Kjosk

Markgrafendamm 24c, 10245 Berlin

A mobile convenience store armed with farm-fresh produce and plenty of smiles, Kjosk operates out of a 50-year-old double-decker bus that used to run in Berlin between 1965 and 1978, offering a much-needed dose of urban relaxation. Permanently parked in an overgrown garden in the heart of the city, owned by Rosmarie Köckenberger, it offers a selection of food from local producers, a selection of drinks and a chill space to indulge in your video game mania, plus a chance to stock up on candy, cigarettes and other convenience store goodies in an area where kiosks are rarer than diamonds!

(photos © Costas Voyatzis for Yatzer.com - http://www.yatzer.com/24hrs-berlin-smart-e-bike)

repensar l'arqueologia urbana

Joan Roca, El País, Quadern, dijous 13 gener 2011, p.8

"Cal debatre l'articulació entre patrimoni històric, 

creació arquitectònica i renovació urbanística"

El vincle de l'arqueologia urbana amb el coneixement del passat clàssic i amb el manteniment i la restauració del patrimoni històric i artístic té les seves arrels a la Roma del set-cents. La novetat al segle XIX, incentivada pel romanticisme, fou la ràpida extensió del concepte de monument i de l'estudi sistemàtic de les obres d'altres èpoques, sobretot medievals, davant la transformació provocada per la revolució fabril.

A Barcelona, la primerenca reflexió setcentista d'Antoni de Capmany sobre els monuments medievals va caure en l'oblit, i quan el 1837 la fam d'espai intramurs va portar a demolir el convent de Santa Caterina, fou la influència francesa —Victor Hugo— la que nodrí les invectives de Pròsper de Bofarull. Però el gran debat es va produir arran de l'obertura de la via Laietana i en el clima intel·lectual del noucentisme. De l'ideal d'un barri gòtic estilitzat, formulat per Rucabado el 1911, a les reflexions de Puig i Cadafalch i als treballs de Rubió i Bellver, Adolf Florensa, Duran i Sanpere i Serra Ràfols es perfila un relat en pedra tan discutible com eficaç, que es materialitza entre els anys vint i els seixanta del segle passat. Enmig d'aquesta trajectòria, l'excavació de Barcino a la plaça del Rei va marcar, als anys trenta, un gran salt endavant de l'arqueologia urbana barcelonina.

mercats de Barcelona a TV3

Mercats, renovar-se per no morir és un documental del programa Sense Ficció de TV3 sobre les reformes dels mercats municipals de Barcelona, que s'han acabat coneixent com el 'model Barcelona' i que es basen en la combinació del comerç de productes frescos en règim de concessió (és a dir, les parades de sempre) amb un autoservei comercial i, en ocasions, amb altres fórmules com la restauració / degustació; tot acompanyat d'una complexa infrastructura soterrada de càrrega i descàrrega, recollida de residus i aparcament.

en el documental es poden contrastar els comentaris dels paradistes abans i després de les reformes, escoltar el punt de vista dels gestors de l'institut de mercats i l'opinió qualificada d'alguns experts, com en Manel Guardia i en Marçal Tarragó, que parlen d'aquest model, de les limitacions per a exportar-lo a altres casos, entenent que es tracta d'una resposta a problemes particulars.



Mercats, renovar-se per no morir es un documental del programa Sense Ficció de TV3 sobre las reformas de los mercados municipales de Barcelona, que se han acabado conociendo como el 'modelo Barcelona' y que se basan en la combinación del comercio de productos frescos en régimen de concesión (es decir, los puestos de siempre) con un autoservicio comercial y, en ocasiones, con otras fórmulas como la restauración / degustación; todo acompañado de una compleja infrastructura en el subsuelo de carga y descarga, recogida de residuos y aparcamiento. 

en el documental se pueden contrastar los comentarios de los vendedores antes y tras las reformas, escuchar el punto de vista de los gestores del instituto de mercados y la opinión cualificada de algunos expertos, como Manel Guardia y Marçal Tarragó, que hablan de este modelo, de las limitaciones para exportarlo a otros casos, entendiendo que se trata de una respuesta a problemas particulares.

recuperando Detroit

esta entrada es un resumen del artículo "Eminem en la estación central" (El País, David Alandete, 7 diciembre 2012).

Detroit, cuna de la discográfica que lanzó la música negra en los sesenta, resurge tras décadas de abandono. Rítmica y automovilística, la sede de la General Motors simboliza su leyenda

"la ciudad de la General Motors [...] representó en su día el auge y caída de la industria automovilística. Hoy, Detroit renace. Han sido años, décadas, de decrepitud; de casas quemadas y saqueadas; de grandes teatros convertidos en aparcamientos; de monumentales edificios abandonados a su suerte. Pero en estos momentos la cuna del fenómeno musical de la música negra agrupado en torno a la discográfica Tamla-Motown y de las grandes automotrices norteamericanas vive un extraordinario renacimiento. Algunos emprendedores, jóvenes idealistas y urbanos, han regresado a la gran urbe a hacerla renacer de sus cenizas. Son pioneros, y este es un momento idóneo para que el viajero pueda ver el inicio de la reconstrucción. Hay ahora en Detroit rincones dignos de grandes capitales del arte y el estilo, y, sobre todo, precios módicos.

ruinas modernas

Ruinas modernas. Una topografía del lucro (Àmbit, 2012) presenta un panorama d'àrees abandonades en els darrers anys a mig urbanitzar o a mig edificar, situades en diversos punts d'Espanya, mostres palpables de l'economia especulativa. Es combinen les imatges contundents i, en ocasions, sarcàstiques de Julia Schulz-Dornburg amb textos de diversos autors i una breu documentació de cadascun dels casos exposats.

La manera com s'han consumit els recursos (inclòs el territori) durant els anys precedents només pot ser comparada amb la profunditat de la crisi que estem vivint. Són els dos braços de la mateixa balança. Si bé no es tracta d'un estudi exhaustiu, els exemples triats poden donar una idea de la magnitud i abast del problema que arrossegarem durant temps, fins que trobem una solució per a cadascun dels casos (enderrocar, reutilitzar, acabar, desurbanitzar...), evitant de caure en la simplificació que suposaria pensar en una sortida única per a tots. Consulta obligada.

..................................................................................................

Ruinas modernas. Una topografía del lucro (Àmbit, 2012) presenta un panorama de áreas abandonadas en los últimos años a medio urbanizar o a medio edificar, situadas en diversos puntos de España, muestras palpables de la economía especulativa. Se combinan las contundentes y, en ocasiones, sarcásticas imágenes de Julia Schulz-Dornburg con textos de diversos autores y una breve documentación de cada uno de los casos expuestos.

