Hotello: a portable office / hotel room

HOTELLO. Somnia et Labora. A Portable Office / Hotel Room 

Designed for Daskonzept by Antonio Scarponi and Roberto de Luca

The 20th Century left vast, abandoned, spaces in our cities. Warehouses, factories, military barracks have been built and abandoned in a relatively short period of time. Now, the contemporary city is elaborating new strategies to re-inhabit these empty shells.

In collaboration with the visual Artist Roberto de Luca, Antonio Scarponi has designed, for the Swiss firm daskonzept, Hotello: a unit of 4 sqm, conceived to extemporarily inhabit the empty lofts of the contemporary city.

Hotello is a portable space, packed into a trunk. Hotello contains all the necessary elements needed to work and rest. It consists of a metal structure that supports a translucent and sound absorbant curtain. Hotello can be combined and aggregated in different configurations.

residència del centre d'art Boyd, Glenn Murcutt

Centre d'Art Arthur i Yvonne Boyd, Riversdale, West Cambewarra (NSW) 
1996-99 
En col·laboració amb Reg Lark i Wendy Lewin 

La residència del centre es situa en una vessant suau orientada a l'est que baixa cap al riu Shoalhaven, a una certa distància de la petita població de Cambewarra a Austràlia. Les habitacions s'obren al paisatge fluvial, alineades al llarg d'un pas exterior a cobert, formant parelles que comparteixen un bany i deixant que un espai de relació s'alterni entre elles. D'aquesta manera, la residència constitueix un sistema de creixement impecable.

Cal detenir-se en l'habitació. No es tracta d'una peça neutra i àmplia on el mobiliari pugui adoptar qualsevol configuració, sinó d'un espai molt ben perfilat, ajustat al seu ús, i format per un àmbit central, lliure, més quatre alcoves (ninxos?) de la mida del llit i una zona d'accés limitada pels armaris que podria entendre's com un mur virtual de gran amplada. Potser hauríem de precisar més, perquè en realitat no és exactament una habitació única, sinó la suma de dues estances que es fusionen en una de sola durant el dia, obrint l'envà corredís que les separa.

La llum i la ventilació han constituït un tema arquitectònic per se. Murcutt distingeix entre una il·luminació alta d'ambient i unes finestres practicables associades a cada llit. Quatre llits, quatre finestres. De la mateixa manera que definir aquestes peces com a habitacions dobles ajuda poc a entendre-les, dir simplement 'finestres' resulta insuficient. Amb la terminologia que utilitza Monique Eleb-Vidal, cada finestra és un dispositiu regulable que proporciona sol, llum, vistes, ventilació i espai d'emmagatzematge, deixant el control del seu funcionament al criteri de cada resident, gairebé com a casa.

homes for senior citizens, Peter Zumthor

Chur, Masans, Switzerland, 1989-1993

  

"The building is designed for residents who can still live on their own and look after themselves. It faces the Kronengasse and the old center of Masans. At the rear is the existing old people's home, whose nursing facilities can be used as required.

The new building and the existing complex form a loose configuration, a kind of suburban ‘farmstead’ arranged around a spacious courtyard. Existing features, such as the low wall alongside the Kronengasse, a shed and a mighty lime tree, were incorporated into a new entrance situation, which now looks as if it had always been like that. The mood is informal and rural.

Throughout the complex, consisting of 21 apartments, a guest room and a staff room, all connected by external corridors, one can see evidence of the declared design objectives, i.e. the creation of a rural atmosphere in a suburban setting, the sensuous presence of the materials (a basic triad of exposed concrete, tufa and larchwood), and clarity and legibility of construction detail. We want the building to seem relaxed and informal, like a big ‘rock’ in the open expanses of a mountain landscape, expertly worked with precise, careful, perhaps even old-fashioned craftsmanship. 

The apartments, although small, appear large, with bedroom doors which, when closed, seem to disappear into the built-in cupboards on either side. We want the inhabitants to feel at home, an impression enhanced by the use of elements which they recognize from their own lives in the surrounding villages: timber flooring that sounds hollow when you walk on it; wooden paneling on tufa walls; an integrated veranda protected from the wind; in a front corner of the wall, an oriel window with a view up the valley towards the evening sun; and the birchwood-clad kitchenette, a window through which one can see an inquisitive glance onto a private patio in the outdoor corridor or watch the comings and goings on the east side of the courtyard. 

la gènesis de l'hotel turístic

Si existeix una arquitectura clarament adscrita al turisme, aquesta és la de l'hotel. L'hotel constitueix la peça mínima per excel·lència perquè és necessària per a convertir un lloc en una destinació turística.

Per a estudiar les seves característiques, en aquest article es proposa indagar en l'evolució i desenvolupament de l'hotel turístic, per a descobrir el moment del trànsit de l'hotel urbà, de pati interior i illa tancada, a l'hotel panoràmic i obert al paisatge litoral. Per a això, s'ha estudiat l'evolució de l'hotel urbà, els primers hotels balnearis de la costa i l'arquitectura sanitària fins a l'hotel turístic panoràmic.

(llegir l'article complet)
..................................................................................................

Sanatorio en Waiblingen, Alemania, Richard Döcker, 1928

Si existe una arquitectura claramente adscrita al turismo, ésta es la del hotel. El hotel constituye la pieza mínima por excelencia porque es necesaria para convertir un lugar en un destino turístico.

