14 de setembre del 2011

presentació i programa | reHabitar

reHabitar és una paraula absent del diccionari. en altres llengües –com el portuguès (reabitar) o l’anglès (reinhabit)– hi té una entrada amb el significat genèric de ‘tornar a habitar’, ‘habitar de nou’. en el context d’un projecte de recerca, encara avui en actiu, hem donat al terme una definició més precisa que té a veure amb la manera en com es produeix aquest ‘tornar a habitar’.

podríem definir reHabitar com “habitar de nou. reformar el mode d’ús, detectant els conflictes i aprofitant el potencial de la casa, el carrer i la ciutat, en tant que oportunitats”.

reHabitar posa l’accent en l’acció més que en l’objecte. allò que es reforma no és tant l’arquitectura, com la manera d’utilitzar-la. és una acció que va adreçada al subjecte i la seva opinió sobre l’arquitectura i la ciutat. el subjecte es relaciona amb el món habitant i aquest vincle amb l’entorn demana ser interpretat com una crítica no escrita, que ens ha de permetre detectar quan té lloc de manera fluïda i quan es produeixen conflictes als que cal posar atenció.

és llavors quan els conflictes tenen la capacitat de suscitar respostes que condueixin a una proposta de transformació de l’entorn habitat (des de l’escala de la casa fins a la ciutat). en aquestes circumstàncies, l’entorn pot ser observat com un conjunt d’oportunitats que cal saber aprofitar per a generar noves solucions a partir del material existent. fent un símil culinari, es pot dir que aprofitar no és tornar a presentar a taula les sobres de l’àpat anterior, sinó ser capaços d’elaborar un nou plat amb aquest material i l’ajut d’altres ingredients.

reHabitar precisa una determinada actitud davant l’entorn, que permeti treure profit dels atributs i particularitats dels edificis i dels espais urbans existents, descobrint el seu potencial de transformació, de manera que el resultat sigui una millora respecte la situació inicial. en altres paraules, el nou programa encaixa en l’edifici reformat millor que en un edifici de nova planta, pensat específicament per a aquell ús, ja que les qualitats de l’edifici existent són difícilment reproduïbles.

en darrera instància, es tracta de concebre una habitabilitat diferent que incideixi sobre la noció de confort, gestioni adequadament les limitacions de la construcció existent i permeti qüestionar certs aspectes de la normativa, pensats sobre tot per a l’obra nova i en els que una operació d’aquesta naturalesa hi pot tenir dificultats per a encaixar.

amb aquest plantejament polièdric, un projecte d’investigació com aquest té la capacitat de nodrir la docència i, en funció dels resultats obtinguts, aquesta pot tornar a alimentar la pròpia recerca.

..............................................................................................


presentación y programa

rehabitar es una palabra ausente del diccionario. en otras lenguas –como el portugués (reabitar) o el inglés (to reinhabit)– tiene una entrada con el significado genérico de 'volver a habitar', 'habitar de nuevo'. en el contexto d’un proyecto de investigación, aún hoy en activo, hemos dado al término una definición más precisa en relación a la manera en que se produce este ‘volver a habitar’.

podríamos definir rehabitar como "habitar de nuevo. reformar el modo de uso, detectando los conflictos y aprovechando el potencial de la casa, la calle y la ciudad, en tanto que oportunidades".
 

rehabitar pone el acento en la acción más que en el objeto. aquello que se reforma no es tanto la arquitectura, como la manera de utilizarla. es una acción que va dirigida al sujeto y su opinión sobre la arquitectura y la ciudad. el sujeto se relaciona con el mundo habitando y este vínculo con el entorno pide ser interpretado como una crítica no escrita, que nos debe permitir detectar cuándo tiene lugar de manera fluida y cuándo se producen conflictos a los que hace falta poner atención.

es entonces cuando los conflictos tienen la capacidad de suscitar respuestas que conduzcan a una propuesta de transformación del entorno habitado (desde la escala de la casa hasta la ciudad). en estas circunstancias, el entorno puede ser observado como un conjunto de oportunidades que es necesario saber aprovechar para generar nuevas soluciones a partir del material existente. haciendo un símil culinario, se puede decir que aprovechar no es volver a presentar en la mesa las sobras de la comida anterior, sino ser capaces de elaborar un nuevo plato con ese material y la ayuda de otros ingredientes.
 

rehabitar precisa una determinada actitud ante el entorno, que permita aprovechar los atributos y particularidades de los edificios y de los espacios urbanos existentes, descubriendo su potencial de transformación, de forma que el resultado sea una mejora respeto la situación inicial. en otras palabras, el nuevo programa encaja en el edificio reformado mejor que en un edificio de nueva planta, pensado específicamente para aquel uso, puesto que las cualidades del edificio existente son difícilmente reproducibles.

en última instancia, se trata de concebir una habitabilidad diferente que incida sobre la noción de confort, gestione adecuadamente las limitaciones de la construcción existente y permita cuestionar ciertos aspectos de la normativa, pensados sobre todo para la nueva construcción y en los que una operación de esta naturaleza puede tener dificultades para encajar.

con este planteamiento poliédrico, un proyecto de investigación como éste, tiene la capacidad de nutrir la docencia y, en función de los resultados obtenidos, ésta puede volver a alimentar la propia búsqueda.

3 comentaris:

  1. Bon dia,
    Volia anar a visitar l'exposició de Rehabitar 9 a l'Institut Francès, però no surt anunciada a la seva pàgina web. Hi serà fins al dia 22? Vosaltres sabeu quin és l'horari de visita?
    Gràcies!

    L_company

    ResponElimina
  2. Adjunto copy+paste de la pàgina etsav:

    "ReHabitar 9, Mudanzas
    Exposición del 8 al 22 de febrero de 2012, en el Instituto Francés (Moià, 8) de Barcelona.
    [...] Entrada gratuita"

    No obstant això, l'horari el desconec!

    ResponElimina
  3. Sí, sí, això ja ho havia vist. Però a la pròpia web de l'Institut Francès no ho anuncia, i volia saber quin horari té.

    Gràcies de totes maneres!

    ResponElimina