El modo en cómo se han consumido los recursos (incluído el territorio) durante estos años precedentes tan sólo puede ser comparado con la profundidad de la crisis que estamos viviendo. Són los dos brazos de la misma balanza. Si bien no se trata de un estudio exhaustivo, los ejemplos seleccionados pueden dar una idea de la magnitud y del alcance del problema que arrastraremos durante tiempo, hasta que demos con una solución para cada uno de ellos (derribar, reutilizar, terminar, desurbanizar...), evitando caer en la simplificación que supondría pensar en una única salida para todos ellos. Consulta obligada.

aproximacions

ahir es va presentar el número 1 de la revista aproximacions. es tracta d'un fanzine editat i realitzat per un col·lectiu de professionals des de Barcelona que canvia el discurs purament reflexiu per les accions/propostes concretes.

aquest primer número està dedicat a la transformació de l'espai públic a partir de l'ús dels CONS. prometen un segon núm. amb el títol DES-PAVIMENTAR.

és molt important que, des de diversos àmbits, amb llenguatges i mitjans també diversos, es posin de manifest propostes que van en una mateixa direcció: incrementar i flexibilitzar l'ús del carrer a partir de 'reformes' cost-zero com tallar la circulació en determinats moments, tal i com en el seu moment va reivindicar el projecte rehabitar, a partir d'algunes experiències prèvies.
...............................................................................

ayer se presentó el número 1 de la revista aproximacions. se trata de un fanzine editado y realizado por un colectivo de profesionales desde Barcelona que cambia el discurso puramente reflexivo por las acciones/propuestas concretas.

este primer número está dedicado a la transformación del espacio público a partir del uso de CONOS. prometen un segundo número con el título DES-PAVIMENTAR.

es muy importante que, desde varios ámbitos, con lenguajes y medios también diversos, se pongan de manifiesto propuestas que van en una misma dirección: incrementar y flexibilizar el uso de la calle a partir de 'reformas' coste-cero como cortar la circulación en determinados momentos, tal y como en su día hizo notar el proyecto rehabitar, a partir de algunas experiencias previas.

carretons al mercat de Sant Antoni

carros en el mercado de Sant Antoni  /

encara avui, cada diumenge, els comerciants de llibres del mercat dominical de Sant Antoni munten les seves parades amb el material que contenen uns carretons molt rudimentaris i pesants que desplacen sobre rodes des d'un magatzem proper. més pròpiament, s'hauria de dir que els carretons constitueixen el material de la parada.

en la seva nova ubicació provisional -interrompent la circulació del carrer d'Urgell, sota una gran coberta retràctil- els paradistes esperen la seva nova ubicació en el mercat reformat (suposant que aquest canvi sigui necessari). mentrestant, els arquitectes responsables de la reforma [1], procuren que no es perdin aquestes caixes de fusta sobre rodes ni, amb elles, la tradició de muntar i desmuntar aquest mercat dominical. 'parada' indica l'acció de parar, de disposar les mercaderies, com es para la taula a casa.

en aquest cas, la diferència es troba en l'objecte mateix: un contenidor molt enginyós allunyat de la imatge asèptica que l'arquitectura contemporània ha atorgat a aquest terme, i que recorda instal·lacions com la dels artistes Adam Dade i Sonya Hanney (Ten Stacked Hotel Rooms, 1998-2002), que compactaven tot el contingut de l'habitació d'un hotel en un volum prismàtic i el tornaven a ordenar una vegada enregistrat el procés. són instal·lacions que necessiten la fotografia o el vídeo per a deixar constància de la seva existència.

els carretons del mercat dominical tenen una naturalesa comparable i, en certa mesura, inversa. són una reunió compacta i provisional de material per a muntar una parada i tornar al magatzem passades unes hores, però ens donen indicis arquitectònics que l'acció de parar i desparar és més complexa que la simple disposició d'uns cavallets i uns quants taulers. l'objecte que permet el transport de les peces -amb les seves portes i panells mòbils- pot ser pensat fins a esdevenir parada ell mateix, com ho van ser en el seu moment els baguls produïts per Louis Vuitton a partir de 1858 (transformables en armari, llit, biblioteca o escriptori) o, molt més tard, l'exposició itinerant de maquetes de Mansilla + Tuñón o la taula articulada d'Enric Miralles per a la casa del carrer Mercaders (1994).

davant la necessitat de plantejar un mercat temporal a l'exterior, hauríem de ser capaços de millorar aquells carretons de llibres del mercat de Sant Antoni. no es tracta de donar-los una millor aparença. es tracta de mantenir les prestacions actuals i incorporar-ne de noves aguditzant l'enginy. 

[1] conferència 'a partir de l'existent' de Pere Joan Ravetllat, 20 novembre 2012, ETSAV

(imatges de Sant Antoni procedents del vídeo editat per Mercats de Barcelona)
...........................................................................................

el mercat de Sant Antoni

ETSAV, dimarts 20 de novembre, conferència a càrrec de de
Pere Joan Ravetllat
'a partir de l'existent'
la reforma del mercat de Sant Antoni de Barcelona i de la fàbrica Marfà de Girona (Ravetllat Ribas arquitectes) explicats pel seu autor.
a la sala d'actes, a les 11:00h en l'EDC
............................................................................................

ETSAV, martes 20 de noviembre, conferencia a cargo de
Pere Joan Ravetllat 
'a partir de lo existente' 
la reforma del mercado de Sant Antoni de Barcelona y de la fàbrica Marfà de Girona (Ravetllat Ribas arquitectes) explicados por su autor. 
en la sala de actos, a las 11:00h en el EDC

‘el Chiringuito’ de Otrascosas

gracias a Núria de Arana por la información.

Finaliza la construcción del ‘Chiringuito’ que Arquitectura-G ha diseñado para la galería barcelonesa Otrascosas de Villar-Rosàs. Fotos de José Hevia.

"Desde Otrascosas de Villar-Rosàs se buscaba una pieza alternativa que pudiera albergar diferentes exposiciones y eventos al margen del calendario oficial. Se requería un espacio más espontáneo y elástico. Teniendo en cuenta la llegada del calor se optó por volcar todas estas actividades paralelas al exterior, construyendo un artefacto en la terraza de Otrascosas que pudiera recogerlas.

