reHabitar és una paraula absent del diccionari. en altres llengües –com el portuguès (reabitar) o l’anglès (reinhabit)– hi té una entrada amb el significat genèric de ‘tornar a habitar’, ‘habitar de nou’. en el context d’un projecte de recerca, encara avui en actiu, hem donat al terme una definició més precisa que té a veure amb la manera en com es produeix aquest ‘tornar a habitar’.
podríem definir reHabitar com “habitar de nou. reformar el mode d’ús, detectant els conflictes i aprofitant el potencial de la casa, el carrer i la ciutat, en tant que oportunitats”.
reHabitar posa l’accent en l’acció més que en l’objecte. allò que es reforma no és tant l’arquitectura, com la manera d’utilitzar-la. és una acció que va adreçada al subjecte i la seva opinió sobre l’arquitectura i la ciutat. el subjecte es relaciona amb el món habitant i aquest vincle amb l’entorn demana ser interpretat com una crítica no escrita, que ens ha de permetre detectar quan té lloc de manera fluïda i quan es produeixen conflictes als que cal posar atenció.
és llavors quan els conflictes tenen la capacitat de suscitar respostes que condueixin a una proposta de transformació de l’entorn habitat (des de l’escala de la casa fins a la ciutat). en aquestes circumstàncies, l’entorn pot ser observat com un conjunt d’oportunitats que cal saber aprofitar per a generar noves solucions a partir del material existent. fent un símil culinari, es pot dir que aprofitar no és tornar a presentar a taula les sobres de l’àpat anterior, sinó ser capaços d’elaborar un nou plat amb aquest material i l’ajut d’altres ingredients.
reHabitar precisa una determinada actitud davant l’entorn, que permeti treure profit dels atributs i particularitats dels edificis i dels espais urbans existents, descobrint el seu potencial de transformació, de manera que el resultat sigui una millora respecte la situació inicial. en altres paraules, el nou programa encaixa en l’edifici reformat millor que en un edifici de nova planta, pensat específicament per a aquell ús, ja que les qualitats de l’edifici existent són difícilment reproduïbles.
en darrera instància, es tracta de concebre una habitabilitat diferent que incideixi sobre la noció de confort, gestioni adequadament les limitacions de la construcció existent i permeti qüestionar certs aspectes de la normativa, pensats sobre tot per a l’obra nova i en els que una operació d’aquesta naturalesa hi pot tenir dificultats per a encaixar.
amb aquest plantejament polièdric, un projecte d’investigació com aquest té la capacitat de nodrir la docència i, en funció dels resultats obtinguts, aquesta pot tornar a alimentar la pròpia recerca.
..............................................................................................
