-small;">There will be a maker palace for artists and musicians</span><span style="color: #999999; font-size: x-small;">, (c) Carlo Ratti Asociati</span><br /><br />For Prof Ratti, a communal way of life is not just more sustainable but more sociable. "If you live in a big city, you have access to lots of like-minded people, but in smaller communities you may only have a few thousand," he says.<br /><br />"So why not create a like-minded community where it is easy to connect with people and sharing is the glue?"<br /><br />His ideas were recently presented at German design exhibition Internationale Bauassstellung. IBA, the group that will ultimately decide what happens on the site, also heard proposals from other groups, including a car-sharing service to connect the site to Heidelberg using self-driving shuttles.<br /><br />"It's about a process of transformation that we want to trigger," says Prof Kees Christiaanse, who works on the project. "Today, we are experiencing an atomisation of economic activity in ever smaller units that work complementary to large global firms. "Increasingly, we are depending on highly specialised small-scale enterprises.<br /><br />"Carlo proposes a kind of infrastructure for these cross-fertilisations to take place, which will be of great value for developing the site."<br /><br /><img height="225" src="https://ichef.bbci.co.uk/news/624/cpsprodpb/6A94/production/_91448272_cra_phc_infillcommunalspace.jpg" width="400" /></div>
<div>
<span style="color: #999999; font-size: x-small;">Living and working space will also be communal</span><span style="color: #999999; font-size: x-small;">, (c) Carlo Ratti Associati</span><br /><br />Whether the project can create a truly sharing community remains to be seen, but marketing expert Prof Russell Belk thinks it is important to work out why people want to share in the first place.<br /><br />"A sharing economy is more about short-term rental, via services like Uber, Airbnb or Zipcar," he says. "True sharing is more like what happens within the family and in some non-profit communal sites like CouchSurfing and Majorna [a volunteer car-sharing service in Gothenburg]."<br /><br />"Part of the difference is whether there is a sense of community and caring rather than simply convenience. "The commune sounds to be somewhere in-between". "Most sharing ventures are not long-term operations unless they have economic as well as social incentives."</div>
<div>
<br /><h4>
<span style="color: #6aa84f;">Experimental living around the world</span></h4>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>The Farm</b>: founded in Lewis County, Tennessee, by 300 "flower children" from San Francisco, this commune is now America's oldest. Still home to about 200 people, it maintains its original values of non-violence and respect for the environment. </div>
<div>
<br /><b>Christiania</b>: probably Europe's most famous, this commune is a neighbourhood of about 850 residents in the Danish capital, Copenhagen. Temporarily abandoned in 2011, it is now open again. It has been a source of controversy for the Danish government since it opened in 1971, largely because of its cannabis trade. </div>
<div>
<br /><b>Arcosanti</b>: this experimental town was built in the 1970s in an attempt to fuse architecture and ecology. All the buildings are designed to work in harmony with their environment, many reflect the changing seasons so a maximum amount of sunlight penetrates during the winter and very little during the hot summer. Many also make use of solar power for heating, cooling and electricity. </div>
<div>
<br /><b>Auroville</b>: this city in southern India set up in the late 1960s to work towards "human unity" and the "transformation of consciousness". Seen by many as a microcosm of experimental world peace, its 2,000 residents come from 40 different nations. </div>
<div>
<br /><b>Findhorn eco-village</b>: set up in the 1960s, this village in Scotland decided in the 80s to concentrate on being an environmentally friendly community and now claims to have the smallest environmental footprint of any town in the modern world. Buildings are made from found materials - such as whisky barrels - and the village is powered by a wind turbine and a water treatment plant that makes use of algae, snails and plant life to purify the community's water supply.<div class="story-body__inner" property="articleBody" style="background-color: white; border: 0px; color: #404040; font-family: Helmet, Freesans, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; font-stretch: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; margin: 0px 53.7656px 0px auto; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<ul class="story-body__unordered-list" style="border: 0px; color: inherit; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; letter-spacing: inherit; line-height: inherit; list-style: none; margin: 18px 0px 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
</ul>
</div>
</div>
pere fuerteshttp://www.blogger.com/profile/10393146104229835661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8637982630536132981.post-49175039256467517412016-10-18T18:37:00.003+02:002016-10-18T18:38:48.447+02:00cómo aprovechar los espacios urbanos sin uso<h3>
<span style="color: #6aa84f;">Regenerar el patrimonio de las ciudades es una herramienta para el crecimiento económico y social</span></h3>
<div>
<br /></div>
<div>
<a href="http://www.lavanguardia.com/vivo/ciudad/20161018/411068070966/aprovechar-espacios-urbanos.html" target="_blank"><i>La Vanguardia</i>, Rocío Navarro, 18 octubre 2016</a></div>
<div>
<img border="0" src="http://diariodesign.com/wp-content/uploads/2012/01/LaGranja-4.jpg" height="300" width="400" /></div>
<div>
<span style="color: #999999; font-size: x-small;"><i><a href="http://diariodesign.com/2012/01/almogavers-business-factory-lagranja-design-quiere-inspirar-a-los-emprendedores-del-22-barcelona/" target="_blank">Almogàvers Business Factory</a>, en el distrito 22@ de Barcelona. De simple nave industrial a sugerente vivero de empresas.</i></span></div>
<div>
<span style="text-align: center;"><br /></span></div>
<div>
<span style="text-align: center;">Hemos visto como un antiguo matadero se ha convertido en uno de los ejes de la cultura urbana madrileña o como viejos andenes de una estación de tren decimonónica sirven de escenario para un mercado de moda pop up. </span><br />
<div>
<span style="color: #6aa84f;"><br />Esta tendencia entra dentro de lo que se denomina ‘autosuficiencia conectada’.</span><br />
<span style="color: #6aa84f;"><br />“El principio fundamental para la adaptación de lo existente y para los nuevos desarrollos es que cada unidad urbana y territorial solo demande a la red aquello que no es capaz de resolver por si misma”</span>, indica el economista Juan Requejo Liberal en el escrito Territorio y energía: “La autosuficiencia conectada”.<br />
<br />
Terminado el festín urbanístico que instaba a derrochar cada vez que una nueva demanda social surgía, mantener el patrimonio de la ciudad y volver a darle un uso es una práctica cada vez más frecuente.<br />
<br />
Se trata de un proceso que: “Pretende contestar el principio de la superabundancia, ycontraponerse a la noción de libertad que se vincula al derecho abusar de los recursos naturales”, comentaban en la revista <a href="https://www.fuhem.es/media/cdv/file/biblioteca/revista_papeles/126/Regeneracion_urbana_M_Castrillo_A_Matesanz_D_Sanchez_Fuentes_A_Sevilla.pdf">Papeles de relaciones ecosociales y cambio global</a> de Fuhem, Fundación independiente sin ánimo de lucro que promueve la justicia social, la profundización de la democracia y la sostenibilidad ambiental.<br />
<br />
<span style="color: #6aa84f;">Sostenibilidad e integración de ciertos aspectos sociales, económicos y ambientales es lo que garantiza la regeneración de espacios que hasta el momento se encontraban en desuso.</span><br />
<br />
Es lo que se busca en iniciativas como el Mercado de Motores que han permitido a pequeños creadores abrir negocio. Ropa, muebles, objetos de decoración, accesorios, arte y productos gourmet para llevar pueden dejarse ver en esta localización histórica desde 330 euros por fin de semana.<br />
<br />
<img src="http://www.lavanguardia.com/r/GODO/LV/p3/WebSite/2016/10/17/Recortada/img_msanoja_20161017-150639_imagenes_lv_otras_fuentes_matadero_madrid-283-kL5G--656x301@LaVanguardia-Web.jpg" height="183" width="400" /></div>
<div>
<span style="color: #999999; font-size: x-small;"><i>El Matadero de la Madrid se ha convertido en uno de los puntos álgidos de la cultura en la ciudad.</i></span></div>
<div>
<span style="color: #999999; font-size: x-small;"><br /></span>
<h3>
Un mercado hecho huerto</h3>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Con el que fuese el <a href="http://www.mataderomadrid.org/">Matadero</a> más importante de la capital convertido en el centro de creación contemporánea de referencia de la capital, el barrio de Legazpi está enpleno proceso de revitalización.<br />
<br />
Si se mantiene el calendario, en 2019 el distrito de Arganzuela verá como el que fuese su <a href="http://mercadolegazpi.es/">Mercado de Frutas y Verduras</a> se convierte en un centro público con huertos urbanos.<br />
<br />
“Es premisa básica del proyecto salvaguardar y proteger el patrimonio cultural y arquitectónico de la ciudad de Madrid. En el caso del mercado de frutas se trata de uno de los primeros exponentes de la arquitectura basada en el hormigón armado y presenta unas características únicas”, cuentan en una nota de prensa desde el Ayuntamiento de Madrid.<br />
<br />
Además de esta iniciativa, según el borrador del proyecto, la localización incorporará una biblioteca, oficinas y centros de crianza.<br />
<br />
<img src="http://www.lavanguardia.com/r/GODO/LV/p3/WebSite/2016/10/17/Recortada/img_msanoja_20161017-135954_imagenes_lv_otras_fuentes_espacios_2-kL5G--656x353@LaVanguardia-Web.png" height="215" width="400" /></div>
<div>
<span style="color: #999999; font-size: x-small;">En el centro comercial Arcade comparten espacio las viviendas y los comercios (Google Maps).</span></div>
<div>
<span style="color: #999999; font-size: x-small;"><br /></span>
<h3>
Del ‘mall’ al vecindario</h3>
<div>
<br /></div>
Cuando en el siglo XIX el arquitecto Daniel Burnham creaba uno de los primeros centros comerciales, no imaginaba que su edificio de inspiración neoclásica <span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11pt;">–</span>el centro comercial Arcade<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11pt;">– </span>sería hoy el hogar de algunos vecinos de Providence. Desde hace décadas el espacio se hallaba sin uso y el equipo de <a href="http://ncarchitects.com/portfolio/item/the-providence-arcade-%E2%80%A2-providence-rhode-island/">Northeast Collaborative Arquitects</a> les ha proporcionado una nueva vida.</div>
<div>
<br />
“Los micro-lofts son modelos innovadores de vivienda que ofrecen acceso a servicios urbanos a precios asequibles”, es lo que expresa el estudio sobre este concepto de 48 pequeños apartamentos que han ocupado la segunda y tercera planta del espacio histórico.<br />
<br />
Su tamaño oscila entre los 20,9 m2 y los 41,8 m2. En el nivel bajo han mantenido el concepto comercial con 17 locales destinados a la venta, también en formato mini.<br />
<br />
<img src="http://www.lavanguardia.com/r/GODO/LV/p3/WebSite/2016/10/17/Recortada/img_msanoja_20161017-135954_imagenes_lv_otras_fuentes_espacios-kL5G--656x333@LaVanguardia-Web.png" height="203" width="400" /></div>
<div>
<span style="color: #999999; font-size: x-small;"><i>Las antiguas oficinas gubernamentales sirven hoy como un espacio de coworking (Google Maps).</i></span></div>
<div>
<span style="color: #999999; font-size: x-small;"><br /></span>
<h3>
Inyección creativa</h3>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
En Londres, el estudio <a href="http://www.gortscott.com/project/walthamstow-central-parade/">Gort Scott</a> ha convertido lo que fueron unas oficinas gubernamentales en los años sesenta en un espacio de coworking. Central Parade son ahora 650 metros cuadrados dedicados a trabajadores independientes.<br />
<br />
La renovación mantiene herencia retro del edificio, mientras que se han redefinido otros elementos para mejorar la funcionalidad y adaptarse a los nuevos usos. Entre ellos, una incubadora de ideas, espacios de trabajo virtual, sala de reuniones, otras para eventos y una panadería artesana y cafetería.<br />
<br />
“A través de este y otros proyectos estamos trabajando en una estrategia de crecimiento en el área que fomentará la economía durante los próximos cuatro años”, afirmaba Clir Clare Coghill, encargada del Área de Crecimiento Económico de Waltham Forest, en un <a href="https://www.walthamforest.gov.uk/sites/default/files/Shaping%20Walthamstow_0.pdf">comunicado</a>.</div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
(<a href="http://www.lavanguardia.com/vivo/ciudad/20161018/411068070966/aprovechar-espacios-urbanos.html" target="_blank"><i>La Vanguardia</i>, Rocío Navarro, 18 octubre 2016</a>)</div>
pere fuerteshttp://www.blogger.com/profile/10393146104229835661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8637982630536132981.post-32392142705455353042016-10-01T23:09:00.002+02:002016-10-01T23:09:29.370+02:00la reparación como solución?<h3>
<span style="color: #6aa84f;">
El plan de Suecia contra el consumo desaforado: bajar los impuestos sobre las reparaciones.</span></h3>
<div>
<span style="color: #6aa84f;"><br /></span></div>
<h4>
<span style="color: #6aa84f;">
Si no lo desecha, no querrá uno nuevo: el gobierno sueco se enfrenta a la “cultura de lo desechable” reduciendo el IVA sobre las reparaciones de todo, desde bicicletas hasta lavadoras.</span></h4>
<div>
<span style="color: #6aa84f;"><br /></span></div>
<div>
(<a href="http://www.eldiario.es/theguardian/desecha-Suecia-reduce-impuestos-reparaciones_0_561344188.html"><i>the guardian</i>, via <i>eldiario.es</i></a>)</div>
<div>
<a href="http://images.eldiario.es/theguardian/tienda-reparacion-bicicletas-Estocolmo_EDIIMA20160921_0332_5.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="http://images.eldiario.es/theguardian/tienda-reparacion-bicicletas-Estocolmo_EDIIMA20160921_0332_5.jpg" height="266" width="400" /></a></div>
<div>
<span style="color: #999999; font-size: x-small; text-align: center;">Una tienda de reparación de bicicletas en Estocolmo.</span></div>
<br />
El gobierno de Suecia se prepara para reducir los impuestos sobre las reparaciones de todo tipo: desde bicicletas hasta lavadoras. El gobierno pretende que ya no tenga sentido deshacerse de los artículos viejos o rotos para comprar nuevos.<br />
<br />
Este martes, la coalición entre el Partido Socialdemócrata y el Partido Verde que gobierna Suecia ha presentado propuestas en el parlamento que reducen del 25% al 12% los impuestos sobre la reparación de bicicletas, ropa y calzado.<br />
<br />
También presenta una propuesta que permitirá desgravar sobre el IRPF sueco la mitad de la mano de obra pagada para reparar electrodomésticos como neveras, hornos, lavaplatos y lavadoras.<br />
<br />
Según Per Bolund, ministro de Mercados Financieros y de Defensa del Consumidor y uno de los seis integrantes del Partido Verde en el gabinete, la <span style="color: #6aa84f;">"medida podría bajar sustancialmente el costo y de esa manera convertir la reparación de bienes en una práctica racionalmente económica”.</span><br />
<br />
Bolund ha sido uno de los principales promotores de los nuevos incentivos. Calcula que la reducción al IVA bajará el costo de una reparación de 400 coronas suecas (42 euros) hasta unas 50 coronas (5 euros), suficiente como para estimular la industria de la reparación en Suecia.<br />
<br />
El ministro confía en que la reducción de impuestos sobre los aparatos de uso doméstico estimule una nueva industria de servicio de reparación hogareña, generando así los tan necesarios puestos de trabajo para los inmigrantes recientes sin educación formal.<br />
<br />
Los incentivos forman parte de un cambio de visión del gobierno, que pasó de limitarse a reducir las emisiones de dióxido carbono en el país, a buscar también la reducción de emisiones que generan los productos fabricados fuera de Suecia.<br />
<br />
Entre 1990 y hoy, Suecia ha reducido sus emisiones anuales de dióxido de carbono en un 23%. Actualmente, más de la mitad de su energía eléctrica proviene de fuentes renovables.<br />
<br />
<span style="color: #6aa84f;">Pero las emisiones vinculadas con el consumo han aumentado de manera constante. Según Bolund, las nuevas medidas del gobierno también están en línea con el “Maker Movement” y el consumo colaborativo, dos tendencias internacionales de reducción del consumo y creación que cuentan con muchos seguidores en Suecia. “Hay un cambio de perspectiva en Suecia. Cada vez se hace más patente que tenemos que hacer durar más a nuestras cosas para reducir el consumo de materiales”. </span><br />
<br />
Las propuestas se presentan en el parlamento sueco como parte del proyecto de presupuesto del gobierno. De aprobarse en diciembre, el 1 de enero se convertirán en ley.<br />
<br />
(<a href="http://www.eldiario.es/theguardian/desecha-Suecia-reduce-impuestos-reparaciones_0_561344188.html"><i>the guardian</i>, via <i>eldiario.es</i></a>)<br />
<div>
<span style="background-color: white; color: #302a1f; font-family: "noto serif" , serif; font-size: 16px;"><br /></span></div>