Este artefacto, El Chiringuito, se formaliza partiendo del imaginario colectivo veraniego. Aúna el lenguaje formal de las casetas y cambiadores de playa de construcción precaria, y el colorido de los toldos costeros. El Chiringuito se compone mediante la suma de tres módulos de estructura de madera de abeto con cubierta de chapa galvanizada minionda. De estos tres módulos, dos están unidos y articulados con bisagras. El tercero puede replegarse a sí mismo hasta quedar completamente cerrado. Estas articulaciones permiten diferentes composiciones y estrategias de colonización de la terraza, pudiendo tanto abrazar un espacio expositivo como fragmentar la terraza en diferentes estancias y corredores.

rehabitar en nueve episodios

Ya está disponible el libro Rehabitar en nueve episodios, de Xavier Monteys, Magda Mària, Pere Fuertes, Anna Puigjaner, Roger Sauquet, Carlos Marcos, Eduard Callís y Carlos Fernández Rovira (investigadores del grupo Habitar), editado por Lampreave y distribuido por Gustavo Gili.

Este libro reúne los nueve catálogos de los nueve episodios del proyecto rehabitar. Un proyecto que dio lugar a seis exposiciones en la sala La Arquería de Nuevos Ministerios de Madrid, desde inicios de 2010 hasta finales de 2011. Sus contenidos van del posicionamiento personal a la mudanza, de la casa a la calle, de la esfera privada al espacio público. En estos catálogos, como en las exposiciones que resumieron, se han reunido una cantidad significativa de ejemplos que abarcan todas las escalas de la arquitectura y que pueden ser tomados como una constatación de que el hecho de volver a usar la casa y la calle no constituye ninguna novedad. En cambio, sí lo es la consciencia de volver a poner este uso en valor y el sentido que hoy adquiere este posicionamiento. Parafraseando a Ernst Gombrich, “lo que está por venir condiciona lo que ha llegado antes”. De este modo, lo que vemos hoy influye en la manera de ver lo anterior.

Así, desde la óptica de rehabitar, volvemos a mirar acontecimientos y propuestas que ya habían sido archivadas para, con ojos renovados, leer ahora en ellas un mensaje que antes no podíamos leer. Sea por la distancia o por la acumulación de nuevos acontecimientos, el hecho es que ahora forman parte de un discurso actual: dar nueva vida a la casa, la calle y la ciudad.

PPS’ Public Market Program

El mercat com a cohesionador social en el context nordamericà

"Project for Public Spaces (PPS) is a nonprofit planning, design and educational organization settled in NY, dedicated to helping people create and sustain public spaces that build stronger communities.

Our pioneering Placemaking approach helps citizens transform their public spaces into vital places that highlight local assets, spur rejuvenation and serve common needs.

The aim of PPS’ Public Market Program is to foster the role of public markets in reconnecting local economies and communities and to support the pivotal role markets play in supporting public health and local food systems.

PPS provides assistance to market sponsors, managers, and community development officials helping public markets become economically sustainable centers of community life. Through training programs, conferences, research and projects, the Public Markets Program promotes new models and innovative practices for public markets that achieve broad benefits for communities.

RECLAIM remediate reuse recycle

la revista a+t inicia un cicle de 3 números dedicats a processos que defineixen com a "Re-". segons l'abstract, el primer dels tres està dedicat a:
..................................................................................................
la revista a+t incia un ciclo de 3 números dedicados a procesos que definen como "Re-". segun el abstract, el primero de los tres se dedica a:



RECLAIM - Remediate Reuse Recycle interpreta y compara las actuaciones sobre lo existente extraídas de los proyectos y las clasifica en tres procesos Re-:

Remediate: actuación sobre el territorio,
Reuse: actuación sobre el edificio,
Recycle: actuación sobre el material.

Con la inauguración de la serie Reclaim, a+t interpreta las obras objeto de análisis y ordena el discurso a partir de acciones Re-, convirtiéndolas en un corpus de conocimiento aplicable a cualquier proyecto.

Reclaim tiene el sentido ecológico de recuperar el territorio, los objetos, las infraestructuras y los materiales, pero también es una llamada para recobrar la dignidad y los derechos ciudadanos. Es un toque de atención para la recuperación moral de la sociedad a través de los procesos Re-como expiación.

¿umbráculos ciudadanos?

el número 153-154 de la revista AV Monografías ("España 2012 / Spain Yearbook") dedica un capítol a parlar sobre diversos exemples que agrupa sota el denominador comú d'umbracles ciutadans ("civic shelters"). hi trobem:

el Palmeral de les Sorpreses, Màlaga, de Junquera Arquitectos
Metropol Parasol, Sevilla, de Jürgen Mayer H.
Coberta del parc arqueològic, Cartagena, de Amann, Cánovas i Maruri
Plaça coberta i passarel·la, Ripoll, de RCR i Joan Puigcorbé

gairebé tots són exemples d'espais urbans coberts que van ser concebuts abans de la crisi actual i, no obstant, s'han completat aquest 2012. a banda de qüestions relatives al disseny, n'hi ha una de molt clara lligada a l'oportunitat. potser la més evident sigui la coberta sevillana, un artefacte d'escassa relació amb la ciutat que potser aspira a ser-ne el "guggenheim" dels miracles. són realment umbracles ciutadans? no sempre ha de sortir bé la jugada, però donem-li temps.

..................................................................................................

el número 153-154 de la revista AV Monografías ("España 2012 / Spain Yearbook") dedica un capítulo a hablar sobre varios ejemplos que agrupa bajo el común denominador de umbráculos ciudadanos ("civic shelters"). encontramos:

el Palmeral de las Sorpresas, Málaga, de Junquera Arquitectos

Metropol Parasol, Sevilla, de Jürgen Mayer H.

Cubierta del parque arqueológico, Cartagena, de Amann, Cánovas y Maruri

Plaza Cubierta y pasarela, Ripoll, de RCR y Joan Puigcorbé

casi todos son ejemplos de espacios urbanos cubiertos que fueron concebidos antes de la crisis actual y, sin embargo, se han completado este 2012. además de cuestiones relativas al diseño, hay una muy obvia ligada a la oportunidad. quizá la más evidente sea la cubierta sevillana, un artefacto de escasa relación con la ciudad que quizás aspira a ser el "guggenheim" de los milagros. ¿son realmente umbráculos ciudadanos? la jugada no siempre va a salir bien, pero démosle tiempo.

kees christiaanse: 'fuck the programme?'

un article recurrent al taller sobre l'arquitectura en el temps i els conflictes que suposen els canvis d'ús respecte les condicions inicialment previstes. condicions temporals en estat pur.

un artículo recurrente en el taller sobre la arquitectura en el tiempo y los conflictos que suponen los cambios de uso respecto a las condiciones inicialmente previstas. condiciones temporales en estado puro.

