exercici qp 2012

podeu consultar el programa del curs aquí. 

podéis consultar el programa del curso aquí.

el taller aborda la transformació d’una illa situada a l’antiga vila de Gràcia, Barcelona, compresa entre els carrers Astúries, Torrent de l’Olla, Jaén i travessia de Sant Antoni. es planteja una reflexió en profunditat sobre la situació urbanística actual de l’illa –afectada pel traçat de nova vialitat, equipament i espai lliure–, proposant una alternativa viable d’ordenació a partir de la incorporació d’habitatge dotacional per a gent gran i joves (sheltered dwellings), en les condicions que s’especifiquen en aquest enunciat.

des del pla general metropolità de 1976, hi ha prevista la prolongació de la Rambla de Prat entre el carrer Gran de Gràcia i el Torrent de l’Olla, per tal de completar un nou eix viari en direcció SO - NE, en paral·lel al traçat de la Travessera. el model urbà que inspira una operació d’aquesta naturalesa considera la fluïdesa de la circulació rodada com a argument per a transformar el teixit i estableix paràmetres urbanístics generals que, en moltes ocasions, suposen un conflicte amb la ciutat real.

aquest és el cas de l’illa en la que treballarà el taller. l’afectació per l’obertura de la nova via no s’ha executat en més de 35 anys d’existència del planejament, probablement per la confluència de diversos factors, com el fet de no considerar-se una operació prioritària o bé la dificultat de gestió pel gran nombre de finques implicades. la realitat és que, fins a dia d’avui, només s’ha realitzat l’obertura d’un tram del carrer Jaén i s’ha iniciat la construcció d’una escola bressol als sòls d’equipament del mateix carrer.

d’altra banda, en els darrers anys s’ha produït un canvi de paradigma en el model urbà que reconeix les limitacions d’una trama com la de Gràcia pel que fa al trànsit de vehicles i potencia els itineraris per a vianants i les zones 30. en l’àmbit de treball del taller, el carrer Astúries ha adoptat –per la seva relació amb l’estació de metro de Gràcia i les places del Diamant i de la Virreina– el paper d’eix vertebrador. l’illa que es planteja transformar ha de poder alimentar-se d’aquest potencial, afavorint la relació dels nous espais lliures i equipaments –dins i fora de l’illa– amb aquest flux de persones.

en aquest context, es proposa repensar l’ordenació prevista de l’illa, qüestionant la necessitat d’un nou vial de connexió i reconeixent simultàniament les condicions reals dels edificis i dels espais lliures: l’estat de les construccions afectades de vial (clau 5), les condicions dels espais interiors d’illa, els usos de les plantes baixes, l’immoble del carrer Jaén 16 sobre sòl d’equipament (clau 7a), els solars no edificats i les seves diverses qualificacions, les alçades dels edificis existents, l’escola bressol en construcció, la proximitat del col·legi Sant Josep i del centre artesà Tradicionàrius, etc.

aquests i altres indicadors són el material amb el que treballarà el taller. la inoculació de nou programa d’equipament (els habitatges dotacionals) ha de ser el simple catalitzador d’aquests canvis. si bé aquest ús no s’ajusta estrictament a les reserves de sòl actuals, creiem que permet activar aquest àmbit, portant nous residents capaços d’interactuar amb les condicions de l’entorn. l’enunciat es proposa:

– analitzar les alçades, profunditats, usos i vigència de les edificacions existents com a punt de partida necessari.

– potenciar la permeabilitat de l’illa com a garantia per al desenvolupa-ment dels espais lliures creats i dels programes nous i existents.

– mantenir les superfícies de sòls destinats a verd (clau 6) i equipament (clau 7a), sense conservar necessàriament la seva ubicació.

– disposar de la superfície afectada de vial (clau 5) com a reserva d’espai lliure d’ús públic, però no necessàriament de titularitat pública.

– incorporar el programa d’habitatge dotacional, amb un sostre màxim equivalent a l’edificabilitat que generaria el sòl actual d’equipament, considerant una alçada de planta baixa més dues plantes pis.

(l’habitatge dotacional (clau HD/7) cobreix les necessitats dels col·lectius amb dificultats d’accés al mercat d’habitatge. els sòls qualificats com a HD/7 mantenen la titularitat pública i els habitatges són de lloguer. en concret, els habitatges destinats a joves tenen una limitació d’estada de cinc anys).

condicions dels sòls i l’edificació

superfícies actuals de sòl per a sistemes:
sòl de vial (clau 5): 2.280 m2
sòl de verd públic (clau 6): 510 m2
sòl d’equipament (clau 7a): 1.815 m2

sostre màxim recomanat (habitatge dotacional): 5.445 m2
habitatge per a gent gran: 2.085 m2 construïts
habitatge per a joves (1½ habitacions): 2.085 m2 construïts
integració de l’escola bressol (en construcció): 1.275 m2 construïts
integració d’un edifici d’habitatges en sòls d’equipament

programa de l’edificació

el nou sostre previst es dedicarà majoritàriament a d’habitatge dotacional en aquesta proporció:
50% d’habitatge assistit per a gent gran, amb una superfície útil de 40 m2 (aproximadament uns 35 habitatges per a 2 persones).
50% d’habitatge per a joves, amb una superfície útil de 48 m2 (aproximadament uns 28 habitatges per a 2+1 persones).

