10 de gener del 2016

l'urbanisme del mentrestant

Diego Sáez Ujaque, arquitecte
El Periódico de Catalunya, 7 gener 2016

En relació a l'article 'Adéu aparcament' sobre un solar desocupat situat entre els carrers de Numància, Anglesola i Joan Gamper a Barcelona, aprofito l'avinentesa per denunciar un cas similar al solar buit de l'antiga fàbrica de Can Fábregas i de Caralt, a Mataró. En el cas de Mataró, sembla evident que, després de gairebé 10 anys des de la descatalogació de la nau principal (aprovada al Ple de novembre de 2006) per a la implantació d'un Corte Inglés --havia de fer de Locomotora Comercial que equilibrés el desajust comercial produït arrel de la inauguració del Mataró Park (juny del 2000)-- caldria pensar un urbanisme transitori per a aquest espai.

El solar afectat pel pla Europa-Anglesola, sense cotxes (El Periódico, 5 gener 2016).

En aquest sentit considero oportú recuperar del seminari 'Innovació social i polítiques urbanes' que es va celebrar els passats 13 i 14 d'octubre a la CUIMPB-Ernest Lluch i que, sota la direcció del professor Joan Subirats, explorava només formes de dinamització i governança de la ciutat. Així, en relació al tema que ens ocupa, cal destacar les propostes del professor Francesc Magrinyà amb el títol 'Usos cívics dels espais buits: l'urbanisme del mentrestant', que presentava diversos mecanismes i procediments per posar en funcionament espais buits ' edificats o no ' de les ciutats.

En aquest marc, s'hi van identificar un ventall ampli de propostes; des d'opcions d'autogestió veïnal, fins a la convocatòria de concursos públics per a la presentació de propostes d'ordenació i de gestió, passant per alternatives mixtes de col·laboració entre el suport institucional i l'assessorament especialitzat extern. Així, i recollint els amplis estudis realitzats sobre la rellevància d'aquest solar per la seva dimensió, localització i comunicació, a escala local però també supramunicipal, és urgent i necessari posar-lo en funcionament.

10.000m² i 400 metres de façana, la meitat sobre vies principals, tenen un gran potencial d'ús, encara que sigui temporal, sense perjudici del que finalment s'hi acabi edificant, desenvolupant, produint o, simplement, alliberant. A tall d'exemple, i més enllà de la valoració de la proposta definitiva, és remarcable el cas del projecte de reordenació de la Plaça de les Glòries de Barcelona que preveu situacions transitòries, adaptades a les fases d'execució de les obres, per a la que s'ha proposat una ordenació del mentrestant.

A nivell conceptual, des de la perspectiva de la Resiliència i la Panarquia (Gunderson & Holling, 2003) l'existència prolongada de solars buits a les ciutats es pot considerar una anomalia en el procés lògic de creixement/regeneració/reutilització de la ciutat, que és, alhora, origen i conseqüència d'altres dinàmiques a diferents escales temporals i espacials, en altres dimensions com la del planejament urbanístic i els moviments socials.

Per tot això, tant en el cas de Mataró com el de Barcelona, caldrà un esforç tots els agents implicats a fer possible que la ciutat pugui utilitzar, si més no de forma provisional, aquests espais buits.

....................................................................................................................................
(Gunderson, Lance H.; Holling, C. S. (Eds.). Panarchy: Understanding Transformations in Human and Natural Systems. Washington DC, Island Press, 2002)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada