13 de setembre del 2013

com poden ser aprofitats els edificis abandonats?

extracte de:
rehabitar [8]: abandono y oportunidad
X. Monteys; M. Mària; P. Fuertes; A. Puigjaner; R. Sauquet; 
C. Marcos; E. Callís; C. Fernández
Ministerio de Fomento, Madrid, 2011


(imatges de http://designtaxi.com)

És difícil establir una estadística clara d'edificis en desús, tret que es tracti d'una situació especialment rellevant, com la qual viu l'àrea metropolitana de Barcelona, amb un 14% dels edificis d'oficines buits el 2011, la qual cosa equival a uns 820.000 metres quadrats (1). És també el cas de Lisboa, amb uns 4.000 immobles d'habitatge abandonats –més d'un 7%– resultat d'una disminució significativa de la seva població (2).

En moltes altres situacions, es tracta d'equipaments desmantellats; edificis d'oficines, hotels o centres sanitaris obsolets; estructures agrícoles abandonades; presons, construccions escolars i religioses tancades; instal·lacions militars traslladades; infraestructures per al transport o antigues fàbriques i magatzems engolits pel creixement urbà sobre els quals no sempre es disposa de xifres absolutes. 


Algunes xarxes socials i llocs web veuen en ells paisatges postindustrials que es presten a ser retratats en la seva desolació, la qual cosa permet fer-se una idea de la quantitat i varietat d'edificis que es troben en aquesta mateixa situació (3). No obstant això, el nostre punt de vista està canviant i comencem a observar aquests casos com a oportunitats. D'entre tots aquests edificis, la ciutat recupera una part per instal·lar nous equipaments, amb usos majoritàriament culturals. 

En casos concrets, l'administració desenvolupa fins i tot programes a mesura de la singularitat de l'edifici, com succeeix a Madrid amb l'antiga nau Boetticher, en la qual actualment es construeix un centre de noves tecnologies TIC o, anteriorment, amb l'Escorxador municipal, reconvertit en un espai per a la creació artística contemporània (2008), a imatge de molts altres complexos industrials en tota Europa. En aquests casos, la disponibilitat és el desencadenant del procés. 


A la vista d'aquests i altres exemples, pot argumentar-se una certa cultura de l'aprofitament que vincula la necessitat de nous equipaments amb l'existència d'edificis en desús i d'interès arquitectònic o històric, normalment inclosos en el catàleg del patrimoni. No obstant això, també pot interpretar-se com una evidència de l'escassetat d'altres programes diferents a l'equipament i de la falta d'iniciatives per a reutilitzar els edificis comuns que no formen part del conjunt de béns protegits. Només quan es compleixin ambdues condicions tindrà ple sentit parlar d'una cultura de l'aprofitament
........................................................................................................

¿Cómo aprovechar los edificios abandonados?

Es difícil establecer una estadística clara de edificios en desuso, a no ser que se trate de una situación especialmente relevante, como la que vive el área metropolitana de Barcelona, con un 14% de los edificios de oficinas vacíos en 2011, lo que equivale a unos 820.000 metros cuadrados (1). Es también el caso de Lisboa, con unos 4.000 inmuebles de vivienda abandonados –más de un 7%– resultado de una disminución significativa de su población (2). 


(imágenes de http://designtaxi.com)

En otras muchas situaciones, se trata de equipamientos desmantelados; edificios de oficinas, hoteles o centros sanitarios obsoletos; estructuras agrícolas abandonadas; cárceles, construcciones escolares y religiosas cerradas; instalaciones militares trasladadas; infraestructuras para el transporte o antiguas fábricas y almacenes engullidos por el crecimiento urbano sobre los que no siempre se dispone de cifras absolutas. 

Algunas redes sociales y sitios web ven en ellos paisajes postindustriales que se prestan a ser retratados en su desolación, lo que permite hacerse una idea de la cantidad y variedad de edificios que se encuentran en esa misma situación (3). Sin embargo, nuestro punto de vista está cambiando y comenzamos a observar estos casos como oportunidades. De entre todos estos edificios, la ciudad recupera una parte para instalar nuevos equipamientos, con usos mayoritariamente culturales. 


En casos concretos, la administración desarrolla incluso programas a medida de la singularidad del edificio, como sucede en Madrid con la antigua nave Boetticher, en la que actualmente se construye un centro de nuevas tecnologías TIC o, anteriormente, con el Matadero municipal, reconvertido en un espacio para la creación artística contemporánea (2008), a imagen de otros muchos complejos industriales en toda Europa. En estos casos, la disponibilidad es el desencadenante del proceso. 

A la vista de estos y otros ejemplos, puede argumentarse una cierta cultura del aprovechamiento que vincula la necesidad de nuevos equipamientos con la existencia de edificios en desuso y de interés arquitectónico o histórico, normalmente incluidos en el catálogo del patrimonio. Sin embargo, también puede interpretarse como una evidencia de la escasez de otros programas distintos al equipamiento y de la falta de iniciativas para reutilitzar los edificios comunes que no forman parte del conjunto de bienes protegidos. Sólo cuando se cumplan ambas condiciones tendrá pleno sentido hablar de una cultura del aprovechamiento.





NOTAS:
(1). Pellicer, L.: “Barcelona acumula más de 820.000 metros cuadrados de oficinas vacías”. El País, 19 de enero de 2011.
(2). Datos de 2008, publicados en Relea, F.: “Lisboa, la capital del vacío”. El País, 1 de agosto de 2010.
(3). Sitios como www.abandonalia.blogspot.com en España o www.telefunker.be en el ámbito europeo.

2 comentaris:

  1. Recomanació: documental als cinemes girona.
    Un viatge explorant la bellesa i la transformació dels llocs abandonats a Europa.
    ¿ABANDONADO?

    http://www.cinemesgirona.cat/projeccions/%C2%BFabandonado-18-25-de-setmebre-i-2-i-9-doctubre/

    ResponElimina
  2. gràcies Juanmi; no el coneixia.

    aquest és un camp d'actuació on els fotògrafs, i altres artistes, aprofiten la desolació com a material de treball amb molt bons resultats i on l'arquitecte ha d'aprendre a portar la iniciativa i proposar des de què fer i com fer-ho, fins a qui pot interessar la intervenció. gens fàcil però molt atractiu.
    pere

    ResponElimina