pere fuerteshttp://www.blogger.com/profile/10393146104229835661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8637982630536132981.post-23345113278392278612016-09-10T21:00:00.000+02:002016-09-10T21:04:35.677+02:00'la cocina pública'<div>
<h3>
Cuando la cocina sale a la calle</h3>
<div style="text-align: right;">
<a href="https://condicionstemporals.blogspot.com.es/2016/09/la-cocina-publica.html#more">versió en català</a></div>
<a href="http://www.teatrocontainer.com/" target="_blank"><span style="font-size: x-small;">Teatro Container</span></a><br />
<span style="font-size: x-small;"><a href="http://www.firatarrega.cat/es_index/" target="_blank">FiraTàrrega 2016</a>, feria de teatro en la calle</span></div>
<div>
<a href="http://www.firatarrega.cat/media/upload/imatges/fira/programa/2016/teatrocontainer.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="266" src="https://www.firatarrega.cat/media/upload/imatges/fira/programa/2016/teatrocontainer.jpg" width="400" /></a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
En la cocina desarrollamos la creatividad conectando con nuestra tradición culinaria. Al preparar un plato, al determinar y combinar sus ingredientes, operamos en el mismo territorio de la creación artística. La 'Cocina pública' es una cocina ambulante, albergada en un contenedor marítimo. Una experiencia en busca de recetas y de aromas que hacen aflorar historias, que rememoran personajes y que revelan momentos íntimos cargados de sabores y de humanidad. Los vecinos del barrio cocinan con los comensales, generando un sabroso encuentro social que permite el reconocimiento de las distintas costumbres culinarias de los habitantes de un territorio. El espectáculo incluye una comida que no contempla intolerancias alimentarias.<br />
<br />
Los espectadores más madrugadores de FiraTàrrega 2016 han comenzado a degustar las primeras propuestas de la programación, algunas tan sorprendentes como la del colectivo chileno <i>Teatro Container</i> que ha llevado su 'Cocina pública' al patio de la escuela Àngel Guimerà de la capital del Urgell. El público se sumerge en una especie de comida familiar de una cocina ambulante albergada en un contenedor marítimo. De esta manera, FiraTàrrega repite con una propuesta gastronómica en su programación tras el éxito de los mexicanos <i>Vaca 35</i> de la pasada edición, en la que también se ofrecía una combinación de teatro y comida para sorprender a los espectadores. En la propuesta de este año se buscan recetas, con productos Km 0 que en este caso han sido piña con jamón y conejo al ajo elaborado por cocineras de Tàrrega.<br />
<br />
<a href="http://festadirecte.cat/wp-content/uploads/2016/09/ft.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="http://festadirecte.cat/wp-content/uploads/2016/09/ft.jpg" height="266" width="400" /></a><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
Los actores principales de 'La cocina pública' son los vecinos y los vecinos cocineros, que preparan recetas junto con los comensales, el público, generando un mezcla de sabores colectivos que permite reconocer y disfrutar de las diferentes prácticas y costumbres culinarias de las mesas del mundo.<br />
<br />
Los miembros de la compañía chilena llegaron hace seis días a la capital del Urgell con una sola una maleta como equipaje. A partir de aquí y mediante el contacto con vecinos y entidades como Cáritas o los <i>scouts</i> han logrado conformar la escena de su espectáculo, ubicado en un contenedor de transporte acoplado a un comedor al aire libre, cubierto por una lona elaborada por diversas prendas.<br />
<br />
La propuesta de este colectivo chileno, nacido en Valparaíso tras la puesta en marcha del Festival Teatro Container el año 2008, se presenta como un dispositivo de intercambio, producción y registro de contenidos culinarios. Una especie de cocina nómada, de estética doméstica y cálida que, enmarcada en un contenedor marítimo, viaja por los barrios creando encuentros sociales en torno a la mesa.<br />
<br />
(extracto de <a href="http://festadirecte.cat/cocina-publica-dels-xilens-teatro-container-comenca-delicies-dels-primers-espectadors-firatarrega-2016/" target="_blank">festadirecte.cat</a>)<br />
<br />
<a name='more'></a></div>
<div>
<h3>
Quan la cuina surt al carrer</h3>
<a href="http://www.teatrocontainer.com/" target="_blank"><span style="font-size: x-small;">Teatro Container</span></a><br />
<span style="font-size: x-small;"><a href="http://www.firatarrega.cat/es_index/" target="_blank">FiraTàrrega 2016</a>, fira de teatre al carrer</span><br />
<a href="https://i.ytimg.com/vi/auuKXWr2Gig/maxresdefault.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="225" src="https://i.ytimg.com/vi/auuKXWr2Gig/maxresdefault.jpg" width="400" /></a><br />
<span style="text-align: center;"><br /></span>
<span style="text-align: center;">A la cuina hi desenvolupem la creativitat connectant amb la nostra tradició culinària. En preparar un plat, en determinar i combinar els ingredients, operem al mateix territori que la creació artística. La 'Cocina Pública' és una cuina ambulant, albergada en un contenidor marítim. Una experiència a la recerca de receptes i d'aromes que fan aflorar històries, que rememoren personatges i que revelen moments íntims carregats de sabors i d'humanitat. Els veïns del barri cuinen amb els comensals, generant una saborosa trobada social que permet el reconeixement dels diversos costums culinaris dels habitants d'un territori.</span><br />
<br />
<a href="http://fundacionteatroamil.fitam.netdna-cdn.com/wp-content/files_mf/cache/th_663cd38e81fcde7644d6790b71f31aa9_1458330888mf03619.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="http://fundacionteatroamil.fitam.netdna-cdn.com/wp-content/files_mf/cache/th_663cd38e81fcde7644d6790b71f31aa9_1458330888mf03619.jpg" height="132" width="400" /></a><br />
<br />
Els espectadors més matiners de FiraTàrrega 2016 ja han començat a tastar les primeres propostes de la programació, algunes de tant sorprenents com la del col·lectiu xilè <i>Teatro Container</i> que ha portat la seva ‘Cocina pública’ al pati de l’escola Àngel Guimerà de la capital de l’Urgell. El públic es submergeix en una mena de dinar familiar d’una cuina ambulant albergada en un contenidor marítim. D’aquesta manera, FiraTàrrega repeteix amb una proposta gastronòmica en la seva programació després de l’èxit dels mexicans <i>Vaca 35 </i>de la passada edició, en què també s’oferia una combinació de teatre i menjar per sorprendre els espectadors. A la proposta d’enguany es busquen receptes, amb productes Km 0 que en aquest cas han estat pinya amb pernil i conill a l’all elaborat per cuineres de Tàrrega.</div>
<div>
<br />
Els actors principals de ‘La cocina pública’ són els veïns i els veïns cuiners, que preparen receptes juntament amb els comensals, el públic, generant un mescla de sabors col·lectius que permet reconèixer i gaudir de les diferents pràctiques i costums culinàries que hi ha a les taules d’arreu. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
<a href="http://festadirecte.cat/wp-content/uploads/2016/09/ft2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="http://festadirecte.cat/wp-content/uploads/2016/09/ft2.jpg" height="266" width="400" /></a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<span style="color: #38761d;">Els membres de la companyia xilena van arribar tant sols fa sis dies a la capital de l’Urgell i només portaven una maleta. A partir d’aquí i mitjançant el contacte amb veïns i entitats com Càritas o els escoltes han aconseguit conformar l’escena del seu espectacle</span>, ubicat en un contenidor de transport que està acoplat a un menjador a l’aire lliure cobert per una lona elaborada per diferents peces de roba.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
La proposta d’aquest col·lectiu xilè nascut a Valparaíso després de la posada en marxa del Festival Teatro Container l’any 2008 es presenta com un dispositiu d’intercanvi, producció i registre de continguts culinaris. Una mena de cuina nòmada, d’estètica domèstica i càlida, que emmarcada en un contenidor marítim, viatja pels barris creant trobades socials al voltant de la taula.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
(extracte de <a href="http://festadirecte.cat/cocina-publica-dels-xilens-teatro-container-comenca-delicies-dels-primers-espectadors-firatarrega-2016/" target="_blank">festadirecte.cat</a>) gràcies Roger per la info.</div>
pere fuerteshttp://www.blogger.com/profile/10393146104229835661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8637982630536132981.post-22093304089829943742016-03-31T13:22:00.001+02:002016-04-07T12:06:34.173+02:00la nova sala Beckett, de Flores Prats<h3>
Els retocs a l’edifici són un antídot contra l’arquitectura desmemoriada d’avui</h3>
Xavier Monteys, <i><a href="http://cat.elpais.com/cat/2016/03/30/cultura/1459354966_319118.html" target="_blank">La Vanguardia</a></i> 30 de març de 2016.<br />
<div>
<br />
<div>
<div>
<img src="http://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2016/03/30/cultura/1459354966_319118_1459355242_noticia_normal.jpg" height="266" width="400" /></div>
<div>
<span style="color: #999999; font-size: x-small;">Un dels nous espais de la Beckett, a l’antic edifici de la cooperativa Pau i Justícia, al Poblenou. C. Bautista.</span></div>
<div>
<br />
La Sala Beckett de Barcelona es trasllada des de la seva seu de Gràcia a l’antic edifici de la cooperativa Pau i Justícia, construït el 1926, al carrer Pere IV del Poblenou. La transformació de l’antic edifici per acollir la nova institució havia estat motiu d’un concurs d’arquitectura, on una sèrie de projectes amb plantejaments diversos van aportar diferents solucions. El projecte guanyador, amb un planteig molt més visible que d’altres, ha resultat modificat per la realitat pressupostària, i aquesta reducció dràstica ha tingut com a conseqüència un edifici millor que el guanyador del concurs.<br />
<br />
De fet, el plantejament de quasi no fer res ja havia estat el leitmotiv d’un altre dels projectes seleccionats, però va ser descartat, imagino perquè van pensar que es podria fer una cosa més ambiciosa, i finalment el resultat sembla donar la raó als que havien proposat una intervenció més de cuina de mercat. També és cert que la solució final millora fins i tot aquelles propostes més realistes. Per exemple, el projecte actual no fa una qüestió dels acabats i no intenta altra cosa que admetre que l’aspecte final pot ser l’aspecte actual, amb les ferides de les reformes successives patides per l’edifici, amb els seus revestiments i els defectes de la pintura després de sofrir una reforma. Té un aspecte, veient aquests dies fotos de l’Havana revisitada, d’acabat cubà.<br />
<br />
Part de l’efecte que produeix la visió de la versió final s’origina en veure-la al costat de la proposada pels mateixos projectistes al concurs. Aquella, amb la seva coberta sobresortint del volum del vell edifici, semblava, com molts projectes contemporanis, prendre l’arquitectura existent com quelcom per assajar una mena de collage brutal, una excusa per tornar a posar en escena, con cop més, una representació del conflicte —inventat— entre el vell i el nou. Doncs no ha estat així, i el resultat és un senzill exemple que el que importa és l’acció que es duu a terme en els espais. No podia ser millor l’exemple tractant-se d’una sala de teatre.<br />
<br />
A l’interior, que és una sorpresa absoluta, es veu, a més de les ferides del temps, les manipulacions per ajustar els espais als nous usos i observar la barreja d’elements nous amb els aprofitats. Els canvis han estat molts: una nova gran sala a la planta baixa, un cafè restaurant a la cantonada on abans hi havia hagut el colmado de la cooperativa, aules diverses, sales d’assaigs, oficines, camerinos i un gran vestíbul d’accés amb l’escala principal. Aquest darrer espai és el que permet imaginar la reforma de l’edifici, amb les lluernes semicorbes practicades al sostre, les fusteries que permeten veure la recepció i el bar i deixen entrar llum del pati al fons. La modificació no sembla gaire, i crec que és per la utilització del mateix material de l’edifici per refer-lo. En aquest sentit, les fusteries, que van ser inventariades amb molta cura abans de la reforma, han estat recol·locades, reparades o completades amb peces noves, però no han sortit de l’edifici. El mateix passa amb el paviment hidràulic o amb els rosetons d’escaiola dels sostres traslladats decorativament a les parets. Tot plegat, un esplèndid exemple de cuina de sobres i un antídot contra la nova arquitectura desmemoriada que ha estat la cara de la corrupció immobiliària i política d’aquest país.<br />
<br />
Però si aquests elements aprofitats són importants, no ho són menys les filigranes de la distribució, degudes principalment a reunir i combinar, però també separar i independitzar, els diferents actors d’aquest edifici aprofitat. La distribució és tot el contrari de la simplificació funcional banal, el teatre necessita tot allò que succeeix entre bastidors i no en renuncia, i aquí l’arquitectura ho estimula. L’edifici, en aquest sentit, està ple d’antostes, d’espais de pas tortuosos que no es veuen, finestres interiors, escales estretes, amples, mitjanes i secretes.<br />
<br />
El que ha acabat succeint ha estat com si una gran companyia de teatre, abans de l’estrena d’una obra, no tingués ni vestuari ni decorats, i fossin els actors, amb l’ajut de quatre llums, estris arreplegats i els seus gestos i entonacions, els que convertissin l’escenari en el lloc més fantàstic. Així també hauria de ser l’arquitectura en un moment depuratiu com el que vivim, i així és aquest nou espai teatral. I si no, de què ens serveix el moment actual? Gran èxit a aquesta vella nouvinguda sala!</div>
</div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Xavier Monteys, <i><a href="http://cat.elpais.com/cat/2016/03/30/cultura/1459354966_319118.html" target="_blank">La Vanguardia</a></i> 30 de març de 2016.</div>
<div>
<br /></div>
pere fuerteshttp://www.blogger.com/profile/10393146104229835661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8637982630536132981.post-6259453565987383782016-03-31T00:30:00.000+02:002016-03-31T11:53:55.820+02:00el blog de Jan Gehl En <a href="http://condicionstemporals.blogspot.com.es/search?q=gehl" target="_blank">alguna ocasió</a> hem parlat de Jan Gehl i la seva forma d'entendre i transformar l'espai urbà. La història es remunta a 1965, quan comença a investigar sobre el comportament de les persones a la ciutat. El 1971, publica el seu primer llibre i un dels més traduïts: <i>Life Between Buildings, </i>encara que la primera traducció a l'anglès no arriba fins el 1987.<br />
<br />
<a href="http://www.carfree.com/cft/gehl.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="http://www.carfree.com/cft/gehl.jpg" height="200" width="146" /></a> <a href="http://ecx.images-amazon.com/images/I/615hGoOj%2BLL._SX408_BO1,204,203,200_.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; display: inline !important; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://ecx.images-amazon.com/images/I/615hGoOj%2BLL._SX408_BO1,204,203,200_.jpg" height="200" width="163" /></a><br />
<br />
El 2013 arriba <i><a href="http://condicionstemporals.blogspot.com.es/2014/02/how-to-study-public-life-por-jan-gehl.html" target="_blank">How to Study Public Life</a></i>, on proposa una metodologia d'estudi de la ciutat, sempre a partir de l'activitat de l'espai públic. El seu <a href="http://gehlarchitects.com/blog/" target="_blank"><b>blog Gehl Architects</b></a> barreja treballs professionals i treballs acadèmics amb observacions sobre casos i experiències viscudes. Una pàgina per a seguir.<br />
<br />
<a href="http://gehlarchitects.com/wp-content/uploads/2015/09/Image-1-Workshop-June-20111.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="http://gehlarchitects.com/wp-content/uploads/2015/09/Image-1-Workshop-June-20111.jpg" height="266" width="400" /></a><br />
Workshop a Goteborg, Suècia, de juny 2011, amb 10 equips internacionals cooperant per a definir la visió i estratègia del projecte Rivercity.<br />
<br />
<img border="0" src="http://gehlarchitects.com/wp-content/uploads/2015/09/Image-4-Process-discussing-1024x786.jpg" height="306" style="text-align: center;" width="400" /><br />
Procés participatiu per a definir "quin tipus de ciutat volem - com podem crear una ciutat habitable i sostenible lligada a la visió del projecte Rivercity". Goteburg, Suècia.<br />
<br />
Ves al <a href="http://gehlarchitects.com/blog/" target="_blank"><b>blog Gehl Architects</b></a>.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
pere fuerteshttp://www.blogger.com/profile/10393146104229835661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8637982630536132981.post-68126514384362887962016-03-24T23:31:00.000+01:002016-03-28T20:26:31.187+02:00quin model de comerç per a la ciutat?<h3>
<span style="color: #6aa84f;">Comerços emblemàtics: No és qüestió només de protegir, sinó de repensar el model comercial</span></h3>
Diego Sáez, <a href="http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/comercos-emblematics-questio-nomes-protegir-sino-repensar-model-comercial-56413"><i>El Periódico de Catalunya</i></a>, 15 febrer 2016<br />
<br />
<img src="http://estaticos.elperiodico.com/resources/jpg/1/7/tienda-centenaria-ingenio-1455017516271.jpg" height="223" width="400" /><br />
<span style="color: #999999; font-size: x-small;">Botiga centenària de El Ingenio. Fotografia de Julio Carbó.</span><br />
<br />