....................................................................................................

"During the presentation of the 'Pakhuizen' project on the Oostelijke Handelskade in Amsterdam, the architect Felix Claus was asked why his design for an apartment block didn't look like an apartment block. 'Because,' he replied, 'I designed a squatted office building.' Around the same time I showed a client around the new building for the Rotterdam Polytechnic and remarked that we had actually made a converted warehouse. This fact inspired the man to commission us to design a building in the form of a spatial - architectonic sculpture, the programme of which could be determined at a later stage. 

(Andy Warhol and Billy Name's Silver Factory, 1962-68)

el programa exterior del MoMA PS1, NY

Anualment, des de 1998, la seu de Long Island City del MoMA (el PS1), convoca un concurs entre joves arquitectes per a donar forma a una instal·lació temporal que permeti celebrar activitats a l'exterior (Young Architects Program).
Es tracta d'estructures efímeres que donen una atmosfera particular, cada any diferent, als patis tancats per murs de formigó i que conviden a un ús més relaxat dels espais, als concerts i les recepcions.
És interessant perdre una estona amb el llistat històric dels projectes finalistes i guanyadors d'altres anys per a veure la capacitat de transformació que poden exercir sobre un mateix espai i la permeabilitat que han de demostrar amb els diversos esdeveniments que hi tenen lloc durant la temporada. Com a mostra, la proposta guanyadora de l'any 2011.
.........................................................................................................

Anualmente, desde 1998, la sede de Long Island City del MoMA (el PS1), convoca un concurso entre jóvenes arquitectos para dar forma a una instalación temporal que permita celebrar actividades al exterior (Young Architects Program). 
Se trata de estructuras efímeras que dan una atmósfera particular, cada año distinta, a los patios cerrados por muros de hormigón y que invitan a un uso más relajado de los espacios, a los conciertos y las recepciones.
Es interesante perder un rato con el listado histórico de los proyectos finalistas y ganadores de otros años para ver la capacidad de transformación que pueden ejercer sobre un mismo espacio y la permeabilidad que deben demostrar con los diversos acontecimientos que tienen lugar durante la temporada. Como muestra, la propuesta ganadora del año 2011.

Holding Pattern by Interboro Partners

June 19, 2011—September 19, 2011. "The Museum of Modern Art and MoMA PS1 announce Interboro Partners of Brooklyn, NY, as the winner of the 12th annual Young Architects Program in New York.

Interboro Partners' Holding Pattern brings an eclectic collection of objects including benches, mirrors, ping-pong tables, and floodlights, all disposed under a very elegant and taut canopy of rope strung from MoMA PS1's wall to the parapet across the courtyard. Creating an unobstructed space, the design incorporates for the first time the entire space of MoMA PS1's courtyard under a single grand structure, while creating an environment focusing on the audience as much as the Warm Up performance. A key component of the theme is recycling; objects in the space will be donated to the community at the conclusion of the summer. The designers met with local businesses and organizations including a taxi cab company, senior and day care centers, high schools, settlement houses, the local YMCA, library, and a greenmarket to determine what components of their installation could be used by those organizations following the Warm Up summer music series. Incorporating objects that can subsequently be used by these organizations is a means of strengthening MoMA PS1's ties to the local Long Island City community."

els nous encants, barcelona

La_Vanguardia, Barcelona | 29/08/2012. [...] "El proyecto firmado por el equipo de arquitectos B720 prevé un edificio completamente abierto. Sin muros, ventanas y que distribuye los puestos de venta a lo largo de una rampa con un desnivel del 6% que intenta simular una calle peatonal por la que el comprador podrá pasear al aire libre y que a su vez aprovecha el desnivel del terreno. El nuevo mercado tendrá capacidad para unos 479 puestos que se distribuirán en la rampa y entorno a una gran plaza donde se situará el espacio destinado a las subastas. Esta zona se encuentra a pie de calle junto las oficinas, los restaurantes y una sala polivalente. Con todo, el edificio tendrá un cerramiento perimetral para dotarlo de seguridad los días en los que el mercado cierra.

Por encima y coronando esta singular estructura, la enorme cubierta, que en su parte exterior es de aluminio y zinc, mientras que su interior es de acero inoxidable. Está organizada en bandas de ancho variables y a diferentes niveles con múltiples planos quebrados. De manera soterrada ya se ha construido el aparcamiento para 300 vehículos y la zona de carga y descarga.

La construcción del nuevo mercado han supuesto un inversión de 47 millones de euros y largos años de conversaciones entre los comerciantes y los responsables municipales. A pesar de estas mejoras, muchos comerciantes temen que el traslado a unas instalaciones más modernas comporten una pérdida de identidad de la antigua feria y temen también que bajo la cubierta singular haga calor en verano."

seguir llegint a La Vanguardia >

3 mercats de barcelona

dimarts dia 16 d'octubre el taller visita tres mercats de Barcelona, juntament amb la Unidad Docente Berriochoa de l'ETSAM.

mercat de Sant Josep, la Boqueria (1836), reformat el 2000 per Lluís Clotet i Ignacio Paricio.

mercat de Santa Caterina (1848), el primer mercat cobert de la ciutat, reformat el 1999-2005 per Enric Miralles i Benedetta Tagliabue.

conjunt d'equipaments del Fort Pienc, obra de Josep Llinàs (2001-2003). suposa un canvi en el plantejament dels equipaments a la ciutat, apostant per la concentració d'activitats com a potencial creador de massa crítica per a sustentar un espai públic de referència.

............................................................................................................

el martes 16 de octubre el taller visita tres mercados de Barcelona, junto con la Unidad Docente Berriochoa de la ETSAM. 

mercado de Sant Josep, la Boqueria (1836), reformado en 2000 por Lluís Clotet e Ignacio Paricio. 

mercado de Santa Caterina (1848), el primer mercado cubierto de la ciudad, reformado en 1999-2005 por Enric Miralles y Benedetta Tagliabue. 

conjunto de equipamientos del Fort Pienc, obra de Josep Llinàs (2001-2003). supone un cambio en el planteamiento de los equipamientos en la ciudad, apostando por la concentración de actividades como potencial creador de masa crítica para sustentar un espacio público de referencia.

............................................................................................................

Santa Caterina market renovation. Enric Miralles, Benedetta Tagliabue (1997-2005) 

"Ciutat Vella, unlike other quarters of Barcelona, is a city in itself. This city within a city seems to be the main feature of historical centers starting from this point everything gets complicated. 

The present planning [for the district] is unable to manage the complexity of the situation and looking for short-term results, has unbearably limited the rules of the game.

