'tetris', de Michael Johansson

L'artista suec Michael Johansson té la capacitat de transformar objectes quotidians, envellits pel pas del temps -i amb una petita història particular per a explicar- en instal·lacions que juguen amb l'estranyament d'aquests objectes a través d'una calculada descontextualització i d'una manipulació volumètrica igualment precisa.

El muntatge Tetris, a l'edifici Geozavod de Belgrad (2012) és un bon exemple. El Geozavod és una construcció emblemàtica, inicialment concebuda com a Cooperativa Belgrade (1905-07), una companyia d'assegurances que més tard va deixar pas a altres usos fins a l'estat d'abandonament actual, a l'espera d'una reforma. Mentrestant, Johansson hi ha vist una oportunitat per a una intervenció temporal però molt significativa.

(font: taxi)

Diversos objectes dels magatzems de l'edifici constitueixen la matèria prima per a aquest treball de Johansson. Convenientment reagrupats i privats de la tercera dimensió, aquests objectes d'oficina d'un altre temps, no molt llunyà, adopten una relació molt particular amb les sales que els contenen, que ja no és funcional. El seu nou ordre dóna encara més relleu a la inactivitat de l'edifici. La seva compacitat extrema ens porta a pensar en tot l'espai que han buidat. Recorden els cossos de ballarins en estret contacte als carrers de diverses ciutats, coreografiats per Willi Dorner (Bodies in Urban Spaces, 2009), aprofitant escletxes que, d'altra manera, passarien desapercebudes.

'graveyard of giants'

"Ships’ graveyards are well known nowadays, we have written about it before and the work by Edward Burtynsky about shipbreaking helped to put this issue on the architectural arena again, while focusing on its geopolitical, social, economic and infrastructural implications. The cycle of extraction, production and recycling has demonstrated to be a failed system and the dystopic landscapes of places like Chittagong or Alang simply provoques an overwhelming reaction when we look at them.

Some of the worst disasters in the past years are related with industrial models and the micro-politics of power. This issue is being explored on the exhibition 'Critical Episodes' (MACBA, nov-des 2012), where we can read:

The dismantling of the traditional chains of production had direct consequences on individual lives. Societies and their relational systems endured radical changes, while a global scenario of control was gradually being put into place.

This is the leitmotif of Jan Møller Hansen recent work Graveyard of Giants. After travelling and visiting Chittagong and witnessing all the activities around ship breking, he researched for several years this issue, just to found out that the ship breaking industry in Bangladesh is estimated worth an annual turn over of around 1.5 billion dollars. Globally some 700 ocean-going vessels are scrapped each year, and more than 100 of them are scrapped in Bangladesh. Some of the ships are 350 meter long with a weight up to 10-15.000 tons and it has become a big business, employing more than 50,000 workers, without any formal worker-management relationship or legislations."

(font: dpr-barcelona)

rèquiem per Detroit?

el programa senseficció de TV3 ha ofert (15 gener 2013) un documental dirigit per Julien Temple sobre la història i situació actual de la ciutat amb aquest títol.

es presenta com "una ciutat autènticament postindustrial i antiutòpica, on la naturalesa torna a emergir en el 40% dels terrenys del centre urbà. La malesa creix entre els edificis d'oficines abandonats, les cases i les fàbriques de cotxes en ruïnes, i cobreix els fanals dels carrers. en algunes comissaries de policia i oficines de correus abandonades encara hi ha papers sobre les taules. a les primeres autovies que es van construir a Amèrica ja no hi ha embussos a les hores punta."

gastronomia i art: meeatings 23

meeatings 23 és un espai singular en una ciutat com Barcelona, on hi conflueixen la gastronomia amb l'art, els cursos i l'empresa, tal i com es descriuen ells mateixos. uns simples artefactes -a mig camí de la crate house (1991) d'Allan Wexler i del sistema bulthaup b2- defineixen un àmbit que pot variar d'un muntatge a un altre. a les cuines domèstiques, els mobles s'han fet immòbils, abandonant la seva pròpia etimologia. aquí, l'ambivalència dels espais no seria possible sense recuperar aquesta condició. es cuina, però aquesta activitat no converteix la sala en una cuina; simplement hi conviuen mobles mòbils amb taules i cadires. l'espai de gran alçada és realment configurable gràcies a aquests dispositius tan elementals dotats de rodes i parts practicables.

a la inauguració de l'exposició de David Ymbernon, es van donar cita la gastronomia i l'art de la mà del mateix artista, però en altres casos, el dinar o el sopar són l'excusa perfecta per a assistir a una tertúlia o un curs sobre fotografia. propostes com aquesta permeten entendre que les nostres activitats socials no formen compartiments estancs i que un mateix espai pot reunir-les si les condicions són les adequades. com passaria a casa nostra, sense anar més lluny.

¿encoger una ciudad?

en Detroit, con 800.000 edificios vacíos, se han demolido rascacielos clásicos ¿Qué hacer cuando una urbe pierde gran parte de su población?
(El País / Sociedad, David Alandete, 30 diciembre 2012)

“De megalópolis a jungla semiurbana, desde sus días de gloria automovilística, la ciudad de Detroit ha perdido el 63% de su población. El espacio geográfico sigue siendo el mismo: 359 kilómetros cuadrados que corren una suerte desigual. En algunos puntos, la naturaleza reclama lo que es suyo, y reforesta, salvaje, manzanas enteras. Hay en Detroit 800.000 estructuras vacías, la mayoría en estado ruinoso. Los esfuerzos de recuperación, privados y públicos, se concentran en algunas áreas reducidas, que se hacen atractivas para los residentes, afeando aún más los barrios depauperados. No hay un plan maestro. En la historia del urbanismo, mucho se ha escrito de ampliar centros urbanos, pero poco hay sobre el fenómeno del encogimiento de ciudades.”