El passat 10 de febrer de 2016, es publicava que l'Ajuntament de Barcelona blindarà algunes de les <b>botigues emblemàtiques</b> de la ciutat. No obstant, el que d'entrada semblaria una bona noticia no deixa de ser un símptoma més de la debilitat de les administracions locals per modificar certes dinàmiques de fons que estan portant a l'extinció del model actual basat en un <b>teixit comercial tradicional</b>.<br />
<br />
Segons els treballs de Jay Forrester sobre dinàmica de sistemes, inicialment aplicats a processos industrials i, després, a les dinàmiques urbanes, no hi ha res més inadequat que actuar sobre les <b>conseqüències</b> com si fossin les causes del problema.<br />
<br />
És en aquest sentit, que la desaparició de les botigues emblemàtiques de Barcelona, lluny de ser origen de res, és el resultat del canvi de <b>model econòmic i comercial</b> propiciat, alhora, per la interacció de factors d'escala mundial, com l'economia global o el turisme de masses, però també d'àmbit local, entre els quals l'alliberament dels arrendaments urbans (LAU) i dels horaris comercials o una excessiva zonificació urbanística de la ciutat que ha comportat l'expulsió dels tallers dels centres urbans.<br />
<br />
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-aWhCdbwNLfs/Vvl3ATc1Y_I/AAAAAAAAPos/jUVm2KbSykscRYXqWKIOBTT1jTqa-e13Q/s1600/galeria4-5.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="266" src="https://4.bp.blogspot.com/-aWhCdbwNLfs/Vvl3ATc1Y_I/AAAAAAAAPos/jUVm2KbSykscRYXqWKIOBTT1jTqa-e13Q/s400/galeria4-5.jpg" width="400" /></a><br />
<span style="color: #999999; font-size: x-small;">Xocolateria Fargas, a la cantonada de Cucurulla i carrer del Pi.</span><br />
<br />
En paraules de Rem Koolhaas al seu text sobre la <b>Ciutat Genèrica</b>, l'allau de turistes a la recerca perpètua del caràcter acaba per matxucar les entitats d'èxit fins convertir-les en una pols sense sentit.<br />
<br />
Sens dubte, inventariar i catalogar els elements històrics, patrimonials i artístics presents als 228 establiments inclosos al Catàleg servirà per conservar aquests elements històrics, patrimonials i artístics però no garantirà la pervivència del model comercial, econòmic i social que va propiciar la seva aparició de l'activitat original. Estem segurs que no és possible vendre hamburgueses envoltats de mobiliari del S.XIX, millor no apostar-hi.<br />
<br />
Per tant, més enllà d'aquestes mesures pal·liatives de <b>pseudo-museïtzació</b>, i d'altres mesures proposades com la del "fons de comerç" "de quantificació dels valors intangibles com la varietat de producte o la confiabilitat dels clients", i davant la incapacitat, reconeguda, del consistori, per intervenir en un pacte entre particulars i l'activitat a desenvolupar en un local privat, calen iniciatives per afavorir el model urbà que afavoreix la seva continuïtat.<br />
<br />
A més, sovint en contra de la pròpia dinàmica de la ciutat, la voluntat col·lectiva de preservació respon més a qüestions sentimentals que no pas a raons de necessitat. És per aquest motiu que un dels aspectes on fonamentar raonadament la continuïtat d'aquestes activitats ha de ser la <b>renovació de la seva utilitat</b>, desbordant el cicle habitual de necessitat/vida útil/tancament imposat per l'economia de lliure mercat actual.<br />
<br />
Per tant, no és qüestió de protegir "únicament" certs elements patrimonials, sinó de <b>repensar i renovar</b> el propi model comercial de la ciutat.<br />
<div>
<br /></div>
<div>
Diego Sáez Ujaque, arquitecte</div>
pere fuerteshttp://www.blogger.com/profile/10393146104229835661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8637982630536132981.post-40150428411377279392016-03-20T02:36:00.000+01:002016-03-24T23:38:29.952+01:00carrers de vianants?<h3>
<span style="color: #6aa84f;">Dissenyar espais per a cada cosa és un error perquè la ciutat és més complicada</span></h3>
<div class="firma ">
<div class="autor" itemprop="author" itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person">
<div class="autor-texto">
<span class="autor-nombre" itemprop="name"><a href="http://cat.elpais.com/autor/xavier_monteys/a/" itemprop="url">Xavier Monteys</a>, El País, </span><span class="articulo-localizaciones"><span class="articulo-localizacion" itemprop="contentLocation">Barcelona </span> </span> <time class="articulo-actualizado" datetime="2016-03-17T09:45:10+01:00"> <a href="http://cat.elpais.com/tag/fecha/20160317" title="Veure totes les notícies d'aquesta data">17 març 2016</a></time></div>
</div>
</div>
<div style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;">
<br /></div>
<div style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;">
<img src="http://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2016/03/17/cultura/1458204310_503859_1458204355_noticia_normal_recorte1.jpg" height="266" width="400" /><br />
<span style="color: #999999; font-size: x-small;">L’avinguda del Portal de l’Àngel fa 30 anys que és un carrer de vianants.</span></div>
<div style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;">
<br />
"Després de llegir l’anunci fet per l’equip de govern municipal de Barcelona que alguns carrers de Gràcia, de Sant Andreu i de l’Eixample passaran a ser per a vianants exclusivament, seria d’interès que en els llocs adequats es pensés a fer-se algunes preguntes.<br />
<br />
Ja fa prou temps (uns 30 anys) de la conversió en carrer de vianants de l’avinguda del Portal de l’Àngel, per exemple, com per no reflexionar sobre la qüestió. No dubto dels avantatges de reduir soroll i contaminació, però no crec que això no comporti aspectes per a la ciutat que mereixin una mirada més atenta i que ens permetin tenir una visió de les coses urbanes més complexa. L’esmentada avinguda ocupa el número 14 a la llista dels carrers amb els lloguers comercials més cars del món, i el primer d’Espanya. Sens dubte, un indicador econòmic a tenir en compte, però ¿és necessàriament bo per als que hi comprem? És sinònim de varietat comercial?<br />
<br />
Els indicadors que habitualment s’utilitzen per emetre un judici d’una d’aquestes zones tenen en compte diversos factors, com ara: horaris de càrrega i descàrrega, arbrat, barreres arquitectòniques, qualitat i tipus de mobiliari urbà, espai suficient per caminar o control dels accessos als vehicles autoritzats; tots fan referència al que passa a la via com a element de circulació. Els estudis passen de puntetes pel problema del soroll nocturn, per exemple; altres assenyalen, amb enquestes de dubtosa significació, els bons resultats que la conversió en zones de vianants tenen per als usuaris, en especial amb relació als cotxes, i es deixen d’esmentar casos com el del carrer Enric Granados, convertit en un carrer d’hotels i terrasses. Però el més significatiu és que els habitatges no figuren entre els factors estudiats i els que hi viuen passen a ser anomenats “residents” (quina paraula!). Tot plegat un resultat previsible, atesa la comprensible tendència a classificar per poder avaluar de la manera més “objectiva” possible. Però la realitat supera les avaluacions objectives i les zonificacions especialitzades.<br />
<br />
Els habitatges, les cases, viuen del carrer, el carrer les completa. Avui, potser més que mai, una casa és també el que té a prop i la fa més còmoda i confortable. Necessiten botigues, especialment petites, serveis diversos i, cada cop més, poder menjar fora de casa; tot un conjunt de coses que els horaris del proveïment i els preus expulsen. Crec que aquesta és una clau per entendre per què els carrers de vianants poden acabar expulsant la gent, i als vespres són dantescs i fan por. Un carrer no és una superfície per circular, ni un element de “mobilitat” (el llenguatge de la política és terrible, i una pèssima escola). Casa i carrer no són coses tan diferents. Casa i carrer s’abracen i s’exclouen, es complementen i s’oposen. Un carrer és també les seves façanes, les finestres i l’activitat que les finestres deixen veure. Les llums de les finestres de les cases són un senyal de vitalitat, ens fan enyorar el confort, són una manera de valorar la qualitat d’un carrer. Quan en mirar les façanes des del carrer es veuen els sostres amb plafons de fluorescents de les oficines que han ocupat habitatges, o les finestres dels pisos amb caixes de productes de les botigues a la vista, això és un senyal de l’expulsió dels veïns d’una zona comercial de vianants. Els carrers de vianants tenen un model, que és La Roca Village, un fet que ens hauria de fer pensar i fugir-ne com més millor.<br />
<br />
Dissenyar espais per a cada cosa és un error notable, perquè la ciutat és més complicada, i les coses urbanes no admeten gaires simplificacions. És preferible limitar les coses amb horaris que amb dissenys a mida fets segons avaluacions dubtoses. I ja sé que resulta antipàtic, però els cotxes també tenen coses que no són negatives, i una d’elles és que aporten seguretat, especialment al vespre, quan l’activitat comercial s’acaba. Els cotxes a la ciutat signifiquen, sovint, que algú està treballant, i no que el conductor és un antisocial. Però també és cert que la publicitat fa que s’anunciïn cotxes en ciutats buides, i s’imposa una reconciliació: ni carrers sense persones, ni carrers sense cotxes. Per què les ciutats no fan sentir la seva veu en el disseny d’automòbils? ¿Els volem tan alts, com els SUV, fins a tapar-nos la visió en caminar? ¿Estem d’acord i assumirem en un futur pròxim que puguin ser conduïts automàticament sense la implicació del conductor? Premiarem els petits i els elèctrics? Tenim opinió? Barcelona, ens agradi o no, és un exemple per a moltes altres ciutats més petites, i moltes copien el que es fa aquí. Podríem ser més incisius en aquesta qüestió?"</div>
<div style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;">
<a href="http://cat.elpais.com/autor/xavier_monteys/a/">Xavier Monteys</a></div>
pere fuerteshttp://www.blogger.com/profile/10393146104229835661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8637982630536132981.post-16576835639866460192016-02-15T11:46:00.002+01:002016-02-28T23:25:44.222+01:00la ciudad como escala de la sostenibilidad<h3>
<i>los siete pilares de la ciudad sostenible</i></h3>
<div style="text-align: right;">
<i>(<a href="http://condicionstemporals.blogspot.com.es/2016/02/la-ciudad-como-escala-de-la.html#more">versió en català</a>)</i></div>
<div>
<i><a href="http://www.lavanguardia.com/edicion-impresa/20160214/302139633782/los-siete-pilares-de-la-ciudad-sostenible.html" target="_blank"><span style="color: #999999;">La Vanguardia</span></a></i></div>
<div>
Antonio Cerrillo, domingo 14 febrero 2016</div>
<br />
<div data-bind="foreach: articleBlocks" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 0px; box-sizing: border-box; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<b>“Las ciudades han de contribuir a redefinir el concepto de desarrollo, que no debe estar basado en la idea de consumir más y más, sino en alcanzar una mayor calidad de vida ciudadana”</b>. Así se expresa Gary Gardner, director de publicaciones del <a href="http://www.worldwatch.org/" target="_blank">Worldwatch Institute</a>, un prestigioso centro de estudios de Estados Unidos que anualmente publica su documentado informe sobre El estado del mundo, una completa radiografía de la salud ambiental del planeta. El nuevo informe será publicado en mayo, aunque buena parte de sus contenidos fueron dados a conocer en una conferencia organizada por el Club Roma y el ICTA-UAB celebrado en el Palau Macaya de la Obra Social La Caixa en Barcelona.<br />
<br />
<a href="http://www.francescoocchetta.it/wordpress/wp-content/uploads/2014/01/piazza-popolo-gente.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="http://www.francescoocchetta.it/wordpress/wp-content/uploads/2014/01/piazza-popolo-gente.jpg" height="265" width="400" /></a><br />
<span style="color: #cccccc; font-size: x-small; text-align: center;">La Piazza del Popolo en Ravenna.</span></div>
<div data-bind="foreach: articleBlocks" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 0px; box-sizing: border-box; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<br />
1. <span style="color: #6aa84f;"><b>La plaza, lo público</b></span>. La ciudad deseada “debe tener como objetivo central estratégico que se creen y se consuman bienes públicos, en lugar de consumir productos privados”. Eso significa fomentar los espacios públicos, “crear plazas, parques o instalaciones deportivas, para permitir que la gente se pueda reunir en un espacio público con un buen ambiente”, dice Gardner, que prefiere “una familia que se come un helado en una plaza un domingo por la tarde que verla acudir a un centro comercial para ir de com- pras”. En suma, se trata de diseñar ciudades capaces no sólo de proveer alimentos y seguridad, sino que <b>favorezcan las relaciones personales o la realización personal, la equidad, trascendencia o justicia</b>. “Hay que poner el énfasis en la idea de reforzar el bienestar, lo que puede implicar una reducción de los niveles de consumo”. “El problema –continúa– es que hemos diseñado una economía básicamente para vender y vender cada vez más, aunque no se satisfagan las verdaderas necesidades”, añade.<br />
<br />
<a href="http://www.airpano.ru/files/amsterdam_02_big.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="http://www.airpano.ru/files/amsterdam_02_big.jpg" height="172" width="400" /></a><br />
<span style="color: #cccccc; font-size: x-small; text-align: center;">Imagen aérea de Amsterdam.</span></div>
<div data-bind="foreach: articleBlocks" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 0px; box-sizing: border-box; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<br />
2. <span style="color: #6aa84f;"><b>Urbanismo compacto</b></span>. Gardner propone superar un modelo urbanístico que ha supeditado el diseño de la ciudad a la funcionalidad del coche . “Se han hecho ciudades más grandes de lo que se debería de haber creado”, afirma. Barcelona y Atlanta tienen una población parecida, pero la capital norteamericana ocupa mucho más espacio. <b>Reivindica el urbanismo compacto y denso, frente al expansivo que crece en forma de mancha de aceite</b>. “Las ciudades –dicen pensado sobre todo en Estados Unidos– se han hecho según el deseo de los fabricantes de coches, que presionaron para que desapareciera el tranvía que había en los años 30 del siglo pasado en Los Ángeles, y los coches se convirtieran en el principal medio de transporte”. Este modelo da muestras de agotamiento. Debe corregirse en el futuro. En el otro extremo, las ciudades europeas, más densas y compactas, con los servicios más cercanos, han podido reducir muchas veces los desplazamientos largos obligados, con lo que tienen una escala más humana.<br />
<br />
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-8Jc-760-LWE/VsGsAJySEMI/AAAAAAAAPeM/F-sYjjOycik/s1600/DET_st-pere-mitja_br--.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="203" src="https://3.bp.blogspot.com/-8Jc-760-LWE/VsGsAJySEMI/AAAAAAAAPeM/F-sYjjOycik/s400/DET_st-pere-mitja_br--.jpg" width="400" /></a></div>
<div data-bind="foreach: articleBlocks" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 0px; box-sizing: border-box; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-size: x-small; text-align: center;"><span style="color: #cccccc;">Propuesta del </span><a href="http://habitar.upc.edu/2011/11/18/recercaixa/" target="_blank"><span style="color: #666666;">grupo de investigación Habitar</span></a><span style="color: #cccccc;"> para Sant Pere Mitjà, Barcelona.</span></span><br />
<br />
3. <span style="color: #6aa84f;"><b>Recuperar el centro</b></span>. Proteger los centros urbanos, hacerlos transitables, recuperar su identidad... Gardner dibuja una ciudad del futuro en la que necesariamente deberá haber menos coches. “Debemos reducir el uso del vehículo privado no sólo por los problemas de congestión y de contaminación que generan, sino porque debemos ganar espacio para el ciudadano”, dice.<br />
<br />
4. <span style="color: #6aa84f;"><b>Calidad del aire</b></span>. Los cascos urbanos presentan niveles de polución superiores a lo que marcan las directivas o recomienda la OMS. Por eso, es partidario de limitar el acceso de los vehículos privados a los centros urbanos, por ejemplo mediante el cobro de tasas “para generar ingresos y fomentar el transporte público”. Hace 30 años, el 60% de los desplazamientos se hacían en bicicleta en China; pero la apuesta de su gobierno por un desarrollo industrial sin matices ni consideraciones ambientales ha tenido como secuela la congestión urbana y unos delirantes niveles de polución del aire con altísimos costes sanitarios.</div>
<div data-bind="foreach: articleBlocks" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 0px; box-sizing: border-box; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEif7ombZ8tbzGLnrkL_YaolsqN2A9XkbevtUYuQmHtpR4sFuloyfjdfwF24AlZ2rHh9A-oEvWLk8dYn7YMTR-U0okviaa1L7Z0l0NkmBMXiym3kCKYKCDhZ67laTfypslNHKvJyyUIk5R8H/s1600/Pla-Verd-Biodiversitat_ARAIMA20130129_0137_20.png" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="241" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEif7ombZ8tbzGLnrkL_YaolsqN2A9XkbevtUYuQmHtpR4sFuloyfjdfwF24AlZ2rHh9A-oEvWLk8dYn7YMTR-U0okviaa1L7Z0l0NkmBMXiym3kCKYKCDhZ67laTfypslNHKvJyyUIk5R8H/s400/Pla-Verd-Biodiversitat_ARAIMA20130129_0137_20.png" width="400" /></a><br />
<span style="color: #cccccc; font-size: x-small; text-align: center;">Ima</span><span style="font-size: x-small; text-align: center;"><span style="color: #cccccc;">gen del </span><a href="http://www.ajsosteniblebcn.cat/pla-del-verd-i-la-biodiversitat_61891.pdf" target="_blank"><span style="color: #666666;">Pla del verd i de la biodiversitat de Barcelona 2020</span></a><span style="color: #cccccc;">.</span></span></div>