To repeat. To make it again. The project must not exist in a particular moment in time, but in inhabiting it.

Our project starts by criticizing the actual planning and proposes a model that allows for adaptation to the area's complexity.

Planning rules which contemplate something more than the street width and the building height.

A first scheme which allows for the development of the city complexity and which complies with the commitments undertaken.

We propose a model in which it is not so easy to distinguish between rehabilitation and new construction.

Where the squares, the constant drawing of widenings overflying the street as the only urban mechanism.

The shopping points decrease, rationalizing the access and services systems.

Creating public space, and residential density.

We move the shopping area to Avinguda Cambó, reducing its section, opening the old Market construction to the heart of Santa Caterina quarter."

(Excerpts from Memory)

storefront for art and architecture, NY

Steven Holl, Vito Acconci

Storefront for Art and Architecture, 1992-1993 

97 Kenmare Street, New York, NY 10012

Storefront for Art and Architecture is a nonprofit organization committed to the advancement of innovative positions in architecture, art and design. The program of exhibitions, artists talks, film screenings, conferences and publications is intended to generate dialogue and collaboration across geographic, ideological and disciplinary boundaries. As a public forum for emerging voices, Storefront explores vital issues in art and architecture with the intent of increasing awareness of and interest in contemporary design.

In 1992, Steven Holl and artist Vito Acconci were commissioned as a collaborative team to renovate the aging facade of the Storefront for Art and Architecture, situated on the corner of a block that marks the intersection of three distinct neighborhoods: Chinatown, Little Italy and SoHo. The gallery itself is a limited, narrow wedge with a triangulated exhibition interior, such that the most dominant structure for the Storefront is the building's long facade.

adaptable suburbs, space syntax

Adaptable Suburbs és un projecte de recerca del Space Syntax Laboratory (a la Bartlett School of Graduate Studies, UCL) que estudia la relació entre l'evolució de l'activitat i les transformacions dels centres urbans i suburbans a través del temps; és a dir, que pretén establir correspondències entre la morfologia urbana, en constant modificació, d'una banda, i la seva influència  —no predeterminació—  en les relacions humanes, de l'altra. Una cosa que intuim, però que pot ser interessant de veure com es planteja des del punt de vista d'aquest estudi.

.............................................................................................................

Adaptable Suburbs es un proyecto de investigación del Space Syntax Laboratory (en la Bartlett School of Graduate Studies, UCL) que estudia la relación entre la evolución de la  actividad y las transformaciones de los centros urbanos y suburbanos a través del tiempo, es decir, que pretende establecer correspondencias entre la morfología urbana, en constante modificación, por un lado, y su influencia  —que no predeterminación— en las relaciones humanas, por otro. Algo que intuimos pero que puede ser interesante ver como se plantea desde el punto de vista de este estudio.

rehabitar el viaducto

 28/10/2011.  Eduard Callís,  Habitar Grupo de Investigación. En la ciudad de Girona se está ultimando la construcción de un túnel ferroviario subterráneo para el tránsito convencional y de alta velocidad. Actualmente los trenes cruzan la ciudad por un viaducto en dirección norte-sur insertado en su trama urbana. Es el momento oportuno para discutir el futuro de ésta infraestructura.



El trazado del viaducto corresponde al tramo central del paso de la vía férrea por la ciudad y se construyó a finales de los setenta. Tiene una longitud de casi dos kilómetros entre la estación y el puente sobre el río Onyar y una altura entre los cinco y siete metros. A ambos extremos las vías continúan en terraplén. Es una estructura compuesta por dos viaductos juntos y paralelos, uno para cada vía. Cada uno dispone de pilas de hormigón armado separadas unos veinte metros y una estructura superior compuesta por una viga cajón también de hormigón armado con voladizos laterales.

Los recientes debates ciudadanos y la actividad en las redes sociales ponen de manifiesto una inquietud sobre la conveniencia de aprovechar la infraestructura para otros usos. La esfera política, en cambio, parece decantarse en general por un derribo total. Rehabitar el viaducto es el título del workshop celebrado el pasado septiembre y en el que participaron los alumnos de todos los cursos de arquitectura de la Universitat de Girona. Algunos miembros del Grupo de Investigación Habitar y Sílvia Musquera coordinaron uno de los equipos juntamente con los profesores júnior Arnau Arboix, Adrià Bofarull y Neus Rico.

space syntax, bill hillier

el laboratori Space Syntax, dirigit pel professor de morfologia urbana i arquitectònica de la universitat de Londres Bill Hillier demostra, mitjançant simulacions de fluxos, la influència decisiva de la forma de la ciutat i dels edificis en la manera i la intensitat d'utilitzar-ne els espais. aquest reconeixement és clau per a entendre com es pot abordar una operació de revitalització a partir de la transformació de la morfologia de base. serveixi com a exemple el treball d'implantació del Millenium Bridge (Norman Foster, 2000) a Londres.

el laboratorio Space Syntax, dirigido por el profesor de morfología urbana y arquitectónica de la universidad de Londres Bill Hillier demuestra —mediante simulaciones de flujos— la decisiva influencia de la forma de la ciudad y de los edificios en el modo y la intensidad de usar sus espacios. este reconocimiento es clave para entender como se puede abordar una operación de revitalización a partir de la transformación de la morfología de base. sirva como ejemplo el trabajo de implantación del Millenium Bridge (Norman Foster, 2000) en Londres.


(Woolwich Squares, London, 2008)

un ús provisional del carrer

Aquesta és una estructura provisional construïda al carrer Compte d’Urgell, de Barcelona, el 2011 per Ravetllat Ribas arquitectes. Es tracta d'una cobertura temporal de la calçada que permet celebrar el mercat dominical de llibres vells de Sant Antoni a recer de les inclemències del temps. Entre setmana, un simple mecanisme replega parcialment la coberta i els vehicles circulen sota seu.

L'estuctura es desmuntarà una vegada les obres del mercat de Sant Antoni hagin acabat, però la seva eficàcia ens deixa el dubte de si cal prescindir-ne; de si és necessari construir-ne una altra de 'definitiva'.

  

enllaç >

.................................................................................................. 

Esta es una estructura provisional construida en la calle Compte d'Urgell, de Barcelona, en 2011 por Ravetllat Ribas arquitectos. Se trata de una cobertura temporal de la calzada que permite celebrar el mercado dominical de libros viejos de Sant Antoni a resguardo de las inclemencias del tiempo. Entre semana, un simple mecanismo repliega parcialmente la cubierta y los vehículos circulan debajo.

