28 de març del 2013

residència del centre d'art Boyd, Glenn Murcutt

Centre d'Art Arthur i Yvonne Boyd, Riversdale, West Cambewarra (NSW) 
1996-99 
En col·laboració amb Reg Lark i Wendy Lewin 

La residència del centre es situa en una vessant suau orientada a l'est que baixa cap al riu Shoalhaven, a una certa distància de la petita població de Cambewarra a Austràlia. Les habitacions s'obren al paisatge fluvial, alineades al llarg d'un pas exterior a cobert, formant parelles que comparteixen un bany i deixant que un espai de relació s'alterni entre elles. D'aquesta manera, la residència constitueix un sistema de creixement impecable.


Cal detenir-se en l'habitació. No es tracta d'una peça neutra i àmplia on el mobiliari pugui adoptar qualsevol configuració, sinó d'un espai molt ben perfilat, ajustat al seu ús, i format per un àmbit central, lliure, més quatre alcoves (ninxos?) de la mida del llit i una zona d'accés limitada pels armaris que podria entendre's com un mur virtual de gran amplada. Potser hauríem de precisar més, perquè en realitat no és exactament una habitació única, sinó la suma de dues estances que es fusionen en una de sola durant el dia, obrint l'envà corredís que les separa.

La llum i la ventilació han constituït un tema arquitectònic per se. Murcutt distingeix entre una il·luminació alta d'ambient i unes finestres practicables associades a cada llit. Quatre llits, quatre finestres. De la mateixa manera que definir aquestes peces com a habitacions dobles ajuda poc a entendre-les, dir simplement 'finestres' resulta insuficient. Amb la terminologia que utilitza Monique Eleb-Vidal, cada finestra és un dispositiu regulable que proporciona sol, llum, vistes, ventilació i espai d'emmagatzematge, deixant el control del seu funcionament al criteri de cada resident, gairebé com a casa.





El resultat és un conjunt d'àmbits vinculats que van des de l'espai de la privacitat (el llit més la finestra) fins a les zones pensades per a la sociabilitat, passant per diversos estadis intermedis, que formen una gradació molt eficaç per a la creació de comunitat.




La cara exterior està resolta a una altra escala. Són reconeixibles les cèl·lules i les seves agrupacions successives (és reconeixible el sistema), però la inclusió dels elements de protecció solar li donen un ritme propi a la residència que Murcutt ja havia assajat uns anys abans a la casa Marika-Alderton (Eastern Arnhem Land, Northern Territory, 1991-1994), també clara predecessora de l'associació entre llit i finestra, encara que el dispositiu amb el que l'habitant interacciona fos més simple.

 .....................................................................................................

La residencia del centro se sitúa en una vertiente suave orientada hacia el este que desciende hacia el río Shoalhaven, a una cierta distancia de la pequeña población de Cambewarra, en Australia. Las habitaciones se abren al paisaje fluvial, alineadas a lo largo de un paso exterior cubierto, formando parejas que comparten un baño y dejando que un espacio de relación se alterne entre ellas. De este modo, la residencia constituye un sistema de crecimiento impecable. 

Es necesario detenerse en la habitación. No se trata de una pieza neutra y amplia dónde el mobiliario pueda adoptar cualquier configuración, sino de un espacio muy bien perfilado, ajustado a su uso, y formado por un ámbito central, libre, más cuatro alcobas (¿nichos?) de la medida de la cama y una zona de acceso limitada por los armarios que podría entenderse como un muro grueso virtual. Quizás deberíamos precisar más, porque en realidad no es exactamente una habitación única, sino la suma de dos estancias que se fusionan en una durante el día, abriendo el tabique corredero que las separa.



La luz y la ventilación han constituido un tema arquitectónico per se. Murcutt distingue entre una iluminación alta de ambiente y unas ventanas practicables asociadas a cada cama. Cuatro camas, cuatro ventanas. Del mismo modo que definir estas piezas como habitaciones dobles ayuda poco a entenderlas, decir simplemente 'ventanas' resulta insuficiente. Con la terminología que utiliza Monique Eleb-Vidal, cada ventana es un dispositivo regulable que proporciona sol, luz, vistas, ventilación y espacio de almacenamiento, dejando el control de su funcionamiento a criterio de cada residente, casi como casa.

El resultado es un conjunto de ámbitos vinculados que van desde el espacio de la privacidad (la cama más la ventana) hasta las zonas pensadas para la sociabilidad, pasando por varios estadios intermedios, que forman una gradación muy eficaz para la creación de comunidad. 




La cara exterior está resuelta a otra escala. Son reconocibles las células y sus agrupaciones sucesivas (es reconocibles el sistema), pero la inclusión de los elementos de protección solar le dan un ritmo propio a la residencia que Murcutt ya había ensayado unos años antes en la casa Marika-Alderton (Eastern Arnhem Land, Northern Territory, 1991-1994), también clara predecesora de la asociación entre cama y ventana, aunque el dispositivo con el que el habitante interacciona fuera más simple (ver imágenes más arriba).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada