Kjosk

Markgrafendamm 24c, 10245 Berlin

A mobile convenience store armed with farm-fresh produce and plenty of smiles, Kjosk operates out of a 50-year-old double-decker bus that used to run in Berlin between 1965 and 1978, offering a much-needed dose of urban relaxation. Permanently parked in an overgrown garden in the heart of the city, owned by Rosmarie Köckenberger, it offers a selection of food from local producers, a selection of drinks and a chill space to indulge in your video game mania, plus a chance to stock up on candy, cigarettes and other convenience store goodies in an area where kiosks are rarer than diamonds!

(photos © Costas Voyatzis for Yatzer.com - http://www.yatzer.com/24hrs-berlin-smart-e-bike)

repensar l'arqueologia urbana

Joan Roca, El País, Quadern, dijous 13 gener 2011, p.8

"Cal debatre l'articulació entre patrimoni històric, 

creació arquitectònica i renovació urbanística"

El vincle de l'arqueologia urbana amb el coneixement del passat clàssic i amb el manteniment i la restauració del patrimoni històric i artístic té les seves arrels a la Roma del set-cents. La novetat al segle XIX, incentivada pel romanticisme, fou la ràpida extensió del concepte de monument i de l'estudi sistemàtic de les obres d'altres èpoques, sobretot medievals, davant la transformació provocada per la revolució fabril.

A Barcelona, la primerenca reflexió setcentista d'Antoni de Capmany sobre els monuments medievals va caure en l'oblit, i quan el 1837 la fam d'espai intramurs va portar a demolir el convent de Santa Caterina, fou la influència francesa —Victor Hugo— la que nodrí les invectives de Pròsper de Bofarull. Però el gran debat es va produir arran de l'obertura de la via Laietana i en el clima intel·lectual del noucentisme. De l'ideal d'un barri gòtic estilitzat, formulat per Rucabado el 1911, a les reflexions de Puig i Cadafalch i als treballs de Rubió i Bellver, Adolf Florensa, Duran i Sanpere i Serra Ràfols es perfila un relat en pedra tan discutible com eficaç, que es materialitza entre els anys vint i els seixanta del segle passat. Enmig d'aquesta trajectòria, l'excavació de Barcino a la plaça del Rei va marcar, als anys trenta, un gran salt endavant de l'arqueologia urbana barcelonina.

mercats de Barcelona a TV3

Mercats, renovar-se per no morir és un documental del programa Sense Ficció de TV3 sobre les reformes dels mercats municipals de Barcelona, que s'han acabat coneixent com el 'model Barcelona' i que es basen en la combinació del comerç de productes frescos en règim de concessió (és a dir, les parades de sempre) amb un autoservei comercial i, en ocasions, amb altres fórmules com la restauració / degustació; tot acompanyat d'una complexa infrastructura soterrada de càrrega i descàrrega, recollida de residus i aparcament.

en el documental es poden contrastar els comentaris dels paradistes abans i després de les reformes, escoltar el punt de vista dels gestors de l'institut de mercats i l'opinió qualificada d'alguns experts, com en Manel Guardia i en Marçal Tarragó, que parlen d'aquest model, de les limitacions per a exportar-lo a altres casos, entenent que es tracta d'una resposta a problemes particulars.



Mercats, renovar-se per no morir es un documental del programa Sense Ficció de TV3 sobre las reformas de los mercados municipales de Barcelona, que se han acabado conociendo como el 'modelo Barcelona' y que se basan en la combinación del comercio de productos frescos en régimen de concesión (es decir, los puestos de siempre) con un autoservicio comercial y, en ocasiones, con otras fórmulas como la restauración / degustación; todo acompañado de una compleja infrastructura en el subsuelo de carga y descarga, recogida de residuos y aparcamiento. 

en el documental se pueden contrastar los comentarios de los vendedores antes y tras las reformas, escuchar el punto de vista de los gestores del instituto de mercados y la opinión cualificada de algunos expertos, como Manel Guardia y Marçal Tarragó, que hablan de este modelo, de las limitaciones para exportarlo a otros casos, entendiendo que se trata de una respuesta a problemas particulares.

recuperando Detroit

esta entrada es un resumen del artículo "Eminem en la estación central" (El País, David Alandete, 7 diciembre 2012).

Detroit, cuna de la discográfica que lanzó la música negra en los sesenta, resurge tras décadas de abandono. Rítmica y automovilística, la sede de la General Motors simboliza su leyenda

"la ciudad de la General Motors [...] representó en su día el auge y caída de la industria automovilística. Hoy, Detroit renace. Han sido años, décadas, de decrepitud; de casas quemadas y saqueadas; de grandes teatros convertidos en aparcamientos; de monumentales edificios abandonados a su suerte. Pero en estos momentos la cuna del fenómeno musical de la música negra agrupado en torno a la discográfica Tamla-Motown y de las grandes automotrices norteamericanas vive un extraordinario renacimiento. Algunos emprendedores, jóvenes idealistas y urbanos, han regresado a la gran urbe a hacerla renacer de sus cenizas. Son pioneros, y este es un momento idóneo para que el viajero pueda ver el inicio de la reconstrucción. Hay ahora en Detroit rincones dignos de grandes capitales del arte y el estilo, y, sobre todo, precios módicos.

ruinas modernas

Ruinas modernas. Una topografía del lucro (Àmbit, 2012) presenta un panorama d'àrees abandonades en els darrers anys a mig urbanitzar o a mig edificar, situades en diversos punts d'Espanya, mostres palpables de l'economia especulativa. Es combinen les imatges contundents i, en ocasions, sarcàstiques de Julia Schulz-Dornburg amb textos de diversos autors i una breu documentació de cadascun dels casos exposats.

La manera com s'han consumit els recursos (inclòs el territori) durant els anys precedents només pot ser comparada amb la profunditat de la crisi que estem vivint. Són els dos braços de la mateixa balança. Si bé no es tracta d'un estudi exhaustiu, els exemples triats poden donar una idea de la magnitud i abast del problema que arrossegarem durant temps, fins que trobem una solució per a cadascun dels casos (enderrocar, reutilitzar, acabar, desurbanitzar...), evitant de caure en la simplificació que suposaria pensar en una sortida única per a tots. Consulta obligada.

..................................................................................................

Ruinas modernas. Una topografía del lucro (Àmbit, 2012) presenta un panorama de áreas abandonadas en los últimos años a medio urbanizar o a medio edificar, situadas en diversos puntos de España, muestras palpables de la economía especulativa. Se combinan las contundentes y, en ocasiones, sarcásticas imágenes de Julia Schulz-Dornburg con textos de diversos autores y una breve documentación de cada uno de los casos expuestos.

El modo en cómo se han consumido los recursos (incluído el territorio) durante estos años precedentes tan sólo puede ser comparado con la profundidad de la crisis que estamos viviendo. Són los dos brazos de la misma balanza. Si bien no se trata de un estudio exhaustivo, los ejemplos seleccionados pueden dar una idea de la magnitud y del alcance del problema que arrastraremos durante tiempo, hasta que demos con una solución para cada uno de ellos (derribar, reutilizar, terminar, desurbanizar...), evitando caer en la simplificación que supondría pensar en una única salida para todos ellos. Consulta obligada.