4 de juliol del 2012

"el mercat, en escac"

("el mercado, en jaque")

9/11/2011. Diari de Sant Cugat. L’any 1911 es va inaugurar el mercat municipal Pere San i un segle després la situació actual i el futur del mercat es veu amb escepticisme pels seus comerciants. L’historiador santcugatenc Domènec Miquel puntualitza que darrerament ha passat “de ser un mercat central a un mercat de barri”; el regidor de Comerç, Josep Romero, explica que en els últims anys s’ha passat de 30 parades a les dotze actuals; i els comerciants creuen que el mercat està “en perill d’extinció”. Una prova que la situació del mercat de Pere San és complicada és el fet que quan es va inaugurar a principis de segle xx hi havia més parades que actualment. “Aquest era un mercat amb molta gent, molta feina i molt moviment”, expliquen comerciants que porten dues i tres generacions amb el seu establiment a Pere San. Lluïsa Girbau, que fa gairebé 4 dècades que obre la parada al mercat, explica que la feina “ha baixat moltíssim” i recorda com els anys 70 i 80 no es parava de treballar. “La clientela ha anat marxant contínuament”, lamenta Cristina Serra, que fa 7 anys que és al mercat. “El futur és poc clar”, assegura Joan Serraboguñà, que porta un quart de segle al mercat, des que va agafar el relleu als seus pares i avis. L’edifici del mercat, de tendència modernista, forma part del catàleg de patrimoni de la ciutat: “Tenim el Monestir, el Celler i després el mercat de Pere San”, explica Romero.

Per què s’ha arribat a aquest punt?
La majoria de comerciants coincideixen en el fet que la vianantització de la plaça de Sant Pere i la impossibilitat per aparcar és un dels motius pels quals el mercat ha perdut molta activitat i dinamisme. En aquest sentit, els comerciants es pregunten qui vindrà al mercat si ha de carregar les bosses pels carrers de Sant Cugat i lamenten que l’Ajuntament “no pensés en el comerç”. Un dels altres motius que al·leguen els venedors per explicar la davallada de l’activitat és la poca inversió que s’ha fet al mercat per renovar-lo i adaptar-lo a nous temps i, en aquest àmbit, apunten directament al govern municipal. “S’ha arribat a aquesta situació per l’Ajuntament i la seva poca inversió en el mercat”, assegura una de les comerciants, que porta 29 anys treballant. Cristina Serra recorda com des del moment en què va entrar al mercat, ara fa 7 anys, cada any es prometien reformes que no arribaven mai: “Fa anys que l’Ajuntament s’hagués hagut d’involucrar”. Àgueda Pareja, amb 37 anys d’experiència a Pere San, esgrimeix que l’edifici és municipal i, per tant, és el consistori l’encarregat de remodelar l’edifici. “L’Ajuntament no s’ha mullat prou”, conclou Girbau. Per la seva banda, el regidor de Comerç atribueix a l’augment de la competència i a la falta de relleu generacional dels comerciants el descens de l’activitat comercial al mercat. Arribats a aquest punt, tots els comerciants creuen que una neteja de cara és indispensable per seguir mantenint el mercat: “Sempre que hi ha hagut reformes, s’ha provocat més activitat i han vingut més clients”, recorda Serraboguñà. “Amb una remodelació, el mercat milloraria molt, seria més còmode i agradable”, explica Lluïsa Girbau. Els propis comerciants serien els encarregats d’assumir tot el cost de les obres, que pujarien a uns 1,5 milions d’euros aproximadament; tot i que Josep Romero explica que si els venedors costegen la remodelació, se’ls faria un descompte molt important dels cànons de lloguer anual que paguen. L’ any 2009 ja es va remodelar l’exterior del mercat amb diners del Fons Estatal d’Inversió Local que va promoure el Govern Zapatero. Les actuacions van consistir en reparar la coberta, rehabilitar les façanes, endreçar les línies dels serveis i remodelar els accessos des dels carrers d’Endavallada i d’Enric Granados.


Projecte de l’Ajuntament
El regidor de Comerç assegura que des de l’Ajuntament es té la ferma voluntat de recuperar l’activitat comercial del mercat i que es té l’objectiu de dinamitzar-lo. “És un edifici emblemàtic i cal que sigui el referent de la zona”, explica Romero. És per això que el consistori ja duu al cap diferents opcions per aconseguir la dinamització del mercat i seran els comerciants els que decidiran quina alternativa consideren més positiva. La preferencial és una reformulació important del mercat, que passaria per oferir un valor afegit a les diferents parades. En primer lloc, Romero creu que seria convenient eliminar les parades més petites i fer-ne únicament de grans, agrupant comerciants i productes del mateix estil. A més, aposta perquè les parades ofereixin més serveis i destaca que seria positiu que combinessin la venda amb la degustació i serveis de restauració. A més, també creu que és indispensable que el mercat obrís a les tardes, i no només als matins com fa actualment. Josep Romero explica que són els comerciants que s’han de posar d’acord si accepten aquestes idees i s’agrupen per fer parades més grans i oferir àpats. Si aquesta proposta no pot tirar endavant, el responsable de Comerç de l’Ajuntament no tanca la porta a combinar les parades del mercat amb noves botigues de roba, complements, un supermercat..., amb l’objectiu final de tornar a dinamitzar l’edifici i la zona.

