8 de juliol de 2015

un final per al taller PTEe


Aquesta ha estat la 12a i última edició del taller a l'escola d'arquitectura del Vallès. Els continguts, la ideologia i la metodologia que ha desenvolupat un equip humà de professors i estudiants deixen pas a altres propostes. Han estat 6 anys intensos amb un canvi de nom –i de pla d'estudis– inclòs: hem passat de ser el TAP D a ser el taller PTEe, però durant aquest període de temps, hem potenciat i millorat curs rere curs una forma d'acostar-se a l'arquitectura; un punt de vista concret sobre els objectius, abast i naturalesa de l'arquitectura.

Nosaltres hem après molt pel camí. Els professors que han format aquest equip han estat molts, i no ens agradaria deixar d'anomenar-ne cap. Per ordre alfabètic som Raimon Farré, Pere Fuertes, Carles Jaén, Andrés Martínez, Ignacio Martínez, Antoni Paricio, Josep Pratdesaba, Jaime Prous, Núria Sabaté, Ramon Sastre, Roger Sauquet, Víctor Seguí i Roger Tudó, així com els becaris Anna Assamà i Fran Dinarès. Només esperem que els aproximadament sis-cents estudiants que hi han passat hagin pogut aprendre amb les mateixes ganes.

L'ensenyament a les escoles d'arquitectura i, sobre tot, l'ensenyament en els tallers es pot definir com la interacció de diversos fronts paral·lels i de la mateixa importància: l'aprenentatge dels professors, l'auto-aprenentatge i l'aprenentatge dels altres estudiants que es troben resolent el mateix problema, amb velocitats, plantejaments i capacitats diverses. El taller ha tendit a potenciar tots tres fronts; en especial aquest aprenentatge dels altres i amb els altres que no sorgeix de manera espontània, fomentant la discussió a classe i la crítica constructiva en obert a l'escola i fora de l'escola, gràcies a la plataforma Basecamp. En aquest context, el blog condicions temporals ha volgut tenir un paper de construcció d'un imaginari crític de referents, problemes i processos que avancessin complementàriament al curs i com a alternativa viable a les publicacions tradicionals.

També els casos sobre els que hem treballat han sofert una evolució cap a una delimitació més àmplia del problema que cal resoldre. D'una banda, incidint en la programació i la gestió del temps com a eina bàsica que permet rehabitar les arquitectures existents. D'altra banda, identificant l'escala adequada de la proposta; la dimensió urbana que permet prendre les decisions adequades; que permet identificar i plantejar el problema i abordar les incerteses amb criteris de sinèrgia, eficàcia i economia d'escala.

Ens sembla que el projecte d'arquitectura d'avui –i la formació de l'arquitecte– no poden ignorar que, en pocs anys, hem passat de generar forma a generar processos. I el taller ha apostat decididament per aquesta via, amb les limitacions i esculls imprevistos que hem anat salvant pel camí. Esperem que algú agafi el testimoni i millori una fórmula que continua sent vigent.

Moltes gràcies a tothom que hi ha contribuït!
L'equip del taller


6 comentaris:

  1. No tinc prou coneixement per valorar si es una bona etapa (tot i que tinc la meva opinió) però una persona que s'enorgulleix de la feina feta amb els seus companys i dels seus alumnes i no s'amaga de la dificultat que comporta, es digne d'admirar. Tant de bo es compleixi el principi de Peter i el que ha d'arribar sigui millor.

    Per una major comunicació i transparència del que fem. Més comunicació.

    ResponElimina
  2. gràcies Alex, la veritat és que m'hagués agradat que passessis pel taller per comprovar-ho tu mateix. el punt de vista d'una persona formada i amb opinió és molt valuós en una feina que volem fer entre tots; i no ho dic per dir. una abraçada. Pere

    ResponElimina
  3. Pere, entiendo que el taller de proyectos ha llegado al final de su recorrido. Siempre resulta sugerente empezar una etapa nueva, pero tambien sabe un poquito mal terminar la anterior. He ido siguiendo el blog desde Madrid (últimamente con una cierta distancia,en general, con las redes sociales) y lo considero como una aproximación muy vital a la arqutiectura (y seguramente a más cosas - o a una visión de la arquitectura más amplia, en cualquier caso). Creo que ya había comentado lo que me gustaron las exposiciones que hicísteis en Nuevos Ministerios. Entonces ya fueron un aliciente. Creo que este blog ha sabido dar continuidad a "Rehabitar" y ahora me sabría mal que desapareciese. ¿Será así? Lo digo porque en el tiempo que tardado en escribir este comentario ya ha aparecido otro post... Bueno, espero que tenga todavía una larga vida por delante. Un abrazo. Laura

    ResponElimina
    Respostes
    1. Laura, gracias por los comentarios. Respecto al blog, la verdad es que tengo dudas sobre su continuidad. desde luego, ya no será el blog del taller PTEe, que tendrá nuevo equipo, pero coincido en que sería una lástima. Gracias de nuevo

      Elimina
  4. Pere, gràcies a tots vosaltres, docents i companys de taller, que heu influït de manera significativa en la manera d'entendre una manera de fer arquitectura avui dia.

    considero que el taller ha esdevingut un punt de trobada d'allò més complert, i si hagués d'experimentar un "regreso al futuro", per la meva part, no en tinc cap dubte que tornaria a escollir l'experiència. per descomptat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. moltes gràcies Pau! penso que el taller s'ha fet sobre la capacitat dels estudiants d'acceptar aquest repte. una part de l'equip començarem una aventura a Bases 2. espero que podem establir un ambient comparable. Fins aviat

      Elimina