<div data-bind="foreach: articleBlocks" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 0px; box-sizing: border-box; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<br />
5. <span style="color: #6aa84f;"><b>Naturaleza</b></span>. “<b>La naturaleza tiene que estar mejor integrada en las ciudades</b> y no quedar segregada en ellas. La naturaleza es un buen vecino, pues proporciona servicios ecológicos valiosos”, dijo Gardner en su conferencia, y además enumeró una larga lista de opciones para dar entrada a los espacios naturales en el planeamiento urbano (parques y zonas verdes cercanos, corredor verdes del centro a la periferia, un 10% de zonas salvajes, reservas de un 40% de espacios para bosques, tejados verdes…).<br />
<br />
6. <span style="color: #6aa84f;"><b>Energía limpia</b></span>. Gardner propone fomentar el <b>autoconsumo con fuentes renovables</b>. Ante la necesidad de mitigar el calentamiento causado por los combustibles fósiles, es partidario de dar incentivos a la energía fotovoltaica y rechaza el método del fracking (la obtención de gas mediante la fractura de la roca), pese a que ha abaratado el recibo de la energía en su país. “Mi factura de energía me cuesta un 20% menos que hace tres años, pero el problema es que en muchos casos, al fracturarse la roca, una parte de ese gas liberado entra en las reservas de agua subterránea, lo que ha provocado la contaminación del suministro en ciertas zonas”, añade. Otro problema es que si los combustibles fósiles siguen siendo más baratos, se menoscaban los incentivos para fomentar las energías renovables”.<br />
<br />
7. <span style="color: #6aa84f;"><b>Proteger el clima</b></span>. <b>Reducir los residuos y reaprovechar y reciclar los materiales es otra gran asignatura pendiente</b>. “El problema fundamental es que el capitalismo es devorador de recursos, tiene un apetito insaciable; pero el planeta tiene sus límites, y debemos aprender a vivir dentro de esos límites”. ¿Es incompatible el capitalismo con la protección del clima? Se trataría de “diseñar un capitalismo más eficiente para que dé señales al mercado de que debemos conservar los recursos naturales. El problema es que al consumidor se le anima continuamente a consumir más y más; y eso siempre supondrá un gran problema”.</div>
<br />
(<i><a href="http://www.lavanguardia.com/edicion-impresa/20160214/302139633782/los-siete-pilares-de-la-ciudad-sostenible.html" target="_blank"><span style="color: #999999;">La Vanguardia</span></a></i>, Antonio Cerrillo, domingo 14 febrero 2016)<br />
<br />
<a name='more'></a>..............................................................................................................................<br />
<h3>
<i>els set pilars de la ciutat sostenible</i></h3>
<i><a href="http://www.lavanguardia.com/edicion-impresa/20160214/302139632033/els-set-pilars-de-la-ciutat-sostenible.html" target="_blank"><span style="color: #999999;">La Vanguardia</span></a></i><br />
Antonio Cerrillo, diumenge 14 febrero 2016<br />
<div style="text-align: right;">
<br /></div>
<div>
Les ciutats han de contribuir a redefinir el concepte de desenvolupament, que no s'ha de basar en la idea de consumir més i més, sinó en assolir una millor qualitat de vida ciutadana”. Així s'expressa Gary Gardner, director de publicacions del <a href="http://www.worldwatch.org/" target="_blank">Worldwatch Institute</a>, un prestigiós centre d'estudis nord-americà que cada any publica un informe molt documentat sobre L'estat del món, una radiografia completa de la salut ambiental del planeta. El nou informe es publicarà al maig, encara que bona part dels continguts es van donar a conèixer en una conferència organitzada pel Club Roma i l’ICTA-UAB que va tenir lloc al Palau Macaya de l'Obra Social La Caixa, a Barcelona.<br />
<br />
<img src="http://cache3-img1.pressdisplay.com/pressdisplay/docserver/getimage.aspx?regionKey=Oo%2bHPt5k%2fZioLte0FOaX5g%3d%3d" height="232" width="400" /><br />
<span style="color: #cccccc; font-size: x-small;">Gardner, poc abans de la conferència que va fer fa uns dies al Palau Macaya.</span><br />
<br />
1. <span style="color: #6aa84f;"><b>La plaça, l'espai públic</b></span>. La ciutat desitjada “ha de tenir com a objectiu central estratègic que es creïn i es consumeixin béns públics, en lloc de consumir productes privats”. Això significa fomentar els espais públics, “crear places, parcs o instal·lacions esportives, per permetre que la gent es pugui reunir en un espai públic amb un bon ambient”, diu Gardner, que prefereix “una família que es menja un gelat en una plaça un diumenge a la tarda que veure-la acudir a un centre comercial per anar de compres”. En suma, es tracta de dissenyar ciutats capaces no només de proveir aliments i seguretat, sinó que també afavoreixin les relacions personals o la realització personal, l'equitat, la transcendència o la justícia. “Cal posar l'èmfasi en la idea de reforçar el benestar, la qual cosa pot implicar una reducció dels nivells de consum”. “El problema –continua– és que hem dissenyat una economia bàsicament per vendre i vendre cada vegada més, encara que no se satisfacin les veritables necessitats”, afegeix.<br />
<br />
2. <span style="color: #6aa84f;"><b>Urbanisme compacte</b></span>. Gardner proposa de superar un model urbanístic que ha supeditat el disseny de la ciutat a la funcionalitat del cotxe. “S'han fet ciutats més grans del que s'haurien d'haver creat”, afirma. Barcelona i Atlanta tenen una població semblant, però la capital nord-americana ocupa molt més espai. Reivindica l'urbanisme compacte i dens, davant l'expansiu que creix en forma de taca d'oli. “Les ciutats –diuen pensant sobretot en els Estats Units– s'han fet segons el desig dels fabricants de cotxes, que van pressionar perquè desaparegués el tramvia que hi havia als anys trenta del segle passat a Los Angeles, i els cotxes es convertissin en el principal mitjà de transport”. Aquest model dóna mostres d'esgotament. S’ha de corregir en el futur. En l'altre extrem, les ciutats europees, més denses i compactes, amb els serveis més propers, han pogut reduir moltes vegades els desplaçaments llargs obligats, amb la qual cosa tenen una escala més humana.<br />
<br />
3. <span style="color: #6aa84f;"><b>Recuperar el centre</b></span>. Protegir els centres urbans, fer-los transitables, recuperar la seva identitat... Gardner dibuixa una ciutat del futur en la qual necessàriament hi haurà d'haver menys cotxes. “Hem de reduir l’ús del vehicle privat no només pels problemes de congestió i de contaminació que generen, sinó també perquè hem de guanyar espai per al ciutadà”, assenyala.<br />
<br />
4. <span style="color: #6aa84f;"><b>Qualitat de l'aire</b></span>. Els nuclis urbans presenten uns nivells de pol·lució superiors al que marquen les directives o recomana l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Per això, és partidari de limitar l'accés dels vehicles privats als centres urbans, per exemple mitjançant el cobrament de taxes “per generar ingressos i fomentar el transport públic”. Fa trenta anys, el 60% dels desplaçaments es feien amb bicicleta, a la Xina; però l'aposta del seu Govern per un desenvolupament industrial sense matisos ni consideracions ambientals ha tingut com a seqüela la congestió urbana i uns delirants nivells de pol·lució de l'aire amb altíssims costos sanitaris.<br />
<br />
5. <span style="color: #6aa84f;"><b>Naturalesa</b></span>. “La naturalesa ha d'estar millor integrada a les ciutats i no quedar-hi segregada. La naturalesa és un bon veí, ja que proporciona serveis ecològics valuosos”, va dir Gardner durant la seva conferència, i va enumerar una llarga llista d'opcions per donar entrada als espais naturals en el planejament urbà (parcs i zones verdes properes, corredors verds del centre a la perifèria, un 10% de zones salvatges, reserves d'un 40% d'espais per a boscos, teulades verdes...).<br />
<br />
6. <span style="color: #6aa84f;"><b>Energia neta</b></span>. Gardner proposa de fomentar l’autoconsum amb fonts renovables. Davant la necessitat de mitigar l’escalfament a causa dels combustibles fòssils, és partidari de donar incentius a l’energia fotovoltaica i rebutja el mètode del fracking (l’obtenció de gas mitjançant la fractura de la roca), malgrat que ha abaratit el rebut de l’energia al seu país. “La factura d'energia em costa un 20% menys que fa tres anys, però el problema és que en molts casos, en fracturar-se la roca, una part d'aquest gas alliberat entra en les reserves d'aigua subterrània, la qual cosa ha provocat la contaminació del subministrament en certes zones”, afegeix. Un altre problema és que si els combustibles fòssils continuen sent més barats, es menyscaben els incentius per fomentar les energies renovables”.<br />
<br />
7. <span style="color: #6aa84f;"><b>Protegir el clima</b></span>. Reduir els residus, i reaprofitar i reciclar els materials és una altra gran assignatura pendent. “El problema fonamental és que el capitalisme és devorador de recursos, té una gana insaciable; però el planeta té els seus límits, i hem d'aprendre a viure-hi dins d'aquests límits”. És incompatible el capitalisme amb la protecció del clima? Es tracta de “dissenyar un capitalisme més eficient perquè doni senyals al mercat que hem de conservar els recursos naturals. El problema és que al consumidor se l'anima contínuament a consumir més i més; i això sempre serà un gran problema”.<br />
<br />
<br />
(<i><a href="http://www.lavanguardia.com/edicion-impresa/20160214/302139632033/els-set-pilars-de-la-ciutat-sostenible.html" target="_blank"><span style="color: #999999;">La Vanguardia</span></a></i>, Antonio Cerrillo, diumenge 14 febrero 2016)</div>
pere fuerteshttp://www.blogger.com/profile/10393146104229835661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8637982630536132981.post-28381071280913367792016-02-09T00:14:00.002+01:002016-02-09T00:26:14.387+01:00reutilització temporal<h2>
Temporiuso. Manuale per il riuso temporaneo di spazi in abbandono, in Italia </h2>
<h3>
<span style="text-align: center;"><i>di Isabella Inti, Giulia Cantaluppi, Matteo Persichino</i></span></h3>
<div>
<div style="text-align: right;">
<i>(<a href="http://condicionstemporals.blogspot.com.es/2016/02/reutilitzacio-temporal.html#more">versió en català</a>)</i></div>
<br />
Gli spazi vuoti delle nostre città sono “riserve urbane” per sperimentare sogni collettivi. Un manuale che spiega come salvarli dal degrado attraverso il riuso temporaneo, con progetti abitativi, culturali, sociali e imprenditoriali.<br />
<br />
<a href="http://www.temporiuso.org/http://www.temporiuso.org/wp-content/uploads/2016/01/12322969_1722289928029475_6207117200428405633_o.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="http://www.temporiuso.org/http://www.temporiuso.org/wp-content/uploads/2016/01/12322969_1722289928029475_6207117200428405633_o.jpg" height="266" width="400" /></a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
Un manuale per il riuso temporaneo degli spazi in abbandono, in Italia: una risposta al bisogno di innovazione sociale che abita la città contemporanea e un’occasione per salvare dal degrado e riattivare un patrimonio storico, architettonico e socio-culturale straordinario. Milioni di edifici e spazi, dalle caserme ai cantieri navali, dalle fabbriche agli uffici vuoti. Il percorso si sviluppa in 7 semplici mosse: la mappatura e la tassonomia degli spazi per conoscere le diverse tipologie della potenziale offerta; la mappatura delle popolazioni che potrebbero poi fruire degli spazi; i nuovi “cicli di vita”, con tempi di riuso diversi in ciascun caso; i livelli di architettura e infrastrutture primarie per poter riabitare luoghi per lungo tempo abbandonati o rimasti incompiuti; le regole per l’accesso e la condivisione degli spazi; le possibili politiche pubbliche per consolidare e rinnovare queste pratiche. Con numerosi casi studio e interviste. </div>
<div>
<br />
L’associazione <a href="http://www.temporiuso.org/" target="_blank">Temporiuso.org</a> utilizza il patrimonio edilizio esistente e gli spazi aperti vuoti, in abbandono o sottoutilizzati di proprietà pubblica o privata e li riattiva con progetti legati al mondo della cultura e all’associazionismo, allo start-up dell’artigianato e della piccola impresa, all’accoglienza temporanea per studenti e turisti <i>low cost</i>. <br />
<br />
<a href="http://www.temporiuso.org/http://www.temporiuso.org/wp-content/uploads/2016/01/Mercati-Generali-mappatura-e-ricicli-riuso-Milano.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="http://www.temporiuso.org/http://www.temporiuso.org/wp-content/uploads/2016/01/Mercati-Generali-mappatura-e-ricicli-riuso-Milano.jpg" height="282" width="400" /></a><br />
<b style="text-align: center;"><br /></b>
<b style="text-align: center;">Isabella Inti</b><span style="text-align: center;">, architetto, docente di Town Planning al Politecnico di Milano e Visiting professor all’University Hasan di Prishtina, è membro di Multiplicity e presidente di </span><a href="http://www.temporiuso.org/" style="text-align: center;" target="_blank">Temporiuso.org</a><span style="text-align: center;">.</span><br />
<b>Giulia Cantaluppi</b>, laureata in Conservazione dei Beni Culturali a Genova e socia fondatrice di <a href="http://www.temporiuso.org/" target="_blank">Temporiuso.org</a>, si occupa di start-up e gestione di progetti di riuso temporaneo.<br />
<b>Matteo Persichino</b>, laureando in Architettura a Milano, socio di <a href="http://www.temporiuso.org/" target="_blank">Temporiuso.org</a>, cura la progettazione e gestione di spazi di riuso temporaneo.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<a name='more'></a></div>
<div>
.................................................................................................</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<div>
<i>Els espais buits de les nostres ciutats són "reserves urbanes" per a experimentar somnis col·lectius. Un manual que explica com salvar-los de la degradació a través de la reutilització temporal, amb projectes d'habitatge, culturals, socials i de negocis.</i><br />
<br />
<a href="http://www.temporiuso.org/http://www.temporiuso.org/wp-content/uploads/2015/11/TR-corso-perf2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.temporiuso.org/http://www.temporiuso.org/wp-content/uploads/2015/11/TR-corso-perf2.jpg" height="200" width="141" /></a><a href="http://www.temporiuso.org/http://www.temporiuso.org/wp-content/uploads/2015/11/TR-corso-perf31.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.temporiuso.org/http://www.temporiuso.org/wp-content/uploads/2015/11/TR-corso-perf31.jpg" height="200" width="141" /></a><a href="http://www.temporiuso.org/http://www.temporiuso.org/wp-content/uploads/2015/11/TR-corso-perf271.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.temporiuso.org/http://www.temporiuso.org/wp-content/uploads/2015/11/TR-corso-perf271.jpg" height="200" width="141" /></a><br />
<i style="text-align: center;"><br /></i>
<i style="text-align: center;">Un manual per a la reutilització temporal d'espais abandonats, a Itàlia: una resposta a la necessitat d'innovació social que habita la ciutat contemporània i una oportunitat per a salvar de la degradació i reactivar un patrimoni històric, arquitectònic i sociocultural extraordinari. Milions d'edificis i espais, de les casernes a les drassanes, de les fàbriques a les oficines buides. El recorregut transcorre en 7 senzills passos: mapeig i taxonomia dels espais per a conèixer les diferents tipologies d'oferta potencial; la cartografia de les poblacions que podrien beneficiar-se dels espais; els nous "cicles de vida", amb temps de reutilització diferents en cada cas; els nivells de l'arquitectura i les infraestructures bàsiques per tal de poder rehabitar llocs abandonats després de molt de temps o que mai no s'han acabat; les regles d'accés i distribució dels espais; les possibles polítiques públiques per enfortir i renovar aquestes pràctiques. Amb nombrosos casos d'estudi i entrevistes.</i></div>
<div>
<i><br /></i></div>
<div>
<i>L'associació </i><a href="http://www.temporiuso.org/" target="_blank"><i>Temporiuso.org</i></a><i> utilitza els edificis existents i els espais lliures buits, abandonats o infrautilitzats públic de propietat pública o privada i els reactiva projectes relacionats amb el món de la cultura i de les associacions, </i>start-up<i> de l'artesanat i la petita empresa, d'allotjament temporal per a estudiants i turistes </i>low cost<i>.</i></div>
<div>
<i><br /></i></div>
<div>
<i><b>Isabella Inti</b>, arquitecta, professora d'urbanisme en el Politecnico di Milano i professora visitant a la University Hasan di Prishtina, és membre de Multiplicity i presidenta de </i><a href="http://www.temporiuso.org/" target="_blank"><i>Temporiuso.org</i></a><i>.</i></div>
<div>
<i><b>Giulia Cantaluppi</b>, graduada en la conservació del patrimoni cultural a Gènova i sòcia fundadora de </i><a href="http://www.temporiuso.org/" target="_blank"><i>Temporiuso.org</i></a><i>, s'ocupa de les start-up i gestió de projectes de reutilització temporals.</i></div>
<div>
<i><b>Matteo Persichino</b>, estudiant d'arquitectura a Milà, soci </i><a href="http://www.temporiuso.org/" target="_blank"><i>Temporiuso.org</i></a><i>, és responsable de projectar i gestionar els espais de reutilització temporal.</i></div>
</div>
<div>
<br /></div>
pere fuerteshttp://www.blogger.com/profile/10393146104229835661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8637982630536132981.post-67841954272619304592016-01-10T00:18:00.001+01:002016-03-24T23:32:30.516+01:00l'urbanisme del mentrestantDiego Sáez Ujaque, arquitecte<br />