La història del mercat a Sant Cugat
La plaça de Sant Pere ja s’omplia de comerciants i compradors al segle xii amb un mercat setmanal a l’aire lliure on els arcs que hi ha a la plaça servien d’aixopluc. Domènec Miquel explica que a finals del segle xix comencen a venir més estiuejants a Sant Cugat que demanen un mercat més higiènic i estable i és per això que es comença a pensar en construir un nou mercat. Llavors, l’any 1910, l’arquitecte Ferran Cels tenia un projecte per construir l’ajuntament on hi ha avui el mercat de Pere San i abans hi havia les ruïnes d’una església. Finalment, decideixen construir-hi un mercat ja que oferia un servei més públic i l’any 1911 ja va entrar en funcionament amb una nau. El 1917, s’hi instal·la la primera cambra frigorífica i l’any 1921 es construeixen els porxos de davant el mercat, on s’hi van col·locar inicialment les peixateries. El 1926 es construeix la segona nau. Segons Miquel, els anys 60 el mercat arriba a la seva màxima esplendor i lamenta que a partir de llavors s’ha renovat poc l’edifici. Per a l’historiador, la vianantització de la plaça i l’entrada en funcionament del mercat de Torreblanca han estat dos factors claus que han provocat “l’entrada en crisi del mercat de Pere San”. “El futur del mercat depèn de la voluntat municipal per donar-li més vida”, conclou Domènec Miquel.
................................................................................................

En 1911 se inauguró el mercado municipal de Pere San y un siglo después la situación actual y el futuro del mercado se ve con escepticismo por sus comerciantes. El historiador local Domènec Miquel puntualiza que últimamente ha pasado “de ser un mercado central a un mercado de barrio”; el regidor de Comercio, Josep Romero, explica que en los últimos años se ha pasado de 30 paradas a las doce actuales; y los comerciantes creen que el mercado está “en peligro de extinción”. Una prueba de que la situación del mercado de Pere San es complicada es el hecho que cuando se inauguró a principios de siglo xx había más paradas que actualmente. “Este era un mercado con mucha gente, mucho trabajo y mucho movimiento”, explican comerciantes que llevan dos y tres generaciones con su establecimiento a Pere San. Lluïsa Girbau, que hace casi 4 décadas que abrió la parada en el mercado, explica que el “trabajo se ha reducido muchísimo” y recuerda que en los años 70 y 80 no se paraba de trabajar. “La clientela ha ido desapareciendo continuamente”, lamenta Cristina Serra, que hace 7 años que está en el mercado. “El futuro es poco claro”, asegura Joan Serraboguñà, que lleva un cuarto de siglo en el mercado, desde que cogió el relevo a sus padres y abuelos. El edificio del mercado, de tendencia modernista, forma parte del catálogo de patrimonio de la ciudad: “Tenemos el Monasterio, la Bodega cooperativa y el mercado de Pere San”, explica Romero.

¿Por qué se ha llegado a este punto? 
La mayoría de comerciantes coinciden en el hecho de que la peatonalización de la plaza de Sant Pere y la imposibilidad por aparcar es uno de los motivos por los cuales el mercado ha perdido mucha actividad y dinamismo. En este sentido, los comerciantes se preguntan quienes vendrán al mercado si deben cargar con las bolsas por las calles de Sant Cugat y lamentan que el Ayuntamiento “no pensase en el comercio”. Uno de los otros motivos que alegan los vendedores para explicar el descenso de la actividad es la poca inversión que se ha hecho en el mercado para renovarlo y adaptarlo a los nuevos tiempos y, en este ámbito, apuntan directamente al gobierno municipal. “Se ha llegado a esta situación por el Ayuntamiento y su poca inversión en el mercado”, asegura una de las comerciantes, que lleva 29 años trabajando. Cristina Serra recuerda como desde el momento en que entró en el mercado, hace 7 años, cada año se prometían reformas que no llegaban nunca: “Hace años que el Ayuntamiento debería haberse involucrado”. Àgueda Pareja, con 37 años de experiencia a Pere San, esgrime que el edificio es municipal y, por lo tanto, el consistorio es el encargado de remodelarlo. “El Ayuntamiento no se ha mojado lo suficiente”, concluye Girbau. Por su parte, el regidor de Comercio atribuye al aumento de la competencia y a la falta de relevo generacional de los comerciantes el descenso de la actividad comercial en el mercado. Llegados a este punto, todos los comerciantes creen que una limpieza de cara es indispensable para seguir manteniendo el mercado: “Siempre que ha habido reformas, se ha provocado más actividad y han venido más clientes”, recuerda Serraboguñà. “Con una remodelación, el mercado mejoraría mucho, sería más cómodo y agradable”, explica Lluïsa Girbau. Los propios comerciantes serian los encargados de asumir todo el coste de las obras, que se elevarían a unos 1,5 millones de euros aproximadamente; si bien Josep Romero explica que si los vendedores costeasen la remodelación, tendrían un descuento muy importante en los cánones de alquiler anual que pagan. En 2009 ya se remodeló el exterior del mercado con dinero del Fondo Estatal de Inversión Local que promovió el Gobierno Zapatero. Las actuaciones consistieron al reparar la cubierta, rehabilitar las fachadas, asear las líneas de los servicios y remodelar los accesos desde las calles de Endavallada y de Enric Granados.

