una intervenció de regeneració urbana a Sabadell
projecte estratègic al barri d'Hostafrancs - Can Feu
Diversos barris de la ciutat, nascuts a cavall del segle XIX i XX, estan formats per una retícula que sustenta illes regulars d’uns 70 metres de costat en les quals, sense solució de continuïtat, s’han alternat en el passat, i encara ho fan ara, parcel·les d’habitatge ‘de cos’ i edificis o complexos industrials, vinculats per una relació funcional que avui ha desaparegut. Mentre els habitatges es mantenen en la seva majoria amb aquest ús, les construccions industrials han sofert una evolució més marcada, des de l’enderroc i la substitució per edificis d’habitatge; la subdivisió i el canvi d’activitat a petits tallers, magatzems, etc.; i, fins i tot, l’abandonament. Més recentment, algunes naus s’han transformat en equipaments i molt poques en habitatges. De tots els barris en aquesta situació, potser Hostafrancs i Can Feu són l'àmbit on encara és possible plantejar una alternativa a la substitució, que sigui capaç d'operar potenciant-ne la identitat i el caràcter.
Diversos barris de la ciutat, nascuts a cavall del segle XIX i XX, estan formats per una retícula que sustenta illes regulars d’uns 70 metres de costat en les quals, sense solució de continuïtat, s’han alternat en el passat, i encara ho fan ara, parcel·les d’habitatge ‘de cos’ i edificis o complexos industrials, vinculats per una relació funcional que avui ha desaparegut. Mentre els habitatges es mantenen en la seva majoria amb aquest ús, les construccions industrials han sofert una evolució més marcada, des de l’enderroc i la substitució per edificis d’habitatge; la subdivisió i el canvi d’activitat a petits tallers, magatzems, etc.; i, fins i tot, l’abandonament. Més recentment, algunes naus s’han transformat en equipaments i molt poques en habitatges. De tots els barris en aquesta situació, potser Hostafrancs i Can Feu són l'àmbit on encara és possible plantejar una alternativa a la substitució, que sigui capaç d'operar potenciant-ne la identitat i el caràcter.
L’espai públic d’aquests barris es limita en moltes ocasions al propi carrer, amb una secció constant, voreres estretes sense arbrat i llargues fileres de vehicles aparcats. No obstant això, alguns d’aquests barris mantenen una vida social intensa.
Quin és el futur que es pot preveure en aquests teixits? La progressiva substitució o reutilització dels edificis industrials, tal i com s’està duent a terme, no sembla que contingui la llavor d’una millora del propi barri. La coexistència de les grans finques industrials amb el teixit residencial molt consolidat, però, podria suposar una oportunitat de repensar aquest conglomerat des d’un altre punt de vista. Històricament, les naus donaven treball als veïns, en unes condicions laborals diferents a les actuals, i donaven sentit a una coexistència més o menys tolerable. Després d’una època en que aquest vincle es va trencar, ara les naus poden tornar a plantejar-se com la clau per a revitalitzar els barris.
Les finques industrials poden proveir l’espai de transformació que les parcel·les d’habitatge i els carrers consolidats no poden oferir. No es tracta de tornar a plantejar la seva conversió en equipaments o d’incorporar un ús exclusiu. Es tracta d'introduir una diversitat proactiva a l’entorn de nous espais públics de relació oberts a la ciutat en modalitats ara inexistents (passatges, galeries, places, jardins...) capaços de crear itineraris alternatius als carrers actuals i d’allotjar usos sinèrgics amb aquests nous espais aprofitant l’adaptabilitat de les construccions industrials; com poden ser l’habitatge no convencional, el taller artesà o professional, l’habitatge–taller, els petits serveis, el comerç, les oficines, els espais productius, etc. No es tracta d’escollir una modalitat, sinó de pensar en la seva convivència i barreja en benefici mutu.
El resultat hauria de produir-se en forma de canvis induïts en el propi barri. No s’intervé sobre el carrer però el seu caràcter queda modificat per l’existència d’altres espais lliures. No es modifiquen els habitatges existents, però les seves expectatives de futur canvien perquè també ho fa el barri. No s’incentiva directament el teixit associatiu, però queda reforçat per la presència d’espais redescoberts on es pot expressar amb més potència.
Aquest és l’objectiu que es planteja resoldre durant el quadrimestre de tardor el taller PTEe; un treball que obliga a pensar en mecanismes per a intervenir sobre l’edificació des de l’habitabilitat, reconsiderant la naturalesa de la intervenció a escala de l’edifici i de la ciutat (també definint la pròpia habitabilitat a aquestes dues escales), des d’una lectura de diverses possibilitats d’ocupació de l’espai lliure i edificat.