La estructura se desmantelará una vez las obras del mercado de Sant Antoni hayan finalizado, pero su eficacia nos deja la duda de si es necesario prescindir de ella; de si es hace falta construir otra estructura 'definitiva'.

enlace >

borough market, londres

(versión en castellano)

el mercat londinenc de Borough (al Southwark) és una mostra de la vitalitat que el comerç pot oferir a la ciutat, sense necessitat de l'estratègia de 'rehabilitació integral' que aplica sistemàticament l'ajuntament de Barcelona, on algunes reformes s'eternitzen o s'han eternitzat, perjudicant també la ciutat al voltant dels mercats.

en el cas de Borough, s'ocupen diversos edificis  —que no deixen de ser simples cobertes— i l'espai sota les vies del tren, demostrant que el problema no és la prestesa obsolescència de l'arquitectura. la seva activitat s'estén de manera natural a alguns carrers i àmbits a l'entorn.

durant els caps de setmana, a més, es combinen les parades més estables amb les provisionals i amb una multitud de possibilitats per fer un bon àpat; des de terrasses fins a entrepans suculents que es poden acompanyar amb una pinta al pub més proper. el mercat i la ciutat són la mateixa cosa; també per la forma que adopten. tothom en forma part.

i una bona web de complement.

visita a l'àmbit de treball

el proper dimecres 19 de setembre, el taller s'iniciarà a les 10:30h davant l'estació de ferrocarrils de Sant Cugat (plaça Lluis Millet), amb un recorregut per l'eix comercial dels carrers Valldoreix, Santa Maria i Santiago Rusiñol. A la plaça del mercat, l’Alba Rodríguez, tècnica del Museu de Sant Cugat en gestió de patrimoni, ens oferirà una ressenya històrica sobre el desenvolupament de l'àmbit, de gran valor per a entendre la situació present i disposar d'eines per a preveure els possibles escenaris de futur.
.............................................................................................................

el próximo miércoles 19 de septiembre, el taller se iniciará a las 10:30h frente a la estación de ferrocarriles de Sant Cugat (plaza Lluis Millet), con un recorrido por el eje comercial de las calles Valldoreix, Santa Maria y Santiago Rusiñol. En la plaza del mercado, Alba Rodriguez, técnica del Museu de Sant Cugat en gestión de patrimonio, nos ofrecerá una reseña histórica sobre el desarrollo del ámbito, de gran valor para comprender la situación presente y disponer de instrumentos para prever posibles escenarios de futuro.

enunciat qt 2012

l'actual plaça de Sant Pere  —on s'ubica l'edifici construït el 1911 com a mercat permanent— ha estat històricament el centre d'activitat del nucli urbà de Sant Cugat. és lloc de confluència dels antics camins de Terrassa i Sabadell i inici del carrer Major que condueix al monestir. no obstant aquesta condició de centralitat, les successives extensions del municipi i la recent pacificació de l'eix que uneix el monestir amb l'estació dels ferrocarrils han desplaçat l'activitat comercial i de passeig cap a aquesta via, que compta amb una topografia més favorable i una millor accessibilitat.















en aquest context, la plaça i el mercat de Pere San han anat perdent pes progressivament, fins al punt que ja no es reemplacen les parades que queden desocupades. la reflexió sobre la capacitat de reactivació del mercat que planteja l’Ajuntament al taller D ha de considerar necessàriament el potencial del propi edifici conjuntament amb el de la plaça, els carrers que s'hi aboquen i les finques del seu entorn més immediat, com a garantia per a la viabilitat de l'operació.

es proposa revisar i actualitzar un programa vinculat al comerç de petita escala que compti amb els espais de l'actual mercat, la plaça i els carrers del seu entorn i les plantes baixes de les edificacions veïnes, incorporant la càrrega i descàrrega de mercaderies i resolent l'accessibilitat a l'àmbit.

enunciado qt 2012

la actual plaza de Sant Pere  —en la que se ubica el edificio construido en 1911 como mercado permanente— ha sido históricamente el centro de actividad del casco urbano de Sant Cugat. es lugar de confluencia de los antiguos caminos de Terrassa y Sabadell e inicio de la calle Mayor que conduce al monasterio. a pesar de esta condición de centralidad, las sucesivas extensiones del municipio y la reciente pacificación del eje que une el monasterio con la estación de los ferrocarriles han desplazado la actividad comercial y de paseo hacia esta vía, que cuenta con una topografía más favorable y una mejor accesibilidad.

en este contexto, la plaza y el mercado de Pere San han ido perdiendo peso progresivamente, hasta el punto de que ya no se reemplazan los puestos que quedan desocupados. la reflexión sobre la capacidad de reactivación del mercado que plantea l’Ayuntamiento al taller D debe considerar necesariamente el potencial del propio edificio conjuntamente con el de la plaza, las calles que confluyen y las fincas de su entorno más inmediato, como garantía para la viabilidad de la operación.

se propone revisar y actualizar un programa vinculado al comercio de pequeña escala que cuente con los espacios del actual mercado, la plaza y las calles de su entorno y las plantas bajas de las edificaciones vecinas, incorporando la carga y descarga de mercancías y resolviendo la accesibilidad al ámbito.

"las reformas de los mercados de Barcelona, al ralentí"

Nueve instalaciones comerciales municipales encaran a diferente ritmo las obras de reforma. Los trabajos en Sant Antoni acumulan retraso y se prolongarán hasta principios del 2016.

5/9/2012. La Vanguardia, edición Barcelona. Los mercados de Barcelona luchan desde hace años contra la competencia de las grandes superficies y hacen un esfuerzo por adaptarse a los horarios de los compradores y al nuevo modelo de compra que impone la actual sociedad. En esta transformación desempeña un papel vital la mejora de las instalaciones, algunas muy antiguas. Pero las obras que encaran hoy por hoy nueve mercados municipales avanzan a diferente ritmo. Un compás que en estos tiempos está marcado por la disponibilidad de financiación y la coyuntura económica. Algunos –los que están más avanzados– abrirán el año que viene completamente remodelados y otros, los que acumulan años de retraso, mantienen un calendario incierto sobre el inicio de las obras o su posible inauguración.

Es el caso del mercado de Sant Antoni, que empezó los trabajos en el 2010 y no está previsto que finalicen hasta principios del 2016, si no hay más contratiempos. Unos hallazgos arqueológicos encontrados en el subsuelo del equipamiento cuando se construyeron los muros pantalla obligaron a redactar de nuevo el proyecto de remodelación. Lo cierto es que la instalación municipal acumula muchos años de retraso. Estos días están finalizando el estudio arqueológico, a cargo de Patrimoni, que determinará cómo se restaurarán los vestigios de la antigua puerta de Sant Antoni. Los trabajos tienen como objetivo identificar, numerar y documentar las capas del suelo que sean diferenciables y las estructuras que puedan aparecer.

