encara avui, cada diumenge, els comerciants de llibres del mercat dominical de Sant Antoni munten les seves parades amb el material que contenen uns carretons molt rudimentaris i pesants que desplacen sobre rodes des d'un magatzem proper. més pròpiament, s'hauria de dir que els carretons constitueixen el material de la parada.
en la seva nova ubicació provisional -interrompent la circulació del carrer d'Urgell, sota una gran coberta retràctil- els paradistes esperen la seva nova ubicació en el mercat reformat (suposant que aquest canvi sigui necessari). mentrestant, els arquitectes responsables de la reforma [1], procuren que no es perdin aquestes caixes de fusta sobre rodes ni, amb elles, la tradició de muntar i desmuntar aquest mercat dominical. 'parada' indica l'acció de parar, de disposar les mercaderies, com es para la taula a casa.
en aquest cas, la diferència es troba en l'objecte mateix: un
contenidor molt enginyós allunyat de la imatge asèptica que l'arquitectura contemporània ha atorgat a aquest terme, i que recorda instal·lacions com la dels artistes Adam Dade i Sonya Hanney (
Ten Stacked Hotel Rooms, 1998-2002), que compactaven tot el contingut de l'habitació d'un hotel en un volum prismàtic i el tornaven a ordenar una vegada enregistrat el procés. són instal·lacions que necessiten la fotografia o el vídeo per a deixar constància de la seva existència.


els carretons del mercat dominical tenen una naturalesa comparable i, en certa mesura, inversa. són una reunió compacta i provisional de material per a muntar una parada i tornar al magatzem passades unes hores, però ens donen indicis arquitectònics que l'acció de parar i desparar és més complexa que la simple disposició d'uns cavallets i uns quants taulers. l'objecte que permet el transport de les peces -amb les seves portes i panells mòbils- pot ser pensat fins a esdevenir parada ell mateix, com ho van ser en el seu moment els baguls produïts per
Louis Vuitton a partir de 1858 (transformables en armari, llit, biblioteca o escriptori) o, molt més tard, l'exposició itinerant de maquetes de Mansilla + Tuñón o la taula articulada d'Enric Miralles per a la casa del carrer Mercaders (1994).
davant la necessitat de plantejar un mercat temporal a l'exterior, hauríem de ser capaços de millorar aquells carretons de llibres del mercat de Sant Antoni. no es tracta de donar-los una millor aparença. es tracta de mantenir les prestacions actuals i incorporar-ne de noves aguditzant l'enginy.
[1] conferència 'a partir de l'existent' de Pere Joan Ravetllat, 20 novembre 2012, ETSAV
(imatges de Sant Antoni procedents del vídeo editat per Mercats de Barcelona)
...........................................................................................