Para estudiar sus características, en este artículo se propone indagar en la evolución y desarrollo del hotel turístico, para descubrir el momento del tránsito del hotel urbano, de patio interior y manzana cerrada, al hotel panorámico y abierto al paisaje litoral. Para ello, se ha estudiado la evolución del hotel urbano, los primeros hoteles balnearios de la costa y la arquitectura sanitaria hasta el hotel turístico panorámico.

(leer el artículo completo)

l'arquitectura del buit

(font: Cultura|s, La Vanguardia, 6 març 2013)

Una nova generació d'arquitectes i urbanistes ja no està interessada en construir edificis: el focus és ara en les relacions humanes, en les dinàmiques de la xarxa i en els processos, fomentant la participació.

"No necessitem diners, no necessitem nous edificis. Només necessitem espais buits i temps per pensar, meditar i crear #UnOccupyBiennale". Aquesta frase i l'etiqueta #UnOccupyBiennale va circular en xarxes socials i en alguns articles durant l'última edició de la Biennal d'Arquitectura de Venècia. La provocació no va ser una anècdota. Més aviat va ser la gota final d'un procés que està portant a diferents agents a abordar la ciutat des d'un altre angle: el de les dinàmiques de la xarxa. Construir edificis ja no és l'objectiu de molts arquitectes. Almenys no és la seva prioritat.

El cert és que un grup multidisciplinari d'arquitectes - en el que abunden dissenyadors, comunicòlegs, ambientalistes o programadors informàtics - està més interessat en els espais que en les estructures. En les relacions humanes, més que en els edificis. En els processos compartits, més que en els objectes espectacle. Prefereixen reapropiacions cognitives de llocs als plans urbanístics. I pensen i/o intueixen que reforçar els sentiments comunitaris, teixits en xarxa, té més valor que el més bonic dels edificis.

'los argumentos del proyecto de arquitectura' por Santiago de Molina

(via Múltiples Estrategias de Arquitectura)


En el camino de aprender arquitectura, y una vez interiorizado que es un arte necesitado de razones que la sustenten, uno siente la tentación de lograr un ejercicio digno por medio de un fatal encadenamiento de argumentos. Como si una correa bastase para arrastrar todo proyecto a un buen resultado. (Cuando en realidad no hay nada que encadenar, sino que se trata de un proceso de otro orden, más bien relacionado con el incubar, el condensar o el decantar).

Si esto es cierto para la Arquitectura no lo es menos para el resto de creaciones artísticas: la física, la medicina y el ajedrez. Quizás por eso es difícil encontrar mejor modo de explicar ese particular modo de proceder en la formación de la arquitectura que por medio de la descripción que de su trabajo hacía un científico, premio Nóbel de fisiología y medicina, llamado François Jacob. En un escrito biográfico, decía:

“Al revés de lo que yo había creído durante mucho tiempo, el proceso de la ciencia experimental no consiste en explicar lo desconocido por lo conocido, como ocurre en determinadas demostraciones matemáticas. Por el contrario, de lo que se trata es de rendir cuentas de lo que se observa a través de las propiedades de lo que se imagina. (...).

'el pinchazo de la burbuja hospitalaria'

Centros proyectados en época de bonanza languidecen a medio construir o cerrados
(El País, Elena G. Sevillano, Madrid, 2 marzo 2013)

(obras paradas en el nuevo hospital de Toledo)

“Sólo hay que subir a una pequeña loma a las afueras del nuevo barrio residencial de Santa María de Benquerencia, a cinco minutos del centro de Toledo, para asombrarse ante las proporciones del que iba a ser “el mayor hospital de Europa”. Dependiendo de la perspectiva, el conjunto, de 360.000 metros cuadrados repartidos en 10 edificios, empequeñece hasta la magnificencia del Alcázar que corona el casco histórico. “Le puedo decir exactamente cuánto tiempo llevan las obras paradas, 13 meses, los mismos que lleva mi hija en el paro”, se lamenta Luis Gómez, de 64 años, junto a la valla metálica que protege la gigantesca carcasa de cemento que es ahora el hospital.

La hija de Gómez, administrativa de 27 años, fue una del medio millar de trabajadores que se quedó en la calle después de que el Gobierno de Castilla - La Mancha decidiera paralizar las obras y rescindir los contratos a las constructoras a finales de 2011. María Dolores de Cospedal, recién llegada a la presidencia, anunciaba a la prensa que “no hay dinero” para sacar adelante el proyecto tal y como estaba concebido. Para entonces ya se habían gastado 140 millones y se había ejecutado el 30% de la obra, iniciada cinco años antes.

El megahospital de Toledo destaca por sus cifras abrumadoras —36 quirófanos, 800 habitaciones, 200 salas de consulta...—, pero lo cierto es que muchos municipios lucen solares o esqueletos de hormigón sin obreros donde se prometieron flamantes hospitales. También hay edificios terminados que no se inauguran porque ponerlos en marcha asfixiaría aún más las maltrechas arcas regionales. El problema es que ni así salen baratos: el hospital de Collado Villalba, en Madrid, cuesta 900.000 euros por cada mes que permanece cerrado. Pese a que no funciona, el Gobierno regional está obligado a pagar el canon a Capio, la empresa que lo ha construido y lo gestionará durante 30 años.

the White House gutted during its Truman reconstruction

(fotografies per a una reflexió sobre patrimoni cultural i legitimitat)


The inside of the White House, after being gutted in 1950 (National Archives)

Did you know that the White House was completely gutted and rebuilt on the inside between 1949 and 1952? After decades of poor maintenance, the building was in danger of collapsing in 1948, which forced President Harry Truman to move out and commission a complete gutting and rebuilding of the building’s insides.