<a href="http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/solars-urbanisme-del-mentrestant-48855" target="_blank"><i>El Periódico de Catalunya</i></a>, 7 gener 2016<br />
<br />
En relació a l'article '<a href="http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/adeu-aparcament-4793335?_ga=1.168277665.1056483334.1445953466">Adéu aparcament</a>' sobre un solar desocupat situat entre els carrers de Numància, Anglesola i Joan Gamper a Barcelona, aprofito l'avinentesa per denunciar un cas similar al solar buit de l'antiga fàbrica de Can Fábregas i de Caralt, a Mataró. En el cas de Mataró, sembla evident que, després de gairebé 10 anys des de la descatalogació de la nau principal (aprovada al Ple de novembre de 2006) per a la implantació d'un Corte Inglés --havia de fer de Locomotora Comercial que equilibrés el desajust comercial produït arrel de la inauguració del Mataró Park (juny del 2000)-- caldria pensar un <b>urbanisme transitori</b> per a aquest espai.<br />
<div>
<br /></div>
<div>
<a href="http://estaticos.elperiodico.com/resources/jpg/7/6/solar-afectat-pel-pla-europa-anglesola-sense-cotxes-1451931794367.jpg?_ga=1.96776351.1056483334.1445953466" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="http://estaticos.elperiodico.com/resources/jpg/7/6/solar-afectat-pel-pla-europa-anglesola-sense-cotxes-1451931794367.jpg?_ga=1.96776351.1056483334.1445953466" height="300" width="400" /></a></div>
<div>
<span style="color: #999999; font-size: x-small;">El solar afectat pel pla Europa-Anglesola, sense cotxes (<i>El Periódico</i>, 5 gener 2016).</span><br />
<br />
En aquest sentit considero oportú recuperar del seminari 'Innovació social i polítiques urbanes' que es va celebrar els passats 13 i 14 d'octubre a la CUIMPB-Ernest Lluch i que, sota la direcció del professor <b>Joan Subirats</b>, explorava només formes de dinamització i governança de la ciutat. Així, en relació al tema que ens ocupa, cal destacar les propostes del professor <b>Francesc Magrinyà</b> amb el títol 'Usos cívics dels espais buits: l'urbanisme del mentrestant', que presentava diversos mecanismes i procediments per posar en funcionament espais buits ' edificats o no ' de les ciutats.</div>
<div>
<br />
En aquest marc, s'hi van identificar un ventall ampli de propostes; des d'opcions d'<b>autogestió veïnal</b>, fins a la convocatòria de <b>concursos públics</b> per a la presentació de propostes d'ordenació i de gestió, passant per <b>alternatives mixtes de col·laboració</b> entre el suport institucional i l'assessorament especialitzat extern. Així, i recollint els amplis estudis realitzats sobre la rellevància d'aquest solar per la seva dimensió, localització i comunicació, a escala local però també supramunicipal, és urgent i necessari posar-lo en funcionament.<br />
<br />
10.000m² i 400 metres de façana, la meitat sobre vies principals, tenen un gran potencial d'ús, encara que sigui temporal, sense perjudici del que finalment s'hi acabi edificant, desenvolupant, produint o, simplement, alliberant. A tall d'exemple, i més enllà de la valoració de la proposta definitiva, és remarcable el cas del projecte de reordenació de la Plaça de les Glòries de Barcelona que preveu situacions transitòries, adaptades a les fases d'execució de les obres, per a la que s'ha proposat una ordenació del mentrestant.<br />
<br />
<img src="https://books.google.ca/books/content?id=DHcjtSM5TogC&printsec=frontcover&img=1&zoom=1&imgtk=AFLRE73Jzx43NuiQagWKfXjQHbLKZD6nOn4Sos0olMckDAw2rNlf1es8O4v4Hn69tZWHydAxWq-TdQFMzFHYRNfL2GMyCUIx7iQ0tM47heMiP1IIqQ3lj2Qv3LoNKg6Igu5EoAuMqc_e" /></div>
<div>
A nivell conceptual, des de la perspectiva de la Resiliència i la Panarquia (Gunderson & Holling, 2003) l'existència prolongada de solars buits a les ciutats es pot considerar una anomalia en el procés lògic de creixement/regeneració/reutilització de la ciutat, que és, alhora, origen i conseqüència d'altres dinàmiques a diferents escales temporals i espacials, en altres dimensions com la del planejament urbanístic i els moviments socials.<br />
<br />
Per tot això, tant en el cas de Mataró com el de Barcelona, <b>caldrà un esforç tots els agents implicats a fer possible que la ciutat pugui utilitzar, si més no de forma provisional, aquests espais buits.</b></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<span style="font-size: x-small;">....................................................................................................................................</span></div>
<div>
<span style="font-size: x-small;">(Gunderson, Lance H.; Holling, C. S. (Eds.). <i>Panarchy: Understanding Transformations in Human and Natural Systems</i>. Washington DC, Island Press, 2002)</span></div>
pere fuerteshttp://www.blogger.com/profile/10393146104229835661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8637982630536132981.post-79820805288454795452015-12-30T01:56:00.000+01:002015-12-30T01:56:04.404+01:00¿el ocaso del coche privado?<h2 style="background: url("/iconos/v1.x/v1.4/varios/bolillo_subtitulo.png") 0px 8px no-repeat rgb(255, 255, 255); color: #333333; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 13px; font-weight: normal; line-height: 20px; margin: 0px 0px 1px 15px; padding: 0px 0px 0px 9px;">
</h2>
<h3>
Los escándalos en la industria automovilística y la protección del medio ambiente invitan a imaginar una ciudad distinta.</h3>
<div>
Luís Feduchi</div>
<div>
<i><a href="http://economia.elpais.com/economia/2015/12/23/actualidad/1450901337_138235.html?rel=cx_articulo#cxrecs_s" target="_blank">El País</a></i>, 27 diciembre 2015<br /><br />Ese ingenio conocido como coche, gran protagonista del crecimiento urbano, de la libre movilidad y del estatus social, parece necesitado de una inspección en toda regla. La <a href="http://elpais.com/tag/volkswagen/a/">crisis del sector</a> unida a la preocupación, cada vez más creciente, por su impacto medioambiental han hecho emerger propuestas inusitadas: coches de uso público compartido, propietarios de vehículos que ofertan a otros pasajeros compartir gastos en sus trayectos habituales, o automovilistas privados que se ofrecen como conductores a bajo precio. Estas nuevas prácticas ya están entre nosotros con nombres como <i>carsharing</i>, Blablacar o Uber, respectivamente.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<a href="http://infogr8.com/wp-content/uploads/2013/04/future-of-car-sharing.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="http://infogr8.com/wp-content/uploads/2013/04/future-of-car-sharing.jpg" height="183" width="400" /></a></div>
<div>
<span style="color: #999999; font-size: x-small;">Modalidades de <i>carsharing</i> en </span><span style="color: #999999; font-size: x-small;"><a href="http://futureofcarsharing.com/">futureofcarsharing.com</a></span><span style="color: #999999; font-size: x-small;">.</span></div>
<div>
<span style="text-align: center;"><br /></span></div>
<div>
<span style="text-align: center;">A esto se añade el auge de la </span><a href="http://elpais.com/tag/bicicletas/a/" style="text-align: center;">bicicleta como medio de transporte urbano</a><span style="text-align: center;">. Su irrupción, peor o mejor señalizada, entre el tráfico rodado ha venido acompañada de subvenciones para promover su alquiler para trayectos en la ciudad. Todo esto dibuja un panorama en el que el coche privado podría ser visto no ya como un lujo, sino como un estorbo.</span></div>
<div>
<span style="text-align: center;"><br /></span></div>
<div>
<span style="text-align: center;">La idea de que se limite el uso del automóvil en las ciudades puede sonar tan increíble como imposible parecía hace dos décadas que el tabaco acabara siendo proscrito de los lugares públicos. Pero la ciudad sin coches ya está aquí. O mejor: siempre estuvo aquí, desde el principio. Hay ciudades que se construyeron en espacios situados en orografías de difícil acceso, tejidos con la densidad de una medina árabe, ciudades montaña, ciudades bastión, ciudades prohibidas, en las que nunca entraron los coches. También se erigieron ciudades aisladas o poblaciones de archipiélago que solo estaban comunicadas por mar; eran ciudades isla y ciudades mar. En esos lugares no existían el ruido, la polución y la peligrosidad inherentes al transporte en coche.</span></div>
<div>
<span style="text-align: center;"><br /></span></div>
<div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2JsqJ6JoCAv0AlpG-OlsG2o92nQMO18kHMrS5GpOFbbAcKIGea3ICVJv9Rx9bauL3XYFZ77BhwyxA7DFWZAvtqd4UEiLBT67qqfrubH8osZAJ87Qkvoml2wqpGoBmoe7ALubpj5K-uuIQ/s1600/abre+los+ojos.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="205" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2JsqJ6JoCAv0AlpG-OlsG2o92nQMO18kHMrS5GpOFbbAcKIGea3ICVJv9Rx9bauL3XYFZ77BhwyxA7DFWZAvtqd4UEiLBT67qqfrubH8osZAJ87Qkvoml2wqpGoBmoe7ALubpj5K-uuIQ/s400/abre+los+ojos.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="color: #999999; font-size: x-small;">Fotograma de <i>Abre los ojos</i>, de Alejandro Amenábar (1997).</span><div>
<span style="text-align: center;"><br /></span></div>
<div>
<span style="text-align: center;">Imaginemos ahora una conurbación visible, real, contemporánea, donde, salvo en casos de necesidad, la población se mueva sin la ayuda de ninguna fuerza motora artificial. Un lugar donde la calle fuera en sí misma un medio de transporte, calles empedradas o canales como en Venecia.</span></div>
<div>
<div>
<br />Paradójicamente, el lugar de donde partió el narrador de <i>Las ciudades invisibles</i>, de <a href="http://elpais.com/tag/italo_calvino/a/">Italo Calvino</a>, es hoy, por increíble que parezca, modelo de futuro. Esta idea resulta impensable para los habitantes de una ciudad histórica invadida, mutilada por automóviles. También podría resultar un modelo utópico para los que habitan la ciudad del siglo XX, construida ya por y para el coche, y donde carecer de él puede casi relegarlo a uno a ciudadano de segunda clase.<br /><br />Pero el ocaso del coche privado y su impacto es un asunto transdisciplinar. Sus beneficios en materia de salud, medio ambiente, energía o justicia social apenas dan lugar a discusión. Para que la ciudad sin coches sea algo real, solo falta resolver el factor económico, es decir, el impacto en el sector, pero no la viabilidad de la idea.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<a href="http://estaticos.elperiodico.com/resources/jpg/4/2/una-ciudad-sin-coches-1445111102724.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="http://estaticos.elperiodico.com/resources/jpg/4/2/una-ciudad-sin-coches-1445111102724.jpg" height="223" width="400" /></a></div>
<div>
<span style="color: #999999; font-size: x-small;">Imagen del <i>Día sin coches</i> en Barcelona, el domingo 18 de octubre de 2015</span><span style="color: #999999; font-size: x-small;">.</span></div>
<div>
<span style="text-align: center;"><br /></span></div>
<div>
<span style="text-align: center;">Tendemos a ver la ciudad como algo que se construye, cuando también es una sucesión de derrocamientos. Cuanto más exitosa, longeva y vital es una urbe, mayor es el número de transformaciones que ha experimentado. La restricción de aparcar vehículos de no residentes en el centro de Madrid, </span><a href="http://ccaa.elpais.com/ccaa/2015/11/12/madrid/1447340514_136955.html" style="text-align: center;">implementada por Manuela Carmena</a><span style="text-align: center;"> hace escasas semanas, puso de manifiesto que este tema de limitar el uso del coche en la ciudad no es algo visionario, complejo o de ciencia-ficción, sino que es más bien una cuestión de cambio de mentalidad.</span></div>
<div>
<br />El nacimiento de los Estados-nación derribó las murallas y el desarrollo industrial abrió zanjas de saneamiento, ahora llega el derrocamiento del vehículo privado en la ciudad. Se abre el tiempo de reflexión sobre ese nuevo espacio público.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<span style="color: #999999; font-size: x-small;"><b>Luis Feduchi</b> es arquitecto y decano de la Facultad de Arquitectura en la Universidad Camilo José Cela. Colabora con la Humboldt Universität de Berlín.</span></div>
</div>
pere fuerteshttp://www.blogger.com/profile/10393146104229835661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8637982630536132981.post-61592885128383949492015-12-27T20:26:00.000+01:002016-03-24T23:34:48.921+01:00la construcció per sí sola no fa ciutatDiego Sáez Ujaque, arquitecte<br />
<i><a href="http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/ada-colau-construccio-per-sola-ciutat-44493" target="_blank"><span style="color: #6aa84f;">El Periódico de Catalunya</span></a></i>, 11 desembre 2015<br />
<br />
A priori, caldria celebrar l'anunci de l'ajuntament de Barcelona de <a href="http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/barcelona-oferira-2000-vivendes-lloguer-social-4733338"><span style="color: #6aa84f;">construir 2.000 habitatges socials</span></a> a la Zona Franca, almenys des d'un vessant assistencial i pal·liatiu, com a resposta a la situació d'emergència que viuen moltes famílies. <br />
<br />
No obstant, crec que el consistori no hauria de confondre la seva funció amb la que afortunadament fan les entitats socials i benèfiques, com la PAH, sinó que hauria de fer possible que qualsevol persona pogués escollir el lloc on vol viure, amb una oferta distribuïda per tota la ciutat. Així, i des de la perspectiva de les dinàmiques urbanes a mitjà i llarg termini, aquestes propostes de concentració tipològica d'habitatge social en espais perifèrics sovint mal comunicats poden degenerar en situacions de guetificació com les originades amb els polígons dels anys 50 i 60. Un cas paradigmàtic és el de la Mina, que tot just comença a redreçar-se després de molts anys de treballs comunitaris i de propostes i projectes de regeneració social i urbana. <br />
<br />
Els treballs de l'Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona posen en relleu la importància de la barreja d'usos i diversitat tipològica (complexitat urbana) per a la millora de la resiliència i la capacitat d'adaptació als canvis futurs de la ciutat. I segons els estudis de dinàmica urbana de Jay Forrester, amb totes les reserves necessàries, la construcció d'habitatge social perpetua i accentua la seva demanda i tan sols la creació d'habitatges de nivell mitjà i alt genera dinàmiques positives en el sentit de llocs de treball qualificats, millora de la qualificació professional i creació d'activitat. <br />
<br />
<b>A més, considerant la quantitat d'habitatges buits existents, la proposta de construcció d'edificis de nova planta és, també des de la perspectiva ambiental, una solució molt menys sostenible que la de l'aprofitament del parc existent mitjançant el lloguer temporal.</b><br />
<br />pere fuerteshttp://www.blogger.com/profile/10393146104229835661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8637982630536132981.post-16779346246733229152015-11-06T10:00:00.002+01:002015-11-06T10:23:57.219+01:00'adopta un cadáver inmobiliario'<img src="http://imscdn.abcore.org/r/arquinset.org/w800-h574/mm/image/arquinset%202015/151111-hackathon_img__promo__09.jpg" height="287" width="400" /><br />
<div>
<br />
La falta de datos sobre la medida y la dimensión del conflicto territorial y económico producido por el estallido de la burbuja inmobiliaria ha llevado a crear, la base de datos de <a href="http://cadaveresinmobiliarios.org/" target="_blank"><span style="color: #6aa84f;">Cadáveres Inmobiliarios</span></a>.</div>
<div>
<br />
Durante la edición 2014 de las jornadas <a href="http://arquinset.org/es/index.html"><span style="color: #6aa84f;">Arquinset</span></a>, organizado por ArquinFad y comisariadas por <a href="http://www.juliaschulzdornburg.com/"><span style="color: #6aa84f;">Julia Schulz-Dornburg</span></a>, se constituyó un grupo un grupo de trabajo del que <a href="http://montera34.com/project/cadaveres-inmobiliarios/" target="_blank"><span style="color: #6aa84f;">Montera34</span></a> forma parte. Este encuentro sirve para organizar una estructura de trabajo deslocalizada.<br />
<br />
Se han definido <a href="https://docs.google.com/drawings/d/1rKTTbFJ_JGZaSS5q49KR9WELMGpRPzYP5oppOMYx6tg/edit"><span style="color: #999999;">grupos de trabajo</span></a>: organización, difusión, herramientas, definición y financiación– y se sientan las bases para estructurar la base de datos, qué incluir en ella y cómo visualizar esos datos.<br />
Las herramientas principales de trabajo son <a href="https://groups.google.com/forum/#!forum/hacia-base-datos-inmobiliaria"><span style="color: #999999;">una lista de correo</span></a> como medio de comunicación interno, una <a href="https://twitter.com/CadaveresInmob"><span style="color: #999999;">cuenta de twitter</span></a> y <a href="https://www.facebook.com/cadaveres.inmobiliarios"><span style="color: #999999;">una página de Facebook</span></a> como medios de difusión y comunicación externa.<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPJQSddPGdGOJAFMLaWKelsQx3pAMb1pRUsMlwsK2IzZOjyteZJoWwGVjAlXhbEFkq4E5Vb-U4zWDbsPbPEKOjNrdNIX1c14z1cG74QKX4K2o3xW_u7oygtkAC8Lyz-wXbcE2nYWZdqn0Z/s1600/adopta.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="113" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPJQSddPGdGOJAFMLaWKelsQx3pAMb1pRUsMlwsK2IzZOjyteZJoWwGVjAlXhbEFkq4E5Vb-U4zWDbsPbPEKOjNrdNIX1c14z1cG74QKX4K2o3xW_u7oygtkAC8Lyz-wXbcE2nYWZdqn0Z/s400/adopta.jpg" width="400" /></a><br />
<br />
