Fàbrica de creació / 'Creation factory'
Ruisanchez Arquitectes / BAMMP Arquitectes
concurs 2011 / projecte i obra 2011-12
en ocasions, les bases d'un concurs permeten establir una bona estratègia de treball, com és aquest cas. les bases plantejaven l'adaptació de l'edifici central del complex Fabra & Coats, al barri de Sant Andreu, Barcelona, per a un programa de 'fàbrica de creació'; és a dir, un viver de projectes culturals vinculats, en aquest cas, al món de l'escena: música, dansa, teatre, etc., a banda d'una escola de música i un espai per a presentacions i espectacles.
el mateix programa era un experiment: entenia que la naturalesa dels futurs projectes, en la seva diversitat i possible evolució, requeria d'uns espais essencialment modificables (amb l'excepció de l'escola de música, més previsible). a tot això s'afegia un pressupost ajustat i els requeriments de conservació de l'edifici industrial que marcava el catàleg de patrimoni.
resultat: una estratègia d'ocupació modificable dels espais més que un projecte de nova programació en concret; un sistema capaç de respondre a les exigències del nou ús, amb la capacitat de reconfigurar-se fàcilment i a un cost reduït; un sistema reversible que manté intacta la capacitat de transformació de l'edifici en el futur, més enllà de la durada del programa que es proposa resoldre, conscient que aquesta intervenció no és la primera ni serà probablement la última que es produeixi en aquests espais.
amb aquest objectiu, la proposta de concurs distingeix entre tres operacions bàsiques, ordenades pel seu grau de permanència:
a. afegir el que falta. el crític anglès Peter Reyner Banham es referia a les qualitats d'un motor fora-borda per a definir aquest procés: des de la seva invenció -argumenta- gairebé qualsevol objecte capaç de surar a l'aigua pot esdevenir una embarcació per a navegar. només cal incorporar-hi el motor, no cal modificar l'objecte (1). l'edifici de Fabra & Coats disposa dels espais adients, però no dels circuits per a persones i instal·lacions que permetin un ús intensiu i unes condicions de confort acceptables. com en el cas del motor de Reyner Banham, es tria afegir el que falta: un únic 'jack' de serveis ocupant una posició clau. una operació concebuda com a modificació permanent capaç d'abastir aquest o altres programes en el futur.
b. discriminar el programa estable. l'escola de música té uns requeriments concrets i una durabilitat condicionada. si es trasllada, pot ser necessari desmuntar les caixes acústiques que la formen. en comptes de concentrar-la en una única planta i de segregar-la dels altres usos, es proposa disseminar-la per les tres plantes del complex, dividint-la en aules independents, organitzades a la façana nord, que permetin el pas de llum a la resta de la nau.
c. ocupar l'espai de manera reversible. amb les dues primeres operacions, s'aconsegueix alliberar el gruix de la nau principal, que queda disponible per a qualsevol fórmula d'ocupació per part dels projectes. les activitats que requereixen de millors condicions acústiques se segreguen, de manera que poden ocupar les aules de música durant el matí, fora de l'horari de l'escola. sense aquesta limitació, la resta d'espais poden organitzar-se lliurement gràcies a un sistema d'ancoratges i lones acústiques que permeten ser modificades sense ajut expert. cada planta pot configurar-se en tot moment amb absoluta independència.
quan l'edifici de Fabra & Coats deixi de ser 'fàbrica de creació' algun dia, haurà guanyat un dispositiu de pas d'instal·lacions i evacuació de persones capaç d'adaptar-se a altres usos. la resta de la seva superfície tornarà a estar disponible per a pensar-la de nou.