"el mercat, en escac"

("el mercado, en jaque")

9/11/2011. Diari de Sant Cugat. L’any 1911 es va inaugurar el mercat municipal Pere San i un segle després la situació actual i el futur del mercat es veu amb escepticisme pels seus comerciants. L’historiador santcugatenc Domènec Miquel puntualitza que darrerament ha passat “de ser un mercat central a un mercat de barri”; el regidor de Comerç, Josep Romero, explica que en els últims anys s’ha passat de 30 parades a les dotze actuals; i els comerciants creuen que el mercat està “en perill d’extinció”. Una prova que la situació del mercat de Pere San és complicada és el fet que quan es va inaugurar a principis de segle xx hi havia més parades que actualment. “Aquest era un mercat amb molta gent, molta feina i molt moviment”, expliquen comerciants que porten dues i tres generacions amb el seu establiment a Pere San. Lluïsa Girbau, que fa gairebé 4 dècades que obre la parada al mercat, explica que la feina “ha baixat moltíssim” i recorda com els anys 70 i 80 no es parava de treballar. “La clientela ha anat marxant contínuament”, lamenta Cristina Serra, que fa 7 anys que és al mercat. “El futur és poc clar”, assegura Joan Serraboguñà, que porta un quart de segle al mercat, des que va agafar el relleu als seus pares i avis. L’edifici del mercat, de tendència modernista, forma part del catàleg de patrimoni de la ciutat: “Tenim el Monestir, el Celler i després el mercat de Pere San”, explica Romero.

Per què s’ha arribat a aquest punt?
La majoria de comerciants coincideixen en el fet que la vianantització de la plaça de Sant Pere i la impossibilitat per aparcar és un dels motius pels quals el mercat ha perdut molta activitat i dinamisme. En aquest sentit, els comerciants es pregunten qui vindrà al mercat si ha de carregar les bosses pels carrers de Sant Cugat i lamenten que l’Ajuntament “no pensés en el comerç”. Un dels altres motius que al·leguen els venedors per explicar la davallada de l’activitat és la poca inversió que s’ha fet al mercat per renovar-lo i adaptar-lo a nous temps i, en aquest àmbit, apunten directament al govern municipal. “S’ha arribat a aquesta situació per l’Ajuntament i la seva poca inversió en el mercat”, assegura una de les comerciants, que porta 29 anys treballant. Cristina Serra recorda com des del moment en què va entrar al mercat, ara fa 7 anys, cada any es prometien reformes que no arribaven mai: “Fa anys que l’Ajuntament s’hagués hagut d’involucrar”. Àgueda Pareja, amb 37 anys d’experiència a Pere San, esgrimeix que l’edifici és municipal i, per tant, és el consistori l’encarregat de remodelar l’edifici. “L’Ajuntament no s’ha mullat prou”, conclou Girbau. Per la seva banda, el regidor de Comerç atribueix a l’augment de la competència i a la falta de relleu generacional dels comerciants el descens de l’activitat comercial al mercat. Arribats a aquest punt, tots els comerciants creuen que una neteja de cara és indispensable per seguir mantenint el mercat: “Sempre que hi ha hagut reformes, s’ha provocat més activitat i han vingut més clients”, recorda Serraboguñà. “Amb una remodelació, el mercat milloraria molt, seria més còmode i agradable”, explica Lluïsa Girbau. Els propis comerciants serien els encarregats d’assumir tot el cost de les obres, que pujarien a uns 1,5 milions d’euros aproximadament; tot i que Josep Romero explica que si els venedors costegen la remodelació, se’ls faria un descompte molt important dels cànons de lloguer anual que paguen. L’ any 2009 ja es va remodelar l’exterior del mercat amb diners del Fons Estatal d’Inversió Local que va promoure el Govern Zapatero. Les actuacions van consistir en reparar la coberta, rehabilitar les façanes, endreçar les línies dels serveis i remodelar els accessos des dels carrers d’Endavallada i d’Enric Granados.

presentació final

primavera 2012

La presentació final és el document més important del curs, i, com a tal, ha de servir de síntesi de tot el treball realitzat durant el quadrimestre: presentarà de forma clara la proposta; dins d'aquesta, s'hauran detectar els elements de diagnòstic que hagin resultat determinants; resumirà els aspectes formals, de programa, d'ús i tecnològics que la caracteritzen i, tot això, mitjançant l'ús d'eines gràfiques. La presentació s'ha d'acollir als requisits que trobareu al campus atenea.
.............................................................................................................

La presentación final es el documento más importante del curso, y, como tal, debe de servir de síntesis de todo el trabajo realizado durante el cuatrimestre: presentará de forma clara la propuesta; dentro de ella, se deberán detectar los elementos de diagnóstico que le hayan resultado determinantes; resumirá los aspectos formales, de programa, de uso y tecnológicos que la caracterizan; y todo ello, mediante el uso de herramientas gráficas. La presentación se debe de acoger a los requisitos que encontraréis en el campus atenea.

tallers de creació al Poblenou

l'Escocesa és un antic complex industrial del Poblenou ocupat en part per una colònia d'artistes plàstics gestionada per l'Associació d'Idees M i vinculada al projecte fàbriques de creació de l'ajuntament de Barcelona.

és un bon exemple d'ocupació d'un espai industrial quan allò que interessa no és restaurar l'edifici, sinó donar-li un nou ús d'acord amb les seves possibilitats.

aquest cap de setmana, forma part dels Tallers Oberts Poblenou, que exposen el treball dels artistes de diversos centres en el mateix espai on es produeixen. una activitat també molt interessant.
el tap D li va dedicar un curs la primavera de 2009.