Tras el encuentro se decide poner en común las bases de datos de algunos de los colectivos implicados: <a href="http://6000km.org/mapa/"><span style="color: #6aa84f;">6000 km</span></a> (Basurama), <span style="color: #6aa84f;"><a href="http://ecowiki.ecologistasenaccion.org/wiki/Mapa_de_la_especulaci%C3%B3n_2012">Especulación</a> </span>(Ecologistas en Acción), <a href="http://mediturban.blogspot.com.es/2014/03/gestion-integral-para-el-reciclaje-de.html"><span style="color: #6aa84f;">Medit Urban</span></a>, <a href="http://www.nacionrotonda.com/p/mapa-de-entradas.html"><span style="color: #6aa84f;">Nación Rotonda</span></a>, <span style="color: #6aa84f;"><a href="https://www.facebook.com/neoruinas">Neoruinas</a> </span>(Tenerife) y <a href="http://www.juliaschulzdornburg.com/?page_id=644"><span style="color: #6aa84f;">Ruinas modernas</span></a>.<br />
<br />
Este proceso colectivo ha permitido recopilar y aunar información sobre los diferentes casos. Se ha debatido sobre la cantidad y el tipo información necesarios, y sobre cómo convertirlo en un proceso participativo.<br />
<br /></div>
<div>
Ahora toca pensar cómo podemos hacer que esta información tenga su traducción visual y pueda ser accesible y manejable por diferentes actores.<br />
<br />
<a href="http://montera34.com/wp-content/uploads/2015/09/zombies_header-1300-954px-848x622.png" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="http://montera34.com/wp-content/uploads/2015/09/zombies_header-1300-954px-848x622.png" height="292" width="400" /></a></div>
<div>
<br />
El hackathon “adopta un cadáver” pretende juntar programadores, arquitectos, urbanistas, geógrafos, periodistas, activistas y toda persona interesada con el fin de intercambiar visiones y generar herramientas y visualizaciones que sirvan para entender la información recopilada y colabore a reflexionar sobre los despojos de la burbuja inmobiliaria.<br />
<br />
<span style="text-align: center;">La sesión se ha desarrollado en formato Hackathon. Un Hackathon, que viene de Hack y Marathon, es un evento en el que durante poco tiempo se juntan varias personas con diferentes experiencias y conocimientos para desarrollar intensa y conjuntamente un proyecto.</span></div>
<div>
<span style="text-align: center;"><br /></span>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiEIwLg67Ej8w7DmmaC9DmQ-HoP_B3n5TaY6yK8U-ONsIKfuaGtR3sQY6c1xCAe0LnueKpKP19sCtzbafdPspVjfKcthx45Qm5UmznTUhBqtTcpc2Z_uIvCEe3o8BV8VPE37I7N2lndud4/s1600/mapa.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="246" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiEIwLg67Ej8w7DmmaC9DmQ-HoP_B3n5TaY6yK8U-ONsIKfuaGtR3sQY6c1xCAe0LnueKpKP19sCtzbafdPspVjfKcthx45Qm5UmznTUhBqtTcpc2Z_uIvCEe3o8BV8VPE37I7N2lndud4/s400/mapa.jpg" width="400" /></a><br />
<span style="text-align: center;"><br /></span>
<span style="text-align: center;">Presentación de la web y base de datos de </span><a href="http://cadaveresinmobiliarios.org/" style="text-align: center;" target="_blank"><span style="color: #6aa84f;">Cadáveres Inmobiliarios</span></a><a href="http://cadaveresinmobiliarios.org/" style="text-align: center;">.</a></div>
<div>
<a href="http://montera34.com/project/cadaveres-inmobiliarios/" target="_blank"><span style="color: #6aa84f;">Montera34</span></a> (Pablo Rey Mazón y Alfonso Sánchez Uzábal), participantes en Cadáveres Inmobiliarios, grupo de herramientas.<br />
<br />
Breve resumen del proceso:<br />
1. Explicación de los objetivos y metodología de trabajo.<br />
2. Breve presentación de los invitados y sus aportes-necesidades como posibles usuarios de la base de datos. Los participantes podrán haber compartido previamente algunas ideas.<br />
3. Lluvia de ideas. Evaluación de lluvia de ideas. Se discutirán sistemas del uso de datos y posibles visualizaciones. <br />
4. Creación de equipos en base a proyectos seleccionados.<br />
5. Puesta en común.<br />
6. Trabajo por equipos.<br />
7. Sesión resumen de puesta en común y perspectivas de futuro. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
<a href="http://cadaveresinmobiliarios.org/wp/wp-content/uploads/2015/11/datathon-cadaveres-1024x595.png" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="http://cadaveresinmobiliarios.org/wp/wp-content/uploads/2015/11/datathon-cadaveres-1024x595.png" height="231" width="400" /></a><br />
(gràcies Nu)</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
pere fuerteshttp://www.blogger.com/profile/10393146104229835661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8637982630536132981.post-91437376094002300452015-09-06T20:45:00.003+02:002015-09-06T20:45:58.909+02:00a shipping container skyscraper for Mumbai slums?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<i><a href="http://www.archdaily.com/office/ga-design-consultants" style="text-align: center;">GA Design</a><span style="text-align: center;"> radical shipping container skyscraper to provide temporary housing in a </span><span style="text-align: center;">Mumbai Slum.</span></i><br />
by Karissa Rosenfield, via <a href="http://www.archdaily.com/772414/ga-designs-radical-shipping-container-skyscraper-for-mumbai-slum" target="_blank">ArchDaily</a>, 24 August 2015<br />all images courtesy of GA Design<br /><br /><a href="http://1.bp.blogspot.com/-ADd956xfvrQ/VeyHsK_jLaI/AAAAAAAAPOg/VXeQAezd0Uk/s1600/1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="400" src="http://1.bp.blogspot.com/-ADd956xfvrQ/VeyHsK_jLaI/AAAAAAAAPOg/VXeQAezd0Uk/s400/1.jpg" width="253" /></a><div>
<br /></div>
<div>
<a href="http://www.ganti-associates.com/" style="text-align: center;">Ganti + Asociates (GA) Design</a><span style="text-align: center;"> has won an </span><a href="http://www.archdaily.com/772229/crg-unveils-shipping-container-skyscraper-concept-for-mumbai" style="text-align: center;">international ideas competition</a><span style="text-align: center;"> with a radical </span><a href="http://www.archdaily.com/tag/shipping-container" style="text-align: center;">shipping container</a><span style="text-align: center;"> skyscraper that was envisioned to provide temporary housing in </span><a href="http://www.archdaily.com/tag/mumbai" style="text-align: center;">Mumbai</a><span style="text-align: center;">'s overpopulated </span><a href="http://www.archdaily.com/tag/dharavi" style="text-align: center;">Dharavi</a><span style="text-align: center;"> Slum. Taking in consideration that steel shipping containers can be stacked up to 10 stories high without any additional support, GA's winning scheme calls for a 100-meter-tall highrise comprised of a series of self supported container clusters divided by steel girders placed every 8 stories. </span></div>
<div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_Hc-u-JNRk3O_YHSqK4MSwAJ3iA9sViRYWFz3uANLm3dT-SibbXeshFVq-OjzmP8saVll96lP8mERuHxZuGDO-TJRkv9i7jndvwObB-f1Ek5qngfZPwP7Y76nb4s9tDIm5TsH7s8gP5tQ/s1600/2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_Hc-u-JNRk3O_YHSqK4MSwAJ3iA9sViRYWFz3uANLm3dT-SibbXeshFVq-OjzmP8saVll96lP8mERuHxZuGDO-TJRkv9i7jndvwObB-f1Ek5qngfZPwP7Y76nb4s9tDIm5TsH7s8gP5tQ/s400/2.jpg" width="237" /></a></div>
<div>
<span style="text-align: center;"><br /></span></div>
<div>
<span style="text-align: center;">From the architects__ "India’s commercial capital </span><a href="http://www.archdaily.com/tag/mumbai" style="text-align: center;">Mumbai</a><span style="text-align: center;">, </span><a href="http://www.archdaily.com/tag/dharavi" style="text-align: center;">Dharavi</a><span style="text-align: center;"> spreads over 500 acres. Besides being a dwelling place, it is also a work center and a center for recycling and small scale industries, where people live and work together, making it a truly green community. Houses consists of ground or ground plus one units attached end on end to form a complex and highly dense linear mass. The streets, often only 4’ wide, run like the arteries through the settlement, providing light and ventilation to each of its units made from recycled tin or plywood planks nailed together".</span></div>
<div>
<br /><a href="http://4.bp.blogspot.com/-PtjypA8RbaE/VeyHwYiErBI/AAAAAAAAPO4/tCVC9xMEEhg/s1600/4.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="400" src="http://4.bp.blogspot.com/-PtjypA8RbaE/VeyHwYiErBI/AAAAAAAAPO4/tCVC9xMEEhg/s400/4.jpg" width="282" /></a></div>
<div>
<span style="text-align: center;"><br /></span></div>
<div>
<span style="text-align: center;">Keeping in line with its modular and recyclable character, a vertical high-rise made from recycled shipping containers seems to fit the need. </span><a href="http://www.archdaily.com/tag/mumbai" style="text-align: center;">Mumbai</a><span style="text-align: center;"> is a big port with easy availability of shipping containers. Containers can be stacked 10 storeys high without additional supports. The steel skin itself takes the load like a “Monocoque” structure thus cutting cost for additional columns or beams. The design of a 100 M tall high rise structure (approx. 32 storeys) calls for erecting portal frames connected with steel girders placed every 8 storeys. Each 8 storey self-supporting stack rests on these girders and the module repeats vertically.</span></div>
<div>
<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIMZs2n7LIgLn-thH0V7QzFwW7qISHpbZIhyWImVGxfpevje-Z4HTUbBfTj4mRyN_3KimlwIre30j-B7fGIwF2-MuiW8IHmVy7_0-RrXHTrCA9sIsCzOhf4fZkIantjG7SsKbCdQHoWZ2U/s1600/8.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIMZs2n7LIgLn-thH0V7QzFwW7qISHpbZIhyWImVGxfpevje-Z4HTUbBfTj4mRyN_3KimlwIre30j-B7fGIwF2-MuiW8IHmVy7_0-RrXHTrCA9sIsCzOhf4fZkIantjG7SsKbCdQHoWZ2U/s320/8.jpg" width="160" /></a> <a href="http://2.bp.blogspot.com/-bRA80gSh6hY/VeyHztcgfKI/AAAAAAAAPPM/S1739PEJh4c/s1600/7.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="320" src="http://2.bp.blogspot.com/-bRA80gSh6hY/VeyHztcgfKI/AAAAAAAAPPM/S1739PEJh4c/s320/7.jpg" width="168" /></a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
Each apartment is made up of 3 standard size (40’ Long X 8’6” High X 8’ Wide) containers. Plan is staggered to create an aesthetic and for ergonomic purpose. The floor above cantilevers over the floor below to create a covered corridor. The units are arranged symmetrically around a central core that houses the vertical circulations namely the stairs and elevators. Portals serve as ducts for vertical plumbing and electrical needs. The sides of the portal carries solar panels on the west side and micro wind turbines on the east side for hybrid cogeneration of electricity. The corridors are lines with screens made out of recycled terracotta jalis which are made locally in <a href="http://www.archdaily.com/tag/dharavi">Dharavi</a> at Kumbharwada (Potter’s community). </div>
<div>
<br /></div>
<div>
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-SeaN1u04ZLo/VeyHwFZST4I/AAAAAAAAPO8/8W8obqZYQDU/s1600/3.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="400" src="http://4.bp.blogspot.com/-SeaN1u04ZLo/VeyHwFZST4I/AAAAAAAAPO8/8W8obqZYQDU/s400/3.jpg" width="282" /></a></div>
<div>
<span style="text-align: center;"><br /></span></div>
<div>
<span style="text-align: center;">With sustainability in mind, each container can be reclaimed from Mumbai's nearby ports. Recycled, locally produced Terracotta bricks would be used to form the screens lining the building's open corridors. Simple bolted connections can allow for quick and easy assembly. Units are staggered horizontally to maximize the surfaces getting natural daylight. And, solar panels are integrated into the building's south and west elevations, as well as micro wind turbines, to generate energy.</span></div>
<div>
<span style="text-align: center;"><br /></span></div>
<div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnPvP3QhYZuKfwq5B3yuALccXMSSdwRhi9O2Q_b6ntw7zvKEpEcpoIQ1XX-njbCYDSgClVxGePX1N4ZFiFOqRW9s09GGbjxTNYMwGxJYXji4wjrfdMz1XZ5UgHE8fiOY8x-4RQdM15Bz_l/s1600/6.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnPvP3QhYZuKfwq5B3yuALccXMSSdwRhi9O2Q_b6ntw7zvKEpEcpoIQ1XX-njbCYDSgClVxGePX1N4ZFiFOqRW9s09GGbjxTNYMwGxJYXji4wjrfdMz1XZ5UgHE8fiOY8x-4RQdM15Bz_l/s640/6.jpg" width="236" /></a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<i style="text-align: center;"><a href="http://www.superskyscrapers.com/viewResultsProject.asp?sid=1000001596">From the jury</a>__ "This project presented an overall understanding of the site context, the community, culture and need for improved living standards. The panel liked the clean configuration of a development that could be repeated and adapted to create a district preventing the re-creation of another slum. </i></div>
<div>
<i>"It is a proposal that rightly addressed the issues of sustainability, circulation, energy use, ventilation and lighting by the cleaver adjustment of the containers to allow light through to the other modules. A straight forward convincing solution in terms of form, configuration, distribution and function."</i></div>
<div>
<i><br /></i><a href="http://2.bp.blogspot.com/-VbbvBF5LpJM/VeyH0tyhobI/AAAAAAAAPPY/mtw4J9boCQ4/s1600/5.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="200" src="http://2.bp.blogspot.com/-VbbvBF5LpJM/VeyH0tyhobI/AAAAAAAAPPY/mtw4J9boCQ4/s400/5.jpg" width="400" /></a></div>
<div>
<br /><span style="color: #999999; font-size: x-small;">Architects: <a href="http://www.ganti-associates.com/">GA Design Consultants</a>, <br />Location: Dharavi<br />Architects in Charge: Shekar Ganti, Gauri Shitole<br />3d Visualizer: Nikhil Champanerkar<br />Intern: Rashmi Rajpal<br />Project Year: 2015<br />Photographs: Courtesy of GA Design</span></div>
</div>
<div>
<span style="color: #999999; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div>
<span style="color: #999999; font-size: x-small;"><br /></span></div>
pere fuerteshttp://www.blogger.com/profile/10393146104229835661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8637982630536132981.post-47924911158034873942015-08-03T21:05:00.000+02:002015-08-03T21:05:00.729+02:00habitatge a Gràcia, per Vora arquitectura<i>reforma apartamento en Gràcia, Barcelona </i><br />
<i><a href="http://vora-arquitectura.com/"><span style="color: #38761d;">Vora arquitectura</span></a> (Pere Buil + Toni Riba) </i><br />
<i>2010-2011 </i><br />
<i>fotografía © <a href="http://www.adriagoula.com/"><span style="color: #444444;">Adrià Goula</span></a> </i><br />
<i>texto <a href="http://www.plataformaarquitectura.cl/author/catagutierrez/"><span style="color: #444444;">Catalina Gutiérrez</span></a> </i><br />
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-vIrJA3zVMEg/UaKDqvO5HyI/AAAAAAAAFw8/J3uPopsSY20/s1600/11.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="266" src="http://3.bp.blogspot.com/-vIrJA3zVMEg/UaKDqvO5HyI/AAAAAAAAFw8/J3uPopsSY20/s400/11.jpg" width="400" /></a><br />
<br />
"El apartamento consistía en un conjunto de espacios en los que se apreciaban diferentes tiempos sobrepuestos. Usos diversos que habían acumulado elementos y capas sobre sus muros a lo largo de los años, y habían acabado por conformar un ambiente extraño y desdibujado. A pesar de la confusión se podía apreciar la potencia de sus características definitorias originales: una estructura de espacios encadenados separados por una potente sucesión de muros de carga, un pavimento de mosaico hidráulico con distinción de jerarquía de usos, y los techos ritmados conformados por bovedillas cerámicas y vigas de madera.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-5GJt-UT7vzo/UaKDrl50o0I/AAAAAAAAFxI/lSST39wimiU/s1600/12.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="266" src="http://4.bp.blogspot.com/-5GJt-UT7vzo/UaKDrl50o0I/AAAAAAAAFxI/lSST39wimiU/s400/12.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Nos pareció que un trabajo de reforma debía sacar el máximo partido de lo que se encuentra. Como pasa en la ciudad, que es un conglomerado de tiempos históricos diferentes que se contaminan mutuamente, que se entretejen en un todo complejo y ambiguo. Aunque en este caso la preexistencia no tenía un valor patrimonial ni histórico excepcional, era perfectamente aprovechable y atractiva, y nos llevó a una estrategia de reciclaje y transformación, con límites difusos, a la que insertamos nuevos elementos funcionales concentrados y diferenciados."</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
</div>
<a name='more'></a><a href="http://4.bp.blogspot.com/-ZgWKa-Lz2rk/UaKDrkZftPI/AAAAAAAAFxE/LtsYQkwy1vw/s1600/13.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="266" src="http://4.bp.blogspot.com/-ZgWKa-Lz2rk/UaKDrkZftPI/AAAAAAAAFxE/LtsYQkwy1vw/s400/13.jpg" width="400" /></a><br />
<i>Reaprovechamiento y transformación</i><br />
<br />
"Se eliminaron los elementos accesorios prexistentes de muros y techos hasta llegar a los elementos esenciales definidores del espacio y se realizó una limpieza estratégica (y no “higiénica”), manteniendo trazas, marcas y capas de pintura. Un proceso de consolidación (refuerzos estructurales y grapado de grietas) devolvió la firmeza a las zonas críticas. Se realizo también una homogeneización cromática y optimización de la iluminación natural.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="text-align: center;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlHkdVdDm6wPTEV9berhwbN8K8CA11VxWuofyuK8MGgQ2xNi0Z18DCAsHTjPGH0-C-wJQlLz_tvS9Ij-Oz5PfW2Spfs4caqIjMkFx3kSK_FT93McuRSJZUow_l5TdVy4nGEcgnMSppwWHD/s1600/14.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlHkdVdDm6wPTEV9berhwbN8K8CA11VxWuofyuK8MGgQ2xNi0Z18DCAsHTjPGH0-C-wJQlLz_tvS9Ij-Oz5PfW2Spfs4caqIjMkFx3kSK_FT93McuRSJZUow_l5TdVy4nGEcgnMSppwWHD/s400/14.jpg" width="400" /></a></div>
<i>Añadido</i><br />
<br />