Proyecto del Ayuntamiento 
El regidor de Comercio asegura que desde el Ayuntamiento se mantiene la firme voluntad de recuperar la actividad comercial del mercado y que se persigue el objetivo de dinamizarlo. “Es un edificio emblemático y hace falta que sea el referente de la zona”, explica Romero. Es por ello que el consistorio ya está valorando diferentes opciones para conseguir la dinamización del mercado y serán los comerciantes los que decidan qué alternativa consideran más positiva. La preferente es una reformulación a fondo del mercado, que pasaría por ofrecer un valor añadido a los diferentes puestos. En primer lugar, Romero cree que sería conveniente eliminar los puestos más pequeños en favor de los mayores, agrupando comerciantes y productos afines. Además, apuesta por puestos que ofrezcan más servicios y destaca que sería positivo combinar la venta con la degustación y servicios de restauración. Además, también cree que es indispensable que el mercado abriese por las tardes, y no sólo por las mañanas como hace actualmente. Josep Romero explica que son los comerciantes quienes deben ponerse de acuerdo para aceptar estas ideas, agruparse en puestos mayores y ofrecer servicios de restauración. Si esta propuesta no prospera, el responsable de Comercio del Ayuntamiento no descarta combinar los puestos del mercado con nuevas tiendas de ropa, complementos, un supermercado..., con el objetivo final de volver a dinamizar el edificio y la zona.

La historia del mercado en Sant Cugat
La plaza de Sant Pere ya se llenaba de comerciantes y compradores en el siglo XII con un mercado semanal al aire libre donde los soportales de la plaza servían de resguardo. Domènec Miquel explica que a finales del siglo XIX empiezan a llegar más veraneantes a Sant Cugat, que piden un mercado más higiénico y estable y, por ello se empieza a pensar en construir un nuevo edificio. Entonces, en 1910, el arquitecto Ferran Cels tenía un proyecto para construir el Ayuntamiento en el emplazamiento del mercado de Pere San, donde antes se levantaba una iglesia. Finalmente, se decide construir un mercado, puesto que ofrecía un servicio más público y en 1911 ya entra en funcionamiento con una primera nave. En 1917, se instala la primera cámara frigorífica y en 1921 se construyen los soportales frente al mercado, donde inicialmente se colocaron las pescaderías. En 1926 se construye la segunda nave. Según Miquel, en los años 60 el mercado llega a su máximo esplendor y lamenta que a partir de entonces el edificio se ha renovado poco. Para el historiador, la peatonalización de la plaza y la entrada en funcionamiento del mercado de Torreblanca han sido dos factores claves que han provocado “la entrada en crisis del mercado de Pere San”. “El futuro del mercado depende de la voluntad municipal de darle más vida”, concluye Domènec Miquel.

2 comentaris:

  1. Realment, es tracta d'una gestió complicada, ja que tant l'explotació dels comerços com el benefici que se n'extreu són de caire privat (els propis comerciants) alhora que públic (la titularitat municipal de l'edifici)!

    Per tant, si els comerços no trobessin una solució que englobés la majoria de les opinions, en tant que fós en bona part profitosa per a tots, l'Ajuntament hauria de prendre part.

    És ben clar que l'entorn del propi mercat ja ha estat habilitat per a l'activitat de mercat, ja que els carrers varen entrar en el programa de vianantització que el consistori va dur a terme fa uns anys. Ara bé, caldria també realitzar un "zoom in" i analitzar si la disposició actual del mercat -sigui per la configuració i el tamany de les parades o els usos en planta baixa i -1- és l'òptima per tal de funcionar, no només com a espai urbà, sino com a edifici pròpiament.

    I entenc que és aquí on comença la nostra funció, de replantejar aquesta qüestió!

    ResponElimina
    Respostes
    1. doncs si Pau. però a més de les qüestions de titularitat, n'hi ha una de servei públic i una altra d'oportunitat (de la possibilitat de revitalitzar el mercat i que aquesta operació serveixi per fer el mateix amb l'entorn. això és el que es plantejarà.

      Elimina