el programa per a gent gran ha de preveure la independència de cada apartament (espai de cuina, rentat de roba i bany) així com un espai segregable d’habitació. es complementa amb consergeria, espai/s comú/uns de reunió, bar restaurant (que pot ser obert al públic) i serveis d’assistència domiciliària.

el programa per a joves preveu també consergeria, bugaderia i un espai comú de reunió. cada apartament ha de preveure l’equipament de cuina i bany, així com dos espais independitzables, un dels quals tindrà funcions d’estudi o d’habitació infantil.

els habitatges per a gent gran i per a joves poden constituir una sola unitat. en aquest cas, es compartiran alguns serveis, com la consergeria.

es valorarà l’aparició d’espais intermigs i d’espais exteriors que contribueixin a la millora de les condicions d’habitabilitat, reconeixent la complexitat cultural i la resposta climàtica de l’arquitectura residencial, que inclou altres paràmetres com la ventilació creuada, la il·luminació natural de tots els espais domèstics i de treball, etc.

nota important: a partir del treball realitzat per al primer lliurament, es podran fer ajustos en el programa, de manera consensuada per a tot el taller.

ejercicio | castellano

el trabajo responde a un triple criterio de selección. a) actuar sobre preexistencias que permitan elaborar estrategias de apropiación, introduciendo nuevas variables para una revisión justificada de sus espacios. b) un entorno urbano receptivo a las transformaciones y los intercambios capaz de una mejora de las condiciones ambientales y la actividad social. c) un programa que prevea la ocupación modificable de sus espacios, para seguir ejercitando la capacidad de adaptación del edificio durante el proceso de proyecto.

el taller propone resolver un vivero de empresas tecnológicas (TIC) en la manzana delimitada por las calles Pamplona, Sancho de Ávila, Álava y Tánger, en el ámbito de influencia de la plaça de les Glòries de Barcelona y en los límites del distrito de actividades 22@ del Poblenou.

se prevé que el programa ocupe dos parcelas, con una superficie de suelo de 1.180 y 1.668 m² respectivamente. el planeamiento (PMU, aprobación definitiva, 2006) asigna a la primera un techo potencial de 3.186 m², en un edificio de pb+4 que define uno de los chaflanes de la manzana y prevé sustituir la edificación actual. en la otra parcela existe una edificación industrial –orfebrería Cunill e Hijos S.A.– construida en 1965 por los arquitectos G. Giráldez, P. López y J. Subías y ampliada en dos ocasiones –en 1970 y 1980– con un techo aproximado de 4.750 m². con la excepción de la última ampliación, este edificio forma parte del patrimonio industrial del Poblenou y está catalogado con el nivel C.
el proyecto ocupará la totalidad de la primera parcela y colonizará una parte de las naves de la orfebreria, dejando que la actividad actual pueda seguir desarrollándose. en este sentido, será necesario poner a prueba las posibilidades de conexión entre los dos edificios para poder seleccionar aquella ordenación que asegure la unidad funcional del programa de vivero de empresas.

en estas condiciones, el planeamiento vigente y las características de las dos parcelas y las edificaciones que las ocupan constituyen el punto de partida que debe permitir desarrollar una opinión crítica sobre la idoneidad del conjunto y de sus partes; capaz de cuestionar la forma de la edificación prevista, el modelo de ciudad que propicia y de plantear, llegado el caso, alternativas razonadas.

el vivero de empresas reúne por una parte, un programa de espacios de trabajo, en régimen temporal, para empresas de hasta 20 personas y de creación reciente que compartan determinados servicios y, por otra parte, un programa de apoyo a iniciativas empresariales externas que se materializa en varios espacios de formación. la propuesta tratará de ordenar estas necesidades en un edificio adaptable, capaz de responder con eficacia a un programa basado en la naturaleza variable de estas necesidades (crecimiento/decrecimiento, nomadismo interno, ‘hot desk’, fluctuación del número de empresas, etc.).

el programa plantea, en cualquier caso, las condiciones del espacio de trabajo individual y colectivo e invita a una reflexión, que debe animar el curso desde su inicio, sobre cuáles son las cualidades arquitectónicas de este espacio. sólo desde este punto de partida será posible proponer sistemas coherentes de organización del edificio que abarquen desde la forma y dimensiones de un espacio concebido ex novo, hasta la estrategia de apropiación del edificio actual.

la condición de mantener una parte de la actual orfebreria en funcionamiento debe permitir desarrollar las capacidades de coordinar, dentro un mismo volumen edificado, dos unidades funcionales independientes, de forma que el proyecto se beneficie de esta relación a partir de los atributos de los espacios de la nave.