Mediante la construcción de módulos autónomos cerrados, como cajas, se redistribuye el programa, ubicando en ellos los servicios y espacios de almacenaje. Estos volúmenes mantienen el acabado blanco, unificándose cromáticamente con el espacio contenedor. Se instala una subestructura aparente de madera por el exterior, a modo de embalaje, resaltando la importancia del interior.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="text-align: center;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-8stn3KxCLeg/UaKDs22AsZI/AAAAAAAAFxc/HN5pa9RD-xc/s1600/15.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="266" src="http://3.bp.blogspot.com/-8stn3KxCLeg/UaKDs22AsZI/AAAAAAAAFxc/HN5pa9RD-xc/s400/15.jpg" width="400" /></a><a href="http://2.bp.blogspot.com/-Pu7TTXIw0oI/UaKDt0w2GSI/AAAAAAAAFxk/LSRkaNw38MQ/s1600/16.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="266" src="http://2.bp.blogspot.com/-Pu7TTXIw0oI/UaKDt0w2GSI/AAAAAAAAFxk/LSRkaNw38MQ/s400/16.jpg" width="400" /></a><a href="http://4.bp.blogspot.com/-Kmv-MAaLOVM/UaKDthqpQWI/AAAAAAAAFxg/1aGuiIxiBvQ/s1600/17.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="266" src="http://4.bp.blogspot.com/-Kmv-MAaLOVM/UaKDthqpQWI/AAAAAAAAFxg/1aGuiIxiBvQ/s400/17.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="text-align: center;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Las redes de instalaciones se concentraron estratégicamente en los intersticios entre las “cajas” y el espacio general, evitando generar nuevas fisuras en los paramentos verticales."</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLWFxfi-vGtSn5-HapMpArD6b5rsGB62cAllluxi-Al8sWB_N8lv5ZRGRIElI88Y4b8x6Y127xZsSeC4hUcbZ0GT0zv5wYb4l9TYZAY4skh-uXsI9EqJKVkumXD4Q0AgLjSiRh5rSn3ENH/s1600/18.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="126" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLWFxfi-vGtSn5-HapMpArD6b5rsGB62cAllluxi-Al8sWB_N8lv5ZRGRIElI88Y4b8x6Y127xZsSeC4hUcbZ0GT0zv5wYb4l9TYZAY4skh-uXsI9EqJKVkumXD4Q0AgLjSiRh5rSn3ENH/s400/18.jpg" width="400" /></a><span style="text-align: center;"> </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="text-align: center;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-ZEh3RlZyigM/UaKDwMyCU1I/AAAAAAAAFx4/iIwe4GguHiI/s1600/19.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="177" src="http://2.bp.blogspot.com/-ZEh3RlZyigM/UaKDwMyCU1I/AAAAAAAAFx4/iIwe4GguHiI/s400/19.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
</div>
(vía <a href="http://www.plataformaarquitectura.cl/2012/05/10/reforma-departamento-en-barcelona-vora-arquitectura/"><span style="color: #38761d;">www.plataformaarquitectura.cl</span></a>)pere fuerteshttp://www.blogger.com/profile/10393146104229835661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8637982630536132981.post-64340744305876495262015-07-28T01:27:00.001+02:002015-07-28T17:09:50.411+02:00'disponible': locals desocupats a la ciutatUrban Commerce, Jornada 2013<br />
<b>Locales comerciales : nuevos usos, alternativas y oportunidades</b><br />
jueves 26 de septiembre, Vitoria-Gasteiz<br />
ponencia de Pere Fuertes, <i>“Disponible” : las plantas bajas desocupadas en la ciudad compacta</i>.<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiE8jW8FKjVf7m-kYwmBThhOk3LYlUKPU8Pf73KwtBI7yawOxHoIUyMw3EhuPivActe2ZmO9GMjHwUmqEYCN7hMIrK_bO-ddkxWMh-ZhIFahqn3JGc9X-c46WwD5BuAZoISoHlF8zt4Msjt/s1600/imatge_2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="340" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiE8jW8FKjVf7m-kYwmBThhOk3LYlUKPU8Pf73KwtBI7yawOxHoIUyMw3EhuPivActe2ZmO9GMjHwUmqEYCN7hMIrK_bO-ddkxWMh-ZhIFahqn3JGc9X-c46WwD5BuAZoISoHlF8zt4Msjt/s400/imatge_2.jpg" width="400" /></a><br />
<span style="color: #999999; font-size: x-small;">Fotomontaje de la calle Sant Pere Mitjà como posible mercado</span><br />
<br />
En la calle Sant Pere Mitjà, en el distrito de Ciutat Vella de Barcelona, 67 locales de un total de 99 están cerrados al público. El diagnóstico es complejo. Incluye la morfología de la calle, su escasa conectividad urbana, la situación del barrio de Sant Pere, los flujos de personas, pero también los parámetros normativos que regulan la instalación de nuevas actividades o la dificultad de promover iniciativas sobre la base de acciones puntuales.<br />
<div>
<br />
<div>
En un estudio presentado a la Jornada <a href="http://www.vitoria-gasteiz.org/we001/was/we001Action.do?aplicacion=wb021&tabla=contenido&uid=u69907f08_13f180d09ec__7ffa&idioma=es"><span style="color: #38761d;">Urban Commerce 2013</span></a> en Vitoria, se plantea un proceso de revitalización de Sant Pere Mitjà que resulta de considerar la especialización de la calle como alternativa a la dispersión actual, de favorecer la expansión del espacio público y la permeabilidad de las plantas bajas, de reforzar la identidad de la calle y de proponer un modelo de gestión conjunta del ámbito. Estas medidas configuran, en su conjunto, una estrategia que debería permitir el establecimiento de actividades en las plantas bajas y la simultánea regeneración del espacio público. <br />
<br />
<b><span style="color: #6aa84f;">1. Especialización como alternativa a la dispersión</span></b><br />
<div>
<br />
<div>
El distrito de Ciutat Vella ha recurrido a un Plan de usos para regular la presión ejercida desde varios sectores económicos, en particular, desde la industria turística. Fijando límites para estos usos, se pretende reequilibrar las actividades que dan servicio a los residentes y a los ciudadanos en general. No obstante, casos como el de Sant Pere Mitjà permiten observar que esta fórmula basada en la dispersión de los usos potencialmente nocivos no estimula la implantación otras actividades con un mayor retorno social, a pesar de que la densidad residencial de la calle y de su entorno inmediato haría prever una situación muy diferente. La suma de iniciativas individuales resulta insuficiente para establecer las complicidades necesarias que permitan revertir esta situación.<br />
<br />
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-F7U3_0u2bRg/Vba8K5xaemI/AAAAAAAAPJU/hxrjmhXg__s/s1600/imatge_1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="250" src="http://1.bp.blogspot.com/-F7U3_0u2bRg/Vba8K5xaemI/AAAAAAAAPJU/hxrjmhXg__s/s400/imatge_1.jpg" width="400" /></a><br />
<span style="color: #999999; font-size: x-small;">Planta del ámbito de Sant Pere Mitjà indicando los locales cerrados</span><br />
<br />
Es necesario un cambio de criterio que permita hacer la pregunta adecuada: ¿qué actividad puede ocupar los 6.000 m2 de superficie comercial y de trabajo disponibles en plena Ciutat Vella? Una cifra que podría doblarse con la superficie de locales desocupados en las travesías de Sant Pere Mitjà. Sólo con el techo de actividad considerado, es posible establecer comparaciones reveladoras del potencial de esta calle: las galerías comerciales Bulevard Rosa ocupan una superficie de unos 5.000 m2 en el interior de una manzana del Eixample; el mercado de la Boquería cuenta con 6.876 m2, mientras que una planta del centro comercial El Corte Inglés de plaza Catalunya tiene un techo de 6.275 m2. <br />
<br />
Sin dejar de ser una calle, Sant Pere Mitjà podría asumir el papel de espacio de conexión entre los 67 locales desocupados, y entre éstos y la ciudad. Permitiría asimilar el conjunto de la calle y sus travesías a un bazar, una galería o un mercado, conectado con la ciudad por las once ‘puertas’ de su perímetro. Cómo en los ejemplos citados, la especialización es clave para dar verosimilitud a la hipótesis de un espacio comercial y de trabajo considerado conjuntamente. En el caso de Sant Pere Mitjà y sus travesías, la vía hacia la especialización de la oferta podría compensar el aislamiento de la calle con el conocimiento de la actividad que se desarrolla. <br />
<br />
No se trata de sustituir los locales que ya están en funcionamiento, sino de incorporar un porcentaje significativo de nuevos usos interrelacionados, suficiente para hacer identificable la calle dentro de la oferta de la ciudad y capaz, a su vez, de servir como catalizador de intervenciones posteriores atraídas por los cambios experimentados. Parte del atractivo de desplazarse hasta aquí sería justamente la agrupación de estos locales, como sucede en varios ejemplos actuales de concentración especializada dentro y fuera de Barcelona. <br />
<br />
Sería necesario elaborar una propuesta de actuación capaz de determinar qué tipo de productos o servicios serían los adecuados para este nuevo bazar, teniendo en cuenta las limitaciones físicas y normativas, pero también en función de la estrategia que se quiere seguir para su desarrollo, que cuente con la propia calle como espacio de relación. <br />
<br />
Las actividades potenciales deben hacer compatibles la producción de bienes y servicios con aulas taller y espacios de exposición y venta, como podría ser un mercado de segunda mano, de reparaciones y reutilización o de talleres artesanales; es decir, actividades que permitan completar todo su ciclo productivo en un mismo lugar y que den pleno sentido a la especialización. <br />
<br />
<b><span style="color: #6aa84f;">2. Expansión del espacio público y permeabilidad de las plantas bajas</span></b></div>
<div>
<br /></div>
<div>
La anchura de la calle Sant Pere Mitjà –entorno a los 3,3 metros– no debería ser entendida como una limitación, sino como una ocasión para la singularización. Las dimensiones casi domésticas de su trazado permiten establecer una relación de proximidad que, en ausencia de tráfico rodado, convierten la calle en un ‘pasaje’ que conecta los diversos locales, casi cómo sucede en una galería comercial o en un mercado. Desde este punto de vista, la calle puede sacar partido de su anchura, permitiendo una mayor interacción entre los locales, y entre éstos y los peatones. No obstante, hay que considerar adecuadamente este parámetro para evitar una ocupación permanente del espacio público que suponga un conflicto con las 556 viviendas censadas en la calle. Por este motivo, podemos hacer una mirada interesada a las consecuencias que está causando en la ciudad la aplicación de otra normativa. <br />
<br />
Desde la modificación de la llamada Ley Antitabaco, Ley 42/2010 de 30 de diciembre, en muchos establecimientos del ámbito de la hostelería es cada vez más habitual la reserva de un espacio de entrada cubierto pero al aire libre, que se ha obtenido desplazando el cierre del local o haciendo habitable el ancho del muro con la incorporación de mobiliario adaptado. Se trata de espacios donde la ley permite el consumo de tabaco y que no requieren permiso de ocupación de la vía pública, como sucede con las terrazas y los veladores, sometidos a tasas municipales. Esta combinación de factores es clave para su éxito. En el caso de Barcelona, donde el clima invernal es benigno, estos espacios umbral son ocupables prácticamente todo el año. Trascendiendo los factores que los han originado, se trata de ámbitos que han ampliado el contacto directo con el peatón, invitándolo a hacer uso; hasta el punto que otros locales, con independencia de la actividad que desarrollan, pueden tomar nota de este hecho. <br />
<br />
La calle Sant Pere Mitjà puede beneficiarse de esta práctica, diluyendo la separación entre espacio público y privado de forma que se fomente la interacción entre los dos y aumente la superficie disponible para usos vinculados a la calle. Ampliada por la presencia de estos espacios umbral, la calle pasa a ser una unidad indisoluble con las plantas bajas en beneficio mutuo. Penetra sin dificultad en el ámbito privado borrando la distancia impuesta con las actividades de los locales y, a su vez, éstas pueden ganar presencia en el exterior, contagiando su vitalidad al espacio público. <br />
<br />
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-9cFxPneZfJ4/Vba5MeWYTyI/AAAAAAAAPJA/TMknL3Te3Fc/s1600/AXO_st-pere-mitja_br2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="143" src="http://1.bp.blogspot.com/-9cFxPneZfJ4/Vba5MeWYTyI/AAAAAAAAPJA/TMknL3Te3Fc/s400/AXO_st-pere-mitja_br2.jpg" width="400" /></a><br />
<span style="color: #999999; font-size: x-small;">Esquema de la calle Sant Pere Mitjà antes y después de la intervención</span><br />
<br />
Podemos ver aquí una analogía con los puestos de un mercado abiertos a la calle o algunas tiendas de los bazares norteafricanos, a menudo conectadas a un taller, un almacén o la propia vivienda, en función de la especialidad. Operaciones de esta naturaleza se extienden con gran facilidad y suponen una ocupación temporal del espacio público que no sería contradictoria con las disposiciones normativas que excluyen las actividades permanentes en calles de anchura inferior a los 7 metros y, en cambio, pueden contribuir eficazmente a su transformación. <br />
<br />
Conviene insistir en el papel estructurador que asume la calle cuando se la considera como galería. Además de propiciar un uso temporal más intenso y diverso, esta condición permite ampliar las posibilidades de los propios locales, considerándolos, en todo o en parte, como prolongación del espacio de uso público y al revés. <br />
<br />
Esto permite integrar los espacios umbral generados en un mismo sistema y pensar en algunos locales como puestos abiertos, pero también prever alternativas a la conexión directa entre locales, que no impliquen la transformación de las edificaciones, como los establecimientos discontinuos; es decir, una misma actividad que ocupa varios locales, de forma que la calle actúa como nexo común de relación.<br />
<br />
<b><span style="color: #6aa84f;">3. Potenciar la identidad de Sant Pere Mitjà</span></b></div>
<div>
<br /></div>
<div>
A partir de la actuación de revitalización que se propone, entendemos el conjunto de locales de Sant Pere Mitjà y sus travesías como una entidad única articulada entorno a la calle, de manera que ésta debe ser inidentificable y fácilmente distinguible en su contexto urbano. En parte, la especialización de los locales ya la hace identificable. A ello se suma el resultado de las transformaciones previstas en los umbrales de las plantas bajas que, observados de manera global, modifican el uso y el carácter del espacio urbano. <br />
<br />
No obstante, la naturaleza de la propuesta para Sant Pere Mitjà y sus travesías reclama que la calle asuma ciertas transformaciones que incrementen la visibilidad de la nueva actividad y ayuden a entender la unidad del conjunto. Se podría pensar en intervenciones de naturaleza muy diversa, pero en este contexto la acción se concentra en dos medidas de gran repercusión y coste reducido: la iluminación artificial y las puertas del recinto. <br />
<br />
Iluminación singular. No se trata de aumentar el nivel general de iluminación o su uniformidad <br />
–que los propios locales ya modificarán– sino de destacar los cruces de la calle por ser enclaves visibles desde el perímetro exterior. Seis luminarias singulares son suficientes para suscitar este cambio, aunque se podrían valorar otras posibilidades más cercanas al terreno fértil de la instalación artística o la participación ciudadana. <br />
<br />
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-IzWq27o9UnQ/Vba7cLPAGPI/AAAAAAAAPJM/OBeuLNX7dRQ/s1600/imatge_4.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="236" src="http://1.bp.blogspot.com/-IzWq27o9UnQ/Vba7cLPAGPI/AAAAAAAAPJM/OBeuLNX7dRQ/s400/imatge_4.jpg" width="400" /></a><br />
<span style="color: #999999; font-size: x-small; text-align: center;">Esquema del entorno de Sant Pere Mitjà como recinto</span><br />
<br />
Puertas a la calle. Se ha insistido en la necesidad de entender Sant Pere Mitjà y sus travesías como elementos vertebradores de una galería o un mercado que integre los locales de las plantas bajas, si bien la presencia externa de este ámbito se reduce a las once ‘puertas’ que le dan acceso desde el perímetro. Se propone actuar también en la modificación de estas bocacalles, remarcando su condición de accesos a un recinto. Sería suficiente incorporar un elemento que sugiera un portal de entrada, anunciando su nombre y, sin mayor intervención, las dimensiones de las calles se alteran por asimilación a los pasajes de una galería comercial. La relación directa de las plantas bajas con el espacio exterior a través de los espacios umbral no hace más que confirmar la intuición de haber entrado en el bazar de Sant Pere Mitjà.<br />
<br />
<b><span style="color: #6aa84f;">4. Modelo de gestión</span></b></div>
<div>
<br /></div>
<div>
Pensar en la calle –propiamente, el espacio público y las plantas bajas– como una entidad única permitiría abordar el problema de la desocupación de manera diferente a la suma de las iniciativas de cada finca aisladamente. La escala de la actuación afecta positivamente a los resultados, desde la normativa, las transformaciones físicas o la gestión. <br />
<br />
Sant Pere Mitjà y sus travesías podrían ser entendidas como un establecimiento colectivo. Esto permitiría plantear una fórmula solvente de gestión conjunta capaz de tratar el problema en toda su complejidad. En este sentido, la iniciativa pública puede ser considerada, de forma que evalúe las actividades, ofrezca garantías a los propietarios y aliciente a los inquilinos. Además, también es posible explorar otras vías de acción en la gestión de locales a través de iniciativas de comercio responsable que ofrecen espacios compartidos de exposición, de venta de productos y de trabajo para los diseñadores y artesanos. Son modelos que tienen una presencia creciente en Barcelona, aunque a escala más reducida y que no requieren de la intervención directa de la administración. <br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxrhkXsLouCXD4an_FZodsx4wc9Odd2yvn-5m9hvyEqVDrSUHU5VA_U6rFCk4fKJDJHe2W0KaL1N6aK6Hhm_td3LTETVWnBbPBHJrmGK1nfLZlrkqeH_M3IGzELrnhb-I5F0uTET7dsw6i/s1600/imatge_5.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="388" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxrhkXsLouCXD4an_FZodsx4wc9Odd2yvn-5m9hvyEqVDrSUHU5VA_U6rFCk4fKJDJHe2W0KaL1N6aK6Hhm_td3LTETVWnBbPBHJrmGK1nfLZlrkqeH_M3IGzELrnhb-I5F0uTET7dsw6i/s400/imatge_5.jpg" width="400" /></a><br />
<span style="color: #999999; font-size: x-small;">Noticia aparecida en</span><i style="color: #999999; font-size: small;"> La Vanguardia</i><span style="color: #999999; font-size: x-small;">, 17 de junio de 2013</span><br />
<br />
Por otro lado, existen plataformas públicas y privadas, dedicadas a la reparación y reutilización de objetos, que organizan espacios físicos para talleres convencionales pero que, sobre todo, estimulan el aprendizaje y la cultura del aprovechamiento por parte del usuario, como el programa que desarrolla el Área Metropolitana de Barcelona. <br />
<br />
Si sumamos a estos ejemplos otros campos de acción vinculados a modelos de gestión innovadores, es posible plantear fórmulas válidas para Sant Pere Mitjà que hagan viable su transformación dentro del margen de actuación que permiten las limitaciones del ámbito, por lo cual cabría desarrollar un estudio detallado de actividades a partir de las pautas propuestas, con el objetivo de establecer cuáles son las más adecuadas para incentivar la implantación.<br />
<br />
<br />
<i>Urban Commerce, Jornada 2013</i><br />
<i>ponencia de Pere Fuertes, </i>“Disponible” : las plantas bajas desocupadas en la ciudad compacta. </div>
</div>
</div>
</div>
pere fuerteshttp://www.blogger.com/profile/10393146104229835661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8637982630536132981.post-72502612475613041482015-07-11T00:48:00.003+02:002015-07-11T01:34:54.068+02:00architecture in reverse: agglomeration of empty shops<div>
<div style="background-color: white; color: grey; font-family: 'Lucida Grande', 'Lucida Sans Unicode', 'Lucida Sans', Verdana, Arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 1.75em; margin-bottom: 1em; margin-top: 1em; padding: 0px;">
<h3>
<span style="font-weight: normal;"><span style="color: #38761d;">“</span><a href="http://www.aristideantonas.com/tag/urban-protocols/project/agglomeration-of-empty-shops" target="_blank"><span style="color: #6aa84f;">Agglomeration of Empty Shops</span></a><span style="color: #38761d;">” is a reuse project by </span><a href="http://www.aristideantonas.com/" target="_blank"><span style="color: #6aa84f;">Aristide Antonas</span></a><span style="color: #38761d;">, Elina Axioti, Katerina Koutsogianni, Katerina Grigoropoulou. A part of it was performed in the center of Athens by the Onassis Foundation for the needs of its <span style="margin: 0px; padding: 0px;">Open Lab</span> installation in January 2014. In the empty rooms of 19 abandoned shops of an Arcade were constructed free Internet spaces where visitors could rest or work; many discussions and meetings took place while in other rooms of the installation were exhibited technical drawings of proposed projects, undertaken in the center of Athens.</span></span></h3>
</div>
</div>
<div>
<img height="225" src="https://farm4.staticflickr.com/3835/14862250016_b57493e6a1_o.gif" width="400" /></div>
<div>
<br /></div>
The on-going process of urban environment adapting its structures to the economic conditions of the past ten or fifteen years has resulted in an oversized infrastructure of empty spaces, that can be transformed into temporary citizen activity nodes, as we proposed <a href="http://www.dpr-barcelona.com/index.php?/ongoing/proposal-for-the-banks-of-europe-and-soon-abroad/">a couple of years ago</a> for the empty locals that are a consequence of bank merger processes. Now, this economic scenario has affected not only banking infrastructures, but traditional shops and neighbourhood local commerce. The conventional option would be to expect that these spaces will be absorbed by the real state market, through purchase or rent transactions; instead of that, we’re talking here about the notion of <a href="http://www.dpr-barcelona.com/index.php?/ongoing/antonas-archipelago-of-protocols/">Urban Protocol</a> coined by Aristide Antonas, which refers to a strategy concerning the condition of many European cities today, especially focused on the case of Athens. The Urban Protocols are meant to introduce legal temporary occupancies of the abandoned city center that will be accepted and controlled by a municipal authority; and its main purpose would be to establish cluster-like micro-legislative constructions with communal functions. The system of rules they represent could be transformed and re-established easily.<br />
<br />
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-_FIXMiww-YQ/VaBTiMo3BZI/AAAAAAAAPEc/D7oTI12H3Es/s1600/agglomeration_of_empty_shops_05.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="266" src="http://2.bp.blogspot.com/-_FIXMiww-YQ/VaBTiMo3BZI/AAAAAAAAPEc/D7oTI12H3Es/s400/agglomeration_of_empty_shops_05.jpg" width="400" /></a><br />
<span style="color: #999999; font-size: x-small; text-align: center;">The dark reading room at empty shop #28</span><br />
<span style="background-color: #121212;"><span style="color: #999999; font-size: x-small;"><br /></span></span>
Is for this context that the project <i><a href="http://www.aristideantonas.com/tag/urban-protocols/project/agglomeration-of-empty-shops" target="_blank">Agglomeration of Empty Shops</a></i> was designed. Keller Easterling wrote about this issue on her text <a href="http://quaderns.coac.net/en/2014/02/easterling-subtraction/">Subtraction</a> for the Think Space cycle on Money:<br />
<blockquote class="tr_bq">
“[e]very act of building is already an act of subtraction. Most buildings today are designed as repeatable spatial products with rapid cycles of obsolescence. Financial industries surround the seemingly static and durable building with a volatile balloon of inflating and deflating value, be it a small house, a massive sports stadium or a 4000-room casino. Populations migrate into and away from cities causing both rapid growth and rapid decline. Buildings subtract other building because they replace a previous structure but they can also, just by their often toxic presence, cause surrounding buildings and landscapes to tumble to the ground.”</blockquote>
As a response to these situation, we have the feeling that this project is putting architecture in reverse, paraphrasing Easterling.<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="225" mozallowfullscreen="" src="https://player.vimeo.com/video/103052091" webkitallowfullscreen="" width="401"></iframe><br />
<br />
What follows is Antonas description of the project:<br />
<div>
“Nowadays Athens is full of empty, unused shops. The announced agglomeration would select some of them among a multitude of these different single-space urban cells that are juxtaposed in a row or with some disruptions and discontinuities since we cannot presuppose the possibility of a continuous series of them in such a fragmented ownership disorder and in such a condition as the one of today. The one empty shop does not necessarily follow the other: one may still be used and another is not given to us if the proprietor is not willing to offer it for the project. Nevertheless the agglomeration has to be recorded at first as a unified action.<br />
<br /></div>
<div>
We use a big, emblematic curtain to emphasise this unity of the change of scale when some between empty shops are not given to the agglomeration. 19 shops together not in a row had to be read as a unified experience. In the same time a certain theatricality was in stake. The curtain brought back the theatre tradition in the city together with a question: what does it hide? What the visitors that pass by can expect as the play script that would be performed behind the curtain? The agglomeration in the same time unifies the multitude of the empty shops but in the same time it keeps their fragmentary character through a different stratagem related to the necessarily multiple program of the ensemble. The same act of congregating and considering at once the empty shops altogether is also keeping their separation alive in another level.<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2bRww94d7H3SQ5FbgEDSX_zUqAtSz6d2gOQqWdNOhQzls_ReyYndqlelMgDIjxGp2lAOOv59pr2I2RlXNXFiStWZ-yXgqvXoQXlySS6smly3AVta1YuhJROgjowPLgXdoHkG61TOoeJIb/s1600/agglomeration_of_empty_shops_06a.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="38" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2bRww94d7H3SQ5FbgEDSX_zUqAtSz6d2gOQqWdNOhQzls_ReyYndqlelMgDIjxGp2lAOOv59pr2I2RlXNXFiStWZ-yXgqvXoQXlySS6smly3AVta1YuhJROgjowPLgXdoHkG61TOoeJIb/s400/agglomeration_of_empty_shops_06a.jpg" width="400" /></a><br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxr_Yo_EuVWQ8qzbVZJaM-T99MhMH1prGLNL0KEXkb2bcet4xtDPCWRZcKA9y4dUKnsXyY8qF7aCZxOzphrBPen5QpQjdH-HfB7DFPNNGMd2o7bl_YH0oag-qUI0S0MVuARnIEfvhugG7b/s1600/agglomeration_of_empty_shops_06b.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="38" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxr_Yo_EuVWQ8qzbVZJaM-T99MhMH1prGLNL0KEXkb2bcet4xtDPCWRZcKA9y4dUKnsXyY8qF7aCZxOzphrBPen5QpQjdH-HfB7DFPNNGMd2o7bl_YH0oag-qUI0S0MVuARnIEfvhugG7b/s400/agglomeration_of_empty_shops_06b.jpg" width="400" /></a><br />
<span style="color: #999999; font-size: x-small;">Arcade Elevations.</span><br />
<span style="color: #999999; font-size: x-small;"><br /></span>
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-b3KrwXYiwxg/VaBTt75CYrI/AAAAAAAAPEs/ZX-r8CALBGE/s1600/agglomeration_of_empty_shops_06c.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="110" src="http://4.bp.blogspot.com/-b3KrwXYiwxg/VaBTt75CYrI/AAAAAAAAPEs/ZX-r8CALBGE/s400/agglomeration_of_empty_shops_06c.jpg" width="400" /></a><br />
<span style="color: #999999; font-size: x-small; text-align: center;">The arcade during the night, collage from the phase of preparation.</span><br />
<br />
The empty shops did not belong at a singular project in the past, but they were situated in a complex system of athenian arcades. The proprietors or their renters decided by themselves the nature of the business that was proposed to be placed at every spot. The agglomeration of the empty shops would programmatically include the [abandoned now] spaces into a single project. Even if the agglomeration does not offer a continuous experience, the project was undertaken with the ambition that the first impression of a random passage through the arcades would give the immediate impression of a single decision. The occupation of the empty shops would have to perform at a first level with a singular logic.<br />
<br />
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-8YbuFt_NIYw/VaBUBmCd5LI/AAAAAAAAPE8/H0rA5YfiG-U/s1600/agglomeration_of_empty_shops_02.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="252" src="http://1.bp.blogspot.com/-8YbuFt_NIYw/VaBUBmCd5LI/AAAAAAAAPE8/H0rA5YfiG-U/s400/agglomeration_of_empty_shops_02.jpg" width="400" /></a><br />
<span style="color: #999999; font-size: x-small; text-align: center;">Indication of interior arcade promenade.</span><br />
<br />
The abandonment of the small shops is due in a high degree to the impossibility of the traditional mediterranean micro-commerce to compete against the big international firms of nowadays. Our first task was then to transform the dispersed fragments of space that these small financial ruins were occupying to a different invisible scheme. Without demolishing not even a single wall, our challenge was to create a common ground for the empty shops. The idiosyncratic abstract unification of the distinct fragments was not proposed as a dramatic change in the everyday experience of the the precedent city order. The athenian urban syntactic was an element to be saved. The empty shops can be adapted to a new urban condition where the empty shops will still play the part of different type of cells. Their abstract unification under a single curatorial project and the reorganization of an alternative fragmented duration was the task of this agglomeration of empty shops.<br />
<br />
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-LckyCfC4jgk/VaBUJfg-KII/AAAAAAAAPFE/XcyspSPYnXE/s1600/agglomeration_of_empty_shops_03b.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="227" src="http://1.bp.blogspot.com/-LckyCfC4jgk/VaBUJfg-KII/AAAAAAAAPFE/XcyspSPYnXE/s400/agglomeration_of_empty_shops_03b.jpg" width="400" /></a><br />
<span style="color: #999999; font-size: x-small; text-align: center;">Invasion of empty shops.</span><br />
<span style="color: #999999; font-size: x-small; text-align: center;"><br /></span>
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-67PJg213xZ8/VaBUSO8-b3I/AAAAAAAAPFM/Ik9oxiGWO2Q/s1600/agglomeration_of_empty_shops_03a.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="185" src="http://2.bp.blogspot.com/-67PJg213xZ8/VaBUSO8-b3I/AAAAAAAAPFM/Ik9oxiGWO2Q/s400/agglomeration_of_empty_shops_03a.jpg" width="400" /></a><br />
<span style="color: #999999; font-size: x-small; text-align: center;">The long table in the arcade serves as a meeting point.</span><br />
<br />
The decisive architectonic part of the project is immaterial. A curatorial strategy concerning the multi functionality of the agglomeration is to be decided with one major rule: not to give up the agglomeration to a single activity but to divide its new structure to a multitude of separate protocols. The balance that is to be operated is conceived as a calculation that takes into account the unifying rationale of the congregated spaces while the separation of the spaces is maintained. A passage to the larger scale is only decided with respect to the fragmentary character of the former small shops.<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_INQugsYvJP3sB1xQMblmpYvEHeoQr2uD_5wOd-gZsq4lJGAJ88OgQMCPEpcB_kwmwaIJSJCG2ItHEe9YcS47Zqj3OwviHmKh446pIEOQLmZZ0cTuEshJQ1V4dvTkT632w-zVcEwFh8VX/s1600/agglomeration_of_empty_shops_08.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_INQugsYvJP3sB1xQMblmpYvEHeoQr2uD_5wOd-gZsq4lJGAJ88OgQMCPEpcB_kwmwaIJSJCG2ItHEe9YcS47Zqj3OwviHmKh446pIEOQLmZZ0cTuEshJQ1V4dvTkT632w-zVcEwFh8VX/s400/agglomeration_of_empty_shops_08.jpg" width="400" /></a><br />
<span style="color: #999999; font-size: x-small; text-align: center;">General view of the arcade</span><br />
<span style="color: #999999; font-size: x-small; text-align: center;"><br /></span>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUZlE1Oaa2WQJURqz-Mttphi4AcGegrlpMJ2eC29cobW48sYdoHGuOYtR6ovDI-yldH7mw8-zknxXMptPs_KuA4z9T5SXtL0HKrsx6PL4o6OVZOWthmjf3kuLUqjtBnaCVsyYUNL_3a5bF/s1600/agglomeration_of_empty_shops_07.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUZlE1Oaa2WQJURqz-Mttphi4AcGegrlpMJ2eC29cobW48sYdoHGuOYtR6ovDI-yldH7mw8-zknxXMptPs_KuA4z9T5SXtL0HKrsx6PL4o6OVZOWthmjf3kuLUqjtBnaCVsyYUNL_3a5bF/s400/agglomeration_of_empty_shops_07.jpg" width="400" /></a><br />
<span style="color: #999999; font-size: x-small;">View of the agglomeration of empty shops while some of them function with different protocols.</span><br />
<span style="color: #999999; font-size: x-small;"><br /></span>
After reading Antonas description of the project [recovering our own words at this moment], we understand that there are a set of important facts that make the project feasible, as the spontaneous appropriation of these empty spaces by the citizens. The scale of the network of the agglomeration of shops has been designed in order to adapt to the scarce urban tissue of the Athenian center. Scarcity is understood as an opportunity for new protocols that can host differently the stay or a distinct passage through these semi abandoned areas of Athens. As well as the idea of colonizing the spaces by an invasion of tables, stands and sitting surfaces, which are the most common furniture to propose alternative relationship between space and time.<br />
<br />
Beyond the fascination [<a href="https://www.academia.edu/7887576/Tactical_Urbanism_The_New_Vernacular_of_the_Creative_City">and commodification</a>] of trends such as ‘tactical urbanism’ which are usually based on small and isolated interventions; perhaps it’s possible to think that a new model can emerge from working on a neighbourhood scale based on this kind of transition spaces, and understanding them as the necessary nodes to strength local economy networks, to give a response to the current economic situation. And that this new model can be a good catalyst to start provoking real structural changes aside the traditional capitalist system by generating resilient and relational connections between the citizens.”<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisXfF_UK7pNHLYh2qmxF4fkjM3tAkdN2_pZBShwbj822oTHhSCavf75RMDAMXv6ozXOQiOTw3SCMNvnfYlqLmlhv7tKAkcjCFgzT_RtAj8jz46fcVyn_HsRmi6cM_T2lLGtbgTzQJuSH8t/s1600/agglomeration_of_empty_shops_01.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisXfF_UK7pNHLYh2qmxF4fkjM3tAkdN2_pZBShwbj822oTHhSCavf75RMDAMXv6ozXOQiOTw3SCMNvnfYlqLmlhv7tKAkcjCFgzT_RtAj8jz46fcVyn_HsRmi6cM_T2lLGtbgTzQJuSH8t/s400/agglomeration_of_empty_shops_01.jpg" width="400" /></a><br />
<span style="color: #999999; font-size: x-small; text-align: center;">Ad hoc reading room at empty shop #31</span><br />
<span style="color: #999999; font-size: x-small; text-align: center;"><br /></span></div>
pere fuerteshttp://www.blogger.com/profile/10393146104229835661noreply@blogger.com0