................................................................................................

la Escocesa es un antiguo complejo industrial del Poblenou ocupado en parte por una colonia de artistas plásticos gestionada por la Associació d'Idees M y vinculada al proyecto fábricas de creación del ayuntamiento de Barcelona.

es un buen ejemplo de ocupación de un espacio industrial cuando lo que interesa no es restaurar el edificio, sino darle un nuevo uso acorde con sus posibilidades.

este fin de semana, forma parte de los Talleres Abiertos Poblenou, que exponen el trabajo de artistas de diversos centros en el mismo espacio en el que se producen. una actividad muy interesante también.
el tap D le dedicó un curso la primavera de 2009.

reinterpretant una casa-pati

"la rehabilitació d’una antiga tintoreria entre mitgeres al barri de Gràcia [de l'arquitecte Carles Enrich] en un estudi-habitatge, suposa una fantàstica ocasió per a reconsiderar l’ús d’un local desocupat i optimitzar-ne les condicions pròpies del lloc.

el projecte planteja potenciar la vida al pati interior, i aprofita un antic traster a la part posterior del pati per a ubicar una habitació satèl·lit que permet el seu funcionament amb certa autonomia respecte l’espai principal. aquesta fragmentació del programa converteix el pati en un espai intermig que s’entèn com una habitació exterior que s’utilitza durant bona part de l’any i que es va domesticant amb el pas del temps." (de la memòria del projecte).

http://www.carlesenrich.com/projects/gracia-2/

"la rehabilitación de una antigua tintorería entre medianeras en el barrio de Gràcia [del arquitecto Carles Enrich] en un estudio-vivienda, supone una fantástica ocasión para reconsiderar el uso de un local desocupado y optimizar las condiciones propias del lugar. 

el proyecto plantea potenciar la vida en el patio interior, y aprovecha un antiguo trastero en la parte posterior del patio para ubicar una habitación satélite que permita su funcionamiento con cierta autonomía respecto al espacio principal. esta fragmentación del programa convierte el patio en un espacio intermedio que se entiende como una habitación exterior para usar durante buena parte del año y que se va domesticando con el paso del tiempo." (de la memoria del proyecto).

nemausus per Jean Nouvel

un edifici que encara avui pot aportar material de discussió sobre l'habitatge i el seu paper com a formador d'opinió (i no a l'inrevés, com a resultat d'idees prèvies). invertir en espais col·lectius o en més espai privat? habitatges més equipats o habitatges més grans? materials de la indústria per a ús domèstic? l'arquitecte ha de dir com s'ha de viure en els habitatges que dissenya?

un edificio que aún hoy puede aportar material de discusión sobre la vivienda y su papel como formadora de opinión (y no al revés, como resultado de ideas previas). ¿invertir en espacios colectivos o en más espacio privado? ¿viviendas más equipadas o mayores? ¿materiales de la industria para uso doméstico? ¿el arquitecto tiene que decir como debe habitarse en las viviendas que diseña?

3r lliurament, 7 de maig

proposta resolutiva
qüestions generals

el lliurament serà el dia 7, a les 10:30h, a l’aula taller.

dilluns hi haurà una sessió de correcció i comentaris conjunts a l’aula teòrica, que es podrà prolongar dimecres vinent si és convenient.

el format del lliurament en paper serà din a1 plegat, dins una carpeta din a2, indicant nom, nivell i grup.

el lliurament digital al campus atenea contindrà tota la informació del lliurament en paper, en un únic arxiu (en format pdf o ppt) i amb un límit màxim de 10Mb. no s’admetran arxius comprimits en format rar.

continguts

a. emplaçament (mínim a escala 1:1000) explicatiu de la proposta.

b. planta baixa de la proposta en el conjunt de l’illa (1:200).

c. les plantes diferents, inserides al conjunt de l’illa.

d. les seccions i alçats necessaris per a explicar la proposta, incloent el conjunt de l’illa.

e. maqueta del conjunt amb la proposta, desenvolupada com a volumetria fina (1:200).

f. maqueta de la unitat d’agregació (un mòdul amb el seu entorn més immediat (1:50).

g. detall constructiu del conjunt de l’embolcall exterior de l’edifici. cal plantejar en planta i en secció les trobades més significatives entre paviment exterior i edifici, entre façanes i forjats, entre façanes i cobertes, etc. es demanen talls constructius complets d’un edifici.

nota important: tots els documents han d’integrar la informació més detallada possible sobre superfícies, estructura, instal·lacions, elements constructius, projeccions, indicació d’elements mòbils, etc.

cal tenir presents les indicacions sobre els encàrrecs de les instal·lacions i constructiu disponibles a l’atenea.

.................................................................................................. 

propuesta resolutiva
cuestiones generales

la entrega será el día 7, a las 10:30h, a l’aula taller.

el lunes habrá una sesión de corrección y comentarios conjuntos en el aula teórica, que se podrá prolongar el próximo miércoles si es conveniente.

el formato de la entrega en papel será din a1 doblado, en una carpeta din a2, indicando nombre, nivel y grupo.

la entrega digital en el campus atenea contendrá toda la información de la entrega en papel, en un único archivo (en formato pdf o ppt) y con un límite máximo de 10Mb. no se admitirán archivos comprimidos en formato rar.

contenidos

a. emplazamiento (mínimo a escala 1:1000) explicativo de la propuesta.

b. planta baja de la propuesta en el conjunto de la manzana (1:200).

c. las plantas diferentes, insertadas  en el conjunto de la manzana.

d. las secciones y alzados necesarios para explicar la propuesta, incluyendo el conjunto de la manzana.

e. maqueta del conjunto con la propuesta, desarrollada como volumetría fina (1:200).

f. maqueta de la unidad de agregación (un módulo con su entorno más inmediato, 1:50).

g. detalle constructivo del conjunto de la envolvente exterior del edificio. debe plantearse en planta y en sección los encuentros más significativos entre pavimento exterior y edificio, entre fachadas y forjados, entre fachadas y cubiertas, etc. se piden cortes constructivos completos de un edificio.

nota importante: todos los documentos deben integrar la información más detallada posible sobre superficies, estructura, instalaciones, elementos constructivos, proyecciones, indicación de elementos móviles, etc.

deben tenerse presentes las indicaciones sobre los encargos de las instalaciones y constructivo, disponibles en atenea.

mixed use development

els arquitectes britànics Sergison Bates van transformar aquesta fàbrica de pintura de 1930' situada a Wandsworth, Londres. El projecte suposava l'enderroc parcial, reforma i ampliació dels edificis existents. Els habitatges que ocupen la remunta es plantegen aprofitant els avantatges d'estar sota coberta i s'organitzen a partir d'un atri d'accés que resol simultàniament la privacitat i la il·luminació de les estances que s'obren a la passera d'accés.

los arquitectos británicos Sergison Bates transformaron esta fábrica de pintura de 1930' situada en Wandsworth, Londres. El proyecto suponía el derribo parcial, reforma y ampliación de los edificios existentes. Las viviendas que ocupan la remonta se plantean aprovechando las ventajas de estar bajo cubierta y se organizan a partir de un atrio de acceso que resuelve simultáneamente la privacidad y la iluminación de las estancias que se abren a la pasarela de acceso